Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

La dinastia Júlio-Clàudia

La primera dinastia que va regnar a Roma va ser la que va establir August. Està formada per 5 emperadors: des d'August fins a Neró. Són coneguts com a dinastia Júlio-Clàudia perquè són el resultat de la fusió de dues branques: la Júlia, representada per Juli Cèsar, el fill adoptiu del qual és August, i la branca Clàudia, representada per Lívia, esposa d'August.

August (27 aC. - 14 dC.)

L'any 27 aC., el Senat va atorgar a August el títol de Imperator Caesar Augustus, que el convertia en comandant en cap de l'exèrcit. Amb aquest nomenament, va mantenir una ficció entre una aparença republicana i la realitat marcada per una nova monarquia dinàstica de caire hel·lenístic. De iure, el Senat conservava... Continuar leyendo "La dinastia Júlio-Clàudia a Roma" »

Bàrcino: L'Antiga Barcelona Romana

Bàrcino, coneguda en llatí com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, era la ciutat romana que es trobava a l'actual Barcelona. Estava situada en una ubicació estratègica al costat del mar Mediterrani, prop de la desembocadura del riu Llobregat, al nord-est de la península Ibèrica. Abans de la seva romanització, aquesta àrea era habitada pels ibers, un poble indígena de la regió.

La fundació de Bàrcino es va atribuir a l'emperador August, i va tenir lloc al voltant del 14 aC, durant el període de conquesta romana de la península. L'estructura urbanística de Bàrcino era típicament romana, amb un tramat de carrers ortogonals que formaven insulae, els quadrats urbans. Els edificis més... Continuar leyendo "Bàrcino, Plauto i Terenci: Història i Teatre a l'Antiga Roma" »

Claudi (41 - 54)

Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus fou el primer emperador nascut fora de la Península itàlica.

Les seves deficiències físiques (era coix i quec) el mantingueren apartat del poder la gran majoria de la seva vida.

Quan la guàrdia pretoriana féu el cop d'estat contra Cal·lígula, li donaren el poder pensant que seria un titella fàcil de manipular. Per contra, va demostrar ser un governant amable, estimat pel poble gràcies a les seves polítiques. El seu govern es caracteritza per la prosperitat en el terreny econòmic, administratiu i militar (es produeix la conquesta de Britània). Féu gran quantitat d'obres públiques (dos aqüeductes nous i un de restaurat; canals; carreteres; el nou port d'Ostia)

Morí pressumptament... Continuar leyendo "Els emperadors Claudi i Neró" »

Casa del Poeta Tràgic a Pompeia

1. Cronologia i Context Històric

Segle I a.C.

La ciutat de Pompeia va ser fundada pels oscos, un antic poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C. Era un enclavament important per al comerç entre fenicis i grecs, ubicada a la badia de Nàpols. Pompeia deu el seu nom a Sila, Colònia Cornelia Veneria Pompeianorum, a partir de l'any 80 a.C. L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre que va desprendre el volcà. Nombroses excavacions arqueològiques es van dur a terme durant el segle XVIII i han continuat fins als nostres dies.

2.

A-Del Himno Nacional, Su historia y ofros datos

1- ¿Qué es nuestro Himno Nacional?

R.-Es el canto oficial de las y los hondureños y expresa un Sentimiento colectivo de amor,

gratitud, unidad, confraternidad, solidaridad, lealtad y Respeto en aras de los más caros intereses patrióticos.

2-Cómo se compone el Himno Nacional de Honduras literalmente?

R.-Se compone de 8 estrofas, incluyendo el coro y cada una Está formada por 8 versos decasílabos, siendo en su total 64 versos.

3-Dónde lleva el Acento métrico cada verso del Himno Nacional de Honduras?

R.-En la tercera, sexta, y novena sílaba.

4- Como está Compuesto el Himno Nacional de Honduras musicalmente?

R.-Se compone de 7 estrofas llamadas solos y el coro que se Repite al final de cada estrofa.... Continuar leyendo "Letra del himno premilitar" »

La Épica Medieval: Características

Alternancia de discursos que tiene como origen la observación aristotélica de la diferencia entre mimesis y diegesis, es decir, entre narración y descripción. La forma que se utiliza preferentemente en la obra literaria épica o narrativa, es la prosa o el verso largo (hexámetro, verso alejandrino...)

Cantares de Gesta Orígenes

Desde el siglo X, hubo poemas de carácter heroico, a los que se denomina Cantares de gesta. Consistían en extensas narraciones en las que se cantaban las gestas o hazañas de los héroes tradicionales.

Historiografía

La historiografía es un género que domina la literatura romana. Es una materia literaria, donde la narración pretende que el autor falte a la verdad y nace la prosa romana. Cuando adaptaron este género fue el primer contacto con la cultura griega y fue de gran importancia respecto al pasado. Las inscripciones fueron escritas en piedra. Los documentos públicos eran los annales, que confeccionaban los acontecimientos por la religión. Comentarii de los magistrados donde anotaban los sucesos. Documentos privados, los discursos a los difuntos, las inscripciones funerarias detallaban los hechos del difunto. Los analistas escribieron su obra en griego y se titularon anales.

Autores destacados

Marco Pocio Catón, es el verdadero... Continuar leyendo "Historiografía, Teatro y Épica en la Literatura Romana" »

Géneros Literarios en la Antigua Roma

El Epigrama

El epigrama era una composición poética breve, concebida originalmente para ser inscrita en piedra, como en una lápida u ofrenda. Sus características principales son la brevedad, la concisión, el ingenio y la vivacidad expresiva. Entre los autores más destacados de epigramas se encuentran Marco Valerio Marcial, Plinio el Joven, el emperador Nerva, Floro, Pentadio, Ausonio y Claudiano.

La Sátira

La sátira es un género peculiar y novedoso, resultado de la mezcla de elementos diversos procedentes del epigrama y de ciertas manifestaciones populares de carácter dramático dentro de Italia, con otros ya existentes en la Grecia helenística. Se distinguen dos tipos principales de sátira: la... Continuar leyendo "Literatura Latina: Epigrama, Sátira, Novela y Anales Históricos" »

A

• Accèssit: "Es va acostar". Recompensa que es dóna a qui no obté el premi, però s'acosta a ell.
• Ad absurdum: "Fins a l'absurd". Demostració de la validesa d'un argument per la impossibilitat del seu contrari.
• Ad calendas graecas: "En les calendes gregues". Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s'utilitzava en el sentit de "mai".
• Ad hoc: "Per a això precisament". Expressa adequació i té un ús general.
• Ad nauseam: "Fins a la nàusea", "fins al vòmit".
• Agenda: "Les coses que s'han de fer". D'aquí, quadern en el qual s'anota el que s'ha de fer cada dia.
• Album: "Blanc". Llibre per a omplir amb fotos, croms, adhesius ...
• Alea iacta est: "La sort està llençada". Paraules de Juli Cèsar al creuar amb el seu exèrcit