Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

El teatre romà i els Ludi Scaenici

Pel que fa al teatre, a l’època arcaica els romans van imitar els etruscs, però més endavant tingueren en compte la tradició dels grecs. Deixant de banda les representacions populars, es considera que l’inici del teatre romà cal situar-lo a l’any 240 aC, en el qual, durant les celebracions dels ludi Romani, es representà un drama grec traduït al llatí per Livi Andrònic.

Durant el període d’or del teatre romà, en el qual van escriure els comediògrafs Plaute i Terenci, l’edifici teatral consistia en un senzill escenari de fusta aixecat en un espai davant d’un temple, en el qual els espectadors assistien drets durant les representacions. L’any 145 aC, Luci Mummi, conqueridor de l’Hèl·lada,... Continuar leyendo "El teatre i el circ a l'antiga Roma: Ludi i espectacles" »

Empúries: Història i Assentaments Romans

El topònim Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae arum. El fet que aquest nom era en plural no és casual, sinó que reflectia una realitat, ja que a Empúries, quan els romans s'hi van instal·lar, hi havia ja la comunitat d'ibers indicets i la comunitat grega. Indice devia ser un poblat de barraques senzilles. Cap a la fi del segle VII o el començament del VI aC, els grecs van establir un mercat o empòrion en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als grecs que hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava la mar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant... Continuar leyendo "Empúries i l'Oratòria Romana: Història, Art i Persuasió" »

La Religión y el Culto en la Antigua Roma

El pueblo romano concibió la religión como un contrato con la divinidad. El sincretismo religioso les permitió adaptar otras ideas religiosas.

Culto Popular y Deidades

• Culto Agrario: En honor a Ceres se realizaban sacrificios.
• Pales: Protectora del Palatino.
• Lares Compitales: Divinidades de caminos y encrucijadas.
• Culto a los Muertos: Los Manes eran espíritus de los antepasados.

Prácticas Religiosas

• Plegaria: Con la cabeza cubierta, mirando al este, los fieles repetían al sacerdote y realizaban la adoratio o la suplicatio.
• Sacrificio: Se realizaba con animales (ganado bovino), se derramaba vino, se degollaba y despedazaba al animal, y los sacerdotes arúspices observaban sus entrañas.

La Triada Capitolina

Las Corrientes Filosóficas

El Legado Griego en la Literatura Romana

Comedia

La Expansión de Roma y sus Conflictos: Las Guerras Púnicas

Primera Guerra Púnica

El escenario principal de este conflicto fue Sicilia, una isla de crucial importancia estratégica por su ubicación central entre África, Asia Menor e Italia. Su control era vital para el dominio del Mediterráneo.

• Amílcar Barca: Destacado general cartaginés que, en el año 236 a.C., fue derrotado por Roma. Como consecuencia, se impusieron a Cartago multas de guerra prácticamente imposibles de pagar.
• La conquista de Hispania: Ante la asfixia económica, Cartago vio en Hispania un territorio rico en recursos y posible de conquistar para saldar su deuda con Roma. Esto llevó a la fundación de enclaves como la ciudad de Qart Hadasht, la futura Cartago Nova (hoy

Orígenes y Características de la Épica Romana

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias de carácter narrativo que cuentan, con un lenguaje solemne y majestuoso, las hazañas legendarias de héroes o de los orígenes míticos de un pueblo. Surge de la tradición oral; llegó un momento en el que esos cantos fueron puestos por escrito por uno o varios autores (Odisea y La Ilíada de Homero).

La epopeya está protagonizada por un héroe que tiene que enfrentar una serie de obstáculos, exalta los valores de una nacionalidad. Tres características fundamentales de la épica en Roma:

1. Influencia homérica: los dos poemas homéricos son el punto de arranque de la épica occidental.
2. Utilización de la historia nacional como argumento

SENAT:

Circumscripció per província, 4 senadors (47*4=188) per província (50-3=47). S'han de distribuir 5 diputats per això, s'ha de dividir entre el nº total de vots per 1, 2, 3, 4 i 5. Els senadors a les illes es divideixen per illes grans (3) i illes petites (7). A les grans elegeixen 3 senadors (3*3=9) i a les petites cada una 1 senador (7*1=7) = (188+7+9+4=208). A Ceuta i Melilla tenen 2 cadascun. (2+2=4). Les comunitats autònomes elegeixen 1 senador + 1 senador per cada milió d'habitants. A Catalunya toca (1+7=8). Elegits pels parlamentaris de cada comunitat autònoma. Els senadors s'escullen després d'unes eleccions autonòmiques, el nº de senadors es variable, són 4 per província i per exemple en el cas de Catalunya hi ha... Continuar leyendo "Sistema electoral espanyol: Senat i Congrés" »

Prosa Klasikoa: Zizeron

Erromako literaturan, hainbat genero aurki ditzakegu prosan: oratoria, filosofia, historiografia, eleberria eta abar. Kapitulu honetan, Erromako prosa-idazle garrantzitsuenetako bat aztertuko dugu: Zizeron (K.a. 106-K.a. 43). Hiru generoei helduko diegu: Epistolografiari, Filosofiari eta Oratoriari.

Epistolografia

Gutunaren generoa da. Zizeronez gain, beste hainbat autorek praktikatu zuen genero hau: Plinio Gazteak, adibidez. Zizeronek ehunka gutun idatzi zituen, mota guztietakoak: pribatuak zein ofizialak. Haietatik 800 inguru heldu zaizkigu, garai hartako Erromako gizartea ezagutzeko baliagarriak direnak. Estiloari dagokionez ere, balio handikoak dira. Izan ere, Zizeronen liburuetako eta gutunetako estiloak desberdinak... Continuar leyendo "Zizeron: Erromako Prosa Klasikoaren Azterketa" »

La Poesía Épica Latina

La épica latina ocupa el primer lugar dentro de los géneros de la literatura latina. En la épica latina confluyen tres corrientes: la tradición griega, representada por los poemas homéricos, la historia nacional como tema del poema y la poesía alejandrina que influirá en los aspectos estilísticos.

Orígenes de la Épica Romana

Los orígenes de la épica romana se remontan a las laudes o laudationes.

Épica Arcaica

Los romanos prefieren una épica nacional que cantaba a los héroes de la historia romana.

Livio Andrónico

Andrónico fue un esclavo griego llegado a Roma después de la toma de Tarento, tradujo la Odisea al latín en versos saturnios.

Cneo Nevio

Nevio es un romano, originario de Campania, un antiguo soldado... Continuar leyendo "La Épica Latina: Historia, Autores y Obras Fundamentales" »

HORACI: EL POETA I ELS TÒPICS:

La seva influència no va ser tan gran com la de Virgili o Ovidi, tot i que és probablement el poeta líric llatí més representatiu.

S'inspira en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbo, i el seu mèrit principal va ser adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes.

El precursor llatí d'Horaci fou Catul, que va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia, a la qual es refereix amb el nom de Lèsbia.

LA VIDA I LES OBRES:

• Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l'any 65 aC.

Fill d'uns esclaus emancipats. Anà a l'escola a Roma i, més endavant, el seu pare l'envià a Atenes, on va estudiar filosofia i perfeccionarà els seus coneixements.

La seva vida a Roma va ser difícil.... Continuar leyendo "Horaci: El poeta i els tòpics" »