Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

Tots els comerciants havien de viatjar perquè en diversos llocs compraven i venien mercaderies. A l'antic imperi Romà eren difícils i llargs. Els romans feien viatges per terra o per mar. La navegació no sempre era fàcil: els mariners havien d'esperar el mar tranquil i vent favorable.

Els grecs eren millors navegants que els romans. Hi havia dos tipus de naus, les primeres eren les naus llargues, que eren naus de guerra i les de transport, les quals transportaven mercaderies. Totes les naus tenien proes a la part de davant i la popa a la part de darrera. Unes navegaven amb rems i altres veles. Els homes que volien navegar, anaven al port, on les naus romanen lligades o subjectades amb àncores.

Els viatges per terra eren molt llargs. Totes... Continuar leyendo "Viatges a l'antiga Roma" »

Capacidad Neurocraneal

3.- AB ILLO TEMPORE: hartaz geroztik. Ab preposizioaz eta ille-illa-illud erakusleaz eta tempus-temporis izenaren ablatibo kasuaz osatuta dago.4.- AD KALENDAS GRAECAS: literalki “greziar kalendak arte” esan nahi du, hau da, zerbait inoiz ez denean egingo esaten da, Grezian ez baitziren kalendak existitzen. Ad preposizioaz eta Kalendae-arum eta graecus-a-um hitzen akusatibo kasuaz dago osaturik. 5.- AGENDA: hitz honen jatorria agenda da, hau da, agendus hitzaren femeninoa (egin behar diren gauzak esan nahi du), hau bera agere aditzaren gerundioa izanik.6.- ALEA IACTA EST: literalki “dadoa botata dago” esan nahi du. Hala ere, zortea botata dago esamoldeaz ere itzultzen da. Julio Zesarrek esan omen zuen Italia eta Galia Zisalpinoaren... Continuar leyendo "hgjhg" »

LATIN HISTORIOGRAFIA

Historiografia Antzinatean hitz lauan egiten den literatur jenero berantiarra dugu, herri jakin baten gertakizunak objektutzat hartzen dituena.

Literatur grekoak aspladidanik hartua zuen Italiarekiko interesa: Odisea, Teogonia..

Erlijio Elkargo bakoitzak bere agiriak zituen artxiboan, garrantsitzuenak Annales Pontificum.

a)Agiri publiko ofizialak brontzeko taulen gainean Erromako leku publikoetan gordetzen ziren, ezagunena, Tabulae censoriae.

b)Agiri pribatuetan ezagunenak Stemma, elogia, naeniae eta laudationes funebres.

c)Analistak: Lehen garaietako bi kronologia zeuden: post reges exactos eta ab urbe condita.

Behin Erromaren historiaren kronologia bete behar zen, kondaira zaharrez, legendez…

Erromatar lehen historialariak... Continuar leyendo "Latin Historiografia" »

La economía

La economía de la Hispania Romana era colonial de tipo esclavista, pues los romanos sacaban materia prima del trabajo de los esclavos y las transformaban en Roma, luego volvían estos productos manufacturados a un precio superior. En la agricultura, destacó la perfección de los sistemas de cultivo mediante sistemas de regadío y de herramientas más perfectas como el arado romano. En cuanto a las formas de propiedad de la tierra hemos de hablar de tres fundamentales: la privada (casi toda en manos de grandes terratenientes), la pública (tierras pertenecientes al Estado) y la tribal (en el norte). Hispania era famosa por su gran riqueza de minerales: oro en Asturias, plata en Sierra Morena, cobre en Riotinto (Huelva), plomo en... Continuar leyendo "La Hispania Romana: Economía, Sociedad, Administración y Cultura" »

Cuestión COMPOSITIVA

El poema comentado usa una formula muy recurrente en la organización del soneto en el siglo de Oro: 11 + 3. Además se trata de un soneto proemial, prólogo.  Este sigue el canon petrarquista puesto que los dos están escritos desde una madurez sentimental y humana y con consciencia de haber errado en su pasión.

Los dos primeros cuartetos y el primer terceto describen, en primera persona, un sentimiento desgarrador sobre la fugacidad del tiempo y la felicidad. El último terceto sintetiza lo expuesto en los once versos precedentes y concluye con una idea sintética que completa el sentido del poema: la injusticia de amar sin ser correspondido.

El primer bloque se caracteriza por una contradicción moral
: arrepentirse de

El teatre llatí és el teatre que es feia a l’antiga Roma, incloent textos, música, escenografia, indumentària i costums, representat en llengua llatina.
Alguns dramaturgs romans cèlebres van ser Plaute, Terenci i Sèneca, tot i que també destaquen, per exemple, Fabi Dossè, Luci Atti i Titini.
Algunes obres són encara ben conegudes, com el Truculent, de Plaute, o nombroses tragèdies de Luci Atti, com Medea o Les troianes, algunes d’elles sobretot gràcies a nombroses adaptacions (de teatre, cinema, òpera, dansa, etc.) d’autors posteriors.Al contrari dels grecs, pels romans la funció del teatre va passar de ser una forma de formació, filosofia o crítica social, a prendre-hi importància l’entreteniment... Continuar leyendo "La banda dels mitjos lladres" »