Chuletas y apuntes de Latín

Drácula

es una novela publicada en 1897 por el irlandés Bram Stoker, quien ha convertido a su protagonista en el vampiro más famoso. Se dice que el escritor se basó en las conversaciones que mantuvo con un erudito húngaro llamado Arminius Vámbéry, quien le habló de Vlad Drăculea. La novela, escrita de manera epistolar, presenta otros temas, como el papel de la mujer en la época victoriana, la sexualidad, la inmigración, el colonialismo o el folclore. Como curiosidad, cabe destacar que Bram Stoker no inventó la leyenda vampírica, pero la influencia de la novela ha logrado llegar al cine, el teatro y la televisión.

.3. Època de Ciceró

El màxim desenvolupament de l'oratòria romana va succeir en la primera meitat del segle I a.C., en l'època de Ciceró, quan hi havia més llibertat política i una gran proliferació de conflictes civils (socials i polítics). En aquesta època, es distingeixen tres escoles, que proposen models diferents d'oratòria: L'escola asiàtica, caracteritzada per l'estil sofisticat i grandiloqüent, per l'ús de trops i de figures literàries i per l'enginy i la subtilesa dialèctica. L'escola neoàtica, que propugnava un tipus d'oratòria sòbria i concisa, sense artificis, en la qual predomina l'ús de la frase directa. L'escola ròdia (per l'illa de Rodes), que mantenia una posició intermèdia.

3. Els discursos

Els discursos... Continuar leyendo "Oratòria i discursos de Ciceró" »

Barcino

• Definit per 4 elements naturals:

  • Serralada de Collserola

  • Riu Besòs

  • Riu Llobregat

  • Mar Mediterrani

• Abans dels romans, havia estat habitada pels paleolítics i per neolítics a l’edat de bronze

• A la zona de Montjuic va habitar el poble ibèric de Barceno

• Els romans formen Barcino en el Turó de Mons Tabern; era de fàcil defensa i excel·lent vista

• A prop, hi passava la via de comunicació Via Augusta que anava de Roma a Càdiz

• Aquesta ciutat es va fundar del segle 15 a.C. al segle 18 a.C.

• 10 hectàrees

• L’estatus jurídic de la ciutat era una colònia

• Es distribuïen les terres entre soldats romans

• Les ciutats romanes estaven molt ben planificades;

  • En l’entrada trobàvem la Necròpolis i les funeràries

  • Hi havia un subministrament d’aigua per

Declinacions llatines

Singular:

• Nominatiu: -S / IS / E > Subjecte, atribut
• Vocatiu: -S / IS / E > Interpel·lació
• Acusatiu: -EM / EM / E > CD i CC amb preposició
• Genitiu: -IS / IS / IS > CN -> De la noia
• Datiu: -I / I / I > CI -> A la noia, per a la noia
• Ablatiu: -E / E / E > CC i complement Agent -> Amb la noia

Plural:

• Nominatiu: -ES / A / ES / IA
• Vocatiu: -ES / A / ES / IA
• Acusatiu: -ES / A / ES / IA
• Genitiu: -UM / UM / IUM / IUM > De les noies
• Datiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > A les noies, per a les noies
• Ablatiu: -IBUS / IBUS / IBUS / IBUS > Amb les noies

Preposicions i conjuncions comunes:

Bona (adj) / Cum (prep) + ablatiu: amb / IN (prep) + ablatiu: a, en / Et (conj) / Ad (prep) + AC: a, cap a / Ex (prep) + ABL:... Continuar leyendo "Declinacions llatines: Guia completa i exemples" »

Història de Roma i Art Etrusc

Períodes de la Història de Roma

Monarquia (s. VIII-VI aC)

Des de la seva fundació, Roma va ser governada per 7 reis. A l'última època de la monarquia, Roma va ser ocupada i dominada pels etruscs. Gran desenvolupament econòmic.

República (s. VI-I aC)

Els romans van expulsar els reis etruscs i van introduir la República. En aquesta època, Roma aconseguirà la seva màxima expansió territorial: la península Itàlica, i s'enfrontarà a Cartago pel domini del Mediterrani. Conquerirà Grècia i una gran part del Mediterrani oriental.

Imperi (s. I aC - V dC)

Octavi August és nomenat emperador. Tots els poders civils i militars requeien en la seva persona. Pax Augusta: màxima expansió i prosperitat. Al llarg del... Continuar leyendo "Història de Roma i Art Etrusc: Períodes i Influències" »

La Vida Quotidiana de l'Elit Romana

Organització Domèstica i Gestió de Propietats

Els membres de l'elit romana residien habitualment a Roma, lligats per les seves obligacions públiques. No obstant això, visitaven esporàdicament les seves propietats per supervisar-ne el bon funcionament. S'encarregaven del seu manteniment, però delegaven l'administració a persones de confiança, com el secretari o el vilicus.

Disposaven d'un ampli personal, incloent:

• Esclaus
• Lliberts
• Colons
• Clients
• Nodrisses
• Jardiners
• Artesans

Tenien la capacitat de manumitir els seus esclaus i gaudien d'una relació de subordinació amb els seus lliberts, que els visitaven ben d'hora per atendre'ls en les seves ocupacions. A més, atenien les demandes del camperolat, passejaven... Continuar leyendo "La Vida Quotidiana de l'Elit Romana: Costums, Oci i Societat" »

Primeras Fuentes Documentales

La primera manifestación historiográfica fue la historia analística. Los documentos analistas eran tablillas donde el Pontífice Máximo anotaba acontecimientos, días fastos y nefastos, los cónsules de cada año y los sacrificios. También se registraban documentos de carácter político como leyes o tratados.

Los Primeros Analistas

Los primeros analistas comienzan la narración histórica desde la monarquía hasta las guerras púnicas. Escriben en griego porque su obra es una empresa nacionalista contra las crónicas cartaginesas; tratan de justificar la política expansionista de Roma por el Mediterráneo ante el mundo helenístico. Los más conocidos son Fabio Máximo, Gayo y Cincio Alimento.

Catón y su Contribución

Catón... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Autores Clave y Evolución del Género" »

A l’època d’esplendor de l’Islam es van introduir tot un seguit d’innovacions que van permetre de revolucionar les tècniques de navegació del moment

Els vaixells, molt veloços, s’impulsaven amb veles llatines, triangulars, que tenien la particularitat de fer avançar el vaixell encara que els vents no fossin favorables. També van introduir la brúixola, un instrument que van aprendre a utilitzar dels xinesos. L’astrolabi va ser també un instrument molt important per a la navegació, ja que permet saber la latitud mesurant la distància que separa els astres de l’horitzó.

Com se’ls descrivia a les cròniques?

Els Vikings surtin on surtin tant la religió que sigui qualsevol persona a les cròniques sempre se’ls tracte amb... Continuar leyendo "La influència dels vikings en la navegació i les seves invasions a la Península Ibèrica" »