Chuletas y apuntes de Inglés de Bachillerato y Selectividad

Tiempos Verbales en Inglés: Estructura y Uso Esencial

Esta sección detalla la estructura y el uso fundamental de los principales tiempos verbales en inglés, desde el presente simple hasta los futuros perfectos continuos, incluyendo sus formas afirmativa, negativa e interrogativa.

Presente Simple (Present Simple)

• Afirmativa (AF): Sujeto + Verbo (base/-s/-es) + Complemento
• Negativa (NG): Sujeto + don't/doesn't + Verbo (base) + Complemento
• Interrogativa (IN): Do/Does + Sujeto + Verbo (base) + Complemento?

Uso: Acciones habituales o rutinas, hechos generales o científicos, y verbos estáticos.

Presente Continuo (Present Continuous)

• Afirmativa (AF): Sujeto + am/is/are + Verbo-ing + Complemento
• Negativa (NG): Sujeto + am/is/are + not + Verbo-ing + Complemento
• Interrogativa

Vocabulario inglés esencial

Verbos y expresiones comunes

• CRAM: Estudiar intensamente en poco tiempo
• HAND IN: Entregar
• ASSIGNMENTS: Trabajos
• SKIPPED: Ausentarse
• PLAYING TRUANT: Hacer novillos
• BOTHER: Molestar
• MESS AROUND: Perder el tiempo
• GET STUCK: Quedarse atascado/bloqueado
• SCRAPE THROUGH: Aprobar por los pelos
• A LEVEL: Examen de acceso a la universidad
• APPLY FOR: Solicitar
• BOARDING: Internado
• BULLY: Intimidar
• DEADLINE: Plazo
• DEGREE: Carrera universitaria
• EXPEL: Expulsar
• FEES: Tasas
• LECTURE: Clase
• RETAKE: Examen de recuperación
• UNDERGRADUATE: Estudiante universitario
• HOPE OF: Esperanza de
• LACK OF: Falta de
• PUT THE BLAME ON: Echar la culpa a
• BE IN TEARS: Echarse a llorar
• BE IN BIG TROUBLE: Tener problemas
• BE IN TWO MINDS: Estar indeciso
• BE ON EDGE: Estar al límite
• BE

La diversitat de les llengües

La diversitat lingüística és una riquesa que cal conservar. Es calcula que, almenys, mil llengües es poden extingir durant aquest segle XXI si no s'aturen certes polítiques assimilistes. L'extinció d'una llengua és tan empobridora com la d'una espècie animal o vegetal.

Les famílies lingüístiques

Es fa difícil afirmar quantes llengües es parlen al món perquè no és fàcil delimitar on acaba una llengua i comença una altra. Les llengües s'agrupen en famílies, és a dir, en grups de llengües amb un origen comú:

• Totes les llengües romàniques, entre les quals el català, pertanyen a la família indoeuropea.
• Actualment, la família indoeuropea inclou la major part de les llengües europees (llevat del

Tipus i Conceptes Clau del Bilingüisme

El bilingüisme és un fenomen complex que es pot analitzar des de diferents perspectives. A continuació, explorem els seus nivells, les seves relacions amb la diglòssia i els conflictes que poden sorgir del contacte entre llengües.

Els Tres Nivells del Bilingüisme

El bilingüisme es manifesta en tres nivells principals:

Bilingüisme Individual: Definició i Tipologies

El primer nivell és l'individual, referit a aquells individus que dominen dues llengües. Pot ser:

• Actiu: L'individu utilitza les dues llengües per comunicar-se.
• Passiu: Coneix les dues llengües, però només n'utilitza una activament.
• Simètric: Coneix les dues llengües per igual.
• Asimètric: Coneix més una llengua que l'altra.
• Instrumental:

El concepte de bilingüisme

El terme bilingüisme és un concepte polisèmic. D’entrada, la paraula evoca l'ús de dues llengües. En aquest sentit, el bilingüisme és la mínima expressió del multilingüisme. Ara bé, el problema del concepte bilingüisme sorgeix quan volem determinar qui o què és bilingüe: les persones, les societats o els territoris? Les societats no són bilingües, ho són els individus, de manera que un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons les llengües que domini.

En una comunitat on conviuen dues o més llengües, sovint es produeix una situació de bilingüisme per part dels que parlen una llengua pròpia (de menys prestigi o protecció legal) i de monolingüisme per part dels que parlen l’oficial... Continuar leyendo "Què és el bilingüisme? Tipus i conflicte lingüístic" »

Repressió del Franquisme

La repressió franquista va ser una política dirigida contra els desafectes al règim, però també contra aquells que no estaven clarament implicats. Aquesta repressió va ser tant directa com indirecta.

Lleis de Censura

Es van promulgar diverses lleis importants, com la llei de 1937 que controlava tot el que fos escrit o televisat. La televisió i la ràdio van quedar sota el control del règim, igual que el cinema i els llibres. Hi havia censors que determinaven què es podia publicar. Posteriorment, va aparèixer la llei Fraga de censura, que teòricament era liberalitzadora, però va tenir un efecte contrari: es podia publicar tot, però el règim ho podia segrestar.

Formes Directes de Repressió

Les formes més directes... Continuar leyendo "Repressió del Franquisme: Censura, Camps i Conseqüències" »