Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Cronología y Estructura del Imperio Romano: De Augusto a la Caída de Constantinopla

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,13 KB

Cronología y Etapas del Imperio Romano

¿Entre qué fechas se desarrolló el Imperio Romano? El Imperio Romano se extendió desde el 27 a.C., con el ascenso de Augusto, hasta el 476 d.C., con la caída del último emperador romano de Occidente, Rómulo Augústulo.

Divisiones del Imperio

El Imperio se divide en dos grandes etapas:

  • Principado (27 a.C. - 284 d.C.)
  • Dominado (284 d.C. - 476 d.C.)

Emperadores y Dinastías

Augusto: El Primer Emperador

¿Quién fue el primer emperador de Roma y qué títulos recibió? El primer emperador de Roma fue Augusto, conocido originalmente como Octavio. Fue investido por el Senado con los títulos de Princeps (Primer Ciudadano) y Augustus (Venerable).

¿Qué aspectos destacan de su gestión? De su gestión destacan... Continuar leyendo "Cronología y Estructura del Imperio Romano: De Augusto a la Caída de Constantinopla" »

Ciceró, Historiografia i Comèdia: Figures Clau de la Literatura Llatina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,03 KB

L'Oratòria a Roma: Art i Influència Política

Definició i Rols

  • L'Oratòria: L'art d'expressar-se bé i convèncer els oients. Era essencial a Roma per a la política, ja que els bons oradors podien influir en lleis, eleccions i judicis.
  • Importància a la República: Durant la República, l'oratòria va ser essencial per a la carrera política. La retòrica (teoria del discurs) s'ensenyava a les escoles de rètors, especialment per a aquells que volien influir en la vida pública.
  • Ciceró: Considerat l'orador més important de Roma. Va ser influenciat per l'ensenyament dels millors oradors i juristes, i va completar la seva formació a Grècia i l'Àsia Menor.

Vida de Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC)

  • Naixement: Marc Tul·li Ciceró va néixer el
... Continuar leyendo "Ciceró, Historiografia i Comèdia: Figures Clau de la Literatura Llatina" »

El Segon Triumvirat i l'Ascens d'August: De la República a l'Imperi Romà

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

El Segon Triumvirat (43 aC - 33 aC)

Després de l’assassinat de Juli Cèsar (44 aC), Roma es va sumir en una guerra civil. Lluitaven els seguidors de Cèsar contra els seus assassins (Brut i Cassi). Per restaurar l'ordre, es va formar el Segon Triumvirat l'any 43 aC, integrat per:

  • Marc Antoni – Un dels generals de Cèsar, molt influent.
  • Octavi (futur August) – Nebot i hereu de Cèsar.
  • Lèpid – Un altre general, però amb menys poder.

El triumvirat va perseguir i eliminar els assassins de Cèsar, derrotant Brut i Cassi a la Batalla de Filipos (42 aC). Després, es van repartir el control de les províncies romanes:

  • Marc Antoni → Orient (incloent-hi Egipte)
  • Octavi → Occident (Roma i Hispània)
  • Lèpid → Àfrica (però amb poc poder real)
... Continuar leyendo "El Segon Triumvirat i l'Ascens d'August: De la República a l'Imperi Romà" »

Gramàtica Catalana: Verbs Irregulars i Tipus d'Oracions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,75 KB

Conjugació de Verbs en Català: Pretèrit Perfet Simple i Oracions

Verbs Irregulars Essencials (Pretèrit Perfet Simple)

A continuació, es presenten les conjugacions dels verbs irregulars més comuns en pretèrit perfet simple, persona per persona:

SER

  • 1a sg: fui
  • 2a sg: fores
  • 3a sg: fou
  • 1a pl: férem
  • 2a pl: féreu
  • 3a pl: foren

ESTAR

  • 1a sg: estiguí
  • 2a sg: estigueres
  • 3a sg: estigué
  • 1a pl: estiguérem
  • 2a pl: estiguéreu
  • 3a pl: estigueren

FER

  • 1a sg: fi
  • 2a sg: feres
  • 3a sg: féu
  • 1a pl: férem
  • 2a pl: féreu
  • 3a pl: feren

VEURE

  • 1a sg: viu
  • 2a sg: veieres
  • 3a sg: veié
  • 1a pl: veiérem
  • 2a pl: veiéreu
  • 3a pl: veieren

