Chuletas y apuntes de Latín

El Teatro Romano

El teatro es un género con influencias tanto griegas como itálicas. Una característica propia es su apertura a todos: no había que ser culto, todos disfrutaban. Solo podían actuar varones. La herencia itálica y el influjo griego (que eran grandes amantes) nos han dejado cosas como la visión moralizante y las tipificaciones.

Comedia Romana

Dentro de la comedia romana, distinguiremos la Fábula Palliata, que eran copias de obras griegas, no originales. Usaban la contaminatio, el acto de introducir sus propios toques a las obras.

Estructura de la Comedia

• Didascalia: Título y nombre del autor.
• Argumento
• Prólogo
• Diverbia: Partes dialogadas en verso.
• Cantica: Partes que eran cantadas por los actores.

Plauto

Fue el más popular. Fue... Continuar leyendo "Legado Literario de la Antigua Roma: Teatro, Sátira, Epigrama y Fábula" »

Els participis absoluts en llatí

Urbe capta, milites fugerunt → "Un cop presa la ciutat, els soldats van fugir".

Caesare duce, Romani vicerunt → "Amb Cèsar com a líder, els romans van vèncer".

Llatinismes d'ús freqüent

Llatinismes jurídics i formals

• In fraganti: En el moment del delicte (El van enxampar in fraganti).
• Ipso facto: Immediatament (Va ser acomiadat ipso facto).
• Sine die: Sense data fixa (La reunió s’ha ajornat sine die).
• Ad hoc: Per a un propòsit específic (Van crear un comitè ad hoc).

Llatinismes de cultura i filosofia

• Ex aequo: En igualtat (Van quedar primers ex aequo).
• Quid pro quo: Intercanvi de favors (Aquest pacte és un quid pro quo).
• Vox populi: Opinió general (És vox populi que dimitirà).
• A priori: Abans de l’experiència

Evolución del latín al castellano

Vocales

• Vocales largas: pasan igual (Ā → a, Ē → e, Ī → i, Ō → o, Ū → u).
• Vocales breves:
  • Tónicas: Ĕ → ie (diptonga), Ŏ → ue (diptonga), Ĭ → e (se abre), Ŭ → o (se abre).
  • Átonas: Ĕ, Ŏ, Ĭ, Ŭ → se pierden; E final → se pierde.
• Diptongos latinos (monoptongan): AU → o, AE → e, AE → ie, OE → e.

Consonantes

• Finales (apócope): -M → ∅, -T → ∅.
• Interiores:
  • Sonorización: P → b, T → d, C → g, Q → g.
  • Síncopa: B → ∅, D → ∅, G → ∅.
• Iniciales: F → h / ∅, I → j / y.
• Grupos iniciales: PL → ll, FL → ll, CL → ll, S + consonante → es-.
• Grupos interiores (palatalización): CT → ch, LT → ch, TI + vocal → c / z, LI + vocal → j / ll, NN → ñ, MN

La Oratoria en Roma

La oratoria es el arte de hablar en público; el éxito de este género reside en la posibilidad de defender ideas propias frente a los demás. Es, pues, una retórica necesaria en la época de la democracia. Dominar el discurso podía marcar la diferencia en el fórum, es por eso que las escuelas de retórica aumentaron durante la Roma Republicana. Estas escuelas eran dirigidas por profesores griegos expertos en el arte del discurso, el cual tenía como objetivo convencer a los demás en un ambiente judicial o político; es decir, era una herramienta de persuasión en la vida pública.

Estructura de un texto oratorio

Un texto con este propósito tenía la siguiente estructura:

• Exordio (Exordium): Introducción del tema que

La comèdia romana: Plaute i Terenci

L'elegia és un gènere poètic que té com a objectiu expressar sentiments íntims, aquells que fan referència a l'amor i al desamor. Estan formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Des del segle XVI fins avui el mot elegia s'usa per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, enyor, lamentació, etc.

