Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Les zones humides i els llacs

Les zones humides i els llacs són superfícies cobertes d'aigua procedent de les precipitacions, dels rius o dels aqüífers.

A Espanya hi ha nombrosos llacs (2.474) i zones humides (2.559). No obstant això, molts són petits i de caràcter estacional, podent fins i tot desaparèixer. La desaparició de llacs o zones humides pot ser per causes naturals, com ara el rebliment causat pels materials que aporten els rius i les terres del voltant, o per l'acció de l'home, com l'extracció d'aigua per a reg, l'abocament de deixalles en aquestes zones o el dessecament, si es consideren espais insalubres.

Els llacs

Els llacs són masses naturals d'aigua acumulades en zones deprimides, que poden arribar a tenir entre 10 i... Continuar leyendo "Zones Humides, Llacs i Aqüífers a Espanya: Guia Geogràfica" »

El Área Silícea

El área silícea se originó durante las eras Precámbrica y Primaria. Se localiza principalmente en la Cordillera Cantábrica, el Sistema Central, los Montes de Toledo y Sierra Morena. La roca predominante en esta zona es el granito, una roca cristalina y rígida.

Formas de relieve granítico

El granito experimenta diversos procesos de alteración que generan distintos tipos de relieve:

• Alteración química: El agua descompone el granito, transformándolo en arena.
• Alteración por fracturas:
  • En alta montaña: El agua se infiltra en las grietas, se hiela y provoca la rotura de la roca, dando lugar a crestas agudas y canchales.
  • En zonas menos elevadas: Las fracturas (diaclasas) generan dos formas:
    • Si las diaclasas son paralelas, se

Modelado Marino y Formas Litorales

La acción modeladora de mares y océanos se debe, principalmente, a la acción mecánica de las olas y la química del agua marina sobre la costa.

Erosión y Sedimentación Costera

Las olas son capaces de erosionar las partes salientes de la costa. El retroceso continuo de la costa va originando una plataforma de abrasión, situada bajo la línea de marea baja. En las playas, el oleaje es empujado por el viento, que tiende a acumular agua en las proximidades de la costa. Este exceso de agua es eliminado mediante corrientes paralelas a la costa denominadas corrientes de deriva.

En los entrantes de la costa se produce la sedimentación de los materiales más finos, dando lugar a la formación de flechas. Si estas... Continuar leyendo "Dinámica Geológica: Modelado Costero y Movimientos de Masa Terrestres" »

Depuració

Les aigües residuals són aquelles que han perdut qualitat després del seu ús. La depuració permet retornar les aigües al medi amb menys contaminació. La depuració consisteix en sotmetre l’aigua a uns processos que disminueixen o eliminen la càrrega contaminant. El tractament de la matèria orgànica, segons la normativa, s’ha de fer amb un tractament biològic, que és la part més important de la depuració.

Pretractament, tractament primari, secundari, terciari

Potabilització

És un procés encara més intens per a donar a l’aigua la qualitat necessària per al consum humà. Això es fa en les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP). Hi ha diferents fases: captació i bombament, cambres de barreja i repartiment,... Continuar leyendo "Depuració i potabilització de l'aigua: processos i impactes ambientals" »

Riesgos Volcánicos

Los riesgos volcánicos se derivan de la actividad de los volcanes y pueden manifestarse de diversas formas:

Riesgos producidos por la emisión de productos sólidos

Derivan del impacto de los piroclastos, de su temperatura y de la emisión de ceniza volcánica que puede permanecer en la atmósfera durante períodos amplios.

Riesgos derivados de la emisión de productos líquidos

Las coladas de lava se desplazan desde el cráter del volcán hasta su base. La velocidad a la que lo hacen depende de la pendiente, así como de la fluidez y solidificación de la propia lava.

Riesgos derivados de la emisión de productos gaseosos

Las nubes ardientes de gases y materiales sólidos finos son expulsados en las erupciones explosivas a velocidades... Continuar leyendo "Principales Riesgos Geológicos: Tipos e Impactos" »

Atmosferaren Dinamika

Lurra inguratzen duen gas geruza da. Lurraren puntu ezberdinetan (latitudea ezberdina da, errotazio-ardatzagatik), eguzki-izpiak ez dira berdin heltzen lurreko leku guztietara, eta horiek dira dena martxan jartzen dutenak.

