Chuletas y apuntes de Latín

La Oratoria Romana

Historia y Desarrollo

El arte de la oratoria, o ars bene dicendi, ha estado estrechamente ligado a la historia de Roma. El dominio de la expresión oral era esencial en la vida política de la República, donde los discursos permitían alcanzar prestigio y poder.

Con la llegada del Imperio, la oratoria se transformó en retórica debido a la falta de libertad política. El gobierno se basaba en el poder personal del emperador, lo que limitó el uso de la oratoria en el ámbito público.

Facultades del Orador

Para elaborar un discurso efectivo, el orador debía dominar cinco facultades fundamentales:

• Inventio: Búsqueda de argumentos apropiados.
• Dispositio: Distribución adecuada de los argumentos.
• Elocutio: Arte de adornar las ideas

La Odisea de Eneas: De Troya a Cartago

El hijo de la diosa Venus, Eneas, es presentado como un héroe troyano que, tras la destrucción de Troya incendiada por el ejército aqueo, huye con el objetivo de alcanzar las costas del Lacio y fundar una nueva Troya.

Eneas huye de la destrucción de Troya con su anciano padre y su pequeño hijo. La odisea de Eneas dura siete años, hasta que es acogido en el emergente reino de Cartago, gobernado por Dido o Elisa de Tiro, la primera reina de Cartago.

Los dioses —Venus y Cupido— intervienen y Dido se enamora perdidamente de Eneas. Después volverá a mediar otro dios, Júpiter, para arrebatárselo.

El Conflicto entre Roma y Cartago

Según la Eneida, la huida de Eneas de Dido se produce por voluntad de... Continuar leyendo "Eneas y la Eneida: El Destino de Roma y el Conflicto Púnico" »

Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura

1. Les Monarquies Germàniques i el Regne Visigot

L'Edat Mitjana s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, fins al descobriment d'Amèrica, l'any 1492.

Els invasors germànics van adquirir dos aspectes fonamentals dels pobles que van conquerir: la llengua llatina i la religió cristiana. Això va facilitar la fusió progressiva dels invasors amb la població autòctona.

2. França Medieval: Dinasties i Governants

La primera dinastia que va governar França entre els segles V i VIII s'anomena l'Imperi Carolingi.

La dinastia de l'imperi més poderós d'Europa entre els segles V i VIII s'anomena Merovíngia.

El fundador de la dinastia Carolíngia va ser Carles Martell.

El... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura Bizantina" »

Matrimoni

La família romana estava formada pel pater familias, la uxor (esposa), els heredes (fills) i els servis (esclaus).

L'obligació del pater familias era tenir descendència; estava mal vist que no en tingués.

En una primera època, trobem matrimonis per conveniència. El pare de la núvia li havia de donar una part del patrimoni al futur marit; si s'agradaven era secundari.

Es casaven quan la núvia tenia +12 i el nuvi +14; el marit era molt més gran.

A finals de la república, la decisió de casar-se era dels nuvis.

Requisits per casar-se:

• Vistiplau dels paters familias dels dos.
• Edat: +12 núvia, +14 nuvi.
• Dret a casar-se: IUS CONNUBIUM.

2 Tipus de Matrimonis

CUM MANU: la núvia passava a estar sota l'autoritat del marit; en aquest matrimoni... Continuar leyendo "La Vida a la Roma Antiga: Matrimoni, Educació i Romanització" »

Ovidi i l'Exili: El Cercle Intel·lectual i August

Ovidi formava part d'un cercle d’intel·lectuals que s’apartaven dels grups que estaven al voltant de l’emperador, dedicant-se a temes més cortesans. Fins i tot, va «ficar la pota» i va ser desterrat. Ell mateix, quan estava a l’exili, dona pistes de per què el van desterrar. L’any 8 d.C. es va haver d’exiliar a Tomos, a l’actual Romania, a la riba del mar Negre. Diu que van ser dos motius: Carmen et error.

