Chuletas y apuntes de Latín

Origen del teatre romà

Mitología Romana: Dioses y Diosas Principales

Los antiguos latinos y romanos tenían un profundo respeto por sus dioses. Atribuían deidades a cada aspecto de la vida, otorgándoles un significado propio. Veneraban a estos dioses en vida y los representaban a través de los fenómenos de la naturaleza, una influencia notable de la antigua Grecia. Los romanos atribuían los eventos positivos y negativos en sus cosechas y vidas a la voluntad de los dioses, considerándolos castigos o recompensas divinas.

Dioses Romanos Destacados

A continuación, se presenta una lista de algunos de los dioses más importantes de la mitología romana:

Apolo

En la mitología griega, Apolo era hijo de Zeus y Leto, y hermano gemelo de Artemisa. Celosa, Hera persiguió... Continuar leyendo "Dioses de la Mitología Romana: Guía Completa" »

Abangoardiak

Sorrera eta Testuingurua

XX. mendeko lehen hogeita hamar urteetan, Sinbolismoaren eraginpean poesia on asko idatzi zen. Baudelairengandik Mallarmérenganaino garatutako poesiak itzal luzea utzi zuen hainbat hizkuntzatako poesiagintzan. XX. mendeko lehen zatiko poesiagintza bi sailkapen nagusitan bil daiteke: Abangoardiak eta Sinbolismoaren osteko poesia.

Arte plastikoetan ere oso garrantzitsuak izan ziren abangoardiak. Abangoardiak Rimbaudek aldarrikatzen zuenaren jarraitzaileak izan ziren neurri batean. XX. mendea garai politiko oso gatazkatsua izan zen, eta abangoardien eta politikaren artean lotura estua egon zen.

XX. mendearen hasieran, aurreko tradizioarekiko hautsi eta erabateko berritasuna ezarri nahi izan zuten mugimendu nagusiak... Continuar leyendo "Abangoardiak eta Belaunaldi Galdua: XX. Mendeko Literatura" »

Poesia Èpica Llatina Abans de Virgili

El primer escriptor rellevant de la literatura llatina va ser Livi Andronic (c. 280-200 aC), d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues a la llengua llatina. Com que s'han conservat pocs fragments de la seva obra, no es pot saber si Odusia va ser fidel a l'original grec. Cal assenyalar la seva aportació a la literatura llatina.

Altres cultivadors de l'epopeia romana van ser Gneu Nevi (c. 260-200 aC), que va compondre un poema èpic: La Guerra Púnica, i Quint Enni (c. 239-169 aC), que en els seus Annals va utilitzar per primer cop l'hexàmetre dactílic, el vers de l'èpica grega.

Virgili

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC. Quan ja havia escrit les... Continuar leyendo "Poesia Èpica Llatina: De Livi Andronic a Virgili" »

LA ÉPICA ROMANA

Definición

El género épico narra en largas tiradas de versos las hazañas de uno o de varios héroes. En la antigüedad, siempre fue considerado el género literario más importante de todos y el poeta griego Homero, autor de la Ilíada y la Odisea, se convirtió en el gran modelo al que imitaron siempre los autores épicos.

Los romanos, que no tenían una gran tradición cultural, entraron en contacto con la cultura griega a partir del s. III a.C. y, desde entonces, no dejaron de imitarles.

VIRGILIO

El político romano Mecenas encargó al gran poeta Virgilio una obra poética que cantara y glorificara el origen de la gens Iulia (familia Julia). De este modo, Roma contó con un gran poema épico que narraba sus orígenes y que... Continuar leyendo "Literatura y Cultura Clásica" »

La Fundació de Roma: Entre el Mite i la Història

D’acord amb la tradició antiga, Roma es va fundar el 753 a.C. Tot i que els seus orígens foren i són molt qüestionats, no es conserva cap text escrit que parli sobre els orígens de la ciutat. Estem, doncs, davant un període en què la història rigorosa s’entrellaça amb la mitologia.

