Chuletas y apuntes de Geología de Otros cursos

Un estrat és una capa de roca sedimentària. Correspon a un episodi de sedimentació contínua.

Característiques d'un estrat

• El seu gruix o potència pot mesurar uns quants mil·límetres o pocs metres.
• La seva llargada pot ser de quilòmetres o de pocs metres.
• El límit de l’estrat ve marcat per:
  • Canvis de litologia
  • Superfícies d’erosió
  • Una fina capa argilosa
• Lateralment, els estrats es van aprimant i formen tascons.
• Originàriament les capes sedimentàries són horitzontals; les més antigues són les inferiors i les més modernes es van dipositant al damunt.

Estructures Sedimentàries

Les estructures sedimentàries són una eina important per llegir el passat dels estrats. En distingirem dos tipus principals:

Estructures de la superfície d'

AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS:

A partir de l’observació dels models actuals d’ambients sedimentaris, podem identificar ambients sedimentaris antics en el registre estratigràfic. Hi ha diferents elements que faciliten aquesta tasca.

Fàcies estratigràfica:

És l’aspecte dels estrats, la seva descripció, a partir de la qual podem deduir les condicions del medi en què es va produir la sedimentació en el passat.

Conca sedimentària:

És una depressió de l’escorça terrestre, de grans dimensions, on es produeix sedimentació. Aquesta conca està envoltada de zones amb relleu que subministren materials (àrea font).

Medi sedimentari o ambient sedimentari:

És una àrea que té unes condicions físiques i químiques, i uns organismes determinats,... Continuar leyendo "Models Sedimentaris i Ambients Antics" »

Condicions d'Inestabilitat Atmosfèrica

Parlem de condicions d'inestabilitat quan es produeixen moviments ascendents d'una massa d'aire, la temperatura de la qual varia 1°C/100m, elevant-se a una altra estàtica que varia segons el Gradient Vertical de Temperatura (GVT). Perquè l'aire pugui pujar, el GVT ha de ser major que el Gradient Adiabàtic Sec (GAS), és a dir, l'aire exterior es refreda més ràpidament (i per tant, es torna més dens i baixa) que l'interior. Això forma una borrasca, ja que l'aire puja i dona lloc a un vent de l'exterior cap a l'interior de la borrasca. No obstant això, no sempre plou; es necessita una quantitat suficient de vapor d'aigua i que aquest es condensi prou.

Condicions d'Estabilitat Atmosfèrica

Quan hi... Continuar leyendo "Condicions d'Inestabilitat i Estabilitat Atmosfèrica" »

Propiedades Índice de los Suelos

PREGUNTA 1. Explique a qué se refieren las propiedades índice de los suelos:

Respuesta.

Las propiedades índice de los suelos son métodos para diferenciar los distintos tipos de suelos dentro de una misma categoría. Se basan en ensayos de clasificación que determinan características particulares de cada suelo. Estas características incluyen la granulometría, consistencia, cohesión y estructura, las cuales determinan la aptitud del suelo para su uso en la construcción de obras civiles. Las propiedades índice se dividen en dos grupos:

• Propiedades de los granos de suelo: Se relacionan directamente con la forma y tamaño de las partículas que constituyen el suelo.
• Propiedades de los agregados de los suelos:

Corrents Marins

L'energia solar no només fa moure l'atmosfera, sinó també la hidrosfera. Les diferències de radiació solar segons la latitud originen corrents oceànics que redistribueixen la calor rebuda del sol. Són el mecanisme de redistribució de l'energia tèrmica més eficient de la Terra. En el seu desenvolupament intervenen els vents i la densitat de l'aigua. Els corrents que es formen d'aquesta manera són modificats per l'efecte Coriolis, la topografia del fons oceànic i la distribució de les masses continentals.

Corrents Superficials

Estan condicionats pel vent. La circulació marina consisteix en amplis remolins o circuits anticiclònics situats al Nord (N) i al Sud (S) de l'equador en cadascun dels oceans principals. A l'... Continuar leyendo "Dinàmica de l'Aigua: Corrents Marins i Aqüífers" »

El Origen del Universo

El Sol es una estrella amarilla que orbita en las afueras de la galaxia (Vía Láctea).

El universo es enorme y está lleno de agrupaciones de miles de millones de estrellas que están unidas por la fuerza de la gravedad (fuerza motriz creada por la masa). Las galaxias no están quietas, se desplazan y se alejan entre sí, debido a que el universo se expande y arrastra con él su expansión. Esto lo descubrió Edwin Hubble. Si fuéramos hacia atrás, podríamos ver que la distancia entre las galaxias se iría acortando y el universo sería cada vez más denso. La energía, la masa y el espacio del universo estaban vacíos de materia, pero tenían mucha densidad de energía.

Albert Einstein demostró con la ecuación (E=mc²)... Continuar leyendo "Génesis del Universo y Formación del Sistema Solar: Un Recorrido Geológico" »

Recursos Hídrics: Balanç Hídric

El balanç hídric es defineix per la següent equació:

Precipitació (l/m²·any) = Evapotranspiració (l/m²·any) + Escolament superficial (cabal) + Escolament subterrani (l/m²·any)

Conca Hidrogràfica

Una conca hidrogràfica és una zona del terreny on l'aigua drena una llera. És una formació natural dotada d'unes propietats hidrogeològiques, físiques, químiques i biològiques comunes que configuren aspectes diversos com el clima, la litologia o el paisatge. Està formada per molts corrents que augmenten aigües avall. L'aigua que entra a la conca per precipitació pot sortir per evapotranspiració, per drenatge superficial o per drenatge subterrani. El volum del drenatge subterrani depèn del tipus... Continuar leyendo "Recursos Hídrics: Balanç, Usos i Gestió Sostenible de l'Aigua" »

Atmosferaren gaineko eragin kaltegarriak

Industriak, garraioak, berokuntzak, meatzaritzak eta beste zenbait giza jarduerak atmosferara substantziak isuri eta kutsatu egiten dute. Substantzia horiek kaltegarriak dira bai ingurumenerako bai pertsonen osasunerako.

Atmosferan kutsaduraren eragina bi motatakoa da: Globalak (berotze globala, euri azidoa eta ozono geruzaren murrizketa) eta eskualdekoak (hiri-kutsadura).

Berotze globala

1. Eguzki-erradiazio guztia ez da lurrera heltzen, atmosferak zati bat xurgatu egiten baitu.
2. Heltzen den eguzki-erradiazioaren zati bat xurgatu eta beste zati bat espaziora islatzen da.
3. Horrekin batera, kontinenteek eta ozeanoek erradiazio termikoak igortzen dituzte atmosferara.
4. Erradiazio termiko horren zatirik handiena atmosferako

La Deriva Continental de Wegener

A mediados del siglo XX se admitían cerca de una docena de teorías orogénicas. En general, las teorías orogénicas pueden dividirse en dos grupos: movilistas y fijistas. Las primeras admiten grandes movimientos horizontales de los continentes, que serían la causa de la elevación de las cordilleras, y por ello también se llaman horizontalistas. Por el contrario, las teorías fijistas se denominan también verticalistas, ya que en estas se propone una elevación como causa inicial de la génesis del relieve. La Tectónica de Placas es, obviamente, una teoría horizontalista, y su antecedente inmediato está en la deriva continental de Wegener.

La hipótesis de la deriva continental fue propuesta entre 1908... Continuar leyendo "Deriva Continental y Estructuras de Deformación: Evidencias y Tipos" »

Formación de la Tierra y sus Capas

La Tierra primitiva, surgida hace 4600 millones de años, continuó recibiendo impactos de materia de la nebulosa. Cada colisión liberaba energía suficiente para fundir un objeto impactante y parte del propio planeta en el área del impacto. La energía liberada por los choques provocó un intenso calentamiento que hizo que la Tierra se fundiera por completo. Esta circunstancia permitió que tuviera lugar el proceso de diferenciación química: los materiales terrestres se reordenaron en capas de acuerdo con sus densidades.

Las Capas de la Tierra

Las capas de la Tierra son:

• Corteza: Tiene un grosor de 3 km bajo las dorsales oceánicas.
• Manto: Capa rocosa y sólida, se extiende hasta una profundidad de 2885 km