Chuletas y apuntes de Latín de Formación Profesional

Orígenes de las Lenguas de España

Lenguas Prerromanas en la Península Ibérica

Los diversos pueblos que habitaban en la Península Ibérica antes de la invasión de los romanos (218 a.C.) hablaban diferentes lenguas: el vasco, el ibérico, el celta, el tartesio, el fenicio, entre otras. Estas lenguas fueron desapareciendo, excepto el vasco, a medida que los romanos fueron imponiendo la suya: el latín. Las lenguas prerromanas dejaron en el latín préstamos léxicos que se han conservado, como brezo, vega, barro, arroyo, izquierdo, lanza, perro, entre otros, y también topónimos (nombres de lugar) como Toledo, Segovia, Sigüenza, Eche, etc.

La Romanización

Definición de Romanización

La Romanización fue un proceso histórico mediante el cual... Continuar leyendo "El Legado del Latín en las Lenguas de España: Un Viaje por la Historia Lingüística Peninsular" »

Empúries: Un Port Romà a la Costa

Empúries (Municipium Emporiae): Al segle III a.C. entren en escena els romans. L’any 218 a.C., amb motiu de la segona guerra púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a la ciutat de Sagunt (València). L’any 195 a.C., Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries.

L'Urbanisme Romà d'Empúries

De la ciutat romana d’Empúries només se n’ha excavat un 15%. La xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). El fòrum, una gran plaça descoberta, era envoltada i... Continuar leyendo "Empúries i Tarraco: Ciutats Romanes a la Costa Catalana" »

La Romanización Jurídica en Hispania

Introducción

El Derecho romano, surgido en la ciudad de Roma en el siglo VIII a.C., se expandió progresivamente hasta convertirse en el Derecho del Imperio Romano en el siglo VI d.C. (época de Justiniano).

Esta expansión jurídica no fue un proceso automático que acompañara a las conquistas militares. La difusión de la cultura jurídica romana fue un proceso lento y complejo en el que numerosos pueblos y culturas se incorporaron al proyecto de Roma.

El Ius Latii y la Expansión Romana

Tras la expansión política y militar de Roma en el Lacio a comienzos del siglo VI a.C., Roma impuso sus condiciones a las ciudades federadas, creando el ius latii, una forma de semiciudadanía. Los ciudadanos latinos... Continuar leyendo "La Romanización Jurídica en Hispania y el Derecho Visigodo" »

Expressions Llatines i el seu Significat

Amb la A

• Accèssit: “Es va acostar”. Recompensa que es dóna a qui s’acosta.
• Ad absurdum: “Fins a l’absurd”.
• Ad calendas graecas: “Mai”.
• Ad hoc: Fet expressament.
• Ad nauseam: Repetir fins a la sacietat.
• Agenda: “Les coses que s’han de fer”.
• Album: “Blanc”. Àlbum de fotos.
• Alea iacta est: Decisió important.
• Alias: “Conegut també com...”
• Alma mater: Designa la Universitat.
• Alter ego: “Un altre jo”. Persona de confiança.
• Altius, citius, fortius: “Més alt, més ràpid, més fort”. Lema olímpic.
• Anno domini: d. C.
• Annus horribilis: “Any terrible”.
• Ante meridiem: “Abans del migdia”. S’oposa a post meridiem.
• A priori: “Amb anterioritat”.
• A posteriori: “Amb posterioritat”.

Edificis

Teatre: Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables

El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

• La graderia, on seien els espectadors;
• L’orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor
• Les construccions de l’escenari (scaena): una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors.

Teatre roma: L’orquestra, que en el teatre grec d’època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà.

Els romans feien l’escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.

La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle.

Amfiteatre: Construcció oval on s’oferien... Continuar leyendo "Història de l'arquitectura romana" »

Les Guerres Púniques: La Lluita entre Roma i Cartago

Els romans havien conquerit tota la península Itàlica i, un cop finalitzada aquesta conquesta, van arribar a Sicília. Els mamertins, que governaven Sicília, en veure que els romans volien conquerir l'illa, van demanar ajuda als cartaginesos. Aquesta situació va desencadenar la Primera Guerra Púnica entre romans i cartaginesos.

