Chuletas y apuntes de Latín

Análisis de Inscripciones Latinas y Textos Antiguos

I.O.M | Cornelius | Primus uet. | leg. Xlll G(eminae), quot | uotum fecit | pro se et suorumqu | e posuit.

Análisis de la inscripción:

• QUOT: Posible confusión ortográfica entre 't' y 'd'.
• SUORUM: Uso incorrecto del caso; debería estar en ablativo.
• ORDEN CLÁSICO: No se puede determinar con certeza.
• ORDEN SINTAGMÁTICO: No se puede determinar con certeza.
• QUE: Reduplicación de la conjunción, similar a "et" y "que".

Traducción propuesta: A Júpiter Óptimo Máximo, Cornelio Primo, veterano de la legión XIII Geminae, hizo la promesa y la cumplió por sí mismo y los suyos.

D. M. S. | Caninia Antiochis hoc munimentu se uiua fecit sibi et | sues libertis libertabusque poste|risque eorum. Hoc munimentu

La Romanización: Concepto y Alcance

La Romanización consiste en la difusión de la lengua, cultura, política, economía y demás aspectos de la civilización romana a todos los territorios conquistados.

La Conquista Romana de Hispania

Hispania estaba ocupada por diversos pueblos: íberos, celtas, celtíberos, entre otros. La mayoría se dedicaba a la agricultura (cereal) y a la ganadería. En la ciudad de Tartesos, sus habitantes estaban más desarrollados, destacando en la minería y el comercio. Roma ambicionaba conquistar Hispania para controlar el comercio con África. Además, la península era rica en minerales, cereales y aceite de oliva. Los cartagineses se hicieron con el poder, destruyeron Tartesos y la utilizaron como base para atacar... Continuar leyendo "La Romanización de Hispania: Conquista, Cultura y Legado Romano" »

La Comèdia Romana: Influència Grega i Plaute

La comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, i Plaute va ser qui va compondre les comèdies romanes.

• Fabula palliata: Comèdia d'ambientació grega. L'acció se situava a Grècia i els personatges vestien el pallium (mantell grec). Era la preferida dels romans.
• Fabula togata: Comèdia d'ambientació romana. L'acció se situava a Roma i els personatges vestien la toga.

El teatre grec i llatí estava escrit en vers.

Plaute (Segle III-II aC): Vida i Obra

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina (≈ 250 aC). De jove va anar a Roma per dedicar-se al teatre, més tard es va dedicar al comerç, on va fracassar i es va arruïnar.... Continuar leyendo "Plaute: Vida, Obra i Característiques de la Comèdia Romana" »

Locuciones Latinas Comunes

a priori: con anterioridad. a posteriori: con posterioridad. accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso. ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso. ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas. agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar. alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada. alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo. alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor,... Continuar leyendo "Locuciones Latinas y Géneros Literarios Clásicos: Un Diccionario y Resumen" »

La Épica: Definición y Conceptos Fundamentales

En literatura, un poema épico es un poema narrativo extenso en estilo majestuoso, que cuenta las aventuras y proezas de un héroe sobrehumano (o de varios héroes) comprometido en una búsqueda peligrosa o en alguna hazaña importante, o bien los orígenes míticos de un pueblo. El héroe se distingue de los demás hombres por su fuerza y coraje, por su prudencia y solo lo domina su sentido del honor.

Los poemas épicos son transmitidos oralmente, generalmente con acompañamiento musical, y no tienen ni un único autor ni un texto fijo.

Características de la Narración Épica

La épica se ocupa solo de narrar los hechos y de su desarrollo, ya que el público ya conoce los resultados; por tanto,... Continuar leyendo "La Épica: Orígenes, Evolución y Grandes Autores de la Literatura Clásica" »

L'ocupació romana i el procés de romanització

Durant aquest període, els pobles de la península pateixen el procés de romanització, en el qual s’imposa la cultura, la llengua i la legislació romana, fins que s’arriba a un punt on no es distingeixen els locals —que són forçats a deixar la seva cultura— dels romans.

