Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Literatura Latina Clásica: Épica, Poesía y Tragedia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,64 KB

La Eneida de Virgilio: El Origen Mítico de Roma

Argumento de la Obra

En la epopeya de la civilización romana, La Eneida, el héroe troyano Eneas llega a Italia huyendo de la destrucción de Troya y funda Roma.

Estructura Externa

La obra se divide en dos partes:

  • Los viajes de Eneas
  • Las guerras de Eneas

Narrador: Eneas.

Personajes: (Se deben comentar los personajes y describir cómo son).

Tiempo y espacio: La obra no sigue una línea cronológica, pero generalmente se desarrolla en Italia. Tiene algunos elementos temporales y espaciales en el texto.

Análisis del Texto

Tipo de texto: Fragmentos de diálogos (indicar el estilo) y narrativos, epítetos épicos, vocativos.

Autor: Publio Virgilio Marón.

Obra: La Eneida, dividida en 12 libros, tiene un fondo... Continuar leyendo "Literatura Latina Clásica: Épica, Poesía y Tragedia" »

Grans Edificis Públics de la Roma Antiga: Arquitectura i Funció

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,95 KB

El Teatre Romà (Theatrum): Origen i Estructura

El teatre romà (theatrum) s’inspirava en el teatre grec. Mentre que els grecs aprofitaven els desnivells de les muntanyes per construir-los, els romans, més pràctics, els aixecaven com un edifici de nova planta.

Parts de l'Edifici Teatral Romà

  • Les Graderies (Cavea)

    Tenien forma semicircular i es dividien en tres seccions, cadascuna reservada als espectadors d'una determinada classe social: imma cavea (grada inferior), media (del mig) i summa (superior). Més amunt hi havia el pulluarium, espai destinat a les dones i als esclaus. Les portes d’accés a la cavea s’anomenaven vomitoria. Igual que els teatres moderns, disposaven d'escales i galeries perquè el públic accedís als seients.

  • L'Escenari

... Continuar leyendo "Grans Edificis Públics de la Roma Antiga: Arquitectura i Funció" »

Empúries i Mèrida: Història, Arribada dels Romans i Patrimoni

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,66 KB

Empúries: Arribada dels Romans (218 aC)

Escipió i el seu exèrcit arriben a Emporion, colònia grega i aliada de Roma, durant la Segona Guerra Púnica per tancar el pas de les tropes cartagineses. Amb l'arribada dels romans, s'inicia la romanització de la Península Ibèrica.

201 aC: S'acaba la Segona Guerra Púnica i els romans es converteixen en la potència hegemònica del Mediterrani.

195 aC: Cató arriba amb el seu exèrcit a Emporion per calmar una rebel·lió.

S'instal·la un campament militar que donarà origen a una nova ciutat amb l'urbanisme típicament romà: traçat de decumanus i cardo maximus amb les seves quadrícules. Construeixen el fòrum i la muralla, i un mur que separa la ciutat en dues parts.

Abans, el campament era una... Continuar leyendo "Empúries i Mèrida: Història, Arribada dels Romans i Patrimoni" »

El Matrimoni i la Família a l'Antiga Roma: Drets i Costums

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,63 KB

El Matrimoni a Roma i la Definició de Família

El mot família es referia als pares, fills solters i casats, filles solteres (les casades pertanyien a la família del marit) i esclaus. També tot el conjunt de béns constituïa el patrimoni. Per formar una família així s'havia de partir del matrimoni.

Tipus de Matrimoni i el 'Ius Connubium'

Al principi, els pares triaven la núvia o nuvi dels fills sense tenir en compte les seves opinions, i els començaven a casar a la pubertat (noies 12 anys / nois 14 o 16).

El ius connubium (dret de matrimoni) era indispensable; el tenien els homes lliures amb dret de ciutadania. Els esclaus no tenien aquest dret; l'amo ho havia d'acceptar i els fills eren esclaus de naixement.

Des del punt de vista legal,... Continuar leyendo "El Matrimoni i la Família a l'Antiga Roma: Drets i Costums" »

L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

1. L'oci en el món romà

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada ciutat. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. També els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats i pagats sovint per algun ric. La política de panem et circenses (pa i jocs de circ) va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions. Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). Els espectacles de més èxit eren els del circ i de l'amfiteatre, molt per sobre de les representacions... Continuar leyendo "L'oci i el teatre en el món romà: Història i arquitectura" »

El Laocoont i els seus fills: Mite, història i anàlisi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

Laocoont i els seus fills

Tema, significat i funció

La temàtica de l'escultura és literària i mitològica. Segons el mite de la guerra de Troia, el sacerdot del temple de Troia, Laocoont, va advertir als seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta, oferta pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada, ja que era una trampa. Així relata Virgili a la seva obra l'Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia:

"No us fieu dels grecs, ni tan sols quan us portin regals."

