Chuletas y apuntes de Física de Bachillerato y Selectividad

Efektu fotoelektrikoa:
XIX. Mendearen bukaera aldean, Heinrich Hertz (1857-1894) izeneko fisi- kari alemanak espektro elektromagnetikoaren existentzia egiaztatzeko ba­lio izan zuten esperimentuak burutu zituen. Gainera, esperimenti! Horietan, teoria elektromagnetiko klasikoaren beste alderdi bateko kontraesana age- rian jartzeko Einstein-
Ek erabiliko zuen efektu bat ere aurkitu zuen.Hertz-ek 1887an aurkitutakoaren arabera, gainazal metaliko batzuk ar- giaren eraginpean jartzean (argi ikuskorra edo ultramorea), gainazal ho- riek elektroiak igortzen zituzten (fotoelektroi izenekoak). Fenomeno ho- rri efektu fotoelektrikoa deritzo.

Efektu fotoelektrikoaren neurketak

Katodoa argiztatzean ¡gorritako elektroiek /intentsitateko korronte elektrikoa... Continuar leyendo "Efektu fotoelektrikoa eta uhin-partikula dualtasuna" »

Ley de Biot-Savart

Para describir circuitos de distintas formas, se asigna un carácter vectorial al producto IdL, denominándolo elemento de corriente. La constante de proporcionalidad k, en este contexto, se denomina permeabilidad (μ₀). Donde:

• I: Intensidad de la corriente.
• dL: Elemento de conductor.
• u: Vector unitario en la dirección de la recta que une el elemento de conductor dL y el punto P, con sentido de dL a P.
• r: Distancia del elemento de conductor dL al punto P.

Teorema de Ampère

Se define la circulación del campo magnético como la integral, a lo largo de una trayectoria cerrada, del producto escalar del vector inducción magnética (B) por el elemento de trayectoria (dL). La circulación del campo magnético sobre cualquier curva... Continuar leyendo "Leyes Fundamentales del Electromagnetismo: Biot-Savart, Ampère, Lenz y Faraday" »

Força Normal

N = -p

F = m · a

Superfícies Inclinades

px = m · a

a = g · Sinθ

Raons Trigonomètriques del Pes en Pla Inclinat

px = p · Sinθ

py = p · Cosθ

Força de Tensió

T = -p

Dos Cordes que Subjecten una Massa amb Igual Angle

T = p / (2 · Sinθ)

Dos Cordes que Subjecten una Massa Sense Angle

T = p / 2

Objecte que Arrossega un Altre Objecte

T = F - m₁ · a

Pèndul en Vagó

Coord x: T · Sinθ = m · a

Coord y: T · Cosθ = m · g

tanθ = a / g

T = (m · g) / Cosθ

Força Elàstica

F = k · Δx (estirar)

F = -k · Δx (comprimir)

Si Penjem Cossos a la Molla (Vertical)

F = p --> p = k · Δy

m = (k · Δy) / g

Força de Fregament

F_fe = μ_e · N

μ_e = tgθ --> μ = p · Sinθ / (p · Cosθ)

F_fd = μ_d · N

μ_d = (g · Sinθ - a) / (g · Cosθ)

μ_d < μ_e

F... Continuar leyendo "Formulari de Física: Forces, Tensió, Fregament i Moviment Circular" »

Teorías Clásicas sobre la Naturaleza de la Luz

Teoría Corpuscular: La luz está formada por diminutas partículas materiales, llamados corpusculos, que son emitidas a gran velocidad y en línea recta por los cuerpos luminosos. La dirección de propagación de estas partículas recibe el nombre de rayo luminoso.

Teoría Ondulatoria: La luz se propaga mediante ondas mecánicas, semejantes a las ondas sonoras, emitidas por el foco luminoso. Para propagarse, la luz necesitaba un medio de propagación de gran elasticidad y rigidez, que todo lo llena, incluso el vacío, puesto que la luz se propaga en el vacío. A este medio espacial se le dio el nombre de Éter.

