Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Casa del Poeta Tràgic

Cronologia: finals S.I a.C

Estil: Romà Imperial

Material: Pedra, fusta, Opus caementicium

Sistema Constructiu: Arquitravat

Localització: Pompeia (Itàlia)

Tècnica: Pintura al fresc i Opus tessellarum

Context Històric i Cultural de l’Obra

Construïda durant el govern de l’emperador August, que es va caracteritzar per una gran concentració de poders en perjudici del senat.

A nivell cultural, destaca la romanització: expandir els costums, les idees i les institucions romanes en territoris conquerits.

Descripció o Anàlisi Formal

La domus és la casa d’un aristòcrata Romà.

Espai Exterior:

• Construcció austera: els murs exteriors no estaven pintats ni decorats.
• L’absència de finestres (valor a la intimitat familiar).
• Porta

Institucions de la República Romana

Senat

300 antics magistrats que dirigien la política exterior i aconsellaven els magistrats.

Magistrats

Superiors: Cònsol, Pretor i Censor. Dirigien l'Estat i proposaven les lleis.

Inferiors: Edil, Qüestor i Tribú de la plebs. Administraven la ciutat, la policia i els impostos.

Comicis

Curiats, tribunats i centuriats: ciutadans.

No ciutadans: estrangers, dones, lliberts, esclaus (sense drets polítics).

Causes i Conseqüències de l'Expansió Romana

Les causes de l'expansió romana van ser l'increment de la riquesa de l'imperi, l'interès per dominar el mar Mediterrani i obtenir el predomini del comerç marítim, i la posició d'un exèrcit molt nombrós i preparat.

Conseqüències

Conflictes i revoltes a causa... Continuar leyendo "Institucions, Expansió i Crisi de la República Romana: Guia Completa" »

Las Lenguas de España: Origen y Evolución

Hablar del origen de la lengua española no es fácil, sobre todo en la etapa prerromana. Desconocemos cuál era la verdadera situación en la época romana, en la germánica y en la árabe. No sabemos el origen real del primitivo castellano que con el tiempo se convirtió en el español. Solo tenemos la fecha aproximada de los primeros testimonios escritos de los romances hispánicos, que se sitúan en el siglo X, con las Glosas Emilianenses y las Silenses. El español oral empezó antes que el escrito. De la situación del siglo X sabemos poco debido a la falta de testimonios escritos; la lengua utilizada en documentos oficiales era el latín. En la zona de Cantabria y La Rioja se convertiría en... Continuar leyendo "El Legado del Latín en el Español: Origen y Evolución de las Lenguas Romances en Hispania" »

Empúries: Origen Grec i Domini Romà

Els primers grecs hi van arribar al s. VI aC, establint un mercat (empòrion) en un illot (Palaiàpolis) davant de la costa i a la desembocadura del riu Fluvià; poc temps després van traslladar-se a terra ferma i hi fundaren un nucli més gran (Neàpolis) amb finalitats comercials. La situació estratègica del lloc va fer que els romans hi desembarquessin l'any 218 aC amb motiu de la Segona Guerra Púnica. En el s. II aC establiren un campament a la part alta del turó, des d'on podien vigilar el territori de terra endins i dominar la badia. A començament del s. I aC, es va fundar una ciutat de nova planta i a mitjan s. I aC Juli Cèsar hi va assentar un grup de legionaris veterans del seu exèrcit.... Continuar leyendo "Empúries, Tarraco, Barcino i Titus Livi: Història Romana a Catalunya" »

El Realismo Político de Maquiavelo

Radicalmente opuesto al utopismo fue el realismo extremo. Su principal exponente es Nicolás Maquiavelo, el padre de la teoría política moderna. Tiene como trasfondo histórico la unificación de Italia, frente a las potencias extranjeras y al papado.

En este contexto, lo que desarrolló Maquiavelo es una descripción y un análisis del quehacer político real (cómo funciona la política) frente a las idealizaciones de los utopistas y en contraste con otra corriente política que había, el ideal del príncipe cristiano, que moral y políticamente se comporta según el Evangelio.

Frente a eso, Maquiavelo escribe El Príncipe. Toma como modelos a políticos de la época como Fernando el Católico o César... Continuar leyendo "El Realismo Político de Maquiavelo y la Reforma Protestante" »

Emèrita Augusta: Fundació i Context Històric

Fundada l'any 25 aC per l'emperador August, aquesta colònia va ser un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península Ibèrica. L'adjectiu emeriti significa «retirat amb honor».

El nom «Augusta» va néixer com a homenatge al primer emperador de Roma, August. La seva situació estratègica és al marge del riu Guadiana, i una de les vies de comunicacions més importants que la connectava era la Via de la Plata.

Creixement i Organització Urbana

Emèrita Augusta va créixer ràpidament fins a tenir 50.000 habitants, convertint-se en la capital de Lusitània, una de les províncies en què estava dividida la Hispània romana en temps d'August.

El model de planta... Continuar leyendo "Emerita Augusta i Empúries: Urbanisme Romà i Grecoromà a Hispània" »

Locuciones Latinas

A continuación, se presenta una lista de locuciones latinas comunes con sus significados:

A

• Modus operandi - Manera de actuar
• Rara avis - Persona rara
• A posteriori - Después de comenzar
• A.m. - Ante meridiem (antes del mediodía)
• A priori - Antes de comenzar algo
• Ad hoc - Adecuada
• Ab illo tempore - En aquel tiempo
• Ad nauseam - Repetir algo hasta la náusea

I

• In fraganti - Con las manos en la masa
• In articulo mortis - Documento antes de morir
• Ipso facto - Inmediatamente
• In extremis - En el último momento
• In extenso - Con detalle
• In albis - Quedarse en blanco
• In mente - Tener algo en mente
• In crescendo - Subiendo
• Ignorantia legis non excusat - La ignorancia de la ley no es excusa

S

• Sine die - Sin día
• Sic - Así
• Sticto sensu - En sentido estricto

Otros

• P.

L'èpica: Una Narració Heroica en Vers

Dos Tipus d'Èpica: Heroica i Culta

Desarrollo de la Ciencia Histórica

La Revolución Francesa de 1789 adquiere una importancia fundamental, ya que posee múltiples significados para la historiografía, marcando el fin del Antiguo Régimen y el inicio de revoluciones sociales que llevaron a la burguesía al poder. Esta situación de cambio originó una nueva orientación del tiempo histórico, vinculada al evolucionismo. El historiador, en su búsqueda de una historia realista y objetiva, se enfrentaría, sin embargo, a los condicionamientos inherentes a su propia perspectiva, como se observa en los siguientes ejemplos:

Figuras Clave en la Historiografía

• Michelet: Defendió una historia con ambición totalizadora, incorporando nuevos objetivos a la investigación e introduciendo