Chuletas y apuntes de Latín

Ilerda: Orígens i Importància Estratègica

Els Inicis de la Ciutat de Lleida

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses.

Els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada.

Posició Estratègica i Desenvolupament

La seva situació era especialment estratègica,... Continuar leyendo "Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica" »

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques:... Continuar leyendo "Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència" »

La Eneida: Epopeya Fundacional de Roma

El Poema Épico de Virgilio

Estructura de la Obra

• Libros 1 al 6: A imitación de la *Odisea*, se narran los viajes de Eneas hasta llegar a Italia.
• Libros 7 al 12: A imitación de la *Ilíada* y del Ciclo troyano, se narran

1. Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Etapa fosca, se sap poca cosa. Hi va haver 7 reis (4 llatins i 3 etruscs). Els reis van construir:

• La muralla que envoltava la ciutat
• La Cloaca Maxima
• Un circ
• El temple de Júpiter

El rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat, format per les grans famílies aristòcrates. L'últim rei va ser Tarquini el Superb, qui va ser expulsat per les grans famílies.

2. República Romana (509-27 a.C.)

Roma estén el seu territori, primer dominen els pobles de la península Itàlica i després s'estenen pel Mediterrani. Per estendre's pel món van haver de lluitar contra els cartaginesos en les Guerres Púniques (n'hi va haver dues). Els romans deien Mare Nostrum al Mediterrani.

Organització política: manava... Continuar leyendo "Història i Art de l'Antiga Roma: Monarquia a Imperi" »

🏛️ Fitxa tècnica de Mostellaria

• Títol: Mostellaria ("L'obra del fantasma").

• Autor: Plaute (Titus Maccius Plautus), dramaturg llatí.

• Data: Entre el 194 i 190 aC.

• Gènere: Fabula palliata (comèdia romana d'ambient i personatges grecs).

• Font d'inspiració: Phasma de Menandre, comèdia nova grega.

• Lloc d'acció: Atenes.

• Representació escènica: Espais públics com el fòrum, amb escenografia de fusta i màscares per identificar personatges.

🧩 Argument detallat de Mostellaria

1. Situació inicial

Teopròpides, un ric comerciant atenenc, ha estat tres anys fora d'Atenes. Durant aquest temps, el seu fill Filòlaques, aprofitant la seva absència, porta una vida de plaers:

• Fa festes constants a casa seva.

• Es gasta la fortuna del pare.

• Allibera Filemàcia,

HISTORIOGRAFÍA

I.- CarácterÍSTICAS DEL GÉNERO

La Historiografía es el género literario en prosa que tiene como Objeto poner por escrito los sucesos acaecidos a un determinado Pueblo:

El estudio y narración de los hechos del pasado

. Es el género en prosa Más importante de la literatura romana por el número, la calidad y La variedad de autores y obras.

La Historiografía romana fue mucho menos Rigurosa Que la griega y de Intención más moralizante
. El romano no transmitía objetivamente los hechos antiguos, sino que Los Juzgaba y Los describía desde su propio punto de vista. Los romanos utilizaron La historia como instrumento Político con Distintos objetivos: justificar su supremacía, defender su propia Actuación política, criticar... Continuar leyendo "Características de Julio César historiografía" »

El Poder y las Insignias de los Reyes Romanos

Los reyes de Roma ostentaban el derecho de auspicium, lo que significaba que ninguna actividad pública podía llevarse a cabo sin la voluntad favorable de los dioses, interpretada a través de los augurios. Además, disponían del imperium, un poder supremo que les otorgaba, entre otras facultades, la capacidad de emitir juicios legales. Aunque podían nombrar a individuos para que actuasen como jueces, solo el rey poseía la autoridad judicial suprema.

El monarca también era el encargado de nombrar a los senadores. El Senado, por su parte, discutía los asuntos que el rey les exponía previamente, y era imperativo que el rey contara expresamente con la aprobación del Senado cuando deseaba declarar... Continuar leyendo "La Monarquía Romana: Poder, Reyes y el Origen de la Ciudad Eterna" »

1 T4 ORÍGENES DE LA ÉPICA EN Roma

La palabra griega epos significa “narración”. La poesía épica es aquella que narra las hazañas de héroes históricos

 o legendarios. Por este motivo, también recibe el nombre de poesía heroica. La épica como género literario surge

 de la admiración que el poeta siente ante personajes de influencia colectiva, por oposición a la lírica, que nace del

 impulso por expresar sentimientos amorosos de tipo personal. En este género, normalmente, el autor no suele adoptar

 una posición objetiva, porque recoge hazañas de héroes propios de su cultura y demuestra la admiración que les profesa.

Las carácterísticas principales que identifican a la épica como género son: -

Su origen

En la mayor parte... Continuar leyendo "Influencia homérica en la épica romana" »

La Tetrarquía y la Transición al Dominado

Diocleciano, al percibir que el imperio era demasiado extenso para ser dirigido por una sola persona, decidió compartir el poder con Maximiano. Dividió el imperio en dos partes administrativas: **Oriente** y **Occidente**.

El sistema se completó con la designación de dos **augustos** y dos **césares**. Uno de los augustos era Diocleciano y el otro Maximiano. Cuando los augustos se retiraban, los césares ascendían a augustos y elegían a dos nuevos césares. Diocleciano abdicó en el 305 d.C., y Maximiano hizo lo mismo. Aunque los augustos nombraron a dos nuevos césares, la **Tetrarquía** dejó de funcionar debido a la ambición de los césares por ascender rápidamente a augustos, lo que desencadenó... Continuar leyendo "Imperio Romano: Estructura Política, Sociedad y Dinastías Clave" »

Influència d'Horaci

Tot i que la influència d'Horaci no fou tan gran com la dels seus contemporanis Virgili i Ovidi, aquest és probablement el poeta líric llatí més representatiu, ja que en la seva obra fa moltes referències a ell mateix i als seus sentiments més profunds. S'inspirà en dos grans lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbos, i el seu mèrit principal és que va adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes. El seu precursor llatí fou Catul, que va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia (Lèsbia en les obres).

Vida i Obres

Entre els joves romans que estudiaven a Grècia, hi predominava un esperit republicà, i quan Cèsar fou assassinat, Brutus reclutà homes per al seu exèrcit. Horaci... Continuar leyendo "Horaci: Vida, Obra i Tòpics Literaris" »