Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Història Antiga: Un Viatge per les Primeres Civilitzacions

La Prehistòria a Catalunya

Els primers indicis d'activitat humana al territori que avui és Catalunya tenen una antiguitat de 700.000 anys. Les primeres restes humanes trobades a la Cova d'Aragó pertanyen a l'Homo erectus.

El Paleolític a Catalunya

• Els primers pobladors a Catalunya caçaven cavalls, cabres, cérvols i conills.
• Els principals jaciments del Paleolític a Catalunya es troben a la vora dels rius Ter, Segre i Llobregat.

El Neolític i els seus Canvis

Amb el canvi al Neolític van venir les domesticacions d'animals i l'agricultura. Una novetat important va ser l'aparició de la falç de pedra i les destrals neolítiques. També es van afegir els recipients de ceràmica.

A Catalunya,... Continuar leyendo "Història Antiga: De la Prehistòria Catalana a les Grans Civilitzacions" »

El Ejército Romano: Organización y Estrategia

A partir del siglo II a.C., el ejército romano se convirtió en una fuerza permanente y profesional. Su éxito radicó en su organización, disciplina y tácticas avanzadas.

Composición del Ejército

La unidad básica del ejército era la legión, compuesta por aproximadamente 6000 soldados. Se organizaba de la siguiente manera:

• 10 cohortes (600 hombres cada una)
• Cada cohorte se dividía en 3 manípulos (200 hombres cada uno)
• Cada manípulo se componía de 2 centurias (100 hombres cada una)

Graduación y Jerarquía

La jerarquía militar romana era estricta y bien definida:

• Soldados: Constituían el escalón más bajo. Incluían infantería, caballería y unidades especializadas como infantería ligera,

Épocas de la Literatura Romana

1.1. Orígenes

La producción literaria en Roma comenzó en la segunda mitad del siglo III a.C. Los primeros autores conocidos fueron Livio Andrónico y Cneo Nevio. Livio tradujo al latín la Odisea de Homero y dirigió y representó las primeras obras de teatro en Roma en lengua latina. Nevio escribió un poema épico sobre la guerra Púnica (Bellum Punicum), algunas tragedias y comedias. En prosa, los primeros autores pertenecieron al género histórico. Eran analistas, designados así por mantener la fórmula de narrar los acontecimientos. Estos primeros historiadores escribieron sus obras en griego.

Dos procesos históricos impulsaron la literatura en latín:

• La culminación de la conquista de Italia por los

El Temps a l'Antiga Roma

Dia i hora: Els romans fixaven dies que, per motius religiosos, no era lícit sacrificar, iniciar empreses o tractar afers judicials: els dies nefasti. Els dies de festa eren nefasts i la resta de dies eren fasti. Els romans dividien el temps de llum en 12 hores. Mesuraven les hores amb rellotges de sol on solia haver-hi la transcripció tempus fugit. Les hores s'expressaven amb numerals ordinals (prima hora, secunda hora...). Fer nones deriva de la nona hora, la novena hora, que corresponia a les tres de la tarda.

Nit: La nit era dividida en quatre parts. Aquesta distribució es relaciona amb els torns de vigilància dels campaments romans. Matí: matutinus; Tarda: tardus; Vespre: vesper.

Expressions de Temps

• A posteriori

Tragedia:

Gaia:

Protagonistaren giza pasioak jainkoen edo patuaren aurkako borrokan.

Pertsonaiak:

Jainkoak eta giza heroiak.

-Patuaren indarra saihesteziña da, protagonistek ez daukate ihesbiderik.Tragediaren helburua katarsia da. Heroia patuaren biktima bilakatzean, ikusleak enpatia sentitzen du protagonistarekiko, eta tragedia bukatzerako bere burua emozionalki askatua eta garbitua sentitzen ditu Hau da, haren zorigaiztoko gertaera tragikoetatik nork bere burua aske ikustea.Koro moduan ematen da tragedia.

Eskilo:

Janzkera, mozorro eta koturnoen erabilera finkatu. Bigarren aktorea sartu.Sakontason erlijiosoa, heroiak giza kondizioetatik kanpo.Trilogiatan garatu zuen drama, iraupena -egun bat. 90 lan  7 guri iritsi  Prometeo kateatua eta Orestiada

Las Magistraturas Romanas

Los magistrados eran los máximos exponentes del poder ejecutivo en Roma, que no era solo el poder político, sino también el religioso.