Teoría Electromagnética: La luz es una onda electromagnética constituida por campos... Continuar leyendo "Teorías Clásicas de la Luz y Reacciones Nucleares: Un Enfoque Integral" »

L'Univers: Energia, Matèria i Estructura

L'univers és tot allò que existeix: energia i matèria. La seva composició aproximada és:

• 70% hidrogen
• 20% heli
• 5% altres elements

L'estructura de l'univers es compon de:

• Energia fosca (50%)
• Matèria fosca (50%)

La matèria s'estructura acumulant els elements i creant cossos com estrelles, planetes i galàxies.

Fórmules de Newton i Gravetat

Fórmules de Newton:

• F = dp/dT = d(mv) /dt
• F = G·M·m / d²
• F = ma

Gravetat: 9,8 m/s²

Forats Negres: Estrelles de Gran Massa

Un forat negre és una estrella amb una massa enorme. Qualsevol objecte que s'acosti massa és absorbit per la seva gravetat i passa a formar part de la seva massa.

• Punt de no retorn: La llum intenta escapar, però la gravetat ho impedeix.
• Radiació solar:

Optika geometrikoa

Optika geometrikoa optikaren zati bat da, non, geometriaren bidez, islapen- eta errefrakzio-fenomenoetan argi-izpiek pairatzen dituzten desbideraketak aztertzen diren. Optika geometrikoa suposizio batzuetatik abiatzen da: argia ibilbide zuzenean hedatzen dela ingurune homogeneo eta isotropoetan, argi-izpiak itzulgarriak direla eta islapen- eta errefrakzio-legeak betetzen direla.

Sistema optiko bakunak

Dioptrioa

Dioptrioa errefrakzio-indize desberdineko bi ingurune banatzen dituen gainazal bakarrak osaturiko sistema optikoa da. Gainazalaren arabera, laua edo esferikoa izan daiteke.

Dioptrio esferikoa

Dioptrio esferikoa errefrakzio-indize desberdineko bi ingurune garden banatzen dituen gainazal esferikoa da. Kurbadura-erradioaren... Continuar leyendo "Optika geometrikoa: Dioptrioak, Ispiluak, Lenteak eta Tresna Optikoak" »

Óptica: Una Exploración de la Naturaleza de la Luz

La óptica, una de las ramas más antiguas de la física, se dedica a explicar el fenómeno de la visión. Las primeras hipótesis científicas significativas surgieron casi simultáneamente, propuestas por Newton y Huygens.

Teoría Corpuscular de Newton

Newton descubrió que la luz tiene una naturaleza corpuscular: los focos luminosos emiten minúsculas partículas que se propagan en línea recta en todas las direcciones. Al chocar con nuestros ojos, estas partículas producen la sensación luminosa. Los corpúsculos, distintos para cada color, atraviesan los medios transparentes y son reflejados. Esta teoría justificaba la propagación rectilínea de la luz y la reflexión, pero no la refracción.... Continuar leyendo "Naturaleza y Fenómenos de la Luz: Teorías, Espectroscopía e Interferencia" »

1. Formació i Composició de l'Atmosfera

L'atmosfera es va formar com a conseqüència de la desgasificació del planeta, igual que la hidrosfera, en les primeres etapes de la seva formació. L'atmosfera primigènia presentava una composició diferent a l'actual (CO2, N2, H2, SH2) que va ser molt favorable a la formació de les primeres molècules orgàniques i, gràcies a elles, a la vida. El desenvolupament de la vida, especialment la fotosíntesi, va donar lloc a la formació de l'O2.

2. Capes de l'Atmosfera

L'atmosfera es divideix en diverses capes, cadascuna amb característiques úniques:

• Troposfera

  És l'embolcall més intern i el més important, ja que en ella hi tenen lloc els fenòmens atmosfèrics i climàtics. S'estén des de la superfície