Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Monarquía (753-509 a.C.)

Siete reyes gobernaron Roma durante este período: cuatro latinos-sabinos y tres etruscos.

1. Rómulo: Fundó un grupo de diez hombres escogidos, cuyos descendientes fueron los patriarcas. Destaca el "Rapto de las Sabinas".
2. Numa Pompilio: Reorganizó el aspecto religioso y dividió el año en doce meses.
3. Tulo Hostilio: Rey belicoso, destruyó Alba Longa.
4. Anco Marcio: Creó el gran puerto de Roma, llamado Ostia.
5. Tarquino Prisco: Embelleció Roma con monumentos y dotó a la ciudad de un sistema de alcantarillado, la Cloaca Máxima.
6. Servio Tulio: Elaboró el censo de población y amplió el perímetro de la ciudad, incluyendo las siete colinas.
7. Tarquinio el Soberbio: Rey impopular, fue obligado a abandonar Roma.

República (509-27

Esdinsar-se

Escanyolit esverat

Esbalaït

Escorcollar Esquellot

Espurnejar Espatllat

Regitzell Parpallejant

Galtes Minyona

Cabòries

Catifa

Manyans Aixecaar

Tarquim Atrafegats

Abillament Flonja Esquerpa

Ensinistrat Aixopluc

Rosegons Pòlissa

Vímet Cimera Solcada

Enlairar

Faristol Poca-s. Singlot

Rosada Cadell

Tarannà De gaidó

Grinyolar Vellut

Drap Filaberquí Supèrbia

Llampec Beuratge

Piga

Esquitxar Gínjol

Miratge Disbauxa

Matlàs Atziac

Comare Malentesos

Esprimatxat

Literatura latina los roma. Constr. en torno al Mediterrá. el imperio de la antigüedad. Las grandes obras son producto de esta fusión de civilizaciones son culturas grecolatinas

El teatro en Roma género q + pronto se desa. son parte de las tradi. y maduur.con la comedia nueva griega. Comedia latina... Continuar leyendo "Literatura Latina: Teatro, Prosa y Poesía" »

Literatura Klasikoa: Sorrera: Greziako literatura klasikoak, mendebaldeko kulturaren oinarria izanen diren bi herriren, grekoaren eta erromatarraren, literatur agerpenak besarkatzen ditu. Literatura grekoaren ezaugarrietako bat mitoen munduan erroturik egotea da. Epopeiak haiei literatur forma ematea besterik ez du. Lirika gutxi baliatzen da tradizio mitikoez, baina hauek dira osagai mitikoak sartzeko generorik egokienak: eresiak eta ianboak, gizarte primitibari erantzunez sortu eta errealitateari esku loturik sortutakoek ez dute mitorik ia erabiltzen. Antzinako literatura grekoa lau arotan banatzen da:

- Arkaikoa:

Lehen agerpenetatik K.a.V. mendera artekoa hartzen du. Literatura grekoa Homeroren hasten da; oso luze eta bikainak dira, eta ez... Continuar leyendo "Literatura Klasikoa: Greziako eta Erromatar Literaturaren Azterketa" »

IV. La Monarquía Romana

Desde 753 a. C. hasta 509 a. C., la forma de gobierno de Roma fue la monarquía. Hubo siete reyes: Rómulo, Numa Pompilio, Tulo Hostilio, Anco Marcio, Tarquinio Prisco, Servio Tulio y Tarquinio el Soberbio. A ellos se debe la creación de las primeras instituciones políticas y religiosas, la creación del calendario de doce meses, una serie de reformas políticas y urbanísticas, y la conversión de Roma en uno de los reinos más importantes de Italia.

Todos los reyes, excepto Rómulo, fueron elegidos con carácter vitalicio por sus cualidades y no por su linaje, aunque sabemos que a partir de Tarquinio Prisco la monarquía se hizo hereditaria.

Los reyes eran los jefes de la religión nacional y ostentaban la autoridad... Continuar leyendo "Civilización Romana: Monarquía, Comedia y Gramática Latina" »

L'origen de Roma

Pobles, Assentament i Activitats

A mitjan segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van aplegar a la riba del riu Tíber, al turó del Palatí, prop d'un lloc on hi havia una illa (Tiberina) i un gual que permetia travessar el riu.

