Chuletas y apuntes de Geología de Otros cursos

Olas: Definición y Proceso de Formación

Las olas son básicamente ondas de agua que viajan sobre la superficie del mar.

¿Cómo se crean?

• Viento: La capa del viento más cerca del agua se encuentra con resistencia.
• Interacción de capas: Las capas altas se caen cuando las capas bajas chocan con el agua.
• Moción circular: Esto forma una moción circular en el agua.

Factores y Causas

Factores que determinan su tamaño: tiempo, viento y distancia.

Causas: viento, maremotos, corrientes, mareas y erupciones volcánicas.

Fenómenos y Dinámica del Oleaje

Oleaje: Se define como la caída de las olas forzadas sobre el agua cuando estas llegan hasta las costas.

• Refracción: Se produce cuando las crestas de las olas se orientan en paralelo a las isobatas.
• Reflexión:

1- Factors climàtics: 250-400 mm (mínim perquè existeixi el bosc)

2- Forma d'entrada d'aigua en un territori:

• Neu
• Calamarsa
• Precipitació horitzontal

- Aigua freàtica: Condiciona la vegetació de ribera, zones humides i les plantes del sistema dunar. (És la més freqüent a l'illa)

3- Radiació lluminosa: Què passa en les formes de les fulles sobre el dosser arbori?

En el dosser arbori, les fulles s'adapten per maximitzar l'absorció de llum i la fotosíntesi. Quan les plantes s'exposen a més radiació lluminosa, els cloroplasts es multipliquen per aprofitar millor l'energia disponible.

4- Temperament i què és una planta heliòfila i esciofíla i què és la poda natural:

• Caràcter d'una espècie vegetal pel qual necessita determinats graus

Hidrosfera

Hidrosfera Lurraren ur guztiaren multzoa da, hau da, lurrazalean, lurpean eta atmosferan dagoen ur guztia biltzen du. Ura hiru egoeratan aurki daiteke:

• Likidoa: ozeanoak, ibaiak, aintzirak, hezeguneak eta lurpeko urak.
• Solidoa: izotza, glaziarrak, poloetako izotza eta icebergak.
• Gaseosoa: atmosferan dagoen ur-lurruna.

Hidrosfera duela 4.400 milioi urte baino gehiago sortu zen. Hasieran, Lurra oso beroa zenean, sumendiek gas ugari askatzen zituzten, eta horien artean ur-lurruna zegoen. Lurra hoztu ahala, ur-lurruna kondentsatu egin zen eta euria sortu zuen. Euri hori lurrazalean pilatu zen, gaur egungo ozeanoak eta itsasoak sortuz.

1. Ura Lurrean

Ozeanoetako Ura

Ozeanoetako urak ezaugarri bereziak ditu:

• Ur gazia da: Ozeanoetako urak 35 g gatz

La España Caliza: Relieve Kárstico y sus Formas

La España caliza, que dibuja una 'Z' invertida en el mapa, abarca las Sierras Catalanas, los Pirineos, la Cordillera Cantábrica Occidental, el Sistema Ibérico y las Cordilleras Béticas. Esta región corresponde a los sedimentos secundarios y de comienzos del Terciario que sufrieron la Orogenia Alpina. La roca predominante es la caliza, una roca sedimentaria dura y permeable que se disuelve fácilmente a través de las diaclasas, formando el característico relieve kárstico, el cual puede presentar diversas formas:

• Lapiaces o Lenares: Surcos o canaletas separadas por aristas, que pueden ser lineales o cavidades donde se retiene el agua, creando el conocido 'mar de piedra'.
• Hoces o Gargantas:

Yacimientos de Tipo VMS y la Presencia de Plomo

La presencia de plomo en yacimientos de tipo VMS (Sulfuros Masivos Volcanogénicos) indica que su ambiente de formación es de tipo intermedio o ácido. Esto implica un depósito formado por la convergencia de una placa continental con una placa oceánica, como un arco insular, donde la placa continental favorece la aparición de plomo. Un ejemplo clásico es Río Tinto.

