Chuletas y apuntes de Latín

Características de la Poesía Épica Latina

La poesía épica ocupa el primer lugar dentro de los géneros de la literatura latina. Esta poesía responde al amor por los grandes hechos de la historia nacional, mezclando la leyenda de sus orígenes y el gusto por lo militar. Sus corrientes principales son:

• Tradición griega: Representada por los poemas homéricos, de donde heredó ciertos rasgos como el proemio con invocaciones a los dioses, catálogos, uso de epítetos épicos y fórmulas, comparaciones y digresiones.
• Empleo del hexámetro dactílico: Anteriormente se utilizaba el verso saturnio.
• Historia nacional: Tema central del poema.
• Influencia alejandrina: Afecta los aspectos estilísticos e incluye elementos mitológicos.

Los inicios de la... Continuar leyendo "Poesía Épica Latina: Autores, Obras y Evolución Literaria" »

La Epistolografía Latina

Características del Género Epistolar

La epistolografía es el género literario que adopta la forma de carta (epistula). Estas misivas podían estar dirigidas a una persona específica y conocida, a un público lector indeterminado o incluso a personajes de ficción. Aunque de naturaleza personal, la carta como género literario poseía una estructura formal y a menudo recibía influencias de otros géneros, como la oratoria, la filosofía o la poesía.

Autores y Obras Destacadas

• Cicerón: Su vasta correspondencia es fundamental. Destacan las Epistulae ad familiares (Cartas a los amigos), una valiosa colección de su correspondencia privada de la que se conservan cerca de 900 cartas, ofreciendo una visión única de

El Culte Imperial i la Divinització a l'Antiga Roma

El culte imperial va començar amb August, qui va divinitzar Juli Cèsar proclamant-lo descendent de Venus i presentant-se ell mateix com a "fill del diví Juli". Encara en vida, August va fomentar el seu propi culte mitjançant símbols i rituals, com l'adopció del títol "August" o la veneració del seu "geni" (esperit protector) i dels seus "lars" (déus domèstics). Aquestes pràctiques reforçaven la figura de l'emperador com a pater familias universal de Roma.

Quan un emperador moria, es podia dur a terme una apoteosi, cerimònia que culminava amb la crema del cos i l'alliberament d'una àguila que portava l'ànima al cel. L'objectiu d'aquesta divinització era justificar i reforçar... Continuar leyendo "Antiga Roma i Grècia: Culte Imperial, Medicina i Mites Clàssics" »

La historiografía romana: Orígenes y evolución

Orígenes

Los orígenes de la historiografía romana se remontan a las crónicas consulares o a los anales de los pontífices, dónde se incluían, año por año, los hechos más dignos de destacarse, sobre todo los relacionados con la religión y el culto públicos, cuya organización les competía.

Después son autores griegos los que escriben las primeras noticias de Roma, las gestas del pueblo romano, pero deformándolas en perjuicio de Roma. Esto fue quizá lo que decidió a los romanos a escribir su propia historia y lo hacen tras la 1ª guerra púnica. Escriben en griego y en forma de anales, siguiendo la tradición de los pontífices y magistrados. Así pues, los primeros historiadores... Continuar leyendo "Historiografía romana: Autores y obras clave desde los orígenes hasta Tácito" »

Epopeia

Ahozko transmisiorako konposatutako kantak dira, kontaketa erritmikoa eta muin narratiboa dituztenak.

• Helburua: Ekintza bat edo pasio ikaragarri bat deskribatzea.
• Ezaugarriak: Pertsonaiak eta ezaugarriak loturik daude; gaia eta gizarte giroa jasoak dira.
• Jainkoak: Protagonisten alde edo kontra agertzen dira, dena destinoaren esku dagoela erakutsiz.

Homero

Greziako bi epopeia handien egilea. Aedo-a izan zen, aristokraziaren jauregietan errezitatzen zuena. K.a. VII. mendean bizi izan zen, Kios eta Esmirna artean.

Iliada

Gerra giroa, heroien adorea eta giza pasioen indarra ditu ardatz. Troiako gerrako 51 egun kontatzen ditu. Protagonista Akiles da, eta bi ardatz nagusi ditu: Agamenonen eta Akilesen arteko eztabaida, eta Patrokloren heriotzak eragindako... Continuar leyendo "Antzinako Greziako Literatura: Epopeia, Lirika eta Antzerkia" »

Argument de Mostellaria (La Casa del Fantasma)

Mostellaria és una comèdia de Plaute que narra l'enginy d'un esclau per encobrir les malifetes del seu jove amo, Filòlaques, que s'ha gastat tota la fortuna familiar en festes i amors mentre el seu pare era de viatge.

