Chuletas y apuntes de Latín

Contexto y Formación

Debido a su carencia de formación política de tipo práctico, a **Tito Livio** le faltaba experiencia para emitir juicios e interpretar datos. Además, elaboró su historia sobre materiales que en muchas ocasiones son de segunda mano; obras de autores que no conocemos bien, de donde ha ido seleccionando y eliminando a su conveniencia. Compuso de forma rápida una historia que no puede ser ni muy original ni muy crítica, aunque sí es completa y hasta cierto punto imparcial.

Enfoque Didáctico y la Imagen del Romano Ideal

Livio dotó a su historia de un contenido didáctico. Para él, como para **Cicerón**, de quien era admirador, la historia es *"magistra vitae"*. En su obra, Tito Livio ha trazado la imagen del **romano... Continuar leyendo "Tito Livio: Historiador de la Roma Imperial" »

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias de carácter narrativo que cuentan con lenguaje solemne y majestuoso hoy las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo.

La épica surge de las culturas primitivas con la tradición oral: hoy se transmiten oralmente acompañados de música y no hay un texto fijo. Hay que destacar dos grandes epopeyas de la India: el Ramayana y el Mahábharata y los poemas homéricos.

Surge de esta forma el poema épico o épica culta, hoy donde su autor escoge el tema y utiliza recursos estilísticos a su alcance. Las características fundamentales:

• Influencia homérica
• Utilización de la historia nacional como argumento épico
• Influencia de la poesía alejandrina

En Roma Livio... Continuar leyendo "La Épica en la Literatura Latina" »

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Catalogació

• Títol: Aqüeducte de les Ferreres
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Primera meitat del segle I aC
• Estil: Romà republicà tardà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Pedra calcària local
• Localització: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Context històric

Cal recordar que la ciutat de Tàrraco té l'origen en un assentament militar, creat pels germans i generals Escipió (218 aC) durant la Segona Guerra Púnica. Amb els anys, va adquirir molta importància estratègica i l'any 45 aC se li va concedir el títol de colònia romana, que equivalia a dir que era una ciutat. Aquest fet va ocórrer durant el regnat de l'emperador Octavi August i es va convertir en la capital de la província Tarraconensis. A partir... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres: Història i Arquitectura" »

Argument d'Els Menecmes de Plautus

Un mercader de Sicília tenia dos fills bessons pràcticament idèntics. Quan li rapten un dels bessons durant un viatge, el mercader es posa a buscar-lo i, en no trobar-lo, mor de pena durant el mateix viatge.

El bessó supervivent és acollit pel seu avi patern, qui li canvia el nom: de Sòsicles passarà a dir-se Menecme, el mateix nom que tenia l'altre bessó.

Quan Menecme II es fa gran, buscarà desesperadament el seu germà, Menecme I, per tot arreu fins que arriba a Epidamne (ciutat grega de la costa d'Albània). Resulta que en aquesta ciutat és on el bessó raptat havia crescut. Finalment, després de molts embolics, els dos germans aconsegueixen reconèixer-se.

Desenllaç de la Comèdia: Els Embolics

El Proceso de Romanización en la Península Ibérica

La romanización es el proceso por el que los pueblos integrados en el Estado romano adoptaron las formas de vida y mentalidad de los romanos, transformando sus idiomas, costumbres, organización económica y cultura. La romanización fue muy intensa en la costa mediterránea y, sobre todo, en el sur (Bética); menor en la Lusitania y en el interior; y escasa en el norte, donde sus pueblos siguieron viviendo con arreglo a sus primitivas costumbres.

El Legado Cultural Romano en Hispania

El legado cultural romano en Hispania se puede concretar en los siguientes puntos fundamentales:

El Fomento de la Urbanización

Las ciudades fueron la esencia de la civilización romana y la base de la romanización.... Continuar leyendo "El Legado de Roma en Hispania: Transformación y Cultura de la Península Ibérica" »

Orígens i Naixement de l'Antic Egipte

La civilització egípcia es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. Es va constituir cap al 3150 aC, amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. La seva història es divideix en una sèrie d'imperis.

L’escriptura va començar en aquest període. Gràcies a la Pedra de Rosetta, els historiadors van poder entendre els jeroglífics.

L'Evolució Històrica: Els Grans Imperis

L’Imperi Antic (c. 3100–2200 aC)

En aquest període s’estableixen les bases de l’Estat i de la societat egípcia. La màxima autoritat era el faraó, considerat com un déu,... Continuar leyendo "Història de l'Antic Egipte: Cronologia, Faraons i Imperis" »

HISTORIOGRAFÍA:

La historiografía romana nace en el último tercio del siglo III a. C. Pero las obras anteriores a la obra “La Guerra de las Galias” de César (100 – 44 a. C.) han desaparecido. Sin embargo, se dice que Cicerón, teniéndola a mano, consideraba que esta parte que desapareció no merecía la menor estima.

Autores

• ÉPOCA REPUBLICANA:

-Analistas: Autores que redactaban los acontecimientos históricos año por año.

-Historiadores:

ØJulio César

ØSalustio

ØCornelio Nepote

ØTito Livio

• ÉPOCA IMPERIAL:

-Historiadores:

ØVeleyo Patérculo

ØValerio Máximo

ØPublio Cornelio Tácito

ØSuetonio

ØAmiano Marcelino

TITO LIVIO: (59 a. C. – 17 d. C.)

Nació y murió en Padua. Era de familia acomodada y burguesa, amante de las tradiciones y de... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Autores y Características de Tito Livio" »

Exèrcit:

Format per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. Any 107 aC, el general Marices reforma l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible per a tothom.

Era una ciutat de combat, una legió, i s'estructuraven així:

• 10 cohorts = legió
• 1 cohort = 600 homes
• 1 legió = 6 centuries = 1 centuria = 100 homes / 1 legió és igual a 6.000 homes.

Les cohorts estaven numerades del I al X.

Cost de cavalleria per legió era de 120 homes.

JEFES: centurions i legat de la legió.

Octavi August va dissoldre moltes legions, en va deixar 28.

Més tard van haver-hi 33.

Els legionaris duraven 20 anys, tenien un sou considerable i primes.

Quan es jubilaven cobraven de l'estat i se'ls anomenava veterans.

També obtenien el dret a ciutadania romana, els auxiliars.... Continuar leyendo "Exèrcit i Organització Política a l'Antiga Roma" »

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus