Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Eutropio 7 reyes de Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 10,4 KB

1.
urbem Román,/
Desde el inicio, los troyanos, que andaban erantes por lugares desconocidos junto a su general Eneas, y con ellos, los Aborígenes, un pueblo de hombres agreste, sin leyes, sin poder, libre y sin orden fundaron y dominaron la ciudad de Roma, según he oído.  Así pues, en muy poco tiempo, una multitud de pueblos diferente y diversa se había constituido como una ciudad en paz.

2. Romulus condita civitate/ Rómulo siendo fundada la ciudad llamada Roma a partir de su nombre, aceptó a multitud de vecinos en esa ciudad, eligió a cien senadores a los cuales nombró por su edad. Entonces, como ni él ni su puelo tuvieron mujeres invitó a un espectáculo a las naciones vecinas de la ciudad de Roma y raptó a las vírgenes entre... Continuar leyendo "Eutropio 7 reyes de Roma" »

Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 11,44 KB

Palabras que comienzan con A

Annum

Simplificación de consonante doble y palatalización en castellano. Apócope de la -m final. Apertura en -o de la -u final.

  • Cultismos: anual, anualidad, anuario.
  • Patrimoniales: añada, añal, añejo, año.

Aperire

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apócope de la -e- intermedia. Síncopa de la vocal -e átona final.

  • Cultismos: apertura.
  • Patrimoniales: abrir.

Aurum

Monoptongación de -au- en -o-. Apócope de -m final. Apertura de la -u final átona en -o.

  • Cultismos: aúreo.
  • Patrimoniales: oro, oropel.

Palabras que comienzan con C

Capillum

Sonorización de la oclusiva labial sorda -p- en posición intervocálica (p > b). Apertura de la -i- tónica en -e-. Apócope de -... Continuar leyendo "Evolución del Latín al Castellano: Transformaciones Fonéticas y Ejemplos" »

Omnia mors aequat ejemplo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,32 KB

TÓPICOS LITERARIOS

1.“BEATUS ILLE”- “Dichoso aquel”
Con este tópico literario se elogia la vida campesina y rural (limpia, tranquila, mediocre), frente a la vida en la ciudad (llena de envidias, males, poder…).

2.“CARPE DIEM“-“Disfruta del momento”

3.“COLLIGE, VIRGO, ROSAS”-“Coge, muchacha, las rosas”

Anima a las bellas y jóvenes mujeres a disfrutar de ese momento, simbolizado por la rosa. Pronto la rosa se marchitará y llegará la cruel vejez.

4.“DESCRIPTIO PUELLAE”-“Descripción de la muchacha”
La descripción de la mujer joven generalmente sigue un orden descendiente; empieza por la cabeza (ojos, nariz, labios, piel), sigue con el cuello y después torso, cintura  manos… Es una alabanza de la belleza femenina

... Continuar leyendo "Omnia mors aequat ejemplo" »

Guia Completa de Locucions Llatines: Significat i Exemples

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,94 KB

Llistat de Locucions Llatines i Llur Ús

Definicions i Exemples

Conceptes Comuns

  • Accèssit: En un certamen, recompensa inferior al premi.
  • Addenda: Notes que cal afegir al final d'un escrit per completar-lo.
  • Àlies: Sobrenom.
  • Currículum: Document amb les dades biogràfiques, títols, mèrits, càrrecs, etc.
  • Dèficit: Terme econòmic per indicar pèrdues. També es fa servir fora de l'àmbit econòmic com a sinònim de mancança.
  • Esnob: Es diu d'aquella persona que és amatent a adoptar tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla senyal de distinció, bon gust, intel·ligència...
  • Interim: En l'interval entre un fet i el següent.
  • Lapsus: Error que es comet involuntàriament parlant o escrivint.
  • Maremagnum: Gran confusió, avalot.
  • Memoràndum:
... Continuar leyendo "Guia Completa de Locucions Llatines: Significat i Exemples" »

Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,89 KB

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

  • Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
  • Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
  • Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània
... Continuar leyendo "Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)" »

Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà,... Continuar leyendo "Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci" »

La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,85 KB

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília,... Continuar leyendo "La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània" »

El soldat fanfarró resum

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

RESUM

La Història se situa a Grècia. A Atenes, un jove de nom Plèusicles, Estimava molt a una cortesana lliure i d'amor correspost anomenada Filocomàsia. Aquest, però ha de marxar en missió oficial cap a Naupacte. Aleshores, Pirgopolinices, un soldat d'Efes, coneix a la Noia i se l'emporta d'Atenes cap a Efes contra la seva voluntat.

Palestrió, L'esclau de Plèusicles, agafa un vaixell per anar a explicar al seu Amo el que ha passat amb la seva estimada. Però de camí, el vaixell On ell es trobava, va ser capturat per un vaixell de pirates i va ser Venut com a esclau a Pirgopolinices. Quan Filocomàsia i Palestrió Es troben, ella li demana una solució. Ràpidament, ell, escriu al Seu amo per explicar tot el que ha passat i li diu... Continuar leyendo "El soldat fanfarró resum" »

Historia de la Literatura Latina: Periodos Clave y Legado Cultural de Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,89 KB

Introducción a la Literatura Latina Antigua: Un Recorrido Cronológico

El presente documento, basado en la obra "Generalidades Literatura Latina 1. Marco Cronológico" de Teresa Jiménez Calvente, ofrece una visión exhaustiva del desarrollo cronológico de la literatura latina antigua, abarcando desde sus orígenes en el siglo III a.C. hasta el siglo V d.C.

Orígenes y Primeras Influencias

La literatura latina antigua emergió en el siglo III a.C., profundamente influenciada por la imitación de modelos griegos, lo cual permitió su rápido desarrollo. Este proceso de emulación dio lugar a una literatura robusta, intrínsecamente marcada por los profundos cambios sociales y políticos de Roma.

Periodización de la Literatura Latina: Hitos y

... Continuar leyendo "Historia de la Literatura Latina: Periodos Clave y Legado Cultural de Roma" »

Ciutats Romanes de la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,01 KB

BARCINO

Barcino o Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino va ser fundada entre l’any 15 - 5 aC, en l’època de l’emperador August. August va anar a la península Ibèrica (Hispania) per pacificar les zones del nord: els càntabres i els asturs. Després de vèncer-los, August va començar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica (reforma administrativa i viària) i va fundar Bàrcino.

La va fundar al centre d’un territori molt productiu, a sobre d’un petit turó (Monts Taber), a la plana que es troba entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava sobre el traçat de la via Augusta (carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani). Es va... Continuar leyendo "Ciutats Romanes de la Península Ibèrica" »