De cop, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar a ell i als seus fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa... Continuar leyendo "El Laocoont i els seus fills: Mite, història i anàlisi" »

La Configuración de Hispania: Prehistoria, Pueblos Prerromanos y Legado Romano-Visigodo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,51 KB

Características del Paleolítico y el Neolítico

El Paleolítico: La Economía Depredadora

El Paleolítico se caracteriza por una economía depredadora, ya que los hombres se dedicaban a la caza y la recolección, siendo por lo tanto nómadas que vivían en cuevas.

También en esta etapa aparece el arte, denominado arte rupestre, porque las pinturas se realizaban sobre las rocas dentro de las cuevas. Es una pintura realista, ejecutada en negro y rojo, donde se representan animales, pero nunca la figura humana. Tenía una función mágica, conocida como magia simpática, pues creían que al pintar un animal sería más fácil cazarlo.

El Neolítico: La Economía Productiva

El Neolítico se caracteriza por una economía productiva, basada en la agricultura... Continuar leyendo "La Configuración de Hispania: Prehistoria, Pueblos Prerromanos y Legado Romano-Visigodo" »

Evolución Histórica de la Península Ibérica: De la Hominización al Reino Visigodo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,38 KB

1. El Proceso de Hominización en la Península Ibérica

El proceso de hominización se define como el conjunto de cambios físicos, sociales y etológicos que permiten el paso evolutivo del mono al hombre. Este proceso comenzó en África debido a un cambio climático, manifestándose inicialmente con los primeros Australopithecus. Posteriormente, surgió el bipedismo y, con él, especies como el Homo ergaster y el Homo erectus, quienes iniciaron la colonización de Europa y Asia.

Su presencia en la Península Ibérica está probada por los restos hallados en Atapuerca, junto a los del Homo heidelbergensis, considerada una especie de transición entre el Homo antecessor y el Homo neanderthalensis. Este último dominó Europa durante el Paleolítico

... Continuar leyendo "Evolución Histórica de la Península Ibérica: De la Hominización al Reino Visigodo" »

Sòfocles, Virgili i Ovidi: Mestres de la Literatura Clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,22 KB

Sòfocles: El Mestre de la Tragèdia Grega

Sòfocles era d'Atenes, provinent dels privilegiats. Fou l'introductor del tercer protagonista i va escriure més de 120 obres, però només se'n van seleccionar 7. Feia les seves obres en trilogies. És l'autor amb més èxit del teatre grec. La llengua que utilitza és més moderna. Les més importants són Antígona i Èdip Rei, considerades les més cabdals de tot el teatre grec. Té una altra obra: Èdip a Colonos, on s'explica la part de l'obra en què Antígona cuida el seu pare després que s'hagi tret els ulls.

Virgili: El Poeta Èpic de l'Antiga Roma

Virgili (segle I a.C.) va ser un escriptor important de la literatura universal. De família camperola (Roma tenia més d'un milió d'habitants)... Continuar leyendo "Sòfocles, Virgili i Ovidi: Mestres de la Literatura Clàssica" »

Llatinismes: significat i origen

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,63 KB

Llatinismes en la A ;


Accèssit:


Segon premi.

Ad absurdum:


Demostració de la validesa d'un argument.

Ad calendas graecas:


Mai.

Ad hoc:


Per a això precisament.

Ad nauseam:


Fins a la nàusea.

Agenda:


Les coses que s'han de fer.

Album:


Llibre per omplir amb fotos, cromos, adhesius…

Alea iacta est:


La sort està llançada. 

Alias:


Mal nom.

Alma mater:


Designa la Universitat.

Alter ego:


Persona de confiança.

Altius, citius, fortius:


“Més alt, més ràpid, més fort”. 

Anno domini:


el mateix que “després de Crist” 

Annus horribilis:


Any terrible, horrorós.

Ante meridiem:


Abans del migdia.

A priori:


Amb anterioritat a algo.

A posteriori:


Amb posterioritat a algo.

Aurea mediocritas:


Punt mitjà entre dos extrems de la conducta.

Avé:


Salut, hola .

Avé, Caesar,

... Continuar leyendo "Llatinismes: significat i origen" »