Chuletas y apuntes de Geología de Primaria

La Hidrosfera: Dinámica y Ciclo del Agua

La hidrosfera es una capa dinámica: la energía solar y la gravedad provocan unos cambios constantes conocidos como el ciclo del agua, el cual se divide en 6 etapas:

• 1. Evaporación: Al calentar la Tierra, la energía solar produce la evaporación del agua superficial, que pasa a la atmósfera como vapor. La transpiración de los seres vivos también genera vapor. La humedad del aire es la cantidad de vapor de agua que contiene, la cual es mayor cuanto más elevada es la temperatura del aire.
• 2. Ascenso del vapor: El vapor de agua procedente de la evaporación suele ascender hacia las capas altas de la troposfera, debido a que el vapor se forma en zonas donde el aire se calienta.
• 3. Enfriamiento y condensación:

Elementos Esenciales del Sistema Petrolero

• Roca generadora: Constituida por sedimentos muy finos, depositados en condiciones acuosas con ausencia de oxígeno, lo cual favorece la preservación de la materia orgánica.
• Roca almacenadora: Aquella que posee espacios porosos entre sus granos o dentro de estos, los cuales están interconectados permitiendo el alojamiento de fluidos o gases. Se caracteriza por presentar litologías permeables (areniscas, calizas, dolomías).
• Roca sello: Los sellos geológicos son rocas de baja permeabilidad que retienen el flujo de hidrocarburos (Hc). La litología, ductilidad, espesor, continuidad lateral y profundidad de sepultamiento son factores que determinan la efectividad del sello (lutitas, carbonatos compactos,

Dinàmica de la geosfera

La geosfera és un sistema terrestre d’estructura rocallosa que serveix de suport o base de la resta dels sistemes terrestres situats sobre la seva part més superficial: la litosfera, de la dinàmica natural de la qual resulten els processos geològics, així com també els riscos associats a ells.

La litosfera funciona com un model de caixa blanca que opera amb dos tipus d’energia, ja que, a més de rebre l’energia del Sol, genera energia interna i la transmet al medi que l’envolta.

No hem de confondre els processos geològics, que tenen lloc de manera gradual i no perillosa, amb les fases *paroxístiques* dels mateixos, en les quals la velocitat del procés és molt superior a l’habitual, s’allibera una...

Kanpoko Mendikateak

• Aro tertziarioan (Alpetar orogenesian) sortuak.
• Sedimentu sekundarioak tolestean sortuak (kareharriak).

Pirinioak

• Bizkaiko Golkotik (Kantauri Itsasoa) Creuseraino (Mediterraneo Itsasoa): 400 km.
• Ardatzean eta barruko mendilerroan: antzinako glaziarren aztarnak (U itxurako haranak).

Ardatza edo Pirinio Axiala

• Akitaniako hertziniar mendigune zaharra, Alpetar orogenesian gaztetua.
• Material paleozoikoak: granitoa, arbelak eta kuartzitak.
• Erliebe malkartsua.
• Mendikateko altuera handienak: Montes Perdidos, Aneto (3.404 m) eta Maladeta (3.308 m).

Pirinioaurreak

• Hegoaldean daude.
• Alpetar orogenesian sortuak, sekundarioko materialak tolestean (kareharriak).
• Altuera baxuagoak eta erliebe leunagoak.
• Bi lerro paralelo.

Barruko Mendilerroak

• Pirinioen

Historia de CODELCO: Hitos Clave

• 1905: Comienzan las obras en la mina El Teniente.
• 1915: Se inicia la explotación de Chuquicamata.
• 1927: Se inician faenas en Potrerillos.
• 1959: Descubrimiento de la mina El Salvador.
• 1966: Chilenización del Cobre. Ley 16.425 durante el gobierno de Eduardo Frei Montalva.
• 1970: Inauguración de Andina.
• 1971: Nacionalización del Cobre bajo el gobierno de Allende.
• 1976: Nace CODELCO durante el gobierno de Pinochet.
• 1995: Creación de Radomiro Tomic. El Directorio de CODELCO crea su 5.ª división.
• 1996: Inicia operaciones Minera El Abra, donde CODELCO es propietario del 49%.
• 2002: Comienza a operar la división CODELCO Norte.
• 2005: Se crea la división Fundición y Refinería Ventanas.
• 2008: Se crea la minera Gaby de CODELCO.

