Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

L'èpica: Heroisme, Tradició i Literatura

Latín4,45 KB

L'èpica: Una Narració Heroica en Vers

L'èpica és una narració heroica en vers i constitueix una de les primeres manifestacions literàries d'una civilització. El poeta èpic aborda les gestes d'un heroi prenent com a base una sèrie de materials reals o llegendaris que constitueixen el llegat de tradicions orals d'un poble.

Dos Tipus d'Èpica: Heroica i Culta

Podem distingir dues categories: la narració èpica primitiva o èpica heroica, i el poema èpic pròpiament dit o èpica culta. La primera la formen aquells poemes dirigits a una audiència popular, compostos oralment. La finalitat era interessar als seus coetanis i incitar-los a l'emulació de les glòries dels seus avantpassats. A aquesta pertanyen l'Odissea i la Ilíada homèriques.
...
Continuar leyendo "L'èpica: Heroisme, Tradició i Literatura" »

Hispania Romana: Conquista, Romanización y Legado Cultural en la Península Ibérica

Latín5,34 KB

La Conquista Romana de Hispania: Fases y Establecimiento

Roma fue fundada en siete colinas junto al río Tíber, asentada por pueblos latinos en la comarca del Lacio. Inicialmente tutelada por los etruscos, Roma estableció la República en el año 509 a.C. A partir de entonces, inició una progresiva expansión hasta alcanzar la península Itálica. Sicilia rivalizó con Cartago por el control del Mediterráneo occidental, lo que dio lugar a las Guerras Púnicas.

Fases de la Conquista

Franja Mediterránea Ibérica

La Primera Guerra Púnica finalizó con la derrota cartaginesa y la expulsión de Sicilia. Para vengarse, en el año 237 a.C., el general cartaginés Amílcar Barca inició la conquista del sur y sureste peninsular, regiones ricas en...

Continuar leyendo "Hispania Romana: Conquista, Romanización y Legado Cultural en la Península Ibérica" »

La Evolución del Pensamiento Histórico: De la Objetividad a la Memoria Colectiva

Latín3,48 KB

Desarrollo de la Ciencia Histórica

La Revolución Francesa de 1789 adquiere una importancia fundamental, ya que posee múltiples significados para la historiografía, marcando el fin del Antiguo Régimen y el inicio de revoluciones sociales que llevaron a la burguesía al poder. Esta situación de cambio originó una nueva orientación del tiempo histórico, vinculada al evolucionismo. El historiador, en su búsqueda de una historia realista y objetiva, se enfrentaría, sin embargo, a los condicionamientos inherentes a su propia perspectiva, como se observa en los siguientes ejemplos:

Figuras Clave en la Historiografía

  • Michelet: Defendió una historia con ambición totalizadora, incorporando nuevos objetivos a la investigación e introduciendo
...
Continuar leyendo "La Evolución del Pensamiento Histórico: De la Objetividad a la Memoria Colectiva" »

El Legado de la Épica Latina: Lucano, Virgilio y la Narrativa Histórica Romana

Latín3,84 KB

Lucano (39-65 d.C.)

Biografía de Lucano

Lucano nació en Córdoba, pero vivió desde su juventud en Roma, donde realizó sus primeros estudios. A los dieciséis años ya había compuesto numerosos poemas y fue coronado en los Juegos Neronianos del 60 d.C. por su obra Elogio de Nerón. Su éxito pronto atrajo la envidia del emperador, quien le prohibió publicar sus obras. Comprometido en la conjuración de Pisón, se vio obligado a quitarse la vida a la edad de 26 años.

La Farsalia: Obra Cumbre de Lucano

De sus obras, solo ha llegado a nosotros un poema épico: la Farsalia. Este relato, dividido en diez cantos, narra la guerra civil que enfrentó a Julio César y Pompeyo. La epopeya simplifica y magnifica a los actores del drama histórico. Destacan...

Continuar leyendo "El Legado de la Épica Latina: Lucano, Virgilio y la Narrativa Histórica Romana" »

Términos Legales y Académicos en Latín

Latín3,3 KB

Curriculum Vitae

Curriculum vitae: carrera de la vida, historial. Alude a lo que uno ha realizado a lo largo de su vida, referido al trabajo, a los estudios, a la dedicación profesional que sea, etc. En las leyes de educación también se utiliza con el sentido de conjunto de asignaturas que han de cursarse, o la manera como se debe enfocar y desarrollar una determinada materia.

