Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Examen 2: Ètica de Mill i Kant

1. Mill i la qualitat del plaer

John Stuart Mill qüestiona la visió tradicional utilitarista que prioritza els plaers mentals sobre els corporals per raons com la permanència i la seguretat. Argumenta que la qualitat del plaer és crucial i que alguns plaers són més valuosos que d'altres, sense contradir el principi utilitarista. Utilitza la comparació entre un ésser humà insatisfet i un porc satisfet per subratllar que la capacitat humana per gaudir de plaers superiors fa que la insatisfacció humana sigui més elevada que la satisfacció animal. Així, destaca la importància de considerar la qualitat, no només la quantitat, en l'avaluació dels plaers.

2. Circumstancials i Consistència

a) Circumstancials:... Continuar leyendo "Utilitarisme de Mill vs. Deontologia de Kant: Un estudi comparatiu" »

L'origen del coneixement segons David Hume

L'origen i la constitució del coneixement segons David Hume es basa en una distinció entre impressions i idees. Tota la nostra comprensió del món es redueix a percepcions: impressions, que són les percepcions més intenses o vives, i idees, que són les percepcions menys intenses, una còpia debilitada de les impressions en el pensament. Les impressions són les dades immediates de l'experiència, ja sigui externa, com les impressions de sensació, o interna, com les impressions de reflexió, que inclouen emocions i passions. Aquestes impressions són la causa de les idees que la ment posseeix, les quals són una còpia debilitada de les impressions. Tot el coneixement, per tant, procedeix directament... Continuar leyendo "L'origen del coneixement segons David Hume i Locke" »

Mite de la Caverna

Imagina una caverna subterrània on hi ha uns homes lligats de cames i coll des de la infantesa, mirant sempre cap endavant, sense poder girar el cap. La seva única font de llum és un foc que es troba darrere d'ells, i entre ells i el foc hi ha un mur alçat. Uns altres homes passen portant objectes que projecten ombres a la paret del fons de la caverna.

Els homes lligats només poden veure les ombres dels objectes, i això és tot el que coneixen del món exterior. Creuen que les ombres són la veritable realitat, ja que mai han vist els objectes reals.

Imagina que un d'aquests homes lligats fos alliberat i obligat a sortir de la caverna cap a la llum del sol. Al principi, li faria mal als ulls, però s'acostumaria a la llum... Continuar leyendo "Plató: Mite de la Caverna, Carro Alat, Estat Ideal i Més" »

Nietzsche: El Filósofo del Martillo y la Decadencia Occidental

Nietzsche es conocido como el 'filósofo del martillo' porque su filosofía busca destruir las bases de la cultura occidental tradicional, que él considera decadente y dogmática. Antes de Sócrates, la cultura griega equilibraba dos elementos:

1. Espíritu apolíneo: Representa la razón, moderación, orden y equilibrio.
2. Espíritu dionisíaco: Representa la vida, caos, desenfreno y voluntad irracional.

Sócrates y Platón deshicieron esta fusión, iniciando la decadencia de la cultura occidental al promover la racionalidad y el intelectualismo, excluyendo los elementos dionisíacos. Platón, con su teoría del Mundo de las Ideas, negó el valor del mundo real. Según Nietzsche, esta... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica Radical a la Cultura Occidental y Afirmación Vital" »

Nietzsche y Heráclito: El Debate del Ser y el Devenir

El debate sobre el ser y el devenir se remonta a Parménides y Heráclito en la filosofía presocrática. Parménides sostenía la existencia de un ser único, eterno e inmutable, mientras que Heráclito postulaba un mundo en constante cambio. Nietzsche se alineó con la postura de Heráclito, valorando su defensa del cambio y el devenir. Aunque Heráclito también desconfiaba de los sentidos, Nietzsche lo elogió por su apoyo a la realidad del mundo aparente, a diferencia de concepciones como la de Platón, que enfatizaban esencias eternas e inmutables. Tanto Heráclito como Nietzsche consideraban que el ser era una ficción sin contenido, pero Nietzsche discrepaba de la idea de un logos... Continuar leyendo "Influencia de Nietzsche en la Filosofía: Heráclito, Platón, Kant y Más" »

Vocabulari Clau: Ètica Kantiana

Deure necessari o estricte

Obligació moral ineludible basada en la raó, que no admet excepcions ni depèn de circumstàncies.

Deures envers nosaltres mateixos

Obligacions morals dirigides al propi individu per respectar la seva dignitat i racionalitat.

Estar d’acord amb ella mateixa

No contenir contradiccions internes, mantenint coherència amb els principis universals de la moral.

Imperatiu categòric

Ordre moral universal i incondicionat que guia l’acció independentment de desitjos o circumstàncies.

Llei pràctica universal

Norma moral aplicable a tots els éssers racionals, basada en la raó i sense excepcions.

Màxima

Principi subjectiu d'actuació segons el qual una persona decideix com actuar en una situació

Teoría del Conocimiento de David Hume

David Hume, figura central del empirismo, sostiene que todo conocimiento proviene de la experiencia. Para él, la mente humana opera con dos tipos de percepciones:

• Impresiones: Son percepciones directas, vivas e inmediatas, como las sensaciones (ver un color, sentir calor) o las emociones (alegría, tristeza). Son la base de todo nuestro conocimiento.
• Ideas: Son copias más débiles y menos vívidas de las impresiones, formadas a partir de recuerdos o imaginaciones. Por ejemplo, el recuerdo de un color o la imagen mental de un objeto.

Hume enfatiza que no existen ideas innatas. Si una idea no se basa en una impresión previa, la considera ilegítima o sin fundamento real.

Principios de Asociación de Ideas

Las... Continuar leyendo "David Hume: Empirismo, Escepticismo y su Impacto en la Filosofía Moderna" »

Kant (1724-1804)

La Filosofia Kantiana

La filosofia d'Immanuel Kant s'emmarca dins del moviment il·lustrat alemany del segle XVIII. Kant és un referent clau d'aquesta il·lustració, inspirada pel lema "Sapere Aude" (Atreveix-te a pensar). Aquest moviment promou l'autonomia individual, fomentant la capacitat de pensar, raonar i decidir de manera independent. A través de la raó com a guia, es busca una vida autònoma i crítica, allunyant-se de la submissió a autoritats com el monarca o l'Església.

Les Tres Grans Preguntes de Kant

L'objectiu filosòfic de Kant és comprendre què és l'ésser humà. Per fer-ho, respon a tres grans preguntes:

• Què puc saber? Kant investiga les condicions que fan possible el coneixement humà i els seus límits,

René Descartes: Padre del Racionalismo Moderno

René Descartes, nacido en Francia en 1596, fue el primer gran filósofo de la Edad Moderna y el padre del racionalismo. Tras una educación en La Flèche y una licenciatura en Derecho en 1616, se estableció en París en 1625 y luego en Holanda en 1629. En 1649, se trasladó a Estocolmo por invitación de la reina Cristina de Suecia, donde murió en 1650.

Contexto Cultural y Científico de la Época Cartesiana

La época de Descartes estuvo marcada por profundos cambios. La Reforma Protestante, liderada por Martín Lutero, desafió los ideales del Renacimiento. La teología luterana enfatizaba la depravación humana y la soberanía divina, contrastando con el optimismo renacentista. El surgimiento... Continuar leyendo "René Descartes: Fundamentos del Racionalismo y su Impacto Filosófico" »