Altres Verbs Irregulars Clau

Aquí teniu altres verbs irregulars importants amb la seva conjugació completa en pretèrit perfet simple:

  • TENIR → tinguí, tingueres, tingué,
... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana: Verbs Irregulars i Tipus d'Oracions" »

Coplas de la obra la Ilíada

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 14,29 KB

Historiografía


/Nace en el utlimo tercio del sglo III. La primera obra se remonta a los Orígenes de Catón./Primera época: Comienza con las Guerras Púnicas. Los primeros analistas empezaron escribiendo en Griego, hasta llegar a Catón, quien adoptó el latín como medio de expresión./Julio César.
Uno de los grandes historiadores romanos, comienza tardíamente una carrera política que fue deslumbrante:recorrió todas las magistraturas, además otros cargos públicos de gran prestigio como el de Pontífice Máximo, formo con Pompeyo y Craso el primer triunvirato, conquisto La Galia y derroto Pompeyo en la G.Civil. Fue asesinado el día de los Idus de Marzo del año 44 a.C./Obra literaria.

De Bello Gallico

Consta de ocho libros y narra la conquista... Continuar leyendo "Coplas de la obra la Ilíada" »

Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

Matrimoni a Roma: La Família Romana

La família feia referència a tots els membres que vivien en una mateixa casa: pares, fills solters i casats, filles solteres i esclaus.

Tipus de Matrimoni Romà

Durant el temps de la República, els pares acostumaven a ser els qui triaven la núvia o el nuvi per als seus fills o filles, sense tenir en compte els desitjos dels joves. Calia que els nuvis haguessin arribat a la pubertat; la llei establia que les noies podien casar-se als 12 anys i els homes als 16.

L'altra condició indispensable era estar en possessió del ius connubii (dret al matrimoni), dret que només tenien els homes lliures. Als esclaus els calia el permís de l'amo, i els fills que tenien eren considerats esclaus de naixement.

Matrimoni

... Continuar leyendo "Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret" »

Historia de Roma: República, Imperio y Cristianismo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 12,12 KB

Roma: República, Imperio y Legado

Periodos de la Historia Romana

  • Monarquía: 753 a.C. - 509 a.C.
  • República: 509 a.C. - 27 a.C.
  • Imperio: 27 a.C. - 476 d.C.

República Romana Tardía

  • Dos grupos predominantes: Populares y Optimates
  • Cayo Julio César (100 a.C. - 44 a.C.): Figura clave. Autor de "La Guerra de las Galias", un diario de su conquista en Galia. Recordar a Vercingétorix.
  • Río Rubicón: Frontera que ningún ejército podía cruzar.
  • Egipto: Ptolomeo XIII (norte) y Cleopatra VII (sur).
  • Senadores "Salvadores de la República" y el asesinato de Julio César, incluyendo a Marco Bruto.
  • Julio César planea el Imperio; Octavio Augusto, su sobrino, lo ejecuta.

Imperio Romano

  • Primera dinastía imperial: Julio-Claudia.
  • Emperadores hispanos: Adriano, Trajano
... Continuar leyendo "Historia de Roma: República, Imperio y Cristianismo" »

Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,48 KB

Ilerda: Orígens i Importància Estratègica

Els Inicis de la Ciutat de Lleida

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses.

Els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada.

Posició Estratègica i Desenvolupament

La seva situació era especialment estratègica,... Continuar leyendo "Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica" »

Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,04 KB

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques:... Continuar leyendo "Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència" »

Historiadores Romanos Clásicos: Propósito Político, Estilo y Legado Literario

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,92 KB

La Historiografía Romana: Carácter Moralizante y Exaltación Patriótica

La historiografía, género narrativo por excelencia de la literatura romana, se caracterizó por ser mucho menos rigurosa que la griega y poseer una intención marcadamente moralizante. Su función era transmitir los hechos antiguos, juzgarlos y describirlos desde el punto de vista del autor. En este género se buscaba la exaltación del sentimiento patriótico.

Orígenes y Fundadores

  • Polibio y Tucídides: Considerados los primeros historiadores romanos. Eran analistas que escribían por orden cronológico, utilizando el griego.
  • Catón: Fundador del género en latín. Su obra, aunque importante, no alcanzó un carácter universal.

Los Grandes Historiadores Clásicos

Cayo

... Continuar leyendo "Historiadores Romanos Clásicos: Propósito Político, Estilo y Legado Literario" »