Chuletas y apuntes de Latín

La Prehistoria en la Península Ibérica: Del Nomadismo a la Territorialización

El Paleolítico: Los Primeros Habitantes

Durante el Paleolítico, los primeros grupos humanos aparecieron en la Península hace más de 1.200.000 años, en un clima muy distinto al actual.

Paleolítico Inferior

Durante el Paleolítico Inferior, se organizaban en campamentos al aire libre cerca de ríos o lagos, donde usaban y sabían mantener el fuego. Vivían de la caza, la recolección y el carroñeo, practicando el nomadismo, es decir, se desplazaban siguiendo los animales o buscando mejores condiciones climáticas.

Paleolítico Medio

En el Paleolítico Medio, con un clima más frío, comenzaron a refugiarse en cuevas. Tenían todavía una fuerte tendencia nómada... Continuar leyendo "Prehistoria Peninsular y la Profunda Romanización de Hispania: Transformaciones Culturales y Sociales" »

OVIDI

Ovidi és considerat el poeta per excel·lència. Va viure en temps d'Octavi August. Mai va formar part del cercle literari dels Mecenes, sinó que formà part del de Messala, contrari als objectius d'August. Tenia afinitat amb poetes com Tibul i Properci. Aquests poetes conreaven una poesia elegíaca, és a dir, que expressava sentiments de tristesa i enyorament.

Biografia

Va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia en el si d'una família benestant. Es traslladà a Roma on completà els seus estudis. Una vegada acabada la seva formació, ocupà càrrecs públics. Ben aviat, es dedicà plenament al conreu de la poesia i es convertí en poeta d'èxit fins que Octavi August el desterrà a Tomis (actual Constança).

Obra

La major part... Continuar leyendo "Biografia i obra d'Ovidi, Virgili i Horaci" »

La Lírica Latina: Orígenes y Géneros Principales

El término lírica procede de la palabra lira. Expresaba, a través de diversas formas métricas, los sentimientos y opiniones del poeta, caracterizándose por su carácter personal, subjetividad y variedad de esquemas métricos.

La poesía lírica surgió en Roma en el siglo II a.C., en un período muy tardío respecto a otros géneros literarios. La relación con la cultura griega y la expresión de sentimientos favorecieron el desarrollo de este género.

Orígenes de la Poesía Lírica en Roma

El Círculo de Lutacio Catulo

Cultivaban el epigrama erótico; de ellos se conservan escasos fragmentos.

Los Poetas Nuevos

La siguiente generación de poetas de importancia son los Poetas Nuevos. Estos... Continuar leyendo "La Poesía Latina Clásica: Un Recorrido por sus Formas y Exponentes" »

Pronombres Personales

Pronombre Posesivo

Pronombres Anafóricos

Pronombre Demostrativo Idem

El humanismo, un movimiento intelectual y cultural que floreció durante el Renacimiento, se caracterizó por un renovado interés en la cultura clásica grecorromana y una valoración de la dignidad y el potencial del ser humano. A continuación, exploraremos las características principales, las tradiciones que lo nutrieron y algunas de sus figuras más destacadas.

Características Principales

• Poesía: Menos encorsetada.
• Lenguas:
  • Nobles: Hebreo, griego.
  • Rústicas: Romances, neologismos.
• Naturaleza humana:
  • Copula mundi: Enlace mundo-Dios.
  • Hombre: Resumen de la creación.
  • Palabra: Fiereza.
  • Naturaleza mutable.
• Conocer:
  • Práctica contemplativa: Observar, reflexionar.
  • Cosas buenas en sí mismas.
• Escolástica:
  • Anquilosada.
  • Res non verba (Hechos, no palabras).
  • Romper

La historiografia a l'antiga Roma

La historiografia, gènere al qual pertany l'obra de Tit Livi, és el gènere en prosa més important de la literatura llatina. Els seus orígens es troben en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, on explicaven els fets més importants succeïts al llarg de l'any. Aquests documents eren coneguts com a Annals.

El primer historiador en llengua llatina va ser Marc Porci Cató (segle II aC), que va escriure una obra, avui perduda, titulada Orígens, on narrava la història de Roma i d'Itàlia des dels seus primers temps.