Ekuatorea da gehien berotzen dena eta poloak gutxien; beraz, Lur planetaren atmosfera modu ezberdinean berotzen da. Oreka lortu behar da, beroa eta hotza sakabanatuz. Ondorioz, presioak aldatzen dira:

• Poloetan borraskak sortuz: Presio atmosferikoa itsas mailan 1013 mb-tik behera dagoenean, eta aire-masak erlojuaren kontrako norabidean mugitzen direnean gertatzen den eguraldi ezegonkorra.
• Ekuatorean antizikloiak sortuz: Presio atmosferikoa itsas mailan 1013 mb-tik gora dagoenean, eta lurrazaleko aire-masak

Litología: Ciencia que Estudia las Rocas

La litología es la ciencia que estudia y describe las características de las rocas. Estas son agregados naturales compuestos de uno o varios minerales, y en algunos casos, de elementos procedentes de la actividad de organismos fósiles que conforman la corteza terrestre. España presenta cuatro dominios litológicos principales:

Dominios Litológicos de España

Dominio Silíceo

Las rocas silíceas incluyen rocas ígneas (como el granito) y rocas metamórficas (como pizarra, esquistos y gneis). Son rocas antiguas, de edad Precámbrica y Paleozoica, duras, rígidas y resistentes a la erosión. Ante presiones tectónicas, tienden a fracturarse. En España, se localizan principalmente en las regiones donde... Continuar leyendo "Composición y Formaciones Rocosas de España: Dominios Litológicos y Relieves" »

Estructures Volcàniques

La viscositat del magma influeix en l'estructura volcànica:

• Les laves més fluides formen volcans en escut.
• Si el magma té una viscositat mitjana, el volcà allibera lava i materials piroclàstics que s’acumulen formant un edifici estratovolcà.
• Quan la viscositat és elevada, no es formen colades de lava perquè aquesta no pot fluir.
• Els volcans amb el magma més viscós formen doms volcànics.

Fases de l’Erupció d’un Volcà

• Fase inicial: Comença amb l’expulsió de gasos pel cràter, que de vegades van acompanyats de petits tremolors de terra.
• Fase paroxismal: Els gasos surten, cada cop en quantitats més grans i de forma més violenta com més viscós sigui el magma.
• Fase terminal: Les explosions i emissions disminueixen

El área arcillosa

Está integrada por rocas sedimentarias del terciario y del cuaternario. Se localiza en las cuencas sedimentarias de las submesetas norte y sur; en las depresiones del Ebro y del Guadalquivir; en áreas hundidas; y en las llanuras costeras mediterráneas. La roca predominante en esta área es la arcilla, caracterizada por su escasa resistencia. Da lugar a un relieve básicamente horizontal, ya que los terrenos donde se depositó no han sufrido plegamientos posteriores. Su rápida erosión, debida a la blandura de los materiales, crea dos tipos de relieve:

• Campiñas o llanuras suavemente onduladas. Se forman cuando los ríos cortan y separan las estructuras horizontales de arcilla, que se desgastan pronto debido a su escasa

Meteorizazioa

Meteorizazioa: Arrokek hainbat prozesu jasaten dituzte, hautsi eta kimikoki eraldatzen; zatitxoetan apurtu eta klastoak edo detrituak sortzen dituzte. Alterazio guztien multzoari meteorizazio deritzo.

Meteorizazio mekanikoa

• Gelifrakzioa: Ura arroken zartaduretan sartzen da eta izotzean, bere bolumena handitzen denez, arroka puskatu egiten da.
• Abrasioa: Haizeak, izotzak, ur lasterrak edo olatuek garraiatutako klasto txikiak arroka kolpatzean sortutako marruskaduren ondorioz gertatzen da. Perretxiko itxurako arrokak sortzen dira.
• Deskonpresioa: Lurrazalaren barnean presio altuan egon diren harriak kanpora irteten direnean (presioa jeisten denean) dilatatu eta apurtu egiten dira.
• Termoklastia: Tenperatura-igoerek eta -jeistek eragindako