• Carmen: És un poema, que sempre s’ha pensat que va ser l'Ars Amandi (L'Art d’Estimar), un llibre de tècniques de seducció. Aquest poema va molestar a August, que volia tornar als antics valors, als pater familiaes i a les nobles patrones romanes, és a dir, que volia

El Origen del Latín: El Indoeuropeo

El euskera no deriva del latín, aunque utiliza el alfabeto latino. Por otro lado, el euskera es una lengua flexiva como el latín. La mayoría de las lenguas que se hablan en España derivan del latín. A su vez, el latín deriva del indoeuropeo, al igual que casi todas las lenguas de Europa. El latín es una lengua indoeuropea de la rama occidental del grupo itálico, siendo una lengua moderna dentro de las lenguas romances.

La Evolución del Latín

L'Insula: L'Habitatge de Lloguer a l'Antiga Roma

La superpoblació a Roma donà inici a un tipus d'habitatges de lloguer anomenats insula (illa), anomenat així perquè aquest tipus d'edifici estava envoltat per carrers.

Característiques de les Ínsules

Les ínsules eren edificis de 3 a 5 plantes. Al principi estaven construïdes en tova i fusta, encara que més tard es van anar construint els edificis de maons cuits.

Els "pisos" s'amuntegaven els uns amb els altres. La seva planta era quadrada i no posseïa pati interior, la qual cosa en dificultava l'accés. El seu aspecte exterior era magnífic, amb finestres i balcons, però eren de mala qualitat i incòmodes.

Distribució i Condicions de Vida

La seva distribució interior era similar a la dels... Continuar leyendo "Habitatge a l'Antiga Roma: Insulae i Villae, Tipus i Estructura" »

Empúries: La Colònia Grega i Romana

En llatí, Emporiae. Antigament hi van habitar els grecs. Va ser una ciutat doble, ja que també hi habitaven els romans, i va ser fundada al segle VI a.C. Aquestes ciutats estaven separades per una muralla.

La ciutat romana va sorgir d'un campament militar pensat per controlar el port i el territori. Empúries va ser aliada contra els competidors comercials i, més tard, contra els Cartaginesos durant la 2a Guerra Púnica (218 a.C.).

Estructura de la Ciutat Antiga

Empúries constava de:

• Neàpolis: La part de terra ferma.
• Paleàpolis: L'antic illot.

La ciutat grega constava d'una àgora, una plaça plena de porxos. La ciutat constava d'abundants Domus, que era l'habitatge típic grec.

L'Urbanisme Romà

La ciutat... Continuar leyendo "Empúries i Barcino: Història i Ruïnes de les Colònies Antigues" »

Períodes del llatí

Llatí arcaic s. II aC
Llatí clàssic s. I aC – I dC
Llatí postclàssic s. I–II dC
Llatí tardà s. III–VII dC
Llatí medieval s. VIII–XIV dC
Llatí humanista s. XV dC
Neollatí s. XXI dC

Llatí culte: forma literària o escrita, utilitzada per escriptors i mestres; estricta en les normes gramaticals i amb poc canvi al llarg de l'existència.
Llatí coloquial (llatí vulgar): forma parlada, prescindia sovint d'algunes normes gramaticals; era espontània, innovadora i evolucionava ràpidament. D'aquí van sorgir les llengües romàniques.

Origen i primeres comunitats

Origen: 753 aC, península Itàlica, regió del Laci. Bona posició estratègica al centre de la península, prop del riu Tíber. Els primers habitants... Continuar leyendo "Història i evolució del llatí: períodes, influències i mites" »

La Romanización de Hispania

Podemos entender por romanización el proceso por el cual los indígenas hispanos adoptaron las formas de vida de los romanos: administración provincial, urbanización y obras públicas, estructuras económicas, sociales y de derecho, cultura y religión. Este proceso no fue homogéneo en el tiempo ni tuvo la misma influencia en todas las partes de la Península, siendo muy fuerte en el litoral y menos intenso hacia el interior.

Etapas de la Conquista Romana de Hispania

La conquista del territorio se desarrolló en cuatro etapas:

1. Victoria de Roma sobre Cartago: Utilizando como base de operaciones Tarraco, Escipión conquistó el reino de Carthago Nova y Gades. Roma se convirtió en la potencia de la zona.
2. Sometimiento