Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Amfiteatre

L'amfiteatre era una construcció romana de planta ovalada i el·líptica, que recordava la forma de dos teatres units. Les seves parts eren les grades (cavea), el pulvinar reservat a l'emperador, l'arena on es realitzaven els espectacles i les fossae, passadissos sota l'arena.

Espectacles

Hi havia desfilades en honor als déus, combats de gladiadors, curses de cavalls i més.

Circ

El circ era una construcció de planta oblonga amb grades al voltant de l'arena, carceres per a cavalls i una pista dividida per la spina.

Espectacles

Les curses de carros eren un dels espectacles més populars, amb diferents tipus de carruatges i un sistema d'organització ben establert.

Termes

Les termes eren balnearis públics i gimnasos, on es realitzava l'... Continuar leyendo "Amfiteatre i Circ a la Roma Antiga" »

Jardins precolombins

En els jardins precolombins, cultura asteca, hi trobem voladores per aucells i molts aucells, gàbies per a feres, horts amb plantes medicinals, estanys, banys, zones per a sopar i també zones per a ballar. Era un contrast el jardí, entre les coses més temibles i les més belles. Els asteques van desenvolupar els jardins flotants (Chinampas), ja que es van instal·lar en una zona on la terra per a cultivar era molt petita, i per tant quan van explotar tots els recursos van començar a crear els jardins flotants que estaven construïts amb fang, fusta, branques i arrels, als extrems hi sembraven arbres de creixement ràpid com pollancres per a subjectar-los amb les seves arrels. Es deixaven canals per a poder passar amb... Continuar leyendo "Jardins precolombins i jardins de Mallorca: Alfàbia i Raixa" »

Tibulo (48-19 a. C.): El Maestro de la Elegía Romana

Con Tibulo y los poetas de su entorno, la elegía alcanza en Roma una calidad insuperable. Hombre de poca salud, enfermó y murió muy joven. Han llegado a nosotros dieciséis elegías, divididas en dos libros: el primero consta de diez, y el segundo, de seis.

La mayoría de las elegías del primer libro son de tema amoroso. En ellas, el autor se dirige a Delia, una mujer de estrato social inferior al suyo, así como a la plebeya Plania, de la que Tibulo parece estar profundamente enamorado. En el segundo libro, Delia ha dejado su sitio a Némesis, por quien Tibulo parece sentir una fuerte atracción.

El Corpus Tibullianum: Estructura y Composición

El Corpus Tibullianum es la colección de... Continuar leyendo "La Obra de Tibulo: Estructura, Temas y Ciclos Amorosos en la Elegía Romana" »

Sexto Propercio: Vida, Obra y Temas Clave

Sextus Propertius, Umbría (muy probablemente, Asís), ca. 50 a.C. – ca. 15 a.C.

Su familia sufrió las confiscaciones triunvirales y, trasladado a Roma tras la muerte de su padre, abandona pronto la carrera política para dedicarse a su actividad poética.

Tras la publicación de su primer libro de elegías (Monobiblos) en el 29-28 a.C., pasa a formar parte del círculo literario de Mecenas, lo que supondrá un punto de inflexión en su andadura poética.

Los Cuatro Libros de Elegías: Elegiae

El libro I, que contiene 22 composiciones, es conocido con el nombre de Monobiblos, fue publicado en el 29-28 a.C. y parece que circuló separadamente de los restantes hasta al menos la época de Marcial. El núcleo... Continuar leyendo "Sexto Propercio: Vida, Obra y Temas Clave en sus Elegías" »

L'activitat física i l'esport a Roma

Els Ludi

Els Ludi són espectacles oferts per l'elit política i econòmica a la plebs de forma regular i gratuïta com a part d'un oci a què aquesta tenia dret i del que aquella treia profit.

Els espectacles romans movien molta gent i alteraven l'ànim dels espectadors. Roma desenvolupa el seu poder sobre la cultura dels pobles que domina, donant a aquesta el caràcter predominant d'una nova forma d'entendre la política i el poder.

Així va passar amb els jocs i l'activitat física al ser desenvolupada pels romans que, a més de les formes tradicionals de l'agon, van desenvolupar un sentit del joc lligat a l'espectacle amb gran repercussió en la societat.

Diferències entre l'Agon grec i els Ludi Romans

• Agon:

Curriculum Vitae

Curriculum vitae: carrera de la vida, historial. Alude a lo que uno ha realizado a lo largo de su vida, referido al trabajo, a los estudios, a la dedicación profesional que sea, etc. En las leyes de educación también se utiliza con el sentido de conjunto de asignaturas que han de cursarse, o la manera como se debe enfocar y desarrollar una determinada materia.

De Facto/ De Iure

De facto/ de iure:"de hech""de derech","de acuerdo con la le","legalment". De facto se opone en el lenguaje jurídico a de iure. De facto se utiliza para indicar que un Estado, gobierno o frontera no han sido reconocidos jurídicamente, pero sí de hecho; de iure en cambio se utiliza en las relaciones internacionales para indicar que un estado, gobierno,... Continuar leyendo "Términos Legales y Académicos en Latín" »

Vocabulari Essencial

• Escorcollar: examinar minuciosament.
• Arc voltaic / Llum d'arc: arc lluminós que produeix llum (Ex: antics fanals d'autopista).
• Estrebada: estirar fort i sec.
• Remor: soroll confús.
• Ruixada: pluja breu i sobtada; acció de ruixar.
• Envolar-se: enlairar-se.
• Udolant: fent udols, crits prolongats i planyívols.

Ordres i Prohibicions: Imperatiu vs. Subjuntiu (Verb Moure)

Nota: Exemple amb el verb 'dir': Digueu (ordre) / No digueu (prohibició).

Llenguatge

Ejemplos de Oraciones Latinas y su Estructura Sintáctica

A continuación, se presentan ejemplos de oraciones en latín con su correspondiente traducción y una breve indicación de su estructura sintáctica (P.V.: Predicado Verbal; C.D.: Complemento Directo; Suj.: Sujeto; C.C.S.: Complemento Circunstancial de Salvación; V.C.: Verbo Copulativo; Atrib.: Atributo; C.C.C.: Complemento Circunstancial de Compañía; C.I.: Complemento Indirecto; C.C.L.: Complemento Circunstancial de Lugar).

1. Video amicum qui me a periculis servavit.

   (P.V., C.D., Suj., C.D., C.C.S., P.V.)

   Vi al amigo el cual me resguardó de los peligros.

2. Bonus est amicus qui me a periculis servavit.

   (Atrib., V.C., Sujeto, C.C.S., P.V.)

   El amigo el cual me salvó de los peligros es bueno.

Llibre IV: La tragèdia de Dido i Eneas

Dido comença a sentir per Eneas, però quan parla amb la seva germana Ana, aquesta li diu que si és amor de veritat no li passarà res. Venus fa un pla per unir Eneas i Dido en matrimoni. Les deesses van manar un núvol amb pluja quan Eneas, Dido i els soldats estiguessin buscant la cova. Júpiter va manar lliurar a Eneas el missatge que la seva missió era fundar una estirp a Itàlia. Dido replica les promeses d’amor que van quedar en no res, i Eneas va demanar perdó i la reina es posa a plorar. La reina es trasllada als aposents. Dido planeja suïcidar-se i li diu a la germana que ha parlat amb una fetillera per oblidar-lo. Dido es va travessar el pit amb una espasa i Càrtago plora la seva pèrdua.... Continuar leyendo "Resum de l'Eneida de Virgili: Llibres IV al XII" »