La carrera política estaba perfectamente regulada y constaba de cuatro peldaños. No se podía ascender al grado superior sin haber desempeñado antes el cargo inmediatamente inferior. Las magistraturas ordinarias se ejercían y se renovaban cada año. De menor a mayor eran:

• Cuestor (Quaestor): Eran cuatro miembros. Se responsabilizaban de las finanzas de Roma y de las provincias, y de pagar al ejército.
• Edil (Aedilis): También eran cuatro miembros, dos plebeyos y dos curules. Los ediles trabajaban como responsables de la administración municipal; es decir, estaban encargados del

El Legado de las Lenguas Clásicas: Latín y Griego

Lenguas Flexivas

Las lenguas flexivas, como el latín y el griego, tienen la capacidad de variar la forma de determinadas clases de palabras (sustantivos, adjetivos, pronombres) para expresar las diferentes funciones sintácticas (sujeto, complemento directo, complemento indirecto) o para indicar algunas relaciones gramaticales. La flexión del artículo, del sustantivo, del adjetivo y del pronombre se llama declinación, y la del verbo, conjugación.

Tecnicismos en Lenguas Modernas

El griego clásico y el latín son lenguas que cuentan con grandes recursos para expresar de manera precisa aspectos del mundo que nos rodea. Las utilizamos para la creación de tecnicismos, que son nuevas palabras... Continuar leyendo "El Legado de las Lenguas Clásicas y la Gobernanza Antigua: Un Recorrido Histórico y Lingüístico" »

2.- VIURE EN FAMÍLIA:

2.1.- UNA GRAN FAMÍLIA:

La família era un pilar fonamental a Roma. Era dominada pel pater familias, qui tenia sota la seva autoritat l'esposa, la descendència, els esclaus i els lliberts. Era l'home de més edat d'una família, i podia fer el que volgués amb els seus membres. Jurídicament, només ell podia actuar. Quan moria, cada fill passava a ser el pater familias de la seva descendència.

2.2.- LES DONES ROMANES:

En ser una societat patriarcal, la dona no es podia emancipar. És a dir, des del seu naixement fins al casament depenia d'un parent home. En cas de mort del marit, se li assignava un tutor. No obstant això, en comparació amb altres civilitzacions, la dona romana no ho passava tan malament. Supervisava... Continuar leyendo "La vida a Roma: Família, temps i éssers mitològics" »

Les conquestes realitzades per Roma contribuïren a la formació d’un gran imperi entorn a la Mediterrània. Les fronteres arribaren a Europa, fins a les illes Britàniques, i els rius Rin i Danubi; a Àsia, fins al riu Tigris; i a l’Àfrica, fins al desert del Sàhara.

Teodosi I el dividí en dues parts per a protegir-lo millor: l’Imperi d’Occident i l’Imperi d’Orient.

La Divisió de l'Imperi Romà

L'Imperi Romà d'Occident

L'Imperi d'Occident desaparegué el 476, quan el cap d’un poble germànic deposà l'últim emperador romà. Aquest fet marcà el final de l’Edat Antiga i el principi de l’Edat Mitjana.

Posteriorment, Carlemany intentà restablir la unitat de l’Imperi Romà.

L'Imperi Romà d’Orient (Bizantí)

L’Imperi... Continuar leyendo "La Divisió de l'Imperi Romà: Bizanci, Regnes Germànics i l'Era Carolíngia" »

Literatura Hebrea

La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea. La Bíblia és un conjunt de llibres, atribuïts a la inspiració divina. Hi ha dues parts: l'Antic i el Nou Testament. L'Antic recull la història i creences dels jueus fins a l'arribada de Jesús, i el Nou se centra en la figura de Jesús i en el missatge cristià.

Literatura Grega

El mite són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions, així com les gestes dels déus i els herois. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia i el més antic és l'èpica.

L'èpica és un gènere literari al qual pertanyen els poemes narratius que relaten les gestes dels... Continuar leyendo "Influència de les Literatures Clàssiques" »