Chuletas y apuntes de Latín

El Teatro en la Antigua Roma

El teatro romano se dividía principalmente en dos géneros:

• Tragedia: Protagonizada por dioses y héroes, con un lenguaje solemne y cuidado.
• Comedia: Centrada en la vida cotidiana y el hombre común, con un lenguaje menos cuidado y, a menudo, grosero. Se subdividía en:
  • Palliata (tema griego)
  • Togata (subgénero romano)

Los comediógrafos más destacados fueron:

• Plauto (siglo III a. C.): Autor de una extensa obra que incluye Miles Gloriosus, Aulularia, Asinaria y Rudens. Sus comedias se caracterizan por la intriga, el enredo, el amor y el dinero, con personajes estereotipados.
• Terencio (siglo II a. C.): Esclavo africano manumitido, cercano al círculo de los Escipiones. Su lenguaje es refinado, creando una comedia de caracteres.

Las Clases Sociales en la Antigua Roma: La Desigualdad como Pilar de la Sociedad

La sociedad romana se caracterizaba por una marcada desigualdad social. Inicialmente, las clases sociales principales fueron los patricios (descendientes de las 100 primeras familias romanas) y los plebeyos.

Los Ciudadanos Romanos

A partir del año 149 a.C., se consideraba ciudadano a todo hombre libre que viviera en Italia. Existían dos tipos principales de ciudadanos:

• Ciudadano de Roma: Poseía todos los derechos.
• Ciudadano de Italia: Tenía ciertas restricciones en sus derechos.

Dentro de la ciudadanía, existían a su vez subdivisiones:

• Nobiles: Principalmente dedicados a la política.
• Equites: Hombres adinerados que inicialmente prestaban servicio militar a caballo.

Ex libris: Significa literalmente "de entre los libros de", es decir, procedente de entre los libros de una biblioteca pública o privada.

Facta, non verba: "Hechos, no palabras". Remarca la importancia de la acción sobre la especulación.

Honoris causa: "Por causa de honor". Cuando a alguna persona se le otorga un honor que los demás consiguieron por el trabajo o estudio. Título concedido para reconocer los méritos de alguien.

Id est: "Esto es" o "es decir".

Idem: Igualmente, de la misma forma, lo mismo. Se usa con frecuencia en las referencias y citas bibliográficas para indicar algo ya mencionado.

Ignorantia legis non excusat: Es un principio de Derecho que indica que el desconocimiento o ignorancia de la ley no sirve de excusa.

In albis:

T4- TEATRO ISABELINO/WILLIAM SHAKESPEARE

RASGOS DEL TEATRO ISABELINO-El carácter popular marca la forma del teatro isabelino:

• Rompe la unidad de tiempo y lugar.
• La unidad de acción se quiebra muchas veces con la aparición de tramas secundarias que se entrelazan y potencian el enredo.
• Tampoco se respeta la separación entre tragedia y comedia: lo cómico cabe en lo trágico, como demuestra la figura del fool (el bufón o gracioso).
• En una misma obra se mezcla prosa y verso, lo sublime con lo popular y hasta con lo obsceno.
• Suele emplearse el verso blanco.

Los géneros preferidos son:

1. La comedia: pastoril, novelesca, fantástica...
2. La tragedia: alcanzó sus máximas cimas.
3. La tragicomedia.
4. Obras de tema histórico (tragedias o tragicomedias, según los

Presència a la Mediterrània Occidental

Qui freqüentava la Mediterrània occidental als segles IX i VIII aC?

La Mediterrània occidental la freqüentaven els fenicis als segles IX i VIII aC.

Per què es coneixia Tartessos?

Era proverbial per les seves riqueses.

Quines colònies van fundar els fenicis?

• Gàdir (Cadis)
• Màlaca (Màlaga)
• Cartago
• Ebussus (Eivissa)

La primera fundació grega a Ibèria

Quina va ser la primera fundació grega a Ibèria?

