Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Beatus Ille: l'elogi i la idealització de la tranquil·litat de la vida del camp, en contraposició a la vida atabalada de la ciutat.

Les reformes de Dioclecià

L'any 284, l'exèrcit va proclamar emperador Dioclecià (284-305). Aquest emperador va aconseguir dur a terme profundes reformes socials, administratives i econòmiques:

A) Reformes socials: destaca l'establiment del Dominat (de dominus), una monarquia absoluta de caràcter oriental. A partir de Dioclecià, l'emperador era l'encarnació personal de la divinitat. El cristianisme, que no acceptava aquests principis, va ser violentament perseguit entre els anys 303 i 305.

B) Reformes administratives: sobresurten la divisió de l'Imperi en dotze diòcesis i la creació de la Tetrarquia (govern de quatre) per garantir la unitat de l'Imperi i per governar millor el seu extens territori. Dioclecià va compartir el poder amb... Continuar leyendo "Decadència i divisió de l'Imperi Romà" »

La Oratoria Romana: Un Arte en Constante Evolución

La oratoria, entendida como el arte de persuadir a través de la palabra, se desarrolló en un contexto democrático caracterizado por la libertad de expresión y la independencia del poder judicial. Sin embargo, con la llegada del Imperio y la instauración de nuevas formas de gobierno basadas en el poder personal, la oratoria experimentó un declive. Dejó de tener presencia en el foro y los tribunales para refugiarse en las escuelas, transformándose en un mero ejercicio de retórica.

Orígenes y Desarrollo de la Oratoria Romana

• Primeros Discursos: La práctica de la oratoria se remonta a tiempos muy antiguos. El primer discurso registrado fue pronunciado por Apio Claudio el Ciego, durante

Publio Ovidio Nasón: Vida y Obra

Publio Ovidio Nasón (43 a.C. - 17 d.C.) comienza a destacar cuando los otros grandes poetas de la época de Augusto (Virgilio, Horacio, etc.) estaban en plena madurez, pero ya abocados a sus últimos años. Ovidio nació en Sulmona, de familia de caballeros, y por su edad no conoció los horrores de las guerras civiles, viviendo siempre en la «Paz de Augusto». Estudió elocuencia en Roma y filosofía en Grecia, y se hizo abogado para complacer a su padre. Pero pronto dejó las leyes por la poesía, su verdadera vocación y para la que estaba extraordinariamente dotado: «Todo lo que intentaba escribir me salía en verso», dice él mismo («Et quae tentabam dicere versus erat.»)

Ni Augusto ni Tiberio le concedieron... Continuar leyendo "Ovidio: Vida y Obra del Poeta de las Metamorfosis" »

La Época Dorada de la Literatura Romana

La literatura de esta época representa la cima de la poesía, aunque no de toda la literatura romana. Se trata de una poesía marcada por el formalismo y el carácter cortesano. (Desarrollaremos estos temas al estudiar a Horacio y Virgilio).

La prosa, de la que poco se conserva aparte de Livio, queda por debajo de la poesía. En este terreno, Cicerón se adelantó para ocupar la cima. La fuerza que moldeó la prosa fue la oratoria libre, pero cada vez quedaba menos sitio para esta actividad en el régimen imperial, sometido a un “príncipe”. Con Cicerón habían penetrado en la prosa la filosofía y la ciencia, pero ahora quedaban al margen de los programas escolares. El estudio de la filosofía se... Continuar leyendo "Explorando la Literatura y la Historia Romana: Cicerón, Livio y la Época de Augusto" »

1. Per Què Ilerda era tan important estratègicament per als romans? Per les Comunicacions, tant terrestres com fluvials.
2. Quin poble ibèric vivia a la zona de Lleida abans de l’arriba dels romans? Com S’anomenava la capital indígena? Els ilergets, Iltirta (Iltirda).
3. Explica quina és la rellevància històrica que van tenir Indíbil i Mandoni a la Historia d’Ilerda. En començar la Segona Guerra Púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d’Anníbal. Però després els dos caps van establir Un pacte amb Publi Corneli Escipió, finsque es van adonar de les intencions Invasores dels romans, van encapçalar una coalició de pobles ibers i es van Enfrontar als romans. La revolta va acabar amb la victòria romana,

DIES FESTIUS. Equirria. Festa eqüestre en honor al déu Mart. Quinquatrus. Purificació de les armes abans de la campanya militar. October equus. Fi de la campanya militar. Armilustrium. Purificació d'armes per esborrar crims de guerra. Lupercalia. Festa en honor a la lloba que salvà Ròmul i Rem. Parentalia. Festes fúnebres en honor dels morts. Festes januals. En honor a Janus, déu dels inicis i dels finals, de les portes. Aquest dia es fan ofrenes per dinar. Liberalia. Festa de la primavera en honor de Liber. Parilia. Commemoració de Roma. Vulcanalia. En honor de Vulcà, déu del foc. Es feien concursos de pesca i fogueres… Saturnalia. Festes en honor de Saturn en les quals es celebrava el solstici d’hivern. Moments d’oci. Curses

Els Esclaus, eren propietat dels faraons. Eren gent sense drets que estaven obligats a fer feines de varis tipus: podien treballar a les mines, o a les canteres extraient pedres, o construïnt dics i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.

La vida d’ultratomba

Els egipcis creien en la vida després de la mort. Pensaven que era necessari conservar el cos en bon estat per la segona vida. És per això que momificaven els cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes venes fines de lli. Els sarcofags els dipositaven en tombes, prou grans i plenes de tresors, menjar, cistells, etc...Pensant em tot el necessari per aquella suposada segona vida.

Les tombes podien ser de tres tipus: mastabes, piràmides, hipogeus.

Mastabes:

“Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d‟una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va  construir fossats al voltant de la muralla. Va organitzar el primer cens, que fins aleshores era desconegut per tota la terra. Fou víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït” L‟estructura genitus ex nobili femina és una construcció anomenada de participi concertat, en la qual genitus concorda amb Seruius Tullius.

“August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la