Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

LIB I CAP

-Al segle 18, els liberals com Adam Smith van establir:

• L'interès personal i benefici màxim
• L'equilibri d'oferta i demanda
• L'estat no ha d'intervenir en el funcionament de l'economia

Així, el capitalisme s'estructura com un sistema on els mitjans de producció són de propietat privada i els treballadors reben un salari.

-L'augment de la producció origina crisis econòmiques quan l'oferta és major que la demanda.

INCR DEL COMERÇ

-A l'economia del mercat ja no es produïa per a l'autoconsum sinó per a la venda.

-La millora del transport va permetre l'augment del comerç internacional.

-El lliure comerç deia que està bé comerciar entre països ja que ajudaria a créixer en l'economia, en canvi el proteccionisme volia posar impostos... Continuar leyendo "El liberalisme econòmic i el desenvolupament del capitalisme" »

Economia de subsistència

Es basa a produir tot el necessari per viure.

Esclavisme

Els esclaus s'encarreguen de l'activitat productiva.

Economia feudal

Regeix durant l'edat mitjana. No hi ha esclaus.

Mercantilisme

L'estat hi intervé encunyant moneda. Sorgeix amb la revolució industrial.

Comunisme

En aquests sistemes, s'elimina la propietat privada.

Capitalisme financer

Al segle XX. El sector financer adquireix gran importància.

Economia positiva

Investiga els fets econòmics i tracta d'establir hipòtesis i teories.

Economia de subsistència

Es basa a produir tot el necessari per viure.

Causes

• El caràcter cíclic de l'economia
• Desastres naturals, XIVcr
• La pujada dels costos de producció, com amb la crisi del petroli.
• El creixement desmesurat de preus que

Al-Àndalus entre els segles XI i XV

Després de la desfeta del califat de Còrdova en febles regnes de taifes, el predomini musulmà a la península va ser substituït pel domini cristià.

L'evolució històrica d'Al-Àndalus

Després de la conquesta de Toledo per Alfons VI i fins a finals del segle XV, el territori d'Al-Àndalus va estar en mans dels almoràvits, després va quedar reduït al regne de Granada.

• Els almoràvits: berbers nòmades, havien format un gran imperi al nord d'Àfrica a principis del segle XI.
• Els almohades: havien substituït els almoràvits al nord d'Àfrica.
• El regne nassarita de Granada: va sobreviure més de dos segles gràcies al suport dels musulmans del nord d'Àfrica i a la diplomàcia dels seus reis, que van comprar

El rei no té res més que el nom i la seva corona, és incapaç de defensar contra el perill de la seva societat. I a conseqüència d'això també el rei era incapaç de formar un exèrcit per defensar i es veia obligat a signar un pacte feudovassallàtic.
Societat feudal:

• La monarquia: EL REI

• Noblesa: CLERGUATS

• Camperols: Gent del comú

La debilitat de les monarquies impedia als reis formar els seus propis exèrcits, de manera que l'única forma que tenien de pacificar els seus regnes era comptant amb els nobles i els seus cavallers.

• Mitjançant el pacte feudovassallàtic, els senyors feudals juraven fidelitat al rei
• El pacte feudovassallàtic implicava que el noble estava obligat a prestar auxilium al rei.
• El pacte de servitud obligava... Continuar leyendo "El pacte feudovassallàtic a la societat feudal" »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics interrelacionats que van originar una transformació profunda de l'economia i de la societat. Va començar a la Gran Bretanya al segle XVIII. L'augment de la producció agrícola va permetre un creixement sostingut de la població.

Revolució Demogràfica

La Revolució Demogràfica va ser un procés de creixement ininterromput que va començar a mitjans del segle XVIII. Les causes principals van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina. Una millor alimentació va fer que la població fos més resistent a les malalties. Van desaparèixer les pestes i les epidèmies.

Hi va haver una disminució... Continuar leyendo "Transformacions Econòmiques i Socials del Segle XVIII" »

Imperialisme

L'imperialisme va ser un procés d'expansió colonitzadora en tot el món. Va ser durant la meitat del segle XIX.

