Chuletas y apuntes de Historia de Formación Profesional

Sarrera

Hasteko, aztertuko dugun legea testu juridikoa dela esan dezakegu, lege bat delako eta, horrekin batera, eduki politikoa du, Espainiako Gorteetan egin baitzen. Beste bereizgarritasun bat da publikoa dela. Legea egin zen unean liberal moderatuak boterea zuten gobernuan, baina esan beharra dago ez zirela gehiengoak Parlamentuan, progresistak baizik. Ildo beretik jarraituz, Estatu burua Maria Cristina Borboikoa erreginordea zen, Isabel II.aren ama.

Iparraldean, lehenengo Karlistada (1833-1839) izan zen, eta ondoren hirurteko moderatua, Maria Kristinaren agintaldiaren garaia, hain zuzen ere Maria Kristinaren azken garaia, eta testua garai horretakoa da. Esan dezakegu, beraz, Lehen Karlistadaren eta Bergarako Besarkadaren ondorioa izan zela.... Continuar leyendo "1839ko Foruen Legea: Testuingurua eta Bilakaera" »

Espainiako Trantsizioa: Demokraziaren Lehen Urratsak

Alderdi Komunistaren Legeztapena eta Amnistia

Komunistek monarkia onartu baitzuten, bai eta Errepublikaren banderari uko egin ere. Alderdi Komunistaren legeztapenak militarren haserrea ekarri zuen, baina, Erregearen agintea eta Suárezen trebezia tarteko, Gobernuaren demokratizazio-lanaren arrakasta handienetako bat lortu zen. 1977ko ekainaren 15eko hauteskundeen bezperetan, Gobernuak beste amnistia bat deklaratu behar izan zuen.

1977ko Hauteskunde Demokratikoak

1977ko ekainean, espainiarrek Gorteetan ordezkari izango zituzten alderdiak aukeratu zituzten. 1936az geroztikako lehen hauteskunde demokratikoak ziren. %77,35ek eman zuten botoa. Adolfo Suárezen UCD gobernu-koalizioak irabazi zituen... Continuar leyendo "Espainiako Trantsizioa: 1977ko Hauteskundeak eta 1978ko Konstituzioa" »

La Constitución de 1931 permitía ejercer la industria, el comercio y la enseñanza. Se disolvía a los jesuitas sin citarlos y se establecía la posibilidad de nacionalizar los bienes de la Iglesia. El Artículo 27 garantizaba la libertad de conciencia y de práctica de cualquier religión, establecía cementerios civiles, etc. En conjunto, la Constitución era de talante claramente progresista y un texto que permitía el desarrollo de un sistema político abierto a la izquierda y la derecha. Fue atacada frontalmente por la Iglesia y por los partidos de la derecha, que convirtieron la cuestión religiosa en la principal causa de su rechazo.

El Bienio Reformista (1931-1933)

Tras las elecciones de diciembre de 1931, y como resultado de una alianza... Continuar leyendo "La Segunda República: Reformas y Oposición (1931-1933)" »

La Transición Democrática Española (1975-1982)

1. El Inicio del Reinado de Juan Carlos I y el Gobierno de Arias Navarro (1975-1976)

El 22 de noviembre de 1975, Juan Carlos I fue coronado rey de España, manteniendo a Carlos Arias Navarro como presidente del Gobierno. Los objetivos políticos de Arias Navarro se centraban en una reforma limitada del régimen franquista, buscando darle continuidad y excluyendo a comunistas y nacionalistas. Esta postura generó un aumento de los conflictos sociales, lo que llevó al rey a solicitar la dimisión de Arias Navarro en 1976.

2. El Primer Gobierno de Adolfo Suárez (1976-1977): Pilares de la Democracia

Adolfo Suárez fue nombrado presidente en 1976 con el objetivo de establecer un régimen democrático.... Continuar leyendo "La Transición Española: Hitos y Gobiernos Clave (1975-1982)" »

Inicis del règim franquista

Franco i Ramon Serrano Suñer dissenyen un nou règim totalitari com el d'Itàlia i Alemanya durant una situació a on Espanya està destrossada i en un context europeu on triomfen els règims feixistes.

