Chuletas y apuntes de Historia de Bachillerato y Selectividad

El Sufragio Femenino en la Constitución de 1931

El discurso de Clara Campoamor fue decisivo para la aprobación del sufragio femenino en la Constitución de 1931. Este logro convirtió a España en uno de los primeros países de Europa en conseguir la igualdad en cuanto al derecho al voto.

Cierto es que Clara Campoamor se enfrentó a duras represalias políticas y personales, pero su defensa y su perseverancia constituyeron una victoria histórica para las mujeres en España. Aunque esta alegría duró poco debido a la Guerra Civil en 1936 y todo lo conseguido quedó en suspenso. Este discurso se considera uno de los más grandes de la historia parlamentaria española.

Los Fundamentos del Frente Popular (1936)

En este texto se exponen los fundamentos... Continuar leyendo "Hitos Históricos de España: Sufragio Femenino, Frente Popular y Autonomía Vasca" »

El Reinado de Fernando VII: Del Absolutismo a la Primera Guerra Carlista

La Década Ominosa (1823-1833)

El **Trienio Liberal** llegó a su fin en 1823 debido a la intervención de la **Santa Alianza**. Atendiendo las peticiones de **Fernando VII**, enviaron un ejército francés conocido como los "**Cien Mil Hijos de San Luis**", comandado por el **duque de Angulema**. Este ejército penetró en España, derrotó rápidamente a los liberales y restauró el poder absoluto del monarca.

El rey ignoró inicialmente estas sugerencias e implementó una política de fuerte represión contra los liberales, depurando la administración y el ejército. Un ejemplo notable fue el ajusticiamiento de **Mariana Pineda** en 1831, símbolo de la resistencia liberal.... Continuar leyendo "El Reinado de Fernando VII: Absolutismo, Represión y el Origen de la Primera Guerra Carlista" »

Crisi de la Restauració (1902-1931)

-Crisi política→ Cánovas tenia com a prioritat l’estabilitat política, ja que es venia d’un període molt inestable amb moltes guerres civils, revoltes i pronunciaments. Això ho havia aconseguit durant 25 anys. Aquesta estabilitat es començarà a desfer per diferents motius:

Desintegració dels partits dinàstics (hi haurà problemes de lideratge). En el cas del partit conservador encara és senzill, la persona que anava a substituir Cánovas era Antonio Maura, però pel fet de ser mallorquí i parlar català, i que havia tingut molt mala relació amb el rei Alfons XIII, aquest farà tot el possible perquè no sigui el líder. Es formarà un lideratge alternatiu. Dato serà l’altre president del... Continuar leyendo "Crisi de la Restauració a Espanya (1902-1931): Causes i Conseqüències" »

1. Proclamació de la Segona República (1931)

• 14 d'abril de 1931: Caiguda d'Alfons XIII i proclamació de la Segona República.
• Eleccions municipals (12 d'abril de 1931): Els republicans guanyen a les principals ciutats i el rei marxa a l'exili.
• Francesc Macià: Proclama la República Catalana, que posteriorment esdevindria la Generalitat de Catalunya.

2. El Bienni Reformista (1931-1933)

• Constitució de 1931: Text democràtic i laic que va introduir el sufragi femení i l'autonomia per a Catalunya.
• Reformes principals:
  • Reforma agrària: Redistribució de terres (va fracassar per l'oposició dels terratinents).
  • Reforma militar: Reducció de l'exèrcit, fet que va generar un fort rebuig.
  • Reforma educativa: Impuls de l'escola pública i laica.
• Oposició:

L'art gòtic: context i transformació europea

L’art gòtic sorgeix en un moment de profunda transformació i expansió europea: creixement demogràfic, renovació agrícola, revitalització del comerç, aparició de noves ciutats i el creixement de les existents. És l’època de la consolidació del poder reial en detriment de la noblesa feudal i l’aparició d’una nova classe social, la burgesia, que es convertirà en una important clientela per als artistes.

Les ciutats no només esdevenen un element essencial de la consolidació del poder reial, sinó que es converteixen en el marc de les grans realitzacions arquitectòniques. D’altra banda, l’aparició de les escoles catedralícies i, posteriorment, les Universitats van trencar... Continuar leyendo "L'Art Gòtic: Context Històric i el Gòtic Català" »

Antecedents: Crisi Monàrquica i Pacte de Sant Sebastià (1930)

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), la monarquia d'Alfons XIII es va anar debilitant progressivament. A més, la crisi econòmica global de 1929 va provocar un fort augment de l'atur i una situació social insostenible. Davant d'aquest context, l'oposició republicana va començar a organitzar-se per posar fi al règim monàrquic.

El 17 d'agost de 1930, es va celebrar una reunió clandestina coneguda com el Pacte de Sant Sebastià. En aquesta reunió es va acordar derrocar Alfons XIII i proclamar una república, així com reconèixer l'autonomia de diverses regions, especialment Catalunya. Per coordinar aquest moviment, es va formar un Comitè Revolucionari,... Continuar leyendo "La Segona República Espanyola: Cronologia i Reformes (1930-1936)" »

Proclamació de la Segona República (1931)

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia. Tot i que els monàrquics van guanyar en conjunt, la victòria republicana a les grans ciutats va evidenciar el rebuig popular a la Corona. Davant aquesta situació, el rei Alfons XIII va abdicar i es va exiliar a França.

El 14 d’abril es va proclamar la Segona República i es va formar un govern provisional presidit per Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola, però el govern central va negociar i es va establir la Generalitat com a institució d’autogovern.

Entre les primeres mesures republicanes destaquen:

• L’amnistia

El Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Després de l'aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser designat president de la República el 9 de desembre de 1931. Pocs dies després, el 15 de desembre, va presentar el primer govern d'esquerres, presidit per Manuel Azaña. Estava format per republicans (José Giral), socialistes (Indalecio Prieto i Largo Caballero) i regionalistes (Casares Quiroga).

L'objectiu principal d'aquest govern era consolidar la República i modernitzar Espanya mitjançant un ambiciós programa de reformes estructurals:

Reforma Agrària

• Objectiu: acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels agricultors pobres.
• La Llei de Reforma Agrària de 1932 expropiava terres mal cultivades, grans propietats

El reinado de Amadeo I

Amadeo I fue elegido rey gracias al impulso del general Prim, quien buscaba evitar la instauración de una república. Sin embargo, Prim fue asesinado tres días antes de la llegada del nuevo monarca, dejando a Amadeo sin su principal apoyo político.

El difícil reinado de Amadeo de Saboya

Amadeo llegó a Madrid en enero de 1871, juró la Constitución y comenzó una monarquía democrática en España. No obstante, sufrió el rechazo constante de los militares y la aristocracia. Se apoyó en Serrano para formar gobierno, pero ambos no lograron entenderse. Los partidos que lo respaldaban, unionistas y progresistas, estaban profundamente divididos:

• Sagasta: lideraba la facción conservadora, apoyada por los unionistas.
• Ruiz

Aquesta reunió històrica va agrupar 29 estats que representaven la meitat de la població mundial i una part significativa de la riquesa global. Els objectius primordials de la conferència eren consolidar la identitat internacional dels països participants, mantenir la neutralitat davant dels blocs de la Guerra Freda i defensar principis com el dret a la independència, la igualtat ètnica, els drets humans, la lluita contra la pobresa, la sobirania nacional i la integritat territorial.

L'ONU, cinc anys més tard, va condemnar el colonialisme i va proclamar el dret a l'autodeterminació, marcant un canvi radical cap a la descolonització global i el reconeixement dels drets dels pobles sotmesos sota dominació colonial.

El Moviment dels No-