Els romans necessitaven adaptar-se a les guerres navals. Per això, van inventar uns garfis i unes plataformes per fer la batalla a l'abordatge i portar la guerra de cos a cos al mar. Qui va inventar els garfis va ser Duïli, i amb aquesta tècnica van conquerir l'illa de Sicília i van expulsar els cartaginesos. Alguns dels cartaginesos van tornar a Cartago i... Continuar leyendo "Roma Antiga: Guerres Púniques, Aníbal i els Reis de la Monarquia" »

Conquista e Romanización de Hispania

A conquista de Roma iniciouse no século III a.C. e, tras un longo e complexo proceso, rematou no século I a.C. As razóns da presenza romana estaban vencelladas á súa política imperialista e militarista e ao control das riquezas dos novos territorios que Roma incorporaba ao seu dominio. Podemos diferenciar tres grandes etapas:

Fases da Conquista Romana

1ª. Conquista do Leste e Sur Peninsular (218 – 197 a.C.)

O contexto é o inicio da Segunda Guerra Púnica (conflito que enfrontou as potencias de Roma e Cartago). Tras o ataque dos cartaxineses a Sagunto, os romanos, liderados polos Escipións, desembarcaron en Emporion e cortaron as subministracións ao exército de Haníbal, que pasara a Italia a través... Continuar leyendo "Hispania Romana: Conquista, Administración e Legado Cultural" »

'La Fundación': Un Reflejo de la España Franquista

La obra 'La Fundación' se estrenó el 15 de enero de 1974 y tuvo un gran éxito fuera de España durante sus primeros 15 años. Para entender el significado de la obra, es crucial comprender la situación de España y el mundo en ese momento.

Contexto Histórico y Político

'La Fundación' se desarrolla en un país desconocido, pero por los protagonistas y las circunstancias políticas, se deduce que es España, en una época de efervescencia social y política donde los ciudadanos luchan contra Franco por los derechos y libertades. El régimen estaba en su última etapa.

El trasfondo histórico es la dictadura de Franco (1939-1975). Tras la victoria de Franco en la Guerra Civil, se instauró... Continuar leyendo "Análisis de 'La Fundación': Contexto Histórico y Reflexiones sobre la Dictadura Franquista" »

ANTZERKIGINTZA LATINDARRA

JATORRIA

Erroman, Gerra Punikoen ondoren gertatutako helenizazio prozesuari esker hasi zen antzerkigintza latindarra.

Erromatarrek, edozein antzezlanetarako erabiltzen zuten izen orokorra “fabula” zen.  

Fabula bi taldetan banatzen zen gaia eta pertsonaren arabera:

Tragedia: Normalean jainko eta heroiak aurkezten zituen obrak ziren eta hortaz, estilo oso landua zen eta hizkuntza estiloa kultua.

Bi tragedia mota daudela esan :

Fabula crepidata: Gai grekoak duten tragediek osatzen dute. Aktoreek “Koturnoa” izeneko zapatila altua erabiltzen zuten.

Fabula praetexta: Erromako historian oinarritzen da. Honen izena, erromatar gizon boteretsuek eramaten zuten toga praetextatik dator.

Komedia: Garai hartako gizona aurkeztu

M. Tul·li Ciceró

Va néixer a Arpinum (100 aC), petit poble del Laci. Ben aviat els seus pares el portaren a estudiar a Roma on es va formar escoltant els grans oradors al fòrum. De fet tot el seu progrés social està lligat en bona part a les seves aptituds oratòries: va tenir un debut sonat defensant, en un cèlebre discurs, Sext Rosci d’Amèria, un protegit del dictador Sul·la. Tot seguit, es va llevar d’enmig fent un viatge d’ampliació d’estudis a Grècia. De retorn a Roma va seguir el cursus honorum fins a assolir el consulat de l’any 63. En aquest itinerari destaquen els discursos que com a edil va compondre contra el govern de Verres a Sicília i el que segurament li ha donat posteriorment més anomenada, el que pronuncià... Continuar leyendo "Biografia de M. Tul·li Ciceró" »