Chuletas y apuntes de Latín

Comicis: Les Assemblees Romanes

2.1. Orígenes y carácterísticas de la épica latina

1. Concepto

Se definía la oratoria como el arte de la persuasión por medio de la palabra. Puede ser de dos tipos: política y judicial. Cuando en la época imperial dejaron de existir la libertad política y la independencia judicial, la oratoria se convirtió en actividad ejercitada solo en el marco de las escuelas.

Técnicas Oratorias

La oratoria llegó a ser uno de los géneros literarios más evolucionados, principalmente a partir del influjo que recibió de Grecia, como los demás géneros literarios, a partir del siglo II a.C. Las técnicas de la oratoria -la retórica- eran enseñadas en las escuelas por los rétores. Las principales escuelas de retórica estaban en Grecia (Atenas, Rodas), donde acudían los jóvenes privilegiados de... Continuar leyendo "Oratoria Romana y Retórica: Concepto, Técnicas y Figuras Destacadas" »

Expansión Mediterráneo Occidental

Primera guerra púnica (264-241 aC) En el año 264 aC, Cartago ataca la ciudad de Messina donde los romanos los ayudan y ganan, quedándose con Sicilia y Córcega, y pactan que el río Ebro sea la frontera entre las dos potencias.

Segunda guerra púnica (218-201 aC) Los cartagineses fundan en Hispania Cartago Nova, donde los generales de la familia Barca conquistan buena parte de Hispania. En el año 219 aC, Aníbal Barca asedia Sagunto y la captura, lo que lleva a los romanos a declarar la guerra a Cartago. Aníbal forma un gran ejército, cruza los Pirineos y los Alpes, y en el año 217 aC vence a los romanos. En el año 218 aC, Roma envía dos legiones a Hispania para cortar los suministros a Aníbal, desembarcando... Continuar leyendo "Expansión del Mediterráneo Occidental y Oriental" »

-Accessit: “Es va acostar”. Recompensa que es dona a qui no obté el premi, però s’acosta a ell. “El concursant va obtenir el segon accèssit per la seva obra literària.” “La senyora Carmén Aragón ha obtingut excel·lent i accèssit en Aritmètica i Geometria”

 -Ad absurdum: “fins a l’absurd”. Demostració de la validesa d’un argument per la impossibilitat del seu contrari. “Sòcrates destacava pels seus raonaments ad absurdum amb els quals atacava i demolia als seus enemics sofistes”.

-Ad calendas graecas: “En les calendes gregues”. Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s’utilitzava en el sentit de “mai”. “Pagarà el seu deute ad calendas graecas

• ad hoc:“Per a això precisament”,

T.1- El Teatro: Tragedia y Comedia

La primera división fue la de tragedia y comedia. Dentro de la comedia hay que distinguir la fábula palliata, de tema griego, y la fábula togata, de tema romano. La tragedia, a su vez, se subdivide en dos subgéneros: la fábula graeca, obras traducidas de la tragedia griega, y la fábula praetexta, que hace alusión a la toga pretexta. De estas clases de teatro solo han llegado hasta nosotros las obras de Plauto y Terencio y las tragedias de Séneca.

Plauto

No conocemos bien su vida. Obras: escribió numerosas obras de las que han llegado 21 a nosotros, como Miles Gloriosus, Aulularia o Anfitrión, la tragicomedia que pone en escena a hombres y dioses.

El teatro popular

El teatro de Plauto es una obra de imitación.... Continuar leyendo "Teatro y Poesía Épica en la Literatura Latina: Autores y Obras Clave" »

La Retórica y la Oratoria en Roma

1. Cicerón (107-43 a.C.)

La época que vivió Cicerón fue especialmente propicia para el ejercicio del discurso. La República estaba en un momento intenso y álgido: las tensiones entre partidos eran máxima. Cicerón fue testigo de cuatro enfrentamientos civiles: el de Mario contra Sila, el de César contra Pompeyo, la rebelión de Espartaco y la Conjuración de Catilina. Fue defensor de la República, y por ello no vio con buenos ojos el triunfo de César, en quien adivinaba tendencias dictatoriales e imperialistas.

La Obra Oratoria de Cicerón

Los discursos de Cicerón se pueden dividir en dos grandes grupos:

• Discursos Judiciales: pronunciados ante un tribunal.
• Discursos Políticos: pronunciados en el Senado

TÀRRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra els cartaginesos durant La Segona Guerra Púnica. Després de derrotar als cartaginesos en un primer combat, aquell mateix any 218 aC el general Escipió i el seu germà van alçar un campament militar a d'alt d'un turó a la vora del mar per tal de tenir un port on fer arribar les tropes de reforç que venien des de Roma. Els generals que comandaven aquestes flotes de reforç eren els D'aquesta manera van fundar Tàrraco.

La presència del campament romà va atraure a la població i als comerciants que van veure la possibilitat de poder vendre els seus productes als soldats romans. Tàrraco va créixer molt durant els segles I i II aC i va convertir en una de les... Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Ilerda" »

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència:

VIII aC, el sud Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, van fer d’aquests una Magna Graecia.

Influència cultural enorme en àmbits d’art i saber. Començant pel préstec del seu alfabet, que va donar origen a l’alfabet etrusc i a l’alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia:

Amb la presa de Tàrent el 272 aC va acabar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia.

Després del sotmetiment de la Magna Grècia, II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on destaca Macedònia, la decadència va marcar l’hegemonia romana a la península grega. La derrota macedònia a mans d’un exèrcit romà, manat per Quint... Continuar leyendo "Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització" »

ÈPOCA ARCAICA

És notable la influència de la literatura grega, això augmenta al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia; on els romans es deixen seduir per la cultura dels grecs que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana, que oferia als romans situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure.

Els autors de comèdia romana va prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega, ja que no presentava temes tan atrevits com la Comèdia Antiga grega; així les obres romanes eren acceptades sense gaires dificultats pels organitzadors dels jocs escènics.... Continuar leyendo "Teatre Romà: Plaute i Terenci" »