ACTE 1: La Ruïna i l'Amor

• Grumió, un esclau de camp, arriba enfadat i discuteix amb Tranió, l'esclau de ciutat, acusant-lo d'arruïnar el seu amo, Filòlaques.
• Filòlaques surt i confessa que, des que el seu pare va marxar, s’ha gastat tots els diners vivint la bona vida i enamorant-se de la cortesana Filemàtia.
• Filemàtia surt amb la seva esclava, Escafa, que li aconsella no conformar-se amb un sol noi i buscar altres homes. Filòlaques s’enfada, però continua profundament

1. El naixement de la política i la democràcia

La política neix per organitzar la convivència en les primeres ciutats (polis).

• Evolució a Grècia: Es va passar per l'oligarquia, la monarquia i la tirania fins a arribar a la democràcia (s. V aC).
• Democràcia Atenesa vs. Actual:
  • Atenes: Democràcia directa (els ciutadans voten directament a l'assemblea). Només participaven homes lliures (excloïa dones, esclaus i estrangers).
  • Actualitat: Democràcia representativa (votem representants) i basada en el sufragi universal (tothom vota).
• Aristòtil: Defensava que la democràcia es basa en la llibertat i la igualtat entre rics i pobres sota la llei.

2. El sistema polític a Roma (La República)

Roma es va organitzar sobre tres pilars fonamentals per... Continuar leyendo "Evolució de la Democràcia i el Sistema Polític Romà" »

Orígens i context històric

L'Empòrion grega. Empúries és el jaciment grec més antic de la península Ibèrica del qual tenim constància arqueològica, fundat al segle VI aC pels grecs de Focea (Àsia Menor, l'actual Turquia) amb finalitats comercials. A la Mediterrània occidental, els foceus també havien fundat Massalia (Marsella) uns anys abans.

De primer, els grecs es van establir en un illot al costat de la desembocadura del riu Fluvià (a l'actual Sant Martí d'Empúries). Aquest illot va rebre el nom de paleàpolis ('ciutat antiga') quan, més tard, els mateixos foceus van fundar un nou nucli en terra ferma, la neàpolis ('ciutat nova'). Es creu que la població indígena —els indigetes— vivia a la ciutat d'Indika, separada... Continuar leyendo "Història i llegat de les ruïnes d'Empúries" »

La Conquista Romana de la Península Ibérica

La conquista de la Península Ibérica por Roma fue escalonada. Los romanos combatieron primero con los cartagineses y luego con los pueblos nativos.

• La Segunda Guerra Púnica: Los romanos aprovecharon el ataque del cartaginés Aníbal a la ciudad de Sagunto (aliada de Roma) para entrar en la Península Ibérica y ocupar Ampurias. Así se enfrentaron al peligro militar que, para ellos, suponía la presencia de los cartagineses en la Península.

  Durante esta guerra, los romanos derrotaron varias veces a los cartagineses, hasta que, en el 206 a. C., los expulsaron de Gadir (Cádiz).

• La conquista del interior: Tras la guerra, los romanos fueron penetrando en el interior y se encontraron con la fuerte oposición

Perseu i Andròmeda: El rescat i el coral

IV, 663-771

Després d’haver matat Medusa, Perseu vola cap a casa, però passant per Etiòpia, veu una jove guapíssima encadenada a una roca, damunt del mar, i s’enamora.

Al principi, Andròmeda, avergonyida, no s’atreveix a contestar les seves preguntes i no explica per què està aquí, esperant que un monstre vingui. Finalment, conta que la seva mare ha presumit de la seva bellesa i que això és el seu càstig. Justament arriba el monstre marí, sota els ulls dels pares, desesperats. Perseu els promet salvar la seva filla si la hi donen en matrimoni. Accepten i aleshores comença una dura batalla contra la temible criatura i, gràcies als regals que li han fet els déus, l’heroi guanya i allibera... Continuar leyendo "Mites de les Metamorfosis d'Ovidi: Història i Art" »