Chuletas y apuntes de Latín

Els pobladors íbers abans d'Empúries

Abans de l'arribada dels grecs, l'Empordà estava habitat pels íbers indígenes des de l'edat del bronze. Tenien una economia basada en l'agricultura de subsistència i la ramaderia, i vivien en petits assentaments situats en zones elevades entre aiguamolls, com l'actual Sant Martí d'Empúries. A partir del segle VII aC van establir contactes comercials amb fenicis, etruscos i grecs, fet que va afavorir el desenvolupament de la cultura ibèrica.

L'arribada dels grecs i la fundació d'Empòrion

Cap al 600 aC, grecs procedents de Focea van arribar a la costa catalana a través de Massàlia amb l'objectiu d'ampliar les rutes comercials. Primer es van establir a una petita illa anomenada Palaiàpolis, situada... Continuar leyendo "Empúries: història dels íbers, grecs i romans a l'Empordà" »

L'Alt Imperi Romà

Octavi August va guanyar la guerra civil el 27 aC i es va convertir en el primer emperador, morint el 14 dC.

A partir d'August, els emperadors es van començar a agrupar en dinasties. Durant l'època de l'Imperi, van governar quatre dinasties principals:

• 4-68 dC: Dinastia Júlio-Clàudia
• 69-96 dC: Dinastia Flàvia
• 96-192 dC: Dinastia Antonina
• 193-235 dC: Dinastia Severiana

Normalment, són accidents els que provoquen els canvis de dinasties.

Les successions romanes funcionaven per dinasties, però no per descendència directa. Podien ser oncles, nebots, cosins, etc. No era necessari que fossin els fills.

Període de l'Imperi Romà: 27 aC - 476 dC (503 anys).

Durant el seu mandat, August va consolidar el seu poder:

• També s'anomena Imperator

Introducción a la Comedia y Tragedia en el Teatro Romano

El teatro en Roma tuvo un doble origen:

• Poesía dramática: nacida en Grecia, con raíces en las fiestas religiosas en honor a Dionisio, dios del vino y del teatro.
• Representaciones teatrales de carácter popular: una variada gama que incluía la fábula atelana y el mimo, basadas en la improvisación.

Del drama de origen itálico, solo se conservan fragmentos y noticias transmitidas por autores de diversas épocas.

El teatro fue un género especialmente marcado por la influencia griega. El teatro romano imitaba, copiaba y traducía las obras griegas. Los autores romanizaban los modelos griegos: los personajes eran griegos, vestían a la griega, tenían nombres griegos, pero hablaban latín.... Continuar leyendo "Orígenes y Evolución del Teatro Romano: Comedia y Tragedia" »

Viatge per Itàlia: De Roma a Anxur

Havia emprès el viatge des de Roma, imponent, i em rebé Arcia en una modesta casa d'hostes. M'acompanyava el rector Heliodor, el més docte dels grecs amb diferència. D'allí vaig passar al Forum d'Api, que és ple de barquers i d'hostalers espavilats. Vam fer, per comoditat, aquest viatge en dues jornades, que els més agosarats fan en una tirada. La Via Apia, si hom viatja sense pressa, no es fa tan feixuga.

Incomoditats Nocturnes i Arribada

Aquí, a causa de l'aigua, que era un fàstic, declaro la guerra al meu estómac, i de no gaire bon humor espero que els meus acompanyants acabin de sopar. Ja la nit es disposava a estendre les ombres sobre les terres i a escampar pel cel els seus senyals.

És el moment... Continuar leyendo "Viatge per Itàlia: De Roma a Anxur i la Relació amb Mecenes" »

Els delfins: El soliloqui d'en Miquel

En Miquel és un home que es dedica a anar als enterraments de la gent del poble per donar el condol als familiars dels difunts, en aquest cas, en Constantí. Ell està molt orgullós i satisfet de la feina que fa i assegura que ningú la podria fer tan bé com ell.

Després d'haver assistit a l'enterrament, en Miquel comença a rumiar qui ocuparia el seu lloc en el cas que ell falti; així doncs, comença a esmentar noms:

• J. Campells
• J. Coloma
• P. Cistella

Però de cadascú d'ells hi treu un defecte. Finalment, ell creu que cap podrà ocupar el seu lloc amb la mateixa dignitat que ell (soliloqui pur: fet de parlar sol, amb ell mateix).