El nacionalsindicalisme (1939-1943)

1. Ultranacionalisme fonamentat en els valors catòlics. Enemic: comunistes i liberals.
2. Abolició de la lluita de classes (a través d'un sindicat vertical).
3. Militarització de la societat.
4. Partit únic: FET de les JONS.
5. Economia rural (al servei de la gran patronal agrària).

Franco té tots els poders de l'estat: cabdill, "vot quantitatiu però no qualitatiu".

• Poder executiu: Franco designa als seus ministres (que controlen el sindicat vertical), líder del partit FET de las JONS on el

1. Antecedents

A finals del segle XIX, Rússia vivia sota l'Antic Règim: una societat agrària dominada per l'aristocràcia terratinent, amb servitud i poca burgesia i indústria. El poder autocràtic del Tsar era absolut.

A mitjans del segle XIX, la Guerra de Crimea contra les potències occidentals (França i Regne Unit) i l'Imperi Turc va evidenciar la debilitat de Rússia. La derrota va impulsar canvis, com l'abolició de la servitud, però va generar pobresa entre els pagesos.

L'incipient procés d'industrialització va generar dures condicions de vida per a la població. Les fàbriques, principalment a Moscou, van contribuir al creixement de les zones urbanes i l'aparició d'un proletariat industrial.

Aquests canvis van tenir efectes socials,... Continuar leyendo "Revolució Russa: De l'Imperi Tsarista a l'URSS" »

**La Vicalvarada**

La Vicalvarada (Vicálvaro, Madrid, 1854) fue un levantamiento militar dirigido por los generales Prim y Sagasta.

**Aportación Militar Isabelina**

Las unidades de cazadores.

*"Plan de Línea"**

En la batalla de Mendigorría.

**Portugal de 1847**

El TG Martínez de la Concha y la ciudad era Oporto.

**Al Mando del Cuerpo Expedicionario**

Capitán General Leopoldo O'Donnell.

**3 Batallas Guerra de África de 1859-1860**

Castillejos, Tetuán y Wad-Ras.

**Guerra y Marino Español, Frase Barcos y Honra**

Durante la guerra del Pacífico por el almirante Méndez Núñez.

**Insurrecciones NO Pertenece Guerra Cuba**

Guerra de Cavite.

**Incidente EEUU Guerra a España**

El hundimiento del Maine.

**Medidas NO Tomadapor el General Weyler**

La eliminación... Continuar leyendo "Historia Militar Española: Acontecimientos Clave y Personajes Destacados" »

Costos de la Guerra

La guerra va tenir un caràcter molt destructiu, les guerrilles s'abastaven sobre el terreny a través de saqueig i robatoris. A això se li ha de sumar la gran mortalitat entre la població civil, i en conseqüència, la caiguda de la natalitat. En termes econòmics, la producció agrària va quedar desmuntada i la industrial, col·lapsada. El sector de la llana a Castella va desaparèixer, ja que les ovelles merines van ser sacrificades com a aliment per a les tropes. El sector tèxtil català va tenir una forta sotragada a causa de l'aturada amb el comerç americà. El comerç interior també va quedar paralitzat, i el transport, afectat a causa de la incautació militar de bous, mules i cavalls.

Tot això va provocar un... Continuar leyendo "La Constitució de 1812: Fi de l'Antic Règim a Espanya" »

36ko otsaileko hauteskundeetan Fronte Popularra garaile izan zen. Ondorioz, gizarteko kontserbatzailenek eta atzerakoienek indarraren bidez boterea hartzea erabaki zuten. Errepublikarrek gobernuaren boterearen hasieran liskar ugari izan ziren uztailaren 18an. Altxamendu militarraren garaipen partzialak areagotu egin zuen Espainiaren banaketa bi alderditan: Nazionalak (monarkikoak, karlistak, tradizionalistak, falangistak) eta errepublikarrak (komunistek eta anarkistek). Mendebaldeko potentziek ez zuten parte hartu sobietar batasuna izan ezik. Gatazkak 39 arte iraun zuen. 39an sistema liberal demokratikoa behin betiko desagertu zen. Horren ordez, diktadura ezarri zen Franco buru zela. Ia 40 urte iraun zuen eta gerraren ondorioak egoera politikoan,