Chuletas y apuntes de Latín

Hesíode i Homer: Poesia i Societat a l'Antiga Grècia

Hesíode: El Poeta Pagès de Beòcia

Hesíode va viure a Beòcia al segle VIII a.C. A més de ser un poeta, era un pagès que treballava la terra i cuidava el bestiar. Se sap amb certesa que va escriure dos poemes de gènere didàctic, escrits en hexàmetres:

• La Teogonia: Narra com les Muses se li apareixen i li donen el do de la poesia. Explica l'origen del món i diverses generacions dels déus, des dels naturals fins als antropomòrfics, i continua amb el naixement dels herois.
• Treballs i Dies: Se centra en l'home, la seva relació amb Zeus i la necessitat de treball. Recorre mites i faules com la de Prometeu i Pandora o les Edats. També inclou un calendari agrari per ensenyar les feines

Orígens de Bàrcino

La ciutat romana de Barcelona, coneguda com a Bàrcino, es va situar en el territori que actualment ocupa el barri Gòtic. Fundada al voltant del segle I aC (15-5 aC), Bàrcino va ser habitada principalment pels indígenes ibers abans de la seva romanització. La ciutat va ser fundada per l’emperador August.

L'estructura urbanística de Bàrcino es basava en un cardo i un decumanus, que creuaven la ciutat perpendicularment, amb un fòrum situat en el punt d'intersecció. Importants edificis i espais incloïen termes, teatres, amfiteatre, temples (com el temple de l'August), i cases senyorials. Fora de les muralles, s'estenia el necròpolis.

Entre els segles III i IV, Bàrcino va ser sotmesa a una important modificació... Continuar leyendo "Barcino: La Roma a Barcelona" »

Oratoria es arte de la persuasión por el medio de la palabra, el arte de hablar bien. La oratoria en Roma era el medio más eficaz de conseguir votos y puestos políticos, imprescindible para causas judiciales donde el orador debía inclinar jueces a favor de su cliente. La oratoria tenía 2 vertientes democráticas (política y forense). En el Imperio desapareció esto y se convirtió en ejercicio de escuela. Los romanos eran pueblo dotado de la palabra y hasta el Helenismo no se dieron cuenta. Tomaron ejemplo de los griegos. Apio Claudio Diego fue el 1 orador. En siglo 2 se consolida oratoria en Roma gracias a aportaciones griegas y se crearon escuelas. Destacan Marco Porcio Catón enemigo de griegos, preocupado por moralidad de sus contemporáneos,... Continuar leyendo "Retórica y Oratoria en Roma Republicana" »

Jose Irazu Garmendia ‘Bernardo Atxaga’ (1951)

Bizitza

Euskal idazle entzutetsu eta nabarmena da, Euskal Herrian nahiz nazioartean. Asteasun jaio bazen ere, Andoainera joan zen bizitzera. Herri horretako liburutegian zaletu zen irakurtzera: han ezagutu zituen, haur eta gazte literaturako idazleez gain, literatura unibertsaleko idazlerik handienak. Bilbon egin zituen ekonomia-ikasketak, eta filosofiakoak Bartzelonan.

Hainbat lanbidetan aritu izan zen (euskara irakaslea, irratiko gidoilaria, liburu-saltzailea, ekonomialaria, etab.), eta, azkenik, laurogeiko hamarkadaren hasiera aldera, literaturari bete-betean ekin zion.

Bernardo Atxaga ezizena, dirudienez, bi arrazoirengatik hartu zuen egileak: alde batetik, euskaraz idazteak arriskua ekar zezakeen... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga: Euskal Idazlearen Bizitza eta Obra Nagusiak" »

Los 7 Reyes de Roma

Rómulo (753 a.C. - 715 a.C.)