La llegenda de Ròmul i Rem

Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traçar amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc (vegeu el ritu en la ciutat romana) i van jurar de matar tots els qui traspassessin els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, es va barallar amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits... Continuar leyendo "Roma: Origen, Societat, Política i Cultura" »

Dies de festa a l'Antiga Roma

Cada nou dies, els romans tenien un dia de repòs. Aquest dia també era dia de mercat, de visitar parents i amics, i d'anar a les termes. Les festivitats romanes estaven molt lligades a la religió. El pontífex màxim elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i laborables. Cada any, el pontífex màxim assenyalava els dies aptes per a l'activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar justícia (dies nefasti). El calendari es penjava als murs per informar els ciutadans. Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses (déus menors, divinitats superiors i primitives) i 60 dies de jocs públics (data... Continuar leyendo "Festes i Jocs a l'Antiga Roma: Tradicions i Oci" »

Resum de "L'Escarabat d'Or"

William Legrand, després de patir problemes econòmics, es va traslladar a l'illa Sullivan, on va fixar la seva residència. Es dedicava a la caça i la pesca. Sortia d'excursions acompanyat del seu servent negre, Júpiter.

El narrador anònim de la història va entaular amistat amb Legrand. Una tarda el va visitar i es va informar que Legrand havia trobat un escarabat d'or, però no el va veure perquè Legrand l'havia lliurat a un tinent. Aquella tarda els dos amics van tenir alguns malentesos, i així, el narrador es va acomiadar i se'n va anar a casa.

Un mes després, el narrador va rebre la visita de Júpiter, qui li va lliurar una carta escrita pel seu amo. El narrador la va llegir i es va informar que Legrand... Continuar leyendo "L'Escarabat d'Or: Resum, Personatges i Anàlisi de Poe" »

Prosa Klasikoa: Zizeron

Erromako literaturan, hainbat genero aurki ditzakegu prosan: oratoria, filosofia, historiografia, eleberria eta abar. Hiru generori helduko diegu: epistolografia, filosofia eta oratoria. Zizeron (K.a. 106 - K.a. 43) izan zen hiru genero hauek landu zituena.

Epistolografia

Gutunaren generoa da. Zizeronez gain, beste hainbat autorek praktikatu zuten genero hau: Plinio Gazteak, adibidez. Zizeronek ehunka gutun idatzi zituen, mota guztietakoak: pribatuak zein ofizialak. Haietatik 800 inguru heldu zaizkigu, garai hartako Erromako gizartea islatzen dutenak. Zizeronen liburuetakoa ez bezalako idazkera eskaintzen digute, erregistro pribatuago eta familiarrago batean.

Filosofia

Zizeronek jorratu zuen beste prosa-genero bat da. Hainbat... Continuar leyendo "Prosa Klasikoa eta Antzerkia Erroman: Zizeron, Plauto eta Terentzio" »

Se denomina como Imperio bizantino (o Bizancio) a la mitad oriental del Imperio romano, que pervivió durante toda la Edad Media y el comienzo del Renacimiento. Su capital se encontraba en Constantinopla (griego: Κωνσταντινούπολις, actual Estambul), construida sobre la antigua Bizancio, importante ciudad colonial de la Tracia griega fundada hacia el 667 a. C. El Imperio bizantino es también conocido como el Imperio romano de Oriente, especialmente para hacer referencia a sus primeros siglos de existencia, durante la Antigüedad tardía, época en que el Imperio romano de Occidente todavía existía. Debido a su posterior carácter helenístico —al punto de reemplazar al latín por el griego como lengua oficial— algunos... Continuar leyendo "El Imperio Bizantino" »

Impacto de los Edictos Imperiales en la Ciudadanía Romana en Hispania

El Edicto de Vespasiano y sus Consecuencias en Hispania

Las consecuencias del Edicto de Vespasiano fueron las siguientes:

1. En primer lugar, todos los habitantes libres de Hispania se rigieron parcialmente por el Derecho Romano (específicamente, el Ius Commercii).
2. La segunda consecuencia fue el fin de la distinción entre ciudades indígenas y romanas en Hispania. Es decir, todas las ciudades existentes en Hispania se convirtieron, al menos, en municipios latinos, lo que implicaba que todas las ciudades españolas tendrían magistratura, senado y comicios.
3. La tercera consecuencia fue que, desde Vespasiano, se abrió en Hispania una vía indirecta que permitía a aquellos con latinidad