Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Eutropio 7 reyes de Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 10,4 KB

1.
urbem Román,/
Desde el inicio, los troyanos, que andaban erantes por lugares desconocidos junto a su general Eneas, y con ellos, los Aborígenes, un pueblo de hombres agreste, sin leyes, sin poder, libre y sin orden fundaron y dominaron la ciudad de Roma, según he oído.  Así pues, en muy poco tiempo, una multitud de pueblos diferente y diversa se había constituido como una ciudad en paz.

2. Romulus condita civitate/ Rómulo siendo fundada la ciudad llamada Roma a partir de su nombre, aceptó a multitud de vecinos en esa ciudad, eligió a cien senadores a los cuales nombró por su edad. Entonces, como ni él ni su puelo tuvieron mujeres invitó a un espectáculo a las naciones vecinas de la ciudad de Roma y raptó a las vírgenes entre... Continuar leyendo "Eutropio 7 reyes de Roma" »

Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 11,44 KB

Palabras que comienzan con A

Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final. Apertura en -o de la -u final.

  • Cultismos: anual, anualidad, anuario.
  • Patrimoniales: añada, añal, añejo, año.

Aperire

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apócope de la -e- intermedia. Síncopa de la vocal -e átona final.

  • Cultismos: apertura.
  • Patrimoniales: abrir.

Aurum

Monoptongación de -au- en -o-. Apócope de -m final. Apertura de la -u final átona en -o.

  • Cultismos: aúreo.
  • Patrimoniales: oro, oropel.

Palabras que comienzan con C

Capillum

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apertura de la -i- tónica en -e-. Apócope de -... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos" »

Ciutats Romanes d'Hispània: Ilerda, Tàrraco, Empúries i Emerita Augusta

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,73 KB

Ilerda: L'Antiga Lleida Romana

Orígens i Fundació d'Ilerda

A l’època romana, Lleida es deia Ilerda i va ser fundada a començaments del segle I aC. Abans que hi arribessin els romans, la zona estava habitada pels ilergets, un poble iber que tenia com a capital Iltirta. Tot i que es creia que Ilerda es va construir damunt d'un poblat iber, els estudis diuen que va ser una ciutat nova, feta des de zero.

Importància Estratègica i Batalla de Cèsar

La ciutat estava ben situada, en un lloc fàcil de defensar, al costat del riu Segre i en un encreuament de camins, per això va ser molt important. Durant el segle I aC, Ilerda va tenir un paper clau a Hispània, ja que hi va tenir lloc una gran batalla de la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu,... Continuar leyendo "Ciutats Romanes d'Hispània: Ilerda, Tàrraco, Empúries i Emerita Augusta" »

Omnia mors aequat ejemplo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,32 KB

TÓPICOS LITERARIOS

1.“BEATUS ILLE”- “Dichoso aquel”
Con este tópico literario se elogia la vida campesina y rural (limpia, tranquila, mediocre), frente a la vida en la ciudad (llena de envidias, males, poder…).

2.“CARPE DIEM“-“Disfruta del momento”

3.“COLLIGE, VIRGO, ROSAS”-“Coge, muchacha, las rosas”

Anima a las bellas y jóvenes mujeres a disfrutar de ese momento, simbolizado por la rosa. Pronto la rosa se marchitará y llegará la cruel vejez.

4.“DESCRIPTIO PUELLAE”-“Descripción de la muchacha”
La descripción de la mujer joven generalmente sigue un orden descendiente; empieza por la cabeza (ojos, nariz, labios, piel), sigue con el cuello y después torso, cintura  manos… Es una alabanza de la belleza femenina

... Continuar leyendo "Omnia mors aequat ejemplo" »

Guia Completa de Locucions Llatines: Significat i Exemples

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,94 KB

Llistat de Locucions Llatines i Llur Ús

Definicions i Exemples

Conceptes Comuns

  • Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al premi.
  • Addenda: Notes que cal afegir al final d'un escrit per completar-lo.
  • Àlies: Sobrenom.
  • Currículum: Document amb les dades biogràfiques, títols, mèrits, càrrecs, etc.
  • Dèficit: Terme econòmic per indicar pèrdues. També es fa servir fora de l'àmbit econòmic com a sinònim de mancança.
  • Esnob: Es diu d'aquella persona que és amatent a adoptar tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla senyal de distinció, bon gust, intel·ligència...
  • Interim: En l'interval entre un fet i el següent.
  • Lapsus: Error que es comet involuntàriament parlant o escrivint.
  • Maremagnum: Gran confusió, avalot.
  • Memoràndum:
... Continuar leyendo "Guia Completa de Locucions Llatines: Significat i Exemples" »

Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,89 KB

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

  • Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
  • Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
  • Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània
... Continuar leyendo "Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)" »

Explorando la Civilización Romana: Expansión, Sociedad y Manifestaciones Artísticas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,29 KB

Orígenes y Expansión de la Civilización Romana

La civilización romana se desarrolló en torno al mar Mediterráneo, al que llamaron **Mare Nostrum**.

  • Desde la ciudad de Roma, en la península Itálica, fueron dominando los territorios cercanos y llegaron a conquistar parte de Europa, Asia y África.
  • Lograron esta vasta expansión gracias a su **poderoso ejército**.
  • Fueron grandes constructores de ciudades, dejando su **arquitectura** a lo largo de todo el Mediterráneo en múltiples monumentos y edificios.

Fundación y Primeras Etapas

No hay documentos escritos que registren una fecha exacta, pero por los **restos arqueológicos** se supone que para el **753 a.C.**, Roma era un conjunto de pequeñas aldeas ubicadas entre colinas a lo largo del... Continuar leyendo "Explorando la Civilización Romana: Expansión, Sociedad y Manifestaciones Artísticas" »

Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà,... Continuar leyendo "Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci" »

La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,85 KB

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília,... Continuar leyendo "La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània" »

El soldat fanfarró resum

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

RESUM

La Història se situa a Grècia. A Atenes, un jove de nom Plèusicles, Estimava molt a una cortesana lliure i d'amor correspost anomenada Filocomàsia. Aquest, però ha de marxar en missió oficial cap a Naupacte. Aleshores, Pirgopolinices, un soldat d'Efes, coneix a la Noia i se l'emporta d'Atenes cap a Efes contra la seva voluntat.

Palestrió, L'esclau de Plèusicles, agafa un vaixell per anar a explicar al seu Amo el que ha passat amb la seva estimada. Però de camí, el vaixell On ell es trobava, va ser capturat per un vaixell de pirates i va ser Venut com a esclau a Pirgopolinices. Quan Filocomàsia i Palestrió Es troben, ella li demana una solució. Ràpidament, ell, escriu al Seu amo per explicar tot el que ha passat i li diu... Continuar leyendo "El soldat fanfarró resum" »