Chuletas y apuntes de Latín

L'Oratòria a Roma: Art de Convèncer i Carrera Política

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients. Aquesta qualitat era molt necessària en una Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin unes o altres lleis, que es designés un o altre candidat per exercir una magistratura, etc.

L'art de l'oratòria era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política. Ben aviat, la retòrica fou la més important de les matèries de l'ensenyament superior. Les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública.

Aquest art correspon al període de la República, i l'orador per excel·lència fou Ciceró.

Marc Tul·li

Latindar Esamoldeak (P-V)

Panem et circenses

Ogia eta zirkuko jokoak. Poeta batek erromatarrak kritikatzen zituen hitz hauekin: jendeak arazoak beren burutik baztertu nahian zebiltzan.

Pater familias

Familia burua.

Patria mea totus mundus est

Mundu guztia nire aberria da.

Peccata minuta

Akats txikiak, garrantzirik gabekoak.

Per capita

Pertsona bakoitzeko.

Per se

Berez, norberak egina.

Persona non grata

Atsegina edo gustukoa ez den pertsona bat.

Plus

Gehiago.

Podium

Plataforma edo oholtza.

Post data (P.D.)

Eskutitzetan sinatu ondoren idazten dena.

Post meridiem (p.m.)

Eguerdi ondoren.

Prima facie

Lehenbiziko ikustaldiaz, lehen begiratuan.

Prima non datur et ultima dispensatur

Lehenengoa ez da ematen eta azkenekoa barkatzen da (klaseko esamoldea).

Primus error veniam meretur

Lehenengo

Narratiba XIX. mendera arte

Narratiba prosaz egindako jardueratzat hartzen dugu gaur egun. Historian zehar, entzulearen oroitzeko gaitasunarekiko gaur baino konfiantza handiagoa zegoen garaietan, oso arrunta zen kontaketa hitz neurtu eta errimatuz egitea.

Baladak

Hitz neurtuetan eratutako tradiziozko kontakizunak dira. Epikoak edo lirikoak izan daitezke.

Garai bateko jendearen bizitzako gertakariei lotuta daude. XVI. eta XVII. mendeetan bildu ziren gehienak.

Batzuk osorik ezagutzen ditugu; beste batzuk, zatika. Balada beraren baitan euskalkitik euskalkira aldaerak izatea ere gertatzen da.

Hitz labur eta neurtuak erabiltzen dira. Ahozko tradizioarekin lotzen dira: neurri eredugarria, alferrikako osagaiak baztertzea, errepikapenak erabiltzea...

Errimak... Continuar leyendo "XIX. Mendera Arteko Euskal Narratiba" »

Testuingurua: Hamlet antzerkia William Shakespeare britaniarrak 1600. urtean idatzi zuen. William Shakespeare Berpizkunde eta Barroko arteko literatura unibertsalaren antzerkigile famatuenetarikoa da. Antzerkian oso murgilduta zegoen, bere bizitzaren hasieran antzezlari izan zelako, geroago antzerkigile eta azkenik enpresario. Hizkuntza eder batez gizakiaren ariman sartzen zen. Hainbat genero landu zituen, hala nola, drama, komedia eta tragedia. Hamlet tragedia arloaren barruan dagoenez, esan dezakegu Barrokoaren garaikoa dela.

Shakespearek, Barroko garaian murgilduta zegoelarik, hainbat obra garrantzitsu idatzi zituen, adibidez, Romeo eta Julieta, Otelo, Macbeth eta Lear erregea. Shakespearen garaian, Isabeldar antzerkia izeneko formula nagusitu... Continuar leyendo "Antzerkiaren bilakaera Erdi Arotik Barrokora" »

El Cuestor (Quaestor)

El cuestor es un **magistrado ordinario**, menor, no curul y sin imperium. Tenía un origen muy antiguo y se hacía remontar a la época monárquica, aunque fue perdiendo importancia en la República.

Evolución y Nombramiento

Inicialmente, los cuestores eran dos auxiliares de los cónsules y eran nombrados por los comicios consulares, pero con posterioridad fueron nombrados por los comicios por las tribus. Su número fue aumentando progresivamente, empezando por dos y terminando por **cuarenta**.

Funciones

Los cuestores custodiaban el **erario** y las **insignias militares**.

El Dictador

El dictador era una magistratura **extraordinaria**, con imperium, no colegial y no anual.

Nombramiento y Contexto

No era electiva, sino nombrada... Continuar leyendo "Las Magistraturas Romanas Clave: Poder, Funciones y Evolución del Cuestor, Dictador y Censor" »

Historiografía Romana

La historiografía romana surge como un género literario con doble intención: narrar los hechos históricos y, al mismo tiempo, deleitar al lector, lo que a menudo resta objetividad al relato. Al principio, fueron historiadores griegos quienes escribieron sobre Roma, en general con una visión crítica. Esto impulsó a los romanos a redactar su propia historia con un marcado sentido patriótico y propagandístico.

Los primeros fueron los llamados analistas, como Fabio Píctor, que escribieron crónicas anuales (annales) en griego. Posteriormente, Catón el Viejo escribió en latín sus Origines, una obra más crítica y abarcadora que marcó el inicio de una verdadera historiografía nacional.

Grandes Historiadores de

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »

Relats Curts de Ciència-Ficció

El cens total

En un edifici d’oficines treballa el John. Al costat del seu despatx n'hi ha un altre i sempre veu gent pàl·lida entrant. Un dia, li pica la curiositat i entra a investigar. Hi havia uns arxius de totes les persones que vivien al món. Es va quedar bocabadat. Va mirar l’arxiu de la seva dona, que suposadament havia mort, i va descobrir que vivia en un altre lloc, a Nova York. La va buscar i ella el va reconèixer. Van tornar tots dos junts i l’empresa ja no hi era.

Un món distant i veí

Una noia òrfena i italiana va deixar un anunci a una empresa que cobrava bé. Entra i el noi li diu que haurà de traduir textos. L'Eva sospitava que passava alguna cosa estranya. Una nit es va ficar a casa... Continuar leyendo "Relats Curts de Ciència-Ficció: Viatges en el Temps i Mons Paral·lels" »