Metamorfosis ovidi deucalio i pirra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,95 KB

 

Ovidi, el poeta Desterrat

Ovidi va viure en L’epoca de l’emperador August S.I aC, pero mai va formar part del cercle Literari de Mecenes, sinó que va pertanyer al cercle literari de Messala. Va Coneixer altres poetes de l’epoca com Tibul i properci, eren poetes elegíacs i Les seves composicions expressaven els seus sentiments mes íntims: el dolor, la Tristesa, l’enyorament… Ovidi juntament amb Virgili foren els Poetes mes Rellevants d’aquesta época.

La vida i les Obres

Publi Ovidi Nasó probenia d’una família que el va enviar a Roma per acabar els seus Estudis i formar-se en l’art de la retòrica de tornada a Roma va consagrar-se a la poesía. Ovidi es Va convertir en un poeta d’exit, fins que Auguts va desterrar-lo, a Tomis. Les causes Del desterrament mai no han estat clares: un error i un Carmén. Es va veure Implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d’August, O be el poema Ars amandi que pel seu contingut erotic i sensual va molestar August. Ovidi mai no fou perdonat per l’emperador i va morir a l’exili. La major Part de les obres d’Ovidi pertanyen al genere de la poesía elegica, va escriure També poesía epica. La seva primera obra: el Amors, presenta les situacions mes Habituals que es donen en una relació amorosa. Un segon grup d’elegies Amoroses, escrites en forma d’epístoles, les Heroides, escrites per heroines Mítiques als seus marits o amats absents (Ovidi com coneixedor de l’anima Femenina). L’art amatoria es un poema didactic per amants. Format per tres Llibres: els dos primers dirigits als homes (consells per seduir les dones i Conservar el seu amor)
I el tercer, consells per a les dones. Va escriure també Receptes de bellesa (receptari de cosmética per conservar la bellesa) i Remeis A l’amor (explica com lluita contra la passió amorosa i els mal d’amor). Ovidi passa A la poesia epica, amb la composició de dos grans poemes didàctics: Metamorfosis i Fastos. Fastos descriu les festes romanes amb els seus usos Rituals. Explica l’etimologia dels mesos de l’any, els fenòmens celestes... En El seu viatge a l’exili, va començar a escriure les Tristes, cartes sense Destinatari real que contenen passatges autobiogràfics (destaca l’emotiu acomiadament De Roma). Les Pontiques son poemes en que ovidi s’adreça als seus amics perquè implorin El perdo d’August i del seu successor Tiberi. Va escriure també Halieutica (tracta sobre els costums dels peixos i la pesca) i Contra Ibis (invectiva Plena de mitologia contra un enemic anònim)

Les Metamorfosis

1.Tema de l’obra (1, 1-4)

Es un conjunt de 15 poemes, escrits en hexàmetres, on presenta mes de Dues-centes cinquanta narracions mitològiques amb la carateristica comuna de la Transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions, en Un segit continu presentat en ordre pretesament cronològic des de la creació de L’univers fins a la divinització de Juli Cesar –transformada la seva anima en Estel-. Així doncs consisteix en una mena d’historia mítica del mon, l’argument Comença amb l’ordenació del caos inicial, la creació de l’univers i l’aparició De les divinitats i dels homes; continua amb la victoria dels deus olímpics contra Els gegants, el diluvi, el mite de Deucalio i Pirra com a únics supervivents, i A partir d’aquí comença un seguit d’histories mitològiques i metamorfosis Relacionades amb divinitats, herois i mortals que es transformen en animals, Vegetals i minerals. Així fins arribar a les vicissituds de la guerra de Troia I, després de la destrucció de Troia, amb l’arribada de l’heroi Eneas a Itàlia, Continua amb el cicle de mites romans fins a la deïficació de Juli Cesar.

2.Del Caos al Cosmos (1, 5-88)

Del caos, un profund buit va emergir Gea (la terra)
I alguns éssers divins Primordials: Eros (amor), l’Abisme (Tartar) i l’Ereb. Sense ajuda masculina, Gea va donar a llum Ura (el Cel), que llavors la va fertilitzar. D’aquesta uníó Van néixer primer els titans: Ocea, Ceo, Crios, Hiperio, Japet, Teia, Rea, Temis, Mnemosine, Febe, Tetis i Cronos. Després d’aquest, Gea i Ura van Decretar que no naixerien mes titans, de manera que van seguir els ciclops d’un Sol ull i els hecatonquirs o centimans.

3.Les Quatre edats de la humanitat

Edat d’or: espontàniament es practicava la lleialtat i la justícia. Ningú coneixia Els càstigs ni les temences, la gent vivia segura sense cap professor i no hi Havia exercit ni armes perquè no feia falta. Els homes no sabien navegar ni fer Vaixells, tampoc tallaven els arbres per a obtenir fusta. La terra donava també De forma espontània i la primavera era eterna i plàcida.