De Facto/ De Iure

De facto/ de iure:"de hech""de derech","de acuerdo con la le","legalment". De facto se opone en el lenguaje jurídico a de iure. De facto se utiliza para indicar que un Estado, gobierno o frontera no han sido reconocidos jurídicamente, pero sí de hecho; de iure en cambio se utiliza en las relaciones internacionales para indicar que un estado, gobierno,...

Continuar leyendo "Términos Legales y Académicos en Latín" »

Epidaure, Aqueducte de Tarragona i monuments romans

Latín4,48 KB

Epidaure

Epidaure: 350 aC. Finals del període clàssic inici de l'hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'iniciaran les guerres del Peloponès enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremacia d'Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Significat: La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la...

Continuar leyendo "Epidaure, Aqueducte de Tarragona i monuments romans" »

El Mundo Romano: Creencias, Deidades y Organización Militar

Latín6,43 KB

La Religión y el Culto en la Antigua Roma

El pueblo romano concibió la religión como un contrato con la divinidad. El sincretismo religioso les permitió adaptar otras ideas religiosas.

Culto Popular y Deidades

  • Culto Agrario: En honor a Ceres se realizaban sacrificios.
  • Pales: Protectora del Palatino.
  • Lares Compitales: Divinidades de caminos y encrucijadas.
  • Culto a los Muertos: Los Manes eran espíritus de los antepasados.

Prácticas Religiosas

  • Plegaria: Con la cabeza cubierta, mirando al este, los fieles repetían al sacerdote y realizaban la adoratio o la suplicatio.
  • Sacrificio: Se realizaba con animales (ganado bovino), se derramaba vino, se degollaba y despedazaba al animal, y los sacerdotes arúspices observaban sus entrañas.

La Triada Capitolina

...
Continuar leyendo "El Mundo Romano: Creencias, Deidades y Organización Militar" »

Horaci: El poeta i els tòpics

Latín3,6 KB

HORACI: EL POETA I ELS TÒPICS:

La seva influència no va ser tan gran com la de Virgili o Ovidi, tot i que és probablement el poeta líric llatí més representatiu.

S'inspira en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbo, i el seu mèrit principal va ser adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes.

El precursor llatí d'Horaci fou Catul, que va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia, a la qual es refereix amb el nom de Lèsbia.

LA VIDA I LES OBRES:

  • Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l'any 65 aC.

Fill d'uns esclaus emancipats. Anà a l'escola a Roma i, més endavant, el seu pare l'envià a Atenes, on va estudiar filosofia i perfeccionarà els seus coneixements.

La seva vida a Roma va ser difícil....

Continuar leyendo "Horaci: El poeta i els tòpics" »

Biografia i Obres d'Ovidi: Un Mite de la Poesia Romana

Latín10,24 KB

Biografia d'Ovidi

- Neix a Sulmona (Itàlia central) el 43 aC.
- Família benestant (classe eqüestre).
- Estudis a Roma i al món hel·lènic.
- Dedicació plena a la poesia (bona situació econòmica), després d'exercir alguns càrrecs públics durant un breu període de temps.
- Pertinència al cercle de Messala.
- Casat tres vegades.
- Desterrat per August el 8 dC a Tomis per causes poc clares (carmen et error).
- Mor a l'exili el 17 dC.

Obres d'Ovidi

Poesia elegíaca d'amor:

Amors (Amores) → 51 elegies amb l'amor com a protagonista, tant en el seu vessant noble com en el sensual. Influències de Tibul, Catul i Properci.

Heroides (Heroides) → Elegies en forma d'epístoles escrites, un primer grup, per heroïnes mítiques als seus marits...

Continuar leyendo "Biografia i Obres d'Ovidi: Un Mite de la Poesia Romana" »

La Domus i la Villa: Diferències i Característiques

Latín4,92 KB

La Domus

Ocupada per una família, característiques: orientada cap a l'interior, l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa. No hi havia vistes a l'exterior perquè no tenia finestres. Tenia un sol pis de normal, amb les habitacions destinades a un ús determinat. A l'entrada hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer, es trobava al mig d'un passadís amb el nom de vestibulum abans de la porta i fauces després. Un cop passada la porta, habitació de l'esclau que feia de porter (cella ostiarii). A més de l'entrada principal hi havia una secundària (posticum). A banda i banda de la porta d'entrada hi havia les tabernae, unes sales que tenien accés al carrer i que el propietari...

Continuar leyendo "La Domus i la Villa: Diferències i Característiques" »