Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Xabier Lete: Euskal Kulturaren Ikur

Xabier Lete Bergaretxe euskal autore eta abertzale oso azpimarragarria da. Oiartzunen jaio zen 1944an, gerraondoko olerkigintzan kokatzen dugu. Plazagizona dela esan liteke, poeta, kantari, antzerkilari eta politikari aritu baitzen plazaz plaza. Honela, bere eta beste autoreen obrak ezagutzera eman zituen.

Idazle eta Musikari Goiztiarra

Idazle goiztiarra izan zen, "Zeruko Argia" aldizkarian hasi baitzen euskal lanetan. 1965ean, 21 urte zituelarik, Ez Dok Amairu taldearen sorreran parte hartu zuen Mikel Laboa, Benito Lertxundi, Artze, Jose Angel Irigaray eta Lourdes Iriondorekin batera. Honek, frankismoari aurre egiteko mugimendua proposatu zuen, euskal kultura eta hizkuntza eusteko asmoz. Hainbat jarduera egin... Continuar leyendo "Xabier Lete: Bizitza, Lana eta Euskal Kulturarako Ekarpena" »

LA ORATORIA:

La Poesía Romántica:

• Género predilecto para la expresión de las pasiones

• Se introduce en otros géneros

• Hay muchos escritos teóricos sobre la labor creativa

  • Liberación de la belleza.

  • Es independiente.

  • Es reflejo de la personalidad.

  • Libertad creadora.

• Dos líneas poéticas:

  • Poesía intimista:

    • Se inspira en formas poéticas populares y se manifesta en breves composiciones.

    • Temas: melancolía, nostalgia, fluir del tiempo y emoción provocada por el paisaje.

    • Heine, Novalis, Keats.

  • Grandiosa y épica:

    • Largos poemas en los que se alterna la narración y el desbordamiento pasional.

    • Temas: rebeldía, amores destructores, muerte liberadora.

    • Lord Byron, Shelley, Víctor Hugo, Espronceda.

La Lírica Alemana:

• STURM UND DRANG: Movimiento que inicia el Romanticismo

• NOVALIS

Reforma Agrària i Mari/Sula

Reforma Agrària

Tiberi i Gai Grac → tribuns de la plebs.

Intenten dur a terme alguna reforma agrària.

Les solucions topen amb els interessos dels latifundistes.

Assassinats (noblesa).

Les seves idees continuen vigents.

Guerra Social

Ruptura política: optimates i populares.

Guerra social: diferències entre els romans i els itàlics.

Itàlics: no considerats ciutadans → reclamen equiparació.

Els itàlics són derrotats però aconsegueixen el seu objectiu.

S’aproven tres lleis segons les quals es concedeix la ciutadania romana a tots els itàlics.

Segle I aC: Primeres Intents de Consolidar el Poder Personal: Mari i Sul·la

Inici I aC → primeres intents unipersonals d’acaparar el poder.

Disputes entre optimates i populares.... Continuar leyendo "Història de la Reforma Agrària i Guerres Púniques a Roma" »

1. A posteriori: “amb posterioritat”. S’utilitza per referir-se a alguna cosa que s’ha sabut amb posterioritat.

2. A priori: “amb anterioritat”. S’usa per referir-se a alguna cosa que s’estableix abans d’haver examinat la qüestió amb molt de compte.

3. Accèssit: “es va acostar”. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

4. Ad absurdum: “fins a l’absurd”. Expressió utilitzada per a un raonament que demostra la veritat d’una proposició per la falsedat.

5. Ad hoc: “per això precisament”. Es diu normalment d’alguna cosa que s’ha fet o constituït per a l’ocasió concreta.

6. Ad calendas graecas: “en les calendes gregues”. Les calendes eren una data en el calendari romà.

7. Ad nauseam:

A priori / A posteriori

Son dos expresiones contrarias hechas sobre los comparativos correspondientes. Prep. A + Ablt. de prior, -ius “anterior” y de posterior, -ius “posterior”. Literalmente significan “por lo que antecede” y “por lo que viene después”. Como términos filosóficos indican que una demostración, concepto o axioma procede de la causa al efecto, de la esencia a las propiedades – a priori -; o por el contrario, procede de los efectos a la causa – a posteriori. Hoy se emplea con el sentido de “opiniones basadas en un principio teórico”, “con anterioridad a la experiencia”, “por adelantado”, “previamente” (a priori) o “con posterioridad a la experiencia” (a posteriori).