Edat plata: L’edat de plata va ser pitjor que l’edat d’or. Júpiter va Decidir dividir l’any en quatre estacions i per primer cop, els homes van patir Els canvis climàtics i la necessitat de protegir-se en cases així que van haver D’apendre a sobreviure conreant, a diferencia de l’edat d’or que no sabien fer Res perquè no els calie.

Edat de bronze: una edat de caràcter cruel i amb molt enfrontament.

Edat De ferro: hi havia crims de tota mena. Van fugir tots els valors positius i en El seu lloc van aparèixer tots els dolents. Els homes comencen a expandir-se Per mar cap a terres desconegudes i les activitats mineres proporcionen or i Ferro que era molt útil per les armes.

4.Deucalio I Pirra (1, 313-415)

Deucalio, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, la filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi com a càstig Pels seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca Per a ell i la seva esposa l’omplis de provisions. L’arca va navegar nou dies Per damunt la terra inundada, fins que va arribar al mont Parnas, que Sobresortia de les aigües del diluvi. Un cop va parar de ploure, Deucalio i Pirra van desembarcar i van anar a consultar l’Oracle els va respondre que Llancessin els ossos de la seva mare.

Desconcertats en un primer moment per las resposta, finalment van arribar a La conclusió que amb “mare” l’Oracle es referia a la Mre Terra i els seus ossos A les pedres. Així es que Deucalio i Pirra es van posar a tirar pedres i, Efectivament, les pedres llançadés per Deucalio esdevenien homes, alhora que Les llançadés per Pirra esdevenien dones.

5.Metamorfosi De dafne (1, 452-567)

Apol.Lo és el déu Del sol i la música, els seus atributs principals són l’arc, la fletxa i la Cítara. El seu símbol és el llorer i els llocs de culte són Delos i Delfos. Per Altra banda, Dafne és la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea. És Una gran caçadora i també sacerdotessa de Gea. Ovidi comença a relatar L’episodi així_ ‘’El primer amor de Febo (Apol.Lo) va ser Dafne, filla de Peneu, i no va ser producte del cec atzar sinó de la violenta cólera de Cupido’’.

Apol.Lo després de Matar a la temible serp Pitó que s’amagava a la muntanya Pamàs, la va seguir, Aquesta en estat agonitzant, fins al temple de Delfos. Allà va disparar les Fletxes que d’una vegada per totes acabarien amb la vida de la criatura i Farien que Apol.Lo s’apropiés del prestigiós Oracle. Ple d’orgull per la Victoria de la serp Pitó, Apol.Lo va tenir la valentía de burlar-se i Despretigiar al déu Eros, per dur l’arc i les fletxes sent tan sols un nen. Apol.Lo li va dir que les seves fletxes eren infal.Libles, ja que havia Aconseguit matar a aquella bèstia i el déu Eros li va respondre que les seves Feien més mal, ja que es tractaven del amor. Eros (Cupido) tenia dues fletxes: Una era la de l’amor, amb la punta daurada, i l’altra era la de refús, amb la Punta de plom. Davant l’ofensa d’Apol.Lo, Eros ple de fúria li va disparar una Fletxa d’or, fent que aquest s’enamorés bojament de la nimfa Dafne, mentre que A ella li va disparar la de plom, fent odiar l’amor i especialmente d’Apol.Lo.

Així doncs, Apol.Lo Perseguia contínuament a Dafne, i aquesta fúria d’ell com si fos un monstre, Apol.Lo li pregava el seu amor i ella s’amagava en les profunditats del bosc Per evitar ser enxampada pel seu pretendent. Però la sort no va estar de part De Dafne, ja que els déus intervenien i ajudaven a Apol.Lo a què l’atrapés. En Veure’s sense escapatoria, Dafne va invocar al seu pare Peneu per a què aquest La convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la seva llibertat. De Cop, la pell de la nimfa es va convertir en una escorça d’arbre, el seu cabell En fulles i els seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Els seus Peus i la terra es van convertir en un, ja no podía moure’s, es van començar a Lligar les arrels que sortien de les seves extremitats amb la terra. Apol.Lo Veient com la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va Poder sentir com es contreien i com bategava l’esperit de la nimfa en l’arbre. En veure que Dafne ja no podía ser la seva muller, Apol.Lo va prometre que L’estimaria eternament i que les seves branques serien la corona dels herois (llorer). Finalment, Apol.Lo va fer que l’arbre sempre lluïs verd i bonic gràcies Als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.

Entradas relacionadas: