Chuletas y apuntes de Latín

Txinako Literatura

Txinako literatura bi modu ezberdinetan gauzatzen da, bizitza eta gizartea ulertzeko. Bata Konfuzioren izpiritutik gertu dago, xumea eta herrikoia; bestea, taoismoaren ildotik doa eta ez da hain herrikoia. Konfuzio filosofoa izan zen, Txinako administrazioa eta ohiturak aldatzen saiatu zena. Lao Tze, taoismoaren fundatzaileak, "Libro del principio y de la virtud" izeneko liburua idatzi zuen. Dena den, antzinako Txinan, edozein aldarrikapen literarioren azpian herri inspirazioa zegoen. Poesiak tradizio luzea izan du txinatar literaturan. XIV. mendetik aurrera, antzerkia instituzio bihurtu da txinatarren bizitzan. Narratiba ez zen sendotu XIV. mendearen amaierara arte, Luo Benek argudio historikoarekin egindako "Historia de

KANTUAK:

• Carmina Convivalia (Bankete kantuak):

  
  Kantu hauekoroipen-banketeetan noble gazteek abesten zituzten. Mahaikideetako bakoitzak defuntuari bidalitako halako agur erritmikoa ziren.

• Triumphalia (Garaipen kantuak):

  
  Soldaduak garaipenaren desfilea egiterakoan bertsotan abestutako burlak ziren, hau da, jeneralari kantatzen zizkioten burlak.

• Aiene Kantuak/Neniae (Lamentazioak)

  
  Hildakoen omenez eginiko kantuak ziren.

K.A III. Mendetik aurrera, familia erromatar dirudunen seme gehienak tutore bezala esklabu edo liberto grekoak zeukaten eta hauek populazio latindarraren artean kultura grekoa sustatu eta zabaldu izan zuten. Hauei esker, jainko greko eta erromatarren arteko nahasketa gertatu zen eta lehen kantu epiko erromatarren sorrera bultzatu zen.... Continuar leyendo "Poesia epikoa" »

Euskara ikasteko gida praktikoa, aditz komunenen orainaldi, iragan eta ahalera formak ulertzeko. Taula honetan, euskal aditzen komunztadura nagusiak aurkituko dituzu, ikaskuntza errazteko.

Izan Aditza (Nor)

Izan aditzaren (izan, egon) komunztadura formak, nor kasuan:

Ukan Aditza (Nork)

Ukan aditzaren (eduki) komunztadura formak, nork kasuan:

Ukan Aditza (Nork-Nor)

Ukan aditzaren komunztadura formak, nork-nor kasuan (objektu zuzena dutenak):

La Poesía Lírica en la Antigua Roma

Orígenes y Características de la Lírica Romana

La lírica tiene su origen en composiciones poéticas cantadas, a menudo acompañadas por la lira. Se caracteriza principalmente por dos aspectos:

• La subjetividad: el poeta expresa sus propios sentimientos y emociones.
• La métrica variada.

En Roma, durante los últimos siglos de la República (siglos II y I a.C.), los poetas comenzaron a abandonar los ideales patrióticos para centrarse en la expresión de sentimientos personales. En el siglo I a.C., surgieron los poetae novi, un grupo que se caracterizó por su inclinación hacia la poesía griega alejandrina y su búsqueda de la belleza a través de elaborados recursos estilísticos.

Catulo: El Poeta del Amor

La Religión en la Época Preetrusca

• Se conoce poco sobre las creencias religiosas de los primeros latinos.
• El rey Numa Pompilio, sucesor de Rómulo, desempeñó un papel fundamental en el establecimiento de las primeras instituciones religiosas.
• Al ser un pueblo eminentemente agrario, sus divinidades estaban estrechamente ligadas a la naturaleza y la agricultura.
• Más que dioses con forma humana, eran considerados numina (espíritus o voluntades divinas que animaban el mundo).
• El culto se rendía en lugares específicos según la deidad protectora de dicho espacio.
• No existían templos monumentales, sino altares sencillos para las ofrendas.

Influencia Etrusca en la Religión Romana

Los etruscos ejercieron su dominio sobre Roma entre los siglos VII... Continuar leyendo "La Evolución de la Religión Romana: De los Numina a los Cultos Imperiales" »

Aspectes Clau de la Història Romana

Successió per Adopció: L'Emperador Nerva

La successió per adopció va començar amb l'emperador Nerva. Aquest sistema significava que l'emperador, en no tenir fills biològics, adoptava un successor capacitat i digne per governar l'Imperi.

Conquesta de Dàcia: L'Emperador Trajà

La província de Dàcia va ser conquerida durant el regnat de l'emperador Trajà. Avui dia, aquesta regió correspon principalment als territoris de Romania i Moldàvia.

La Columna Trajana i Altres Monuments Romans

La Columna Trajana és un imponent monument erigit per commemorar la victòria de Trajà a la Dàcia. Una altra columna notable, dedicada a un emperador, és la de Marc Aureli, construïda per celebrar les seves victòries... Continuar leyendo "Història de l'Imperi Romà: Emperadors, Monuments i Societat" »

Mèrida: Augusta Emerita

Història

Fundada l'any 25 aC per Publi Carisi per ordres de l'emperador August, va rebre el nom de Colonia Augusta Emerita. Situada en una zona estratègica a la vora del riu Guadiana, s'hi va construir un pont que continuava la Via de la Plata.

Durant el regnat d'August (27 aC - 14 dC), la ciutat va experimentar un creixement important i es va convertir en la capital de la Lusitània, una de les tres províncies en què es va dividir la península Ibèrica, juntament amb la Bètica i la Tarraconense.

L'any 15 aC es va construir el teatre per ordre de Marc Agripa, i set anys després, l'amfiteatre, a més d'altres obres públiques. Al llarg del segle I dC, es va edificar el fòrum provincial. Sota la influència dels emperadors... Continuar leyendo "Mèrida i Tàrraco: Capitals de la Hispània Romana" »

Virgilio (Publius Vergilius Maro)

1. Métrica Latina y el Género Épico

   Las primeras composiciones más importantes, tanto en Grecia como en Roma, no se limitaron a la épica. Este género sirve para recoger la historia de Roma en clave mítica. La épica se desarrolla en un verso de texto fijo.

El Hexámetro Dactílico

La métrica latina se funda en la repetición de un determinado patrón de sílabas de duración larga (—) y breve (∪). Cada sílaba larga equivalía en duración a dos breves.

El Pie Métrico

El pie métrico es la unidad más pequeña. Los pies más comunes son el yambo (∪—), el dáctilo (—∪∪) y el espondeo (——).

Un verso de seis pies dactílicos es un hexámetro dactílico. Los versos de la poesía lírica suelen... Continuar leyendo "Virgilio y Lucano: Fundamentos de la Métrica Latina y la Épica Imperial" »

Evolución Fonética del Latín al Castellano

Este documento explora la evolución de diversas palabras latinas y su transformación al castellano, ilustrando los cambios fonéticos más comunes.

Casos de Estudio

• Annum (año):
  • Pérdida de la -m final (apócope).
  • Apertura de la -u final átona latina en -o.
  • Simplificación de consonantes geminadas latinas (-nn- > -n-).
• Aperire (abrir):
  • Pérdida de la -m final (apócope).
  • Apertura de la -u final átona latina en -o.
  • Sonorización de la oclusiva -p- intervocálica en -b-.
  • Pérdida de la vocal átona -e- (síncopa).
• Aurum (oro):
  • Pérdida de la -m final.
  • Apertura de la -u final átona latina en -o.
  • Monoptongación del diptongo au en o.
• Capillum (cabello):
  • Pérdida de la -m final (apócope).
  • Apertura de la