L'assassinat del Roger Ackroyd: Un final inesperat

En Damià explica al Sebastià,... Continuar leyendo "Anàlisi de contes: Els delfins i altres relats breus" »

Horaci, el Poeta dels Tòpics Romans

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l’any 65 aC, fill d’esclaus que van aconseguir la llibertat. Va estudiar a Roma per tal que la seva formació fos més completa. Quan Brut va reclutar joves per al seu exèrcit, ell s’hi va enrolar, però després del seu fracàs va tornar a Roma a casa del seu pare. Aquest va morir i li van confiscar els seus béns. Es va dedicar a escriure poesia i va conèixer Virgili, qui li va presentar Mecenes, amb qui va tenir una amistat que només la mort trencaria. Va morir l’any 8 aC, mesos després de morir Mecenes.

Obres Horacianes Destacades

• Epodes: Recull de 17 poemes breus sobre temes molt diversos, escrits de manera violenta i sarcàstica, contra personatges anònims

Locucions Llatines d'Ús Comú

• Ante meridiem (a.m.): Abans del migdia.
• A posteriori: Després dels fets.
• A priori: Abans dels fets.
• In illo tempore: Des d'aquell temps.
• In articulo mortis: En el moment de la mort.
• In extremis: En els últims moments d'una situació concreta.
• In fraganti: En el moment de cometre un delicte, per sorpresa.
• Ipso facto: En l'acte mateix, immediatament.
• Post meridiem (p.m.): Després del migdia.
• Sine die: Sense una data fixa, concreta.
• Ad hoc: Per a això.
• Ad nauseam: Fins a la nàusea, fins al vòmit, repetició d'un mateix argument.
• Bis: Dues vegades. Per segona vegada.
• Ex aequo: Amb igual mèrit.
• In albis: Que no recorda alguna cosa.
• In crescendo: En augment.
• In extenso: Amb tota extensió, completament.
• In mente: En la ment, en

La Etapa Clásica Tardía de la Jurisprudencia Romana

La Última Jurisprudencia Clásica y su Vocación Burocrática

Los juristas de esta etapa son todavía clásicos por la fuerza de la tradición jurisprudencial a la que se hallan vinculados, pero se caracterizan por su marcada vocación burocrática. Su servicio a la Cancillería Imperial, especialmente como asesores de rescriptos, les obliga a interesarse por las más variadas cuestiones: administración, gobierno de las provincias, asuntos fiscales y criminales.

Se produce, por tanto, la ampliación del concepto ius, y la distinción —antes formal— entre ius privatum y ius publicum se plantea ahora como una distinción de materias.

Figuras Destacadas y la Época de los Severos

Sobresalen... Continuar leyendo "Evolución de la Jurisprudencia en la Etapa Clásica Tardía del Derecho Romano" »

Sociedad y Economía de la Antigua Roma

Roma fue fundada en el 753 a.C., según la leyenda, por Rómulo y Remo. Se ubicó junto al río Tíber en una zona con buenas defensas naturales.

Etapas Históricas de Roma

La historia de Roma se divide en tres grandes etapas:

1. Monarquía (753 - 509 a.C.)

• Gobernaba un Rey.
• Los primeros reyes fueron de origen etrusco.

2. República (509 - 27 a.C.)

El poder se repartía entre varias instituciones:

• Comicios: Asambleas de ciudadanos que votaban.
• Magistrados: Gobernantes elegidos por un año.
• Senado: Cuerpo que aconsejaba y dirigía la política exterior.

Durante este periodo, Roma se expandió por el Mediterráneo mediante conquistas militares.

3. Imperio (27 a.C. - 476 d.C.)

• Gobernaba el Emperador con gran poder político

El Principado

Expansión Mediterránea: Auge y Crisis de la Constitución Republicana

La expansión de Roma, desde una pequeña ciudad-estado en el Lacio hasta dominar el Mediterráneo, se divide en tres periodos: latino, itálico y mediterráneo. Esta expansión, cuyas causas y efectos han sido interpretados de diversas maneras, se desarrolló en un contexto donde la guerra era una constante, como la que enfrentó a Roma y Cartago.

El desarrollo económico atrajo a personas de diferentes comunidades, integrándose lentamente en la sociedad romana. La clase política, liderando el ejército, protagonizó la expansión, enfrentando derrotas y riesgos, como la guerra contra los samnitas o el incendio de Roma por los galos en el 321 a.C.

En el siglo... Continuar leyendo "El Principado Romano: Auge, Crisis y Transformación del Poder" »