Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

La Oratoria Romana

Historia y Desarrollo

El arte de la oratoria, o ars bene dicendi, ha estado estrechamente ligado a la historia de Roma. El dominio de la expresión oral era esencial en la vida política de la República, donde los discursos permitían alcanzar prestigio y poder.

Con la llegada del Imperio, la oratoria se transformó en retórica debido a la falta de libertad política. El gobierno se basaba en el poder personal del emperador, lo que limitó el uso de la oratoria en el ámbito público.

Facultades del Orador

Para elaborar un discurso efectivo, el orador debía dominar cinco facultades fundamentales:

• Inventio: Búsqueda de argumentos apropiados.
• Dispositio: Distribución adecuada de los argumentos.
• Elocutio: Arte de adornar las ideas

Matrimoni

La família romana estava formada pel pater familias, la uxor (esposa), els heredes (fills) i els servis (esclaus).

L'obligació del pater familias era tenir descendència; estava mal vist que no en tingués.

En una primera època, trobem matrimonis per conveniència. El pare de la núvia li havia de donar una part del patrimoni al futur marit; si s'agradaven era secundari.

Es casaven quan la núvia tenia +12 i el nuvi +14; el marit era molt més gran.

A finals de la república, la decisió de casar-se era dels nuvis.

Requisits per casar-se:

• Vistiplau dels paters familias dels dos.
• Edat: +12 núvia, +14 nuvi.
• Dret a casar-se: IUS CONNUBIUM.

2 Tipus de Matrimonis

CUM MANU: la núvia passava a estar sota l'autoritat del marit; en aquest matrimoni... Continuar leyendo "La Vida a la Roma Antiga: Matrimoni, Educació i Romanització" »

10.- Aude sapere.

Atrévete a saber. De Séneca, pensador antiguo de origen hispano. Plantea el conocimiento como un desafío.

11.- Excusatio non petita, accusatio manifesta.

Una excusa no solicitada (es) una inculpación manifiesta. Principio clásico según el cual cuando alguien se excusa sin que se le haya considerado sospechoso está expresando su culpabilidad.

12.- Carthago delenda est.

Cartago ha de ser destruida. Frase con que Catón, político romano, terminaba sus discursos. Es una muestra de la hostilidad del pueblo romano hacia los cartagineses. Ortega y Gasset parafrasearía esta frase para mostrar su aversión hacia la monarquía: monarchia delenda est.

13.- Citius, altius, fortius.

Más rápido, más alto, más fuerte. Lema de los Juegos... Continuar leyendo "Frases célebres y su significado" »

La Romanización de Hispania

Podemos entender por romanización el proceso por el cual los indígenas hispanos adoptaron las formas de vida de los romanos: administración provincial, urbanización y obras públicas, estructuras económicas, sociales y de derecho, cultura y religión. Este proceso no fue homogéneo en el tiempo ni tuvo la misma influencia en todas las partes de la Península, siendo muy fuerte en el litoral y menos intenso hacia el interior.

Etapas de la Conquista Romana de Hispania

La conquista del territorio se desarrolló en cuatro etapas:

1. Victoria de Roma sobre Cartago: Utilizando como base de operaciones Tarraco, Escipión conquistó el reino de Carthago Nova y Gades. Roma se convirtió en la potencia de la zona.
2. Sometimiento

• Eneas → semidéu troià, fill de Anquises i Venus

• Antiga guerra de Troia

  • grecs vs troians → guanyen grecs gràcies al cavall de Troia

• Alguns troians es van poder salvar de la guerra tot i que els grecs van arrasar amb tot. Eneas i el seu pare (Anquises)

• A la estatua Eneas, el seu fill (Ascani) i el seu pare estan fugint de Troia. Eneas porta a coll al seu pare perquè estava ferit. Anquises porta a les mans un record dels avantpassats morts. En aquella època els morts s’havien de recordar perquè a l’antiga Roma els morts protegien als seus familiars.

• El destí decidirà el seu futur, ells no saben on els hi depara el futur.

• Després d’un viatge molt llarg pel Mediterrani arriben a Italia.

• El pare com surt molt malalt de Troia mor a Sicília.

El traçat urbanístic

El primer d'aquests carrers es traçava d'est a oest, i s'anomenava decumanus.

Cardo: Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre parts d'entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins.

El fòrum: o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials.

Hipòdam de Milet: Es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè fou un arquitecte grec qui el va dissenyar per primera vegada.

Pomerium: Entre la muralla i el nucli urbà hi havia un espai, considerat sagrat, on no es podia edificar. Aquest espai era anomenat pomerium.

El fòrum i els seus edificis

El centre d'una ciutat romana era el fòrum, on hi havia els edificis públics més importants: els temples dels déus,... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Traçat, Fòrum i Amfiteatre - Guia Completa" »

Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic

• De facto

  De facto: De fet i no de dret (oposat a de iure). Situació real però no reconeguda oficialment.

  Exemple: El govern dels revoltats era reconegut de facto.

• De iure

  De iure: Segons el dret. Qualsevol situació basada en el dret establert.

  Exemple: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.

• Dura lex, sed lex

  Dura lex, sed lex: “La llei és dura, però és la llei”. Expressa la idea que cal complir les lleis per difícils i dures que semblin.

• Ignorantia legis non excusat

  Ignorantia legis non excusat: La ignorància de la llei no és excusa (per no complir-la). Indica que no es pot al·legar el desconeixement de la llei per evitar complir-la o per rebutjar una sanció

La Comèdia Romana: Influència Grega i Plaute

La comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, i Plaute va ser qui va compondre les comèdies romanes.

• Fabula palliata: Comèdia d'ambientació grega. L'acció se situava a Grècia i els personatges vestien el pallium (mantell grec). Era la preferida dels romans.
• Fabula togata: Comèdia d'ambientació romana. L'acció se situava a Roma i els personatges vestien la toga.

El teatre grec i llatí estava escrit en vers.

Plaute (Segle III-II aC): Vida i Obra

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina (≈ 250 aC). De jove va anar a Roma per dedicar-se al teatre, més tard es va dedicar al comerç, on va fracassar i es va arruïnar.... Continuar leyendo "Plaute: Vida, Obra i Característiques de la Comèdia Romana" »

A sensu contrario

En sentit contrari.

Ab illo tempore

Des d'aquell temps, fa anys, parlant del passat.

Ab initio

Des del començament. S'utilitza sovint quan es demana a algú l'exposició d'uns fets des del seu inici.

Ab intestato

A partir de l'intestat. S'aplica jurídicament quan algú mor sense testament.

Ab Urbe Condita

Des de la fundació de la ciutat, és a dir, Roma.

Ad absurdum (reduction)

Reducció a l'absurd. Forma d'argumentació consistent a demostrar una cosa a partir de l'absurd de la seva negació.

Ad hominem

Contra una persona concreta. S'aplica a accions per a rebatre algú en concret.

Ad infinitum

Fins l'infinit. Es diu d'una acció que no té final.

Ad kalendas Graecas

Mai. El calendari grec no té kalendas.

Addendum / addenda

Cosa o coses... Continuar leyendo "Expressions llatines i el seu significat" »

Locuciones Latinas Comunes

a priori: con anterioridad. a posteriori: con posterioridad. accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso. ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso. ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas. agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar. alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada. alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo. alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor,... Continuar leyendo "Locuciones Latinas y Géneros Literarios Clásicos: Un Diccionario y Resumen" »