Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

La casa de lloguer (insula)

A partir de les guerres púniques a Roma es va fer evident que calia multiplicar els habitatges.

Com que no es disposava de sòl suficient, va caldre construir cap amunt i així van sorgir moltes illes de cases de lloguer (insulae), que van arribar a fer més de 20 m d'alçària (6 o 7 pisos). Tenien grans balcons exteriors i s'accedia als pisos per escales exteriors. Les insulae estaven dividides en apartaments de diverses habitacions. Aquests habitatges es llogaven sovint com a habitacions individuals, on vivia tota una família. Un esclau del propietari (insularius) s'ocupava de l'edifici i s'encarregava de gestionar i cobrar els lloguers. La planta baixa servia d'habitatge a una família rica, o s'havia destinat... Continuar leyendo "L'habitatge a l'Antiga Roma" »

E

• Ex libris: locució llatina que significa literalment 'de entre els llibres de', és a dir, llibre procedent de entre els llibres d'una biblioteca pública o privada.
• Errare humanum est: errar és humà.
• Ex aequo: locució que significa 'en igualtat de mèrits'. Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex. Premi ex aequo.

H

• Hic et nunc: 'aquí i ara', en les circumstàncies actuals.
• Honoris causa: 'per honor', locució adjectiva utilitzada en l'expressió doctor honoris causa. Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita.

I

• In crescendo o crescendo: indicació que prescriu l'augment

Aportaciones Culturales de la Romanización

La lengua romana se extendió por casi toda la Península. Roma implantó escuelas importantes en diversas ciudades, sobre todo en la Bética. Sertorio fundó en Huesca, para los hijos de los jefes indígenas, una escuela con maestros de latín y griego. En los centros de enseñanza de la Península se educaron personajes tan ilustres como el filósofo Séneca, los poetas Lucano y Marcial, o el gran maestro de oratoria Quintiliano.

Con respecto a la lengua introducida por los romanos, hay que decir que con ella nacen todas las lenguas habladas actualmente en la península, a excepción del vasco. Pero no debe pensarse que el latín que se extendió rápidamente por la Península era el mismo latín... Continuar leyendo "La Romanización de Hispania: Aportaciones Culturales y Organización Provincial" »

Monarquia Romana (753-509 aC)

La monarquia marca la fundació de Roma. El poder requeia en una sola persona, el rei, que concentrava el poder religiós, militar i judicial (imperium). Roma va començar a comerciar i va construir ponts, aqüeductes i clavegueram. La monarquia va acabar el 509 aC amb Tarquini el Superb, que va començar a implantar un sistema dictatorial. Això no va agradar al poble, i plebeus i patricis es van unir per donar un cop d'estat. Així, va acabar la monarquia i va començar la República.

Final de la Monarquia

La societat estava dividida en patricis (descendents directes dels fundadors de Roma, rics, agrupats en famílies amb avantpassats comuns, tenien terres i governaven la ciutat) i plebeus (havien arribat a Roma... Continuar leyendo "Ascens i Caiguda de Roma: Monarquia, República i Imperi" »

Publio Virgilio Marón: Vida y Obra

Publio Virgilio Marón (Publius Vergilius Maro), nació en Andes (actual Pietole, Italia) en el 70 a. C. y murió en Brindisi en el 19 a. C. Fue un poeta latino. Hijo de padres modestos, estudió retórica, lengua y filosofía griegas en Cremona, Milán, Roma y Nápoles.

Inicios y Apoyo de Mecenas

No intervino directamente en la política, pero tuvo el apoyo de mecenas y amigos como Cayo Mecenas, el poeta Horacio y Octavio, el futuro emperador Augusto. Este apoyo fue propiciado por el éxito de su primera obra mayor, las Bucólicas, que trata temas de la tradición pastoril tomados de los idilios de Teócrito.

Las Geórgicas y la Vida Campesina

Escribió las Geórgicas en apoyo de la política imperial de relanzar... Continuar leyendo "Biografía de Virgilio: Vida y Obra del Autor de la Eneida" »

La Domus

Ocupada per una família, característiques: orientada cap a l'interior, l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa. No hi havia vistes a l'exterior perquè no tenia finestres. Tenia un sol pis de normal, amb les habitacions destinades a un ús determinat. A l'entrada hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer, es trobava al mig d'un passadís amb el nom de vestibulum abans de la porta i fauces després. Un cop passada la porta, habitació de l'esclau que feia de porter (cella ostiarii). A més de l'entrada principal hi havia una secundària (posticum). A banda i banda de la porta d'entrada hi havia les tabernae, unes sales que tenien accés al carrer i que el propietari... Continuar leyendo "La Domus i la Villa: Diferències i Característiques" »

Empúries Romana: L'Arribada i la Fundació

Al segle III a.C. apareixen els romans a la península Ibèrica. L’any 218 a.C., un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a València.

Posteriorment, l’any 195 a.C., Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries. Després que els romans guanyessin els cartaginesos, van enfortir les seves posicions a la Mediterrània. El campament romà es va convertir en ciutat, i en època de l’emperador August, la ciutat grega i la romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae.

Estructura Urbana del Municipium Emporiae

La xarxa viària era molt regular,... Continuar leyendo "Empúries Romana: Història i Arquitectura del Municipium Emporiae" »

Dies de la Setmana

• Lunae: dilluns
• Martis: dimarts
• Mercuri: dimecres
• Iovis: dijous
• Veneris: divendres
• Saturni: dissabte
• Solis: diumenge

Éssers Prodigiosos

L'Hidra de Lerna

Vivia en una cova prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Cada vegada que n'hi tallaven un, en creixien dos. En el segon dels 12 treballs, Hèrcules va haver de matar l'Hidra de Lerna. No va ser fàcil perquè cada vegada que tallava un cap es tornava a reproduir. Va ajudar-lo el seu cosí Iolau que cremava amb una torxa els colls del monstre un cop s'havien tallat els caps. Així Hèrcules va poder tallar el cap que era immortal, i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang... Continuar leyendo "Aspectes de la Vida Quotidiana i Mitologia Romana" »

Dies de Festa

Cada 9 dies els romans tenien un dia de repòs, que era també el dia de mercat, de visitar parents i amics, així com també el dia d’anar a les termes.

Les festivitats romanes anaven molt lligades a la religió. De fet, era el Pontífex Màxim qui elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i els laborables. Cada any senyalava els dies aptes per a l’activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar la justícia (dies nefasti). Es penjava el calendari als murs dels edificis.

Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses, dedicades a divinitats superiors, déus menors i divinitats primitives. Hi havia 60 dies consagrats... Continuar leyendo "Festes i Rituals a l'Antiga Roma: Calendari, Celebracions i Significat" »

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Context històric:
A partir de la segonameitat del segle I aC.
L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aCJuli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.
El seufill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
Al llargdels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver pocs conflictes. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi deguda als atacs