Cal destacar, però, Gai Juli Cèsar, que va escriure les seves obres històriques per justificar les seves pròpies accions. La guerra de les Gàl·lies explica la conquesta... Continuar leyendo "Tit Livi i la Historiografia Romana: Vida, Obra i Llegat" »

Marko Tulio Zizeron (K.a. 106-43)

Marko Tulio Zizeron, Lazioko Arpino hirian jaio zen, K.a. 106. urtean. Erdi mailako familia batean heziketa ona jaso zuen. Erroman, Grezian eta Asia Txikian ikasi zuen.

Abokatu bikaina izan zen eta politikan ere lan egin zuen. Gizon jakintsu eta hizlari aparta zen. Politikan, Cursus Honorum (karrera politikoaren pauso guztiak) egin ondoren, kontsul izendatu zuten, eta, ondorioz, Senatuaren kide egin zen.

Kontsul izendatu ondoren, Katilinaren konjurazioa salatu eta traidoreen kontra ekintza batzuk hartu zituen. Ondorioz, zenbait urte beranduago, erbestea jaso zuen. K.a. 57. urtean, Erromara itzuli zen eta politika estrategikoa aldatu zuen, bertan parte hartzea lehenetsiz. Gizonik boteretsuenak, hau da, triunbiroa... Continuar leyendo "Zizeron eta Plauto: Bi Erromatar Klasikoen Literatura Ondarea" »

L'Elegia

A Grècia s'anomenava elegia qualsevol composició poètica escrita en dístics elegíacs (estrofa formada per un hexàmetre més un pentàmetre) sobre qualsevol tema.

Els poetes alexandrins del segle III a. C. (Cal·límac i Teòcrit) van escriure elegies de tema amorós, sobre els amors d'herois mitològics, però no tracten els seus sentiments personals.

La poesia elegíaca llatina va néixer de la imitació de les elegies dels poetes alexandrins. Els poetae noui la van introduir a Roma; La cabellera de Berenice de Catul n'és un exemple.

La gran elegia romana va sorgir en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del dístic elegíac, tracta els sentiments personals del poeta i les seves experiències doloroses.

Actualment es defineix... Continuar leyendo "Ovidi: Vida i Obra - L'Elegia Romana" »

La retórica (teoría) y la oratoria (práctica) constituyen el arte de hablar bien y persuadir. Su origen se remonta a la Grecia antigua, donde ya se observan sus fundamentos en las epopeyas homéricas.

La Oratoria y Retórica en la Grecia Antigua

Orígenes y Desarrollo Pre-Clásico (siglo V a.C.)

• Homero y los Orígenes: En la Ilíada, los nobles discuten en asamblea, y todo rey es considerado un buen orador. Se habla de "palabras aladas", destacando el poder del discurso.
• Siracusa y Atenas: La retórica florece en Siracusa y Atenas, estrechamente ligada al desarrollo de la democracia. La necesidad de convencer en asambleas y juicios mediante la palabra impulsa su estudio.
• Las Escuelas de Retórica: Se crean escuelas para aprender la téchnē (

Esaldi Zuzenak eta Okerrak

Hona hemen euskarazko esaldi batzuen zuzenketak, parentesi artean azalpenekin:

• Posible da hori horrela izatea (izan liteke, baliteke)
• Lan horrek prestakuntza handia suposatzen du (eskatzen du)
• Aspalditik botatzen dut laguna faltan (sumatzen dut lagunaren falta)
• Lanean egon naiz (lanean aritu naiz)
• Imajinatu ezazu bihar jai dela (pentsa ezazu bihar jai dela)
• Berandutu egin zenez, ez zuen pena merezi pelikula ikustera joateak (ez zuen merezi izan pelikula ikustera joatea)
• Ondo eramaten gara (ondo konpontzen gara)
• Antzokia kale honetan kokatzen da (antzokia kale honetan dago)
• Mikelek gero eta hizkuntza gehiago ezagutzen ditu (Mikelek gero eta hizkuntza gehiago dakizki)
• Ni, zuekin konparatuta, baxuagoa naiz (ni, zuekin alderatuta,