Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Universidad

Schleiermacher

És un il·lustrat i un romàntic. És un defensor dels drets de la dona i dels jueus. Als 19 anys ingressa a la universitat de Halle. Creia en tres idees generals romàntiques:

1. Intuïció

No n'hi ha prou amb la raó, ens cal la intuïció i la creativitat per tal d'entendre les idees. Molts dels nostres coneixements són intuïtius. No raonem, simplement coneixem. Les grans decisions de la vida les decidim intuïtivament.

2. Holisme

(Vol dir 'tot' en grec): postura que té en compte l'objecte i també el seu entorn. No hi ha una sola explicació, sinó que està en una xarxa d'elements i causes. Les coses que ens passen tenen moltes causes.

3. Naturalesa

On et pots trobar a tu mateix.

Schleiermacher parteix de les seves idees sobre... Continuar leyendo "Schleiermacher: Hermenèutica i Llenguatge" »

La Concepción del Hombre: Antropología Tomista

En su concepción antropológica, Santo Tomás de Aquino busca armonizar las doctrinas cristianas con las teorías aristotélicas. El ser humano es definido como la unión sustancial de alma y cuerpo. Cuerpo y alma son, respectivamente, materia y forma. Aunque existe una interdependencia entre ambos, el alma, al ser independiente del cuerpo, no puede ser aniquilada con este. En tanto que forma pura, tampoco puede ser destruida en sí misma. Por lo tanto, el alma puede subsistir con independencia del cuerpo, lo que ocurre tras la muerte. El alma humana es inmortal.

La actividad racional es lo más propio del hombre, una facultad que pertenece exclusivamente al alma. Santo Tomás realiza un... Continuar leyendo "Concepción Antropológica y Teoría del Conocimiento en Santo Tomás de Aquino" »

Biografía

Biografía: Nació en Konigsberg en 1724. Compaginaba elaborar su sistema filosófico con la docencia. Su vida solo se vio alterada por 2 hechos: el estallido de la revolución francesa en 1789 y el significativo enfrentamiento que tuvo con el poder civil, a causa de la 2ª edición de una de sus obras. Su contenido fue considerado atentatorio contra el cristianismo. Este hecho le afectó tan profundamente que tuvo tentaciones de marcharse de Prusia. Más tarde se instauró la libertad de imprenta y escribió una obra en la que defendió la libertad de pensamiento. A los 74 años tuvo que abandonar la universidad por carecer de fuerzas; aunque siguió trabajando. Murió en 1804 Obras -Periodo precrítico: Disertatio, en ella se establece... Continuar leyendo "La Filosofía de Immanuel Kant: Conocimiento, Ética y el Idealismo Trascendental" »

Logosa: gizakiak pentzatzeko duen gaitasuna

Filosofia: Gizakia kritikoa izatera bultzatzen duen jakintza

Irudimena: Gizakiak kontakizun fantastikoak kontatzeko duen ahalmena

Erlijioa: Jainko eta dogmetatik abiatuta ezer zalantzan jartzen duen jakintza

Harridura: espero gabeko gauza baten aurrean setitutiko mirespena

Innatoa: Berezkoa edo neutrala den zerbaiten ezaugarria

Historikoa: denbora batean momentu zehatzean sortutako zerbaiten ezaugarria

Zalantza: ezezaguna den zerbaiten aurrean gizakien duda

Zientzia: gertakizunen zergatia matematikan eta esperientzian oinarrituz bilatzen duen arloa

Arrazoia: Gizakiak pentzatzeko duen gaitasuna

Jakintza errotikoa: Arazo zailen funtza aurkitzeko azken zergatia bilatzen duen jakintza

Mileto: Filosofiak jatorria

El Saber Artístico: Experiencia Estética

El saber artístico se manifiesta a través de la experiencia estética, una forma de conocimiento que surge del contacto con objetos o procesos, ya sean naturales o artificiales, mediante la sensación. Esta experiencia se distingue de la ciencia y la filosofía en varios aspectos:

• Ciencia: Describe hechos de manera sistemática y rigurosa.
• Arte: Provoca una emoción peculiar (experiencia estética) a través de un objeto. La forma en que se presenta este conocimiento difiere de la presentación del contenido cognoscitivo.

En el arte, el contenido no necesita ser concreto y no es un valor estético imprescindible. Además, se diferencia de la técnica, que es un saber productivo que genera cosas útiles.... Continuar leyendo "Explorando el Conocimiento: Arte, Filosofía y Experiencia Estética" »

MARTIN HEIDEGGER (1889-1976)

Opina que la filosofia hauria de centrar-se en l’ésser i no només en l’ens. Qualsevol cosa és un ens: materials, allò físic (cos, bolígrafs), allò imaginat (el titànic) i tot animal, persona o cosa. Els ens tenen una cosa en comú -> Tots són ésser.

Intenta definir l’home. L’home és l'únic personatge distint als animals. La persona és un personatge que va elaborant projectes.

DASEIN:

La persona hi és. Jo visc a l’interior de la meva llengua i cultura. La meva cultura és qui soc jo. L’home vol conèixer, que es conèixer amb el cap, amb el cor i les mans. Fem servir les coses i els animals, però no a les persones, que són ciutadans amb nosaltres. No podem fer les responsabilitat de les

¿Qué es la Razón Práctica?

La razón práctica es la facultad que permite llegar a juicios prácticos de acuerdo con un sistema de reglas.

• Consistencia
• Coherencia
• Fundamentabilidad
• Verdad empírica
• Efectividad
• Optimización
• Reflexibilidad

Tres Conceptos de Razón Práctica

Existen tres concepciones principales:

• La aristotélica
• La hobbesiana
• La kantiana

Representantes de la Teoría Hobbesiana

Algunos representantes clave son:

• Buchanan
• Gauthier

El Contrato de Esclavitud como Negociación

Según Buchanan, un contrato de esclavitud puede ser visto como una negociación.

El Poder Detrás del Discurso (Foucault)

Según Foucault, detrás de todo discurso se esconde el afán de poder.

Base de la Racionalidad Práctica (Kant)

Para Kant, la base de la racionalidad práctica... Continuar leyendo "Explorando la Razón Práctica: Conceptos Clave y Teorías" »

"Cogito ergo sum": La Primera Veritat

"Cogito ergo sum": la primera veritat és el jo, que garanteix l'existència única de la nostra ànima o ment/consciència. El cogito esdevindrà la primera evidència del que serà el seu sistema.

El Racionalisme

En el racionalisme, la raó està per damunt de l'experiència en la formació del coneixement. Descartes sembla abocat a l'escepticisme, on admet que res és cert. Fa servir el solipsisme, que és una doctrina segons la qual l'únic existent és la pròpia consciència i els seus continguts, i el fa servir per al jo perquè és una existència solitària. Al principi pensa que està sol, però després ja no.

• Déu és una substància infinita i no creada.
• El jo és una substància pensant i creada.