Chuletas y apuntes de Latín

La Domus Romana: Arquitectura i Estructura

La domus era un habitatge unifamiliar situat al nucli urbà, destinat a famílies amb recursos econòmics. Generalment d'una sola planta, el seu disseny bàsic s'orientava cap a l'interior, sense finestres a l'exterior, permetent que l'aire i la llum entressin a través de l'obertura del pati. Era el tipus de residència predominant per a les classes benestants dins de les ciutats romanes.

Parts Clau de la Domus

• Ianua: Porta principal que donava accés a un corredor dividit en dos trams: el vestibulum (espai d'entrada) i les fauces (passadís d'accés a l'atri).
• Ostarius: El porter, encarregat de la vigilància de l'entrada.
• Cella ostiaria: L'espai o habitació del porter, sovint prop de l'entrada.
• Tabernae:

Llibre I

Després de set anys vagant pel mar, Enees i els seus companys es veuen obligats, a causa d'una terrible tempesta provocada per la deessa Juno/Hera, a fondejar a les costes d'Àfrica. Aquí són rebuts amablement per la reina Dido, coneguda com la primera reina de Cartago.

Llibre II

Enees, a petició de Dido, explica la seva història: la caiguda de la ciutat de Troia gràcies a l'engany del cavall; la seva fugida de la ciutat amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascanio i la seva esposa Creusa, que no obstant desapareix pel que sembla raptada per Afrodita però que se li apareix (en esperit, se suposa) per animar-lo a buscar una nova pàtria.

Llibre V

Partint de Cartago, els troians, arriben novament a Sicília. En haver passat un any... Continuar leyendo "Resum de l'Eneida i fundació de Barcino" »

Context Històric i Cultural de Pompeia

Pompeia, ciutat fundada pels oscos, un antic poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C., va ser un enclavament molt important per al comerç entre fenicis i grecs, ja que està situada a la badia de Nàpols. Pompeia va ser anomenada Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum per Sila a partir de l'any 80 a.C.

L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, la ciutat va ser destruïda pel volcà Vesuvi, i va quedar enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre despresos pel volcà. Nombroses excavacions arqueològiques es van dur a terme durant el segle XVIII i han continuat fins als nostres dies.

Actualment... Continuar leyendo "La Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Un Tresor de l'Art Romà" »

Infancia

Después de la temprana desaparición de su madre, Jeanne Brochard, a pocos meses después de su nacimiento, René Descartes quedó al cuidado y crianza de su abuela materna, su padre y su nodriza. Su madre murió el 13 de mayo de 1597, a los trece meses de haber dado a luz a René y pocos días después del nacimiento de un niño que no sobrevivió. Fue criado bajo la atención de una nodriza, a quien permanecerá ligado toda su vida, en casa de su abuela materna.

Su padre comenzó a llamarle su «pequeño filósofo» porque el pequeño René se pasaba el día planteando preguntas.¹²

Con once años entra en el Collège Henri IV de La Flèche, un centro de enseñanza jesuita en el que impartía clase el padre François Fournet —doctor... Continuar leyendo "Infancia y Educación de René Descartes" »

Las Ciudades Romanas en Hispania

La influencia romana transformó las ciudades existentes en la península ibérica, pero el mayor esfuerzo urbanístico se centró en la construcción de nuevas ciudades. Destacan Tarraco (la actual Tarragona), Emerita Augusta (hoy Mérida) e Itálica (en el actual Santiponce, cerca de Sevilla).

Los Municipios Romanos

Los municipios romanos o colonias se concebían como imágenes de la capital en miniatura. La construcción de los edificios públicos era responsabilidad de los curatores operatum o estaba a cargo directamente de los magistrados municipales.

Para cualquier obra financiada con fondos públicos, se requería la autorización del emperador. El patriotismo local impulsaba a las ciudades a competir en... Continuar leyendo "Ciudades Romanas en Hispania: Tarraco, Emerita Augusta e Itálica" »

PLAUTO.

Atribúenselle a Plauto 130 obras, das cales son auténticas 21. A súa produción abarca tres períodos:

• - Iniciación (ata o 200 a.C.): Mercator, Asinaria, Miles, Cistellaria, Stichus.
• - Madurez (1º decenio do II a.C.): Amphitruo, Menaechmi, Curculio, Rudens, Aulularia, Persa, Poenulus, Mostellaria, Epidicus.
• - Últimos anos da súa vida (191-184 a.C.): Pseudolus, Bacchides, Trinummus, Captivi, Truculentus, Casina.

Os seus modelos son tomados da νεα grega, sobre todo Menandro; pero tamén é deudor de Aristófanes, pola amplitude do seu efecto cómico e o seu incontenible deroche de palabrería.

Comentario:

A intriga é a miúdo moi complicada pero a comprensión dos espectadores facilítase por “apartes” ou mediante alocucións... Continuar leyendo "A comedia de Plauto na literatura latina" »

3.- AB ILLO TEMPORE: hartaz geroztik. Ab preposizioaz eta ille-illa-illud erakusleaz eta tempus-temporis izenaren ablatibo kasuaz osatuta dago.4.- AD KALENDAS GRAECAS: literalki “greziar kalendak arte” esan nahi du, hau da, zerbait inoiz ez denean egingo esaten da, Grezian ez baitziren kalendak existitzen. Ad preposizioaz eta Kalendae-arum eta graecus-a-um hitzen akusatibo kasuaz dago osaturik. 5.- AGENDA: hitz honen jatorria agenda da, hau da, agendus hitzaren femeninoa (egin behar diren gauzak esan nahi du), hau bera agere aditzaren gerundioa izanik.6.- ALEA IACTA EST: literalki “dadoa botata dago” esan nahi du. Hala ere, zortea botata dago esamoldeaz ere itzultzen da. Julio Zesarrek esan omen zuen Italia eta Galia Zisalpinoaren... Continuar leyendo "hgjhg" »

LATIN HISTORIOGRAFIA

Historiografia Antzinatean hitz lauan egiten den literatur jenero berantiarra dugu, herri jakin baten gertakizunak objektutzat hartzen dituena.

Literatur grekoak aspladidanik hartua zuen Italiarekiko interesa: Odisea, Teogonia..

Erlijio Elkargo bakoitzak bere agiriak zituen artxiboan, garrantsitzuenak Annales Pontificum.

a)Agiri publiko ofizialak brontzeko taulen gainean Erromako leku publikoetan gordetzen ziren, ezagunena, Tabulae censoriae.

b)Agiri pribatuetan ezagunenak Stemma, elogia, naeniae eta laudationes funebres.

c)Analistak: Lehen garaietako bi kronologia zeuden: post reges exactos eta ab urbe condita.

Behin Erromaren historiaren kronologia bete behar zen, kondaira zaharrez, legendez…

Erromatar lehen historialariak... Continuar leyendo "Latin Historiografia" »