Quin és el jaciment grec més antic datat arqueològicament a Ibèria?

El jaciment més antic datat arqueològicament és Empòrion.

Què era l'ἔμπορία?

Els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars (principalment de la península Ibèrica i... Continuar leyendo "Història d'Empòrion: dels grecs als romans" »

El Panteó de Roma: Història, Funció i Simbolisme

Context Històric i Construcció

El Panteó va ser construït durant el període Imperial (Roma Imperial), coincidint amb la Pax Romana. Aquesta època es va caracteritzar per l'aturada de les grans campanyes militars, la disponibilitat de fons per a obres públiques i la romanització dels territoris conquerits. Va ser el temps de màxima expansió territorial i prosperitat de l'Imperi.

Fases de la construcció

• Construcció inicial: 27 aC, encarregada per Agripa, la mà dreta d’August.
• Incendi i restauració: Anys després, un incendi va cremar l’edifici. Va ser restaurat per Domicià.
• Reconstrucció definitiva: 118 al 125 dC, per ordre d'Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament

La historiografia: Titus Livi

Titus Livi va néixer cap al 59 a. C. a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord d'Itàlia, i hi va morir el 17 d. C.

Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, ja que va treballar la major part de la seva vida -més de quaranta anys- en la redacció de la seva gran obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època (9 dC).

Aquesta obra era tan enorme que no és estrany que se n'hagi conservat solament una quarta part. Dels 142 llibres que comprenia, només se'n conserven 35, reunits en dos grups: de l'1 al 10 i del 21 al 45. De tota manera han arribat fins... Continuar leyendo "Titus Livi: Història de Roma" »

El Satiricón de Petronio

El Satiricón es una obra fundamental de la literatura latina que plantea tres cuestiones importantes: la determinación de su autor, la época en que fue escrita y la delimitación de su género literario.

Autoría y Datación

No se puede establecer una cronología absoluta, pero sí una fecha de referencia. La obra no es anterior al año 60 d.C., ya que en ella aparece una mención a la Farsalia de Lucano. Puesto que a mediados del siglo III ya se habla del Satiricón, no pudo escribirse con posterioridad a esa época.

La cuestión del autor tampoco está completamente clara. Tradicionalmente se ha atribuido a un tal Petronio Árbitro (Petronius Arbiter). El único personaje histórico del siglo I que encaja con el perfil,... Continuar leyendo "El Satiricón de Petronio: La Novela Romana en la Época de Nerón" »

TARRACO

1-Situació geogràfica. 

El 218 aC els romans van fundar el campament militar de Tarraco (actual Tarragona). La seva situació geogràfica era privilegiada. Els permetia tenir un port pel comerç. A més, van construir un recinte emmurallat al voltant d’un turó rocós que serà la base de la conquesta de la península Ibèrica. 

2-Importància. 

Aquest nucli aviat va tenir una situació de prosperitat. Per això ben aviat es convertí en colònia (ciutat de nova planta que es fundava per distribuir les terres entre soldats retirats). Al 27 aC, l’emperador August la designà capital de la Tarraconense i aquest mateix emperador també la declarà capital de l’imperi. 

És indubtable, doncs, la importància d’aquesta ciutat que... Continuar leyendo "Ciutats romanes de la Península Ibèrica" »

Els Conflictes Socials a la República Romana

Als inicis de la República, els patricis tenien el monopoli del poder polític, gràcies a l'accés restringit al senat i a les principals magistratures, i la major part dels recursos econòmics. La plebs, en canvi, estava apartada dels òrgans de govern. A més, molts plebeus pobres es trobaven forçats a treballar els camps dels grans terratinents per pagar els deutes contrets en moments de penúria.

Durant la primera època de la República, els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes. Una de les fites que recull la tradició va ser l'anomenada secessió de la plebs (493 a.C.): els plebeus van abandonar el... Continuar leyendo "República Romana: Conflictes Socials i Expansió" »