Colònia

Una colònia és un territori conquerit per un altre país que administra i governa un país remot.

Imperis

Imperi Britànic: Gran Bretanya, Canadà, Nigèria, Sudan, Índia i Egipte. Imperi Francès: França, Marroc, Algèria, Madagascar, Tunísia i Àfrica Occidental Francesa.

Causes

Ideològiques i religioses: La raça blanca es creu superior moral, intel·lectual i cultural. Volen estendre el cristianisme sobre els pobles i altres cultures del món. Econòmiques: Nous mercats on vendre grans excedents de producció industrial. Necessitat de proveïments de matèries primeres, en gran quantitat i a baix cost. Noves... Continuar leyendo "Imperialisme i Primera Guerra Mundial" »

La Teoría Sociológica Clásica

Se da cuenta de teorías de grandes magnitudes y pretensiones, cuyas raíces se encuentran en la cultura. Sus representantes son: Comte, Spencer, Marx, Durkheim, Weber, Simmel. Sus ideas, planteamientos y postulados fueron y siguen siendo importantes.

Herbert Spencer

Escuela sociológica de Inglaterra, aporta con su teoría de la evolución. Nació el 27 de abril de 1820, publicó trabajos de carácter científico y político. Fue nombrado editor The Economist donde se publicaron sus ideas intelectuales. Hizo una obra llamada Estática Social. Spencer no leía la obra de otros autores debido a que ejercitaba, al igual que Comte, la higiene cerebral; este decía que su intuición era más eficaz. Señalaba que sus... Continuar leyendo "Teoría Sociológica Clásica: Spencer y Simmel" »

Jean-François Lyotard (1927-1998)

Es el primero en usar el término “posmodernidad” dentro del ámbito de la filosofía, en una de sus obras: La condición posmoderna. En ella analiza cuál es la condición del saber en las sociedades más desarrolladas y cómo se legitiman (probar o justificar la verdad de algo o su calidad conforme a las leyes), tanto el saber como la propia realidad social.

La Modernidad y su Legitimación

La modernidad puso el fundamento de lo real en el sujeto y la razón; sujeto y libertad quedaron articulados en la idea de progreso. En la actualidad, se muestra inevitable. El conocimiento ha cambiado en la sociedad de la época postindustrial. El rasgo más sobresaliente es la nueva forma de plantear la cuestión de... Continuar leyendo "La Condición Posmoderna: El Fin de los Metarrelatos" »

El creixement de les ciutats

• A partir del segle XII, la fi de les invasions, la millora de l'agricultura i el creixement de la població van afavorir els intercanvis comercials i van estimular el creixement de la vida urbana.

• Els principals avenços agrícoles van ser la rotació triennal, l'ús de fems com a adob i nous instruments agrícoles com ara l'arada de pala, la collera i els molins de vent.

• La millor alimentació va originar un augment de la població: Europa va passar d'uns 45 milions d'habitants al segle XII a milions al segle XIV.

La ciutat medieval

• Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles. A l'interior, els carrers eren estrets i les cases estaven apinyades. Al centre de la ciutat hi acostumava a haver una plaça amb els

La independència dels Estats Units

A la costa Est d'Amèrica del Nord hi havia tretze colònies britàniques. Els colons (habitants de les colònies) pagaven impostos i no tenien representants al parlament.

El 1773 es produeix una revolta a Boston per protestar contra els britànics. El 4 de juliol del 1776, representants de les tretze colònies, es van reunir a Filadèlfia i van redactar la declaració d'independència dels EUA. Gran Bretanya no accepta la independència i es va fer una guerra que va durar fins a 1783, quan GB accepta la independència.

Es crea una constitució, que és la primera en tota la història, on s'explica com són els Estats Units. República federal amb separació de poders i amb un sufragi censatari (voten només... Continuar leyendo "La independència dels Estats Units i la Revolució Francesa" »