Va viure època emperador August i va pertànyer al cercle literari de Messala, grup allunyat objectius polítics d'August. Les seves composicions expressaven sentiments més íntims, com ara la pena o el dolor…

Entre tots ells, destaca Ovidi juntament amb Virgili com els poetes més rellevants d'aquella època.

Vida i seves obres

Va... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Autors i Obres Clau" »

Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC)

Nascut a Venosa (sud d'Itàlia), Horaci va ser un dels poetes més influents de l'antiguitat.

Biografia i formació

• Formació: Estudia a Roma i posteriorment a Atenes, on perfecciona els seus coneixements de filosofia.
• Carrera militar: S'enrola a l'exèrcit de Brut i Cassi, però abandona la guerra després de la batalla de Filipos.
• Relacions: Es fa amic de poetes com Virgili i manté una bona relació amb l'emperador August, tot i que rebutja ser el seu secretari personal per preservar la seva llibertat.

Obra literària

Sàtires (Sermones)

Consten de 2 llibres amb 18 composicions. Horaci hi critica vicis com l'avarícia, l'adulteri i l'enveja, elogiant la vida al camp davant la corrupció de la ciutat.

Epodes

Recull... Continuar leyendo "Guia completa sobre l'obra i vida d'Horaci" »

Barcino: La Fundació de la Barcelona Romana

La ciutat de Barcino va ser fundada l'any 14 a.C. per l'emperador August, un cop acabades les Guerres Càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim del turó Tàber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar, i ubicada sobre el traçat de la Via Augusta.

La ciutat va rebre l'estatus de colònia i el seu nom complet va ser Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Tenia una estructura de rectangle amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Estava delimitada per muralles amb torres i quatre portes. D'aquestes portes sortien els dos carrers principals:

• El cardo maximus, que anava des de la plaça de l'Àngel

La Ciutat Romana: Elements Clau de l'Urbanisme

• Aqüeducte: Servia per portar aigua a la ciutat.
• Circ: S'hi celebraven curses de carros estirats per cavalls.
• Fòrum: Era el centre de la ciutat, envoltat de botigues i edificis públics.
• Temple: Guardava l'estàtua dels déus als quals estava dedicat.
• Arc de Triomf: Commemorava gestes militars.
• Amfiteatre: S'hi celebraven jocs i lluites entre gladiadors.
• Termes: Lloc on es prenien banys i es feia gimnàstica.
• Teatre: El que més agradava als romans eren les comèdies.
• Muralla: Les ciutats solien estar emmurallades per defensa.

Característica de l'Urbanisme Romà

La xarxa de carrers es dissenyava habitualment en forma de quadrícula (planificació hipodàmica).

L'Arquitectura Domèstica: La Casa Romana

• Habitacions:

Antzinaroa (K.a. 4000)

Mesopotamia eta Egipto

Idazkera kuneiformea Mesopotamian eta hieroglifikoa Egipton. Bedak (testu erlijiosoak) eta Epopeiak (Ramayana eta Mahabharata).

Txina

Konfuzio: Herri askoren folklore bilduma idatzi zuen. Laozio: Ying Yang.

Biblia

Testamentu Zaharra (hebreeraz): Judutarren historia, juduentzat sakratua. Testamentu Berria (grekeraz): Jesusen bizitzaren inguruan.

Grezia (K.a. 2000)

Poesia: Epopeiak (Homero, Iliada eta Odisea). Lirikoa (Norbanakoa: Safo eta korala). Antzerkia: Komedia (Aristofanes, Lisistrata eta Menandro) eta Tragedia (Sofokles, Edipo Erregea; Euripides, Medea; Eskilo, Orestiada).

Erroma (K.o. III)

Poesia: Epopeiak (Virgilio, Eneida). Lirikoa (Katulo, Carmina; Horazio, Odak; Ovidio, Heroidak). Antzerkia: Komedia... Continuar leyendo "Antzinaroa Aro Modernora: Literatura Unibertsalaren Garapena" »