Ab aeterno

“Desde... Continuar leyendo "Expresiones Latinas y su Significado" »

Definición

DEFINICIÓN: La palabra drama (procedente del verbo griego δράωdrao ‘actuar’) es un género en verso destinado a la representación pública, en la que unos personajes viven e intentan afrontar diversos conflictos.

Géneros

El género dramático se divide principalmente en dos subgéneros: tragedia y comedia. Esta división se basa en diferencias profundas de contenido, tono y lenguaje.

Tragedia

La tragedia suele tener como protagonistas a dioses, héroes o personajes míticos, inmersos en situaciones límite de aflicción o espanto; plantea graves problemas morales derivados de las pasiones humanas, y presenta una acción seria, de tono elevado, caracterizada por un lenguaje solemne.

Comedia

La comedia, en cambio, pone en escena... Continuar leyendo "El Teatro Romano: Géneros, Características y Autores" »

Virgili i l'Eneida: L'Èpica Romana

La poesia èpica, un gènere narratiu que destaca per obres extenses en vers hexàmetre, se centra en personatges i les seves gestes heroiques, amb la possible intervenció divina. Virgili, destacat escriptor romà, va escriure l'Eneida, la gran epopeia nacional romana, sota l'emperador August. La literatura llatina inicial va mostrar una clara influència de la cultura grega, amb Virgili fent una traducció llatina de l'Odissea d'Homer.

Vida i Obres de Virgili

Virgili, nascut el 70 aC prop de Màntua, va tenir una vida senzilla dedicada a la poesia. Va escriure Bucòliques, poemes pastorals, i Geòrgiques, un poema didàctic sobre agricultura, aconseguint l'amistat de Mecenes. La seva obra mestra, l'Eneida,... Continuar leyendo "Virgili i l'Eneida: Èpica Romana" »

CARACT GENERO Épico:

Poesía Épica ES 1º Manifestación DE PUEBLOS Y SU CULTURA, Narración VERSO EN LA QUE POETA NARRA HAZAÑAS Héroe QUE REPRESENTA PUEBLO... Comenzó ORAL Y PASABA DE PADRES A HIJOS. ESTA Tradición FUE COGIDA POR POETAS QUE DIERON MAS FORMA... Así Surgió LA Ilíada Y ODISEA. EN LA Épica ROMANA
HAY TMBN POEMAS ORALES CON ACONMPAÑAMIENTO MUSICAL QUE CONTABAN HISTORIAS, LEYENDAS MORALES... FUE LA Épica GRIEGA LA QUE + INFLUYO EN LA ROMANA. 

DIF EN CONTENIDO:

ROMANA IMITA A GRIEGA EN 
1.Narración DE MITOS Y LEYENDAS GRIEGAS 
2.DOMINIO Acción DIVINA SOBRE HUMANA 
3.Descripción COMBATES INDIVIDUALES Y COLECTIVOS 
4.Enumeración Héroes,ARMAS...

DIF EN FORMA:

ROMANA IMITA A GRIEGA EN 
1.PROEMIOS, INVOCACIONES A DIVINIDADES... Continuar leyendo "La épica romana y la obra de Virgilio" »

La Casa Romana: Domus, Insula i Villa

Domus: La Típica Casa Romana Unifamiliar

La domus era la casa romana típica, on residia una sola família. Les seves característiques principals eren:

• Orientada cap a l'interior: l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre, amb les habitacions al voltant.
• Sense vista a l'exterior: no tenien finestres.
• Normalment d'un sol pis: les habitacions tenien un ús determinat.

La primitiva casa romana consistia en una sola sala, l'atri (atrium), lloc de desenvolupament de la vida familiar i domèstica, amb algunes habitacions al voltant. Al fons de la casa hi solia haver un jardí. La domus, però, es va anar ampliant i enriquint fins a convertir-se, en alguns casos, en luxoses cases senyorials.... Continuar leyendo "Domus, Insula i Villa: La Casa Romana" »