Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

L'Oratòria a Roma: Art de Convèncer i Carrera Política

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients. Aquesta qualitat era molt necessària en una Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin unes o altres lleis, que es designés un o altre candidat per exercir una magistratura, etc.

L'art de l'oratòria era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la carrera política. Ben aviat, la retòrica fou la més important de les matèries de l'ensenyament superior. Les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública.

Aquest art correspon al període de la República, i l'orador per excel·lència fou Ciceró.

Marc Tul·li

Testuingurua: Hamlet antzerkia William Shakespeare britaniarrak 1600. urtean idatzi zuen. William Shakespeare Berpizkunde eta Barroko arteko literatura unibertsalaren antzerkigile famatuenetarikoa da. Antzerkian oso murgilduta zegoen, bere bizitzaren hasieran antzezlari izan zelako, geroago antzerkigile eta azkenik enpresario. Hizkuntza eder batez gizakiaren ariman sartzen zen. Hainbat genero landu zituen, hala nola, drama, komedia eta tragedia. Hamlet tragedia arloaren barruan dagoenez, esan dezakegu Barrokoaren garaikoa dela.

Shakespearek, Barroko garaian murgilduta zegoelarik, hainbat obra garrantzitsu idatzi zituen, adibidez, Romeo eta Julieta, Otelo, Macbeth eta Lear erregea. Shakespearen garaian, Isabeldar antzerkia izeneko formula nagusitu... Continuar leyendo "Antzerkiaren bilakaera Erdi Arotik Barrokora" »

Historiografía Romana

La historiografía romana surge como un género literario con doble intención: narrar los hechos históricos y, al mismo tiempo, deleitar al lector, lo que a menudo resta objetividad al relato. Al principio, fueron historiadores griegos quienes escribieron sobre Roma, en general con una visión crítica. Esto impulsó a los romanos a redactar su propia historia con un marcado sentido patriótico y propagandístico.

Los primeros fueron los llamados analistas, como Fabio Píctor, que escribieron crónicas anuales (annales) en griego. Posteriormente, Catón el Viejo escribió en latín sus Origines, una obra más crítica y abarcadora que marcó el inicio de una verdadera historiografía nacional.

Grandes Historiadores de

Plauto: El Gran Comediògraf Llatí

Plauto va ser el millor comediògraf llatí. Coneixem poques dades fiables sobre la seva vida. Va néixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. A la urbs va dedicar-se intensament al teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Durant un temps va haver de fer girar un molí a causa dels deutes que havia contret, però es desconeix el motiu concret de la seva ruïna. En les estones d'oci que li permetia aquesta feina, es va dedicar a escriure comèdies, en algunes de les quals va prendre després per a la seva presentació i va aconseguir una gran fama i popularitat.

Obres de Plaute

En el segle I a.C. per Roma corrien 130 comèdies atribuïdes... Continuar leyendo "Plauto: Vida, Obres i Característiques de la Comèdia Llatina" »

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »

Relats Curts de Ciència-Ficció

El cens total

En un edifici d’oficines treballa el John. Al costat del seu despatx n'hi ha un altre i sempre veu gent pàl·lida entrant. Un dia, li pica la curiositat i entra a investigar. Hi havia uns arxius de totes les persones que vivien al món. Es va quedar bocabadat. Va mirar l’arxiu de la seva dona, que suposadament havia mort, i va descobrir que vivia en un altre lloc, a Nova York. La va buscar i ella el va reconèixer. Van tornar tots dos junts i l’empresa ja no hi era.

Un món distant i veí

Una noia òrfena i italiana va deixar un anunci a una empresa que cobrava bé. Entra i el noi li diu que haurà de traduir textos. L'Eva sospitava que passava alguna cosa estranya. Una nit es va ficar a casa... Continuar leyendo "Relats Curts de Ciència-Ficció: Viatges en el Temps i Mons Paral·lels" »

Ciceró: Vida i Inicis

Va néixer a Arpino, al sud-est de Roma, l'any 106 a.C., al si d'una família benestant de rang equestre. Va iniciar la carrera d'advocat i ben aviat es va convertir en un dels més famosos de Roma.

Ciceró a la Tribuna d'Oradors

L'any 81 a.C. va debutar al Fòrum i l'any següent va defensar Rosci d'Ameria en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 79 a.C. va viatjar a Atenes per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i retors grecs. L'any 48 a.C. va abandonar la política i es va retirar a la seva vil·la de Túscul, on es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró Polític: Carrera i Consolat

L'any 75 a.C. va ser... Continuar leyendo "Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador Romà" »

Erlijio Erromatarra: Ezaugarri Orokorrak eta Garapena

Erromatarrek ahalmen handia erakutsi zuten menderaturiko beste populazioen kultura bereganatzeko. Hau dela eta, Erroman, Italia eta atzerriko kultu eta sineskerak nahastu egin ziren. Erromatarra inoiz ez zen mistikoa izan. Jainkoengan jartzen zuen bere burua haien faborea lortzeko eta zigortua ez izateko.

Hasierako Erlijioa

Lehenengo erromatarrak hainbat indarretan (naturakoak, nekazarien populazioa...) sinesten zuten. Indar horiei numen izena jarri zieten, ez ziren jainkoak baizik eta gauzetan dauden indar misteriotsuak. Numen bakoitzak izen eta funtzio desberdinak zeuzkaten eta erromatarrek pentsatzen zuten: ulertezinak ziren gauzak numenek sortzen zituztela. Ekintza guztientzako zeuden.... Continuar leyendo "Erromatar Erlijioa: Ezaugarriak, Garapena eta Kultuak" »