• L’adopció del llatí vulgar: Amb el temps, aquesta evolució donarà lloc a les diverses llengües romàniques.
• L’adopció de la religió pagana: Es va adoptar la religió politeista grega, a més del culte imperial, on es retia culte a l’Emperador, adorat com una divinitat i figura sagrada. La religió pagana serà majoritària fins al s. III dC. Després de conviure amb el cristianisme i el judaisme —religions

Vies i Infraestructura Romana

A Roma hi havia el mil·liari daurat (punt quilomètric 0), on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven Roma de les principals ciutats del món romà. Al llarg de les vies es van instal·lar hostatgeries per menjar i passar la nit, ja que els desplaçaments es feien a peu, en carros, etc., i es tardaven dies a arribar.

Les Grans Vies Romanes

Via Augusta: De Roma sortia una via cap al nord anomenada Via Aurèlia i, en arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom per Via Domitia, que anava dels Alps als Pirineus. Allà començava la Via Augusta (la calçada romana més llarga d'Hispània, de 1500 km, que arribava fins a Cadis, vorejant la mar Mediterrània). Anteriorment es deia Hercúlia o Via Anníbal,... Continuar leyendo "Vies Romanes i Infraestructura: Guia Completa" »

Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences

Culte Públic Romà: Déus i Creences

La religió romana era politeista. Els romans temien i respectaven els seus déus, que eren nombrosos. El més important era Júpiter, déu de la llum i honorat al Capitoli juntament amb Juno i Minerva.

Actes de Culte i Rituals Romans

Els actes de culte estaven formats per les pregàries, les ofrenes, els sacrificis i els jocs de caràcter funerari. Es duien a terme en llocs consagrats com ara davant del temple, en boscos sagrats o davant d'una font.

El Sacrifici: Comunicació amb els Déus

L'acte de culte més important era el sacrifici, considerat com una manera de comunicar-se amb els déus. L'animal que se sacrificava havia de ser immaculat i havia de semblar... Continuar leyendo "Religió Romana Antiga: Culte, Sacerdots i Creences Clau" »

Atsotitzak: Herri Filosofiaren Islada

Herri filosofiaren bilduma direla esan izan da. Ez dira atzo goizeko kontuak. Edukian trinko eta aberatsak izaten dira: bizitzak, heriotzak, lanak, izaerak eta abarrek dute isla atsotitz edo errefrauetan. Urte eta gizaldi askotako bizieraren eta pentsakeraren berria jasotzen dute, laburbildurik.

Forma eta Baliabideak

Formari dagokionez, bi ezaugarri nabarmen behintzat badira:

• Laburrak izaten dira: Ideiak nabarmenago geratzen dira era labur eta trinkoan emanda. Gainera, gogoratzeko, memorian gordetzeko aproposak dira esaldi laburrak.
• Memoriari laguntzeko baliabideak: Hoskidetasuna (errima), erritmoa, kontrastea, paralelismoa, korrelazioa eta beste baliabide literario batzuk erabiltzen dituzte. Hoskidetasunaz

Manierismoak irudien proportzioa, espazio-ikuspegia, lerro argi eta zehaztuen erabilera eta pertsonaien adierazpen neurtu eta goxoak pixkanaka bertan behera uztea ekarri zuen. Ezaugarri honek definitzen du hobekien: ez-konbentzionalaren bilaketa etengabea eta oreka logiko baten suntsipena, lerro edo jarrera deformatzaileak aplikatuz. Jarrera behartuak hartuz oreka baztertzen zuten. Europan zehar zabaldu zen estilo hori, grabatuen bilduma zabalari esker, eta, batez ere, eskulturaren eremuan, Italiatik etorritako brontze txikien ugaritasunari esker. Hauek izan ziren garai horretako ezaugarri nabarmenenak: Harmonia, argitasun eta ideal simetrikoak haustea. Ikuspuntu aniztasuna. Klasizismoari uko egin zion forma dinamikoak bilatuz, serpentinata... Continuar leyendo "Errenazimenduko Eskultura: Marmola eta Brontzea" »