Chuletas y apuntes de Latín

El latín es una lengua de la rama itálica³ de la familia lingüística del indoeuropeo⁴ que fue hablada en la Antigua Roma y, posteriormente, durante la Edad Media y la Edad Moderna, y llegó a la Edad Contemporánea, pues se mantuvo como lengua científica hasta el siglo XIX. Su nombre deriva de una zona geográfica de la península itálica donde se desarrolló Roma, el Lacio (en latín, Latium).

Adquirió gran importancia con la expansión de Roma,⁵ y fue lengua oficial del imperio en gran parte de Europa y África septentrional, junto con el griego. Como las demás lenguas indoeuropeas en general, el latín era una lengua flexiva de tipo fusional con un mayor grado de síntesis nominal que las actuales lenguas romances, en la cual dominaba... Continuar leyendo "El Latín: Historia, Evolución e Influencia en las Lenguas Modernas" »

Literatura Latina: El Teatro y sus Protagonistas

El Teatro Romano: Ludi Scaenici

El teatro no tuvo en Roma el mismo significado e importancia que en Grecia. Para los romanos, las representaciones eran conocidas como ludi scaenici o simplemente ludi; esto es, «juegos», entretenimiento o diversión.

Representaciones Teatrales

A partir del año 240 a.C., las representaciones teatrales se institucionalizaron en Roma. Estas tenían lugar principalmente en la primavera y en otoño.

Los Géneros Dramáticos Romanos (Fábula)

Cualquier obra dramática escrita en verso era denominada fábula. Existían cuatro tipos principales, clasificados según el tema (griego o romano) y el género (tragedia o comedia):

• Fábula Cothurnata

  Tragedia de tema griego, en alusión

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

La graderia (CAVEA), on seien els espectadors. Tres nivells: summa, media i ima.

L'orquestra (ORCHESTRA), un espai circular al centre del teatre on cantava i ballava el cor.

Les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (el prosceni -PROSCAENIUM- i l’escena -SCAENA-).

La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent... Continuar leyendo "Història dels Teatres Romans" »

Relats Històrics de Roma Antiga

La Fundació de Roma i el Rapte de les Sabines

Ròmul, un cop fundada la ciutat, a la qual, a partir del seu nom, digué Roma, va acollir dins la ciutat una multitud d’homes dels voltants. Va escollir-ne cent d’entre els ancians per endegar totes les coses amb el consell d’ells. Llavors, com que ni ell mateix ni el seu poble tenien esposes, convidà les nacions veïnes a un espectacle de jocs a la ciutat de Roma i en va raptar les donzelles.

L'Inici de la Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica es va promoure per part d’Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d’Hispània lleial als romans. Els romans li van ordenar, a través d’uns legats, que renunciés a la guerra. Ell no volgué... Continuar leyendo "Episodis Clau de la Història Romana: Ròmul, Hannibal i Cèsar" »

El Teatre Romà: Evolució i Característiques

Al començament, els teatres romans eren construccions de fusta desmuntables. A partir del segle I a.C., però, es van començar a construir de pedra, seguint els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts principals: la graderia, l'orquestra (per al cor) i l'escenari o scaena (plataforma on actuaven els actors, amb un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors). Els romans van seguir aquesta estructura, però hi van introduir algunes innovacions:

• Mentre que els grecs construïen els teatres aprofitant el pendent d'una muntanya, els romans també ho feien, però a més eren capaços de construir teatres com a edificis independents. La cavea (graderia) descansava sobre un

maremàgnum

Gran confusió quid 'qu'e' m. Punt essencial d'una qüestió. quorum o quòrum mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid. | Nombre mínim de membresmodus uiuendi 'manera de viure'quid pro quo 'Una cosa per una altra'rara auis 'au rara', personatge poc comú

statu quo

'estat en el qual' totum reuolutum 'tot regirat', confusió totalante meridiem 'abans del migdia',hic et nunc 'aquí i ara'.in extremis En els darrers moments de l'existènciaipso facto immediatamentpost meridiem 'després del migdia'sine die 'sense

suo tempore

'al seu temps, en el moment oportú'.ad hoc 'per a aquestex abrupto 'abruptament', de sobte ex aequo 'en igualtat de mèrits'.ex professo 'expressament, amb intenció'... Continuar leyendo "Frases llatines i el seu significat" »

Deucalió i Pirra

Deucalió (home) es va casar amb Pirra (dona). Júpiter va decidir destruir-ho tot utilitzant un gran diluvi. Llavors, Prometeu, pare de Deucalió, li va aconsellar fer una arca per tal que poguessin sobreviure. Després de la pluja van decidir anar a veure un oracle que els va dir 'Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare'. La paraula mare representa la terra i els ossos representen les pedres. Van començar a tirar pedres enrere i d'aquestes pedres que tiraven per darrere les seves esquenes va néixer la raça humana de nou. Així es va crear la humanitat.

Apol·lo i Dafne

Apol·lo, déu de la bellesa i les arts, es va burlar de Cupido, déu de l'amor,... Continuar leyendo "Mites de la mitologia grega: relats clàssics i personatges" »

La transició a l'ordre constitucional

Què és el dret?

El dret és una realitat històrica que varia segons les circumstàncies econòmiques, polítiques i socials de cada època. Hi ha una connexió molt important entre la història del dret i la història de l'ordenament jurídic.

En un principi, el dret era vist com un art, però al segle XI va passar a ser vist com una doctrina gràcies a una ebullició jurista. El dret el crea la classe dominant i no ho fa ex nihilo (del no-res); sempre té una base jurídica anterior i la seva modernització es dona quan augmenta el poder polític. Si aquest no s'enforteix, es manté la forma tradicional del dret. El dret actual té dues bases: el dret romà i el germànic.

Dret Romà

Era l'ordenament jurídic... Continuar leyendo "La Transició a l'Ordre Constitucional i el Dret Romà" »

Los Espectáculos Públicos en la Antigua Roma

Los romanos fueron grandes cultivadores de los espectáculos públicos. Los primeros se remontan a los tiempos de Rómulo y se realizaban tres o cuatro veces al año en honor de los dioses Marte y Conso. Pertenecían al culto público romano y tenían fechas festivas en el calendario oficial. Consistían en la celebración de carreras de caballos y de carros.

Evolución de los Juegos

Tarquinio Prisco ordenó construir el Circo Máximo y, con ello, se multiplicaron los juegos, que llegaban a durar varios días.

Tipos de Ludi: Circenses y Scaenici

Los ludi eran de dos clases: los ludi circenses, que se celebraban en el circo o en el anfiteatro, y los ludi scaenici, que consistían en representaciones... Continuar leyendo "Espectáculos Romanos: Circo, Anfiteatro y Gladiadores" »