Primer rey de Roma y su fundador. Dividió la sociedad romana en patricios y plebeyos. Organizó la población en 3 tribus (Ramnes, Tities y Luceres) y 30 curias (10 por tribu). Creó un ejército de 3000 soldados de infantería (100 por curia) y 300 jinetes (10 por curia). Estableció el Senado, inicialmente con 100 miembros (3 por tribu, 3 por curia y 1 presidente), y codificó las primeras leyes romanas.

Numa Pompilio (715 a.C. - 673 a.C.)

Rey de origen sabino. Fue un rey sacerdote y pacifista; su reinado se caracterizó por la paz y la prosperidad. Organizó Roma en distritos y repartió las tierras conquistadas por Rómulo entre los ciudadanos. Introdujo el culto a los dioses y la religión,... Continuar leyendo "Reyes de Roma: Historia, Logros y Legado de Cada Monarca" »

Castigs: treure la llengua, treure el parlament. On està el Parc de la Ciutadella, es va obligar que la gent que vivia allà s’autoenderroqués la seva pròpia casa com a càstig (1200 cases). En aquest solar tan gran es va construir la caserna més gran d’Europa, la Ciutadella. Al voltant de la Ciutadella hi havia una franja de 100 metres; si algú trepitjava allà, el disparaven i mataven. Era la distància que necessitaven les bales dels canons per enlairar-se i caure sobre la ciutat. La plaça que veurem davant del parlament és la plaça on formaven els soldats cada dia. La Ciutadella era el lloc de Barcelona on es duien a terme les execucions, eren públiques perquè tenien un sentit pedagògic i didàctic.

Durant molts anys era costum... Continuar leyendo "La Ciutadella de Barcelona: Història, Castigs i Transformació" »

Opción A: Análisis de un Fragmento Clásico

1. Traducción del Texto

Al obtener la rama dorada, entra en el inframundo e investiga los secretos del conocimiento. Pero en la entrada de los infiernos ve el Dolor, las Enfermedades, las Guerras, la Discordia, la Vejez y la Pobreza. Luego desciende a los infiernos y allí ve, como testigo ocular, las condenas de los malvados, las compensaciones de los buenos y los tristes errores de los amantes.

2. Análisis Morfológico

• Luctus: acusativo singular de luctus, del sustantivo masculino luctus, -us.
• Perscrutatur: tercera persona del singular del presente de indicativo pasivo, verbo deponente (se traduce como activo).
• Tristes: acusativo plural del adjetivo tristis, -e.

3. Análisis Sintáctico

• a) Función

1. A POSTERIORI (= zerbaiten ondoren, arrazonamendu induktiboa). Con posterioridad. Designa lo ocurrido después de una circunstancia determinada. En filosofía se dice del razonamiento inductivo.

2. A PRIORI (= zerbaiten aurretik). Con anterioridad. Designa lo ocurrido antes de una circunstancia determinada. En filosofía se dice del razonamiento deductivo.

3. AB ILLO TEMPORE. De aquel tiempo. De tiempo muy antiguo, no determinado

4. AD KALENDAS GRAECAS. Para las calendas griegas. Es decir, nunca, porque los meses griegos no tenían calendas. Dicho del emperador Augusto, que se hizo proverbial referido a los que nunca cumplen sus compromisos. En Roma los deudores pagaban sus deudas en las calendas, o sea, el primer día de mes.

5. AGENDA. Las

Ovidi

Ovidi: Ovidi va viure a l'època de l'emperador August. Va pertànyer al cercle literari de Messala, grup que estava completament allunyat dels objectius polítics de l'emperador August. Allà va conèixer a Tibul i Properci. Tots ells eren poetes elegíacs i les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims, com ara la pena, el dolor, la tristesa, l'enyorament, etc. Va destacar Ovidi, que juntament amb Virgili van ser poetes més rellevants d'aquesta època.

La vida i obres

La vida i obres: Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia, l'any 43 aC. Pertanyia a una família benestant que pogué enviar-lo a Roma a acabar els seus estudis i a formar-se en l'art de la retòrica. Després va anar... Continuar leyendo "Ovidi i Horaci: dos poetes destacats de l'època d'August" »