Bigarren Sektorea: Ezaugarriak eta Jarduerak

Bigarren sektorean lehengaiak aldatu eta giza beharrak asetzeko beste produktu batzuk egiten dituzten jarduerak biltzen dira. Jarduera nagusiak honako hauek dira: industria, meatzaritza, energia-produkzioa eta eraikuntza.

Industria

Industriak lehengaiak aldatzen ditu, eta zuzenean kontsumitu daitezkeen produktu landuak edo berriro beste industria-prozesu batean lehengai gisa erabil daitezkeen produktu erdilanduak egiten ditu.

• Lehengaiak: Landu edo erdilandutzen diren baliabideak.
• Energia-iturriak: Lehengaien aldaketa-prozesua egiteko behar den indarra ematen duten baliabideak.
• Produkzio-faktoreak: Langileak, kapitala edo ekoizteko behar diren ondasunak (instalazioak, makinak, dirua) eta teknologia.

Meatzaritza

Lurzoruan...

Processos Geològics Externs

Els processos geològics són transformacions d’uns objectes geològics en uns altres de diferents, i tenen lloc a la superfície terrestre.

La Meteorització

La meteorització és el procés de descomposició de les roques i dels minerals a causa del seu contacte amb l’atmosfera.

Meteorització Mecànica

• Descompressió: Les roques arriben a la superfície de la Terra a causa de l’erosió que pateixen els materials que tenen al damunt.
• Gelivació: El gel és l’agent de meteorització mecànica més eficaç.
• Canvis de temperatura entre el dia i la nit: Aquests canvis també donen lloc a la meteorització mecànica de les roques.

Meteorització Química

• Hidròlisi: Els ions que es presenten en petites quantitats en

— El nostre planeta: la Terra

Atmòsfera

Composició

La podem dividir en dues parts:

• Homosfera: ocupa els 100 km inferiors de l'atmosfera i té una composició quasi constant: un 78% de nitrogen, un 20% d'oxigen, 0,93% d'argó i 0,04% de CO2.
• Heterosfera: des dels 100 km fins als 10.000 km, formada d'una composició variable segons l'altura.

Estructura

La podem dividir en diferents capes:

• Troposfera: capa interior, de gruix variable (uns 9 km als pols i uns 16 km a l'equador). És molt important perquè és on tenen lloc tots els fenòmens atmosfèrics. La seva temperatura disminueix progressivament amb l'altura (fins aprox. -80 ºC / -90 ºC).
• Estratosfera: s'estén des de la part superior de la troposfera fins a uns 60 km d'altura. L'aire que conté

EAEko Erliebea

EAEko Erliebe Unitate Nagusiak

Euskal Mendiak eta Ebroko Sakonunea dira EAEko erliebe-unitate nagusiak.

Euskal Mendiak: Hedapena eta Unitate Nagusiak

Euskal Mendiak Bizkaia, Gipuzkoa, Araba eta Nafarroaren mendebaldean zehar hedatzen dira, Kantabriar Mendikatearen eta Pirineoen artean. Unitate nagusiak honako hauek dira:

• Ekialdeko Mendilerro Banatzailea
• Ipar edo Kantauri Isurialdea
• Hego edo Ebroren Isurialdea

Erdialdeko Mendilerro Banatzailea: Kokapena eta Norabidea

Lurraldearen erdialdean kokatzen da, mendebaldetik ekialderantz hedatuz.

Tontorrik Garaienak

• Ganekogorta
• Gorbea
• Anboto
• Elgea
• Aizkorri
• Aralar

Erdialdeko Mendilerroaren Eragina Euskal Mendietako Erliebean

Bizkar edo ardatz gisa jokatzen du, ur-banatzaile nagusi bezala, bi isurialde banatuz....

Hipòtesi 1: La deriva continental

Alfred Wegener la va formular l'any 1910. Va escriure que li va impressionar la perfecta coincidència de les costes a un costat i a l'altre de l'oceà Atlàntic, com si haguessin estat juntes en el passat.

L'any 1912 va publicar la hipòtesi, on exposava que en un procés iniciat a l'era Mesozoica, fa uns 200 milions d'anys, existia Pangea, un únic continent que es va començar a fragmentar i allunyar. Els continents es van anar desplaçant horitzontalment sobre les capes profundes. A més de les coincidències entre límits continentals, va aportar moltes proves:

Proves aportades per Wegener

• Proves geogràfiques: L'encaix de les línies de costa a banda i banda de l'Atlàntic, especialment entre Sud-amèrica