Eneas, l'Heroi Troià i els Orígens Mítics

Al segle V a.C., alguns escriptors com Tit Livi, a la seva extensa obra Ab urbe condita, ens explica que Roma fou fundada per l’heroi troià Eneas, un personatge mític, fill de Venus i Anquises. Es creia que Eneas havia fugit de Troia cap a Itàlia, aproximadament al segle XII a.C.

Després d’uns certs esdeveniments, Eneas arriba a la ciutat del rei Llatí... Continuar leyendo "La Fundació de Roma: Mite, Història i els Orígens de Ròmul i Rem" »

La Lírica Latina

Precedentes

Son los Carmina sacra, entre los que caben destacar los dos siguientes:

• El carmen saliare: himno de los sacerdotes de Marte, que en marzo presidían una procesión en honor del dios.
• El carmen arvale: himno de una cofradía sacerdotal encargada de suplicar a la divinidad.

La Lírica en Roma

Nace en Roma bastante tarde. Los romanos vivían volcados hacia el exterior. Bajo la influencia del círculo helenizante de Escipión, crece un clima necesario para una poesía lírica. Catulo se inspira en la poesía alejandrina del siglo IV a.C. y cultiva sobre todo el epigrama erótico.

Los Neotéricos

Emprendieron una revolución literaria con resultado muy positivo para la poesía latina, y sin romper del todo con la tradición... Continuar leyendo "La Poesía Lírica Latina: Orígenes y Maestros Clásicos" »

La Instauració de l'Imperi Romà

Un cop vençut Marc Antoni, Gai Juli Cèsar Octavià esdevingué l'únic senyor de Roma. Després d'un segle de guerres civils, la República estava a punt de conèixer un llarg període de pau, a canvi de perdre la seva essència: una constitució basada en el govern del Senat, dels magistrats i del poble (SPQR). La gent, cansada d'un període bèl·lic tan llarg, va acceptar el nou sistema de govern: el règim imperial, de caràcter monàrquic.

Octavià, tenint en compte l'experiència anterior de Juli Cèsar, respectà la constitució vigent, però buidà el poder polític de les institucions i acumulà títols i càrrecs:

• August ('venerable')
• Imperator (és a dir, 'cap de l'exèrcit', i a partir d'aquest moment

MORFOLOGIA DELS PARTICIPIS

El participi és un adjectiu verbal (a partir d’un verb es forma un adjectiu)

PARTICIPI DE PRESENT

·Sol té veu activa

·L’enunciat és com els adjectius de 1 terminació és a dir: Nominatiu i Genitiu singular i es declina per la 3era declinació de tema en i

Com es fa?

·Agafem el tema de present

·El morfema –nt- de participi de present

·Per acabar afegir la desinencia de la 3era declinació de tema

Ens surten participis tipu amans, amanti/ monens, monenti

EX: Dominus plorantem puellam videt

El señor veu a la nena plorant/ que plora

PARTICIPI DE PERFET

·Sol té veu pasiva

·L’enunciat és com els adjectius de la 1era classe: Nom sing masc, fem i neut

·Supí+ Desinencies adjetius 1era classe

La Historiografía Romana: Un Legado Inmortal

Los pueblos tienden a inmortalizar su historia y a contarla a las generaciones venideras. El conjunto de sus obras permite tener una información detallada. Las fuentes más antiguas de la historiografía romana son los documentos oficiales y los registros públicos.

Historiadores de la Época Republicana

Julio César

Figura importante de la historia de Roma, por la época que le tocó vivir y por el papel que desempeñó en ella. Su obra histórica es Commentarii rerum, dividida en dos partes: De bello Gallico, que trata sobre las guerras de la Galia. Con documentación precisa y su experiencia personal, escribe la obra como un diario de campo. De bello civili cuenta los avatares de la guerra civil... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Figuras Clave y Obras Fundamentales" »