Los SMV pueden aparecer en:

• Rifts
• Rifts tras arco oceánico
• Rifts tras arco continental

La contaminación por plomo (Pb) ocurre solo en la corteza continental.

Chimeneas Hidrotermales en Yacimientos VMS

Las chimeneas en los VMS son formaciones que actúan como válvulas de escape para gases, líquidos o magma provenientes del stockwork,... Continuar leyendo "Formación y Exploración de Yacimientos Minerales: VMS, Uranio y Más" »

Litologia

Litologia geologiako adarra da, harriei buruz hitz egiten duena: alearen (granoaren) tamaina eta harriaren ezaugarri fisiko eta kimikoak. Litologia funtsezkoa da erliebea ulertzeko; harri motaren arabera, tektonikaren altxamenduak, higatze-agentziak edo klima izan daitezke erliebean eragina duten faktore nagusiak.

Geografia

Geografia Lurraren deskribapena eta grafiko-irudikapena egiten duen gizarte-zientzia da. Bertako paisaiak, lurraldeak, lekua, eskualdeak, populazioak eta elementu horien arteko erlazioak aztertzen ditu. Geografiak ingurunearen eta gizakiaren arteko harremana aztertzen du. Bere barruan bereizten dira geografia fisikoa (klima, hidrografia, etab.) eta giza geografia (politika, ekonomia, etab.).

Mapa

Mapa leku lauan Lurraren... Continuar leyendo "Geologia eta geografiaren oinarrizko kontzeptuak" »

Roques ígnies

• Lampròfir: Roca ígnia de magma bàsic i fluid. Pertany a la família del gabre-basalt. És una roca filoniana.
• Basalt: Roca ígnia de magma bàsic i fluid. És de la família del gabre-basalt. És una roca volcànica.
• Granit: Roca ígnia de magma àcid i viscós. És de la família del granit-riolita. És una roca plutònica.
• Lava: Roca ígnia de magma bàsic i fluid. És de la família del gabre-basalt. És una roca volcànica.
• Andesita: Roca ígnia de magma intermedi i fluïdesa mitjana. És de la família de la diorita-andesita. És una roca volcànica.
• Traquita: Roca ígnia de magma intermedi i fluïdesa mitjana. És de la família de la sienita-traquita. És una roca volcànica.
• Pegmatita: Roca ígnia de magma àcid i viscós.

Exoplanetes i la Cerca de Vida

Els exoplanetes són cossos que orbiten al voltant d'estrelles diferents del Sol. La recerca se centra a determinar quins podrien tenir les característiques adients per acollir-hi vida.

Zona d'Habitabilitat Circumestel·lar (ZHC)

La ZHC és la regió circumdant a una estrella on pot haver-hi aigua líquida en la superfície del planeta o el satèl·lit.

Requisits per a la Zona d'Habitabilitat Galàctica

• Disposar dels elements pesants necessaris per a la formació de planetes rocosos.
• Evitar la inestabilitat de les regions interiors que impedirien la viabilitat i l'evolució de possibles ecosistemes.

L'Astrobiologia: Àmbits de Recerca

L'astrobiologia abasta recerques sobre:

• Habitabilitat planetària i galàctica.
• Vida

Clasificación de Depósitos Minerales

Las clasificaciones de depósitos minerales son variables y, en general, dependen de uno o más de los siguientes criterios:

3. Clasificación Descriptiva

• Ventajas:
  • Simple de usar.
• Desventajas:
  • Pueden ser descripciones muy tediosas, debido a que cada depósito tiene propiedades que le son únicas.
  • Difícil de comparar.

4. Clasificación por Ambiente Geológico

• Ventaja:
  • Este criterio utiliza el emplazamiento geológico como criterio de clasificación de depósitos minerales, siendo uno de los más apropiados.
• Desventajas:
  • No existe una clasificación basada completamente en el emplazamiento geológico.

5. Clasificación Genética

• Ventajas:
  • Una clasificación genética verdadera incorpora exclusivamente depósitos que