Temes de la poesia d'Horaci

Els temes de la seva poesia

L'obra d'Horaci és una barreja de lirisme i de filosofia. Ens trobem, en efecte, davant del poeta llatí més líric, en el sentit que és el que es refereix més i més variadament a si mateix; alhora, la seva poesia traspua sempre un alliçonament moral entre l'epicureisme -doctrina filosòfica que exalça l'amistat com a via per obtenir el plaer i la felicitat, el fi humà suprem-, i l'estoicisme -doctrina filosofica que defensa la inexorabilitat del futur i, per tant, la necessitat de conformar-se amb la vida que a un li ha tocat viure. La influència de la poesia d'Horaci no fou, ni en l'antiguitat ni posteriorment, tan gran com la de Virgili o la d'Ovidi. Amb tot, el poeta de Venúsia ens ha llegat alguns dels tòpics més recurrents de la literatura occidental, tots lligats a la seva forma de veure la vida. Popularment, s'entén per topic l'expressió o l'argument que molta gent usa per referir-se a situacions o casos amb caracteristiques semblants. Per això, de vegades també es parla d'expressió proverbial. Per exemple, ens referim a la «tòpica puntualitat dels britànics» o a la topica afabilitat dels italians». Literariament, un topic és l'expressió o l'argument encunyats per un escriptor a propósit d'una idea, que han fet fortuna i que han estat adoptats per la posteritat per suggerir la mateixa idea. En aquest sentit, parlem del topic de la «fugacitat del temps» per referir-nos a la inexorabilitat de la mort; o del topic de la captació de la benvolença del públic" per referir-nos a la conveniència d'elogiar qui ens escolta mitjançant algun afalac abans de començar a parlar. Tot seguit hi ha alguns topics que foren brillantment expressats pel nostre poeta:

Beatus ille:

L'elogi i la idealització de la tranquil litat de la vida del camp, en contraposició a la vida atabalada de la ciutat. En la literatura aquest topic es coneix amb el nom de beatus ille, ja que amb aquestes dues paraules comença la poesia horaciana més coneguda que tracta aquest tema: FELIÇ L’HOME QUE, ALLUNYAT DELS NEGOCIS [...] CONREA ELS CAMPS HERETATS DEL PARE AMB ELS SEUS BOUS.

Aurea mediocritas:

L'elogi de la moderació o tòpic de l'aurea mediocritas, mots llatins extrets també de la poesia següent: TOT AQUELL QUI ESCULL LA MITJANIA,TAN PRECIOSA COM L’OR, VIU SEGUR LLUNY DE LES SORDIDESES D’UN SOSTRE RUÏNÓS

Frugaliter:

L'elogi de la frugalitat, que alhora comporta la lloança dels plaers senzills de la vida: el beure, l'amor, el menjar, el descans. Detesto, noi, la sumptuositat dels perses i em desplauen les corones entreteixides amb escorça de til-ler

Tempus fugit:

L'al·lusió a la fugacitat del temps i a la presència de la mort que ens iguala a tots i ens hauria d'allunyar de les ambicions desmesurades. Ai, fugissers, Pòstum, Pòstum, s'esmunyen els anys

Carpe diem:

Com a conseqüència immediata del tòpic anterior, davant de la inexorabilitat de la mort cal aprofitar cadascun dels moments que ens regala la vida. Es el topic del carpe diem, mots extrets del fragment següent: aprofita el dia d'avui i no confiis gens en el de demà.

Monumentum aere perennius:

La immortalitat de l'artista. L'escriptor és conscient que, gràcies a la gran qualitat de la seva obra, esdevindrà un poeta immortal. He donat fi a un monument més perenne que el bronze i més alt que la decrepita antigor de les piràmides reials

Illerda

A les actuals terres de Ponent de Catalunya coneixem tres nuclis urbans que tenen la categoria de municipis: Ilerda o Lleida, lesso o Guissona i Aeso o Isona. Llevat d'Illerda, que ja era un nucli urbà indígena abans de l'arribada dels romans, els altres dos municipis foren creats ex novo i sembla, per les prospeccions que s'hi han pogut fer, que tenien un nucli caracteritzat per l'encreuament dels eixos, el cardo i el decumanus. S'han trobat petites restes de la Iltirda Ibérica dalt del turó de la Seu de Lleida. De l'urbanisme de l'època romana d'Ilerda, no se'n sap gran cosa perquè és un nucli que ha estat habitat ja des de l'antiguitat. Tot i així, sabem que la zona de l'estació del ferrocarril corresponia a una necròpolis important i que dins la ciutat hi havia unes termes de les quals se n'ha pogut excavar una part. També s'ha pogut documentar l'existència d'un pont sobre el Sícoris o Segre.

Se suposa que hi hagué un nucli urbà dalt del turó de la Seu i un altre al pla, arran del riu, a mesura que el municipi va créixer. També està testimoniada l'existència d'un pont de pedra per damunt del Segre. Illerda fou un dels escenaris més destacats de les lluites de la guerra civil entre les tropes dels partidaris de Pompeu contra les de Cesar, i per això el nom d'Ilerda figura a la història, en les descripcions que trobem a De Bello ciuili, de Gai Juli Cesar, i a la literatura, pel poema èpic la Farsàlia, de Lucà. Per les penalitats que els romans hi van passar a causa de la inclemència de l'hivern en la guerra civil, es diu que quan a una persona se li desitjava que passés per una mala experiència li etzibaven l'expressió Ilerdam uideas.