Chuletas y apuntes de Latín de Formación Profesional

Circ Roma

L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. -- s’oferien principalment curses de carros. Tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats. La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors de voltes. El voltant de l’arena era ocupat per la cavea o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El pulvinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres), des... Continuar leyendo "Arquitectura i construccions a l'antiga Roma" »

ex-libris:

ínterim:

rictus:

accèssit 's'hi ha acostat' m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

addendaf. Notes addicionals a la fi d'un escrit, esp. D'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. En origen és el gerundiu (n. Pl.) del verb addo 'coses que s'han d'afegir'.

alias (llatí 'altrament') àlias (o segons l'IEC, àlies) adv. Per altre nom. Joan Pi, àlies el Xic . | m. Sobrenom. El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.

alter ego 'un altre jo' m. I f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix. Ex: L'Antoní és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. | Amic inseparable, amic íntim. || Persona en qui s'identifica una altra: El protagonista de la

1- ¿Qué forma de drama (fabula

) Cultivó Plauto? Define brevemente sus rasgos más destacados

La Palliata. Se inspira sobre todo en la “comedia nueva” de los Griegos Menandro, Filemón y Dífilo. A veces se recurre a la mezcla (“contaminatio”) de los modelos.Se Trata de una comedia burguesa con vestuario y escenario helénico: la Acción sucede a menudo en Atenas. En la palliata no hay coro, pero Se distingue entre “cántica” (partes cantadas) y “diverbia” (partes recitadas). Con Plauto y también con Terencio alcanza un Gran influjo, que la convierte en la fundadora de la comedia europea. 

2- Carácterísticas de los prólogos en las comedias de Terencio

A Diferencia de Plauto, Terencio renuncia al prólogo expositivo y Elimina... Continuar leyendo "En donde nace la poesía lírica europea" »

La fragmentación del Imperio Romano

En el año 476 desaparece la dignidad imperial con la deposición de Romulo por el jefe de los herulos, Odoacro. Este hecho quebranta definitivamente los últimos vínculos de la unión que se mantenían entre las diversas provincias y regiones que hasta entonces habían integrado el imperio. Ahora este se fragmenta en diversos reinos germánicos: en la Galia el de los francos y burgundios, en Gran Bretaña los siete reinos de los anglos y de los sajones, en España el de los suevos y visigodos, en África el de los vándalos y en Italia el de los ostrogodos primero y después el de los lombardos, mediando entre ellos una breve dominación bizantina.

La dominación visigoda en España

La dominación más extensa... Continuar leyendo "La fragmentación del Imperio Romano y el derecho visigodo" »

LA HISTORIOGRAFÍA

1. Introducción: definición y carácterísticas

La historiografía en la Antigüedad es un género literario en Prosa que tiene como objetivo narrar hechos acaecidos (res gestae) de un Determinado pueblo. La historiografía surge en Roma con el ejemplo griego a la Vista. El momento en el que aparecen los primeros relatos (finales del siglo III. A.C.) es el de una implicación cada vez mayor de los intereses de Roma en El mundo griego. La historiografía latina, desde un primer momento, tiene unos Rasgos propios muy diferentes a la ἱστ&ómicron;ρία en Grecia:

-Está vinculada al poder político; sus autores son miembros De la clase dirigente. -El objetivo primordial es el hacer llegar a todas Partes la gloria de... Continuar leyendo "Grandes creaciones poéticas de bello en su etapa europea" »

OLERKI LIRIKOA

Lirika hitza grekeratik dator, Lyra hitzetik, poetek erabiltzen zuten hari instrumentu bat. Norbaiti buruzko emozioak eta sentimenduak adierazten dituzten idazlan poetikoez osaturik dago eta helburua entzulegoa hunkitzea da. Genero honen barnean hainbat azpigenero topatuko ditugu:

• Himno: Heroiei eta jainko-jainkosei buruzko goraipenezko poema

• Elegia: Greziatik zetorren eta erabiltzen zuten bertso motari egiten zion erreferentzia. Gai serioak tratatzeko erabiltzen zuten greziarrek eta latindarrek, aldiz, amodiozko kontuei buruz hitz egiteko.

• Oda: hitzak kanta esan nahi du eta gehienetan kantatzen ziren olerkiak ziren. Hauetan gai ezberdinei buruz olerkariaren gogoetak eta hausnarketak adierazi eta gauzak edo pertsonak goraipatzeko

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’Egipte:

la Ubicació de l’antic Egipte, és la del actual país amb el mateix nom. És a dir, Al nord-est d’Àfrica; presenta dos avantatges, per una part el desert que l’aïlla Dels seus enemics i per l’altra el riu Nil, que amb les seves crescudes rega i Fertilitza les terres del voltant. L’extensió depenia del clima, si era més Càlid devers el IV mil·lenni aC, les tribus disperses poc a poc es reagrupen la Franja fèrtil.

CRONOLOGIA:

Entre el IV i V mil·lenni es va produir una reagrupació de les tribus abans més Disperses per les voreres del Nil, com hem dit abans pel canvi al clima, que es Feia cada vegada més càlid. Devers l’any 3000 aC, s’unifica l’Alt i Baix Egipte, és l’època de... Continuar leyendo "Tombes egípcies" »

TIT LIVI Vaig néixer fa 2077 anys a Patavium (actual Pàdova). Íntim dins del cercle familiar de

l’emperador August, aquest em va demanar que redactés un monument literari de

proporcions titàniques: escriure la història de Roma des dels seus inicis al 753 aC fins a la

mort de Drus, el 9 dC, donant-me així la oportunitat de passar a la posteritat com un dels

més grans historiadors de l’antiguitat i de tots els temps. I així va ser...

Tots sabem que Tit Livi va escriure Ab Urbe Condita (Des de la fundació de la Ciutat) per un

encàrrec que li va fer el propi emperador August. Va escriure els fets dels homes antics,

models a seguir per a les generacions futures. Volia deixar constància del passat republicà

que idealitzava malgrat la història