L'EXPANSIÓ URBANA

L'expansió urbana i les millores tècniques en l'agricultura i la ruptura de noves terres van facilitar un augment de la producció d'aliments, un avanç que va significar un increment de la població. A partir del segle XI va ressorgir la vida urbana, que va iniciar a regions com Itàlia. Però van aparèixer nous nuclis urbans en llocs on no n'hi havia. A partir de llavors, les ciutats es van estendre per Europa. A París la van convertir en la capital del regne. Els nuclis medievals no disposaven de clavegueram. El centre de la vida era la plaça, on es situava el mercat. També es van construir convents urbans de frares o monges. En algunes ciutats es van fundar universitats. Molts camperols van acudir a les ciutats buscant... Continuar leyendo "L'expansió urbana i el desenvolupament de les ciutats medievals" »

La Producció Minera a Espanya (1874-1914)

Entre els anys 1874 i 1914 va tenir lloc l'explotació massiva dels jaciments miners del subsòl espanyol, com el carbó, el mineral de ferro, el coure, el plom i el zinc.

La Mineria del Carbó

L'augment de la demanda de carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i pel desenvolupament de la siderúrgia. A Astúries, la mineria de carbó va assolir un desenvolupament més gran a causa de l'abundància de recursos i de la facilitat per accedir al transport marítim. No obstant això, la competència que va suposar l'arribada del carbó gal·lès només va poder ser pal·liada amb el proteccionisme.

La Mineria del Ferro

La mineria del ferro va ser un sector en expansió, principalment a partir de la difusió... Continuar leyendo "Història Econòmica d'Espanya: Mineria i Ferrocarril al Segle XIX" »

La Relación de Reciprocidad en la Dominación

La dominación puede implicar una relación de reciprocidad en el sentido de que existe una interacción entre quienes ejercen el poder y aquellos que están sujetos a ese poder. Aunque la relación puede ser asimétrica en términos de autoridad y poder, ambas partes están vinculadas en un sistema de interdependencia.

El dominante ejerce control y toma decisiones que afectan a los dominados, y a su vez, los dominados reconocen y aceptan la autoridad del dominante y cumplen con las normas y mandatos establecidos. Esta reciprocidad puede manifestarse de diferentes formas. Por ejemplo, los dominados pueden ofrecer obediencia y lealtad al dominante, mientras que el dominante puede proporcionar protección,... Continuar leyendo "Dominación y Poder: Un Análisis de las Teorías de Max Weber" »

QUINS EREN ELS GRANS ESTATS EUROPEUS AL SEGLE XVIII? gran bretanya, frança, espanya, itàlia, alemanya, rússia.

QUINS GRANS IMPERIS HI HAVIEN? imperi otomà, imperi rus i imperi alemany

EXPLICA COM FUNCIONA EL SISTEMA DE ROTACIÓ TRIENNAL. es una tecnica agraria que es basa en la successió del camp de cultiu d'un cereal d'hivern en el primer any, un cereal de primavera, en el segon any i al final d'any un de guaret.

ORDENA ELS PAISOS EUROPEUS DE MES POBLACIÓ  A MENYS. QUINS  VAN CREIXER MES ALM SEGLE XVIII?  1700- frança, russia, italia, alemanya, G.bretanya, espanya

1800- russia , frança,  alemanya, italia, G.Bretanya, espanya.   russia i alemanya.

QUE ENTENS PER ANTIC REGIM? QUINES N'EREN LES CARACTERISTIQUES FONAMENTALS? es una etapa... Continuar leyendo "Nacionalismo y liberalismo" »

Globalització

La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món. Les seves principals característiques són:

• Cobertura mundial: Qualsevol esdeveniment afecta el món en la seva totalitat (ex: les malalties).
• Immediatesa: Gràcies a les noves tecnologies, les decisions tenen un efecte immediat (ex: el món de la ciència i la cultura).
• Bàsicament econòmica: Tot es converteix en mercaderia que es compra i es ven (ex: la concentració de capital i la formació d'empreses).
• Transformació de les bases de la societat: Ha canviat la manera de produir, de viure i les formes de govern (ex: la democràcia).
• Creació d'una consciència global: El sentiment

Revolució Industrial i el Moviment Obrer

1. Revolució Industrial

Què és la Revolució Industrial?

És un seguit d’innovacions tecnològiques, ja que es passa del treball manual al treball mecanitzat.

És un seguit de canvis en la forma de treballar.

És un canvi en el sistema econòmic (capitalisme) i un canvi a nivell social (societat de classes).

Va ser un procés que va existir en paral·lel a la revolució demogràfica i la revolució agrícola. Nota: sense aquestes dues revolucions no hagués estat possible la Revolució Industrial.

Revolució demogràfica: Va augmentar molt la població. (Ampliat després)

Revolució agrícola: Augmenta molt la producció i la compra-venda, cosa que crea una millora econòmica. (Ampliat després)

Característiques

Es... Continuar leyendo "Revolució Industrial i Moviment Obrer: Transformacions Històriques" »

1. El Nacionalisme a la Darreria del Segle XIX

A mitjan segle XIX, tant els italians com els alemanys aspiraven a crear un Estat-nació unitari:

• A Itàlia, que es trobava dividida en diversos estats, el rei del Piemont Víctor Manuel II i el seu primer ministre Cavour assumiren el projecte d'unificació. La guerra contra Àustria va permetre alliberar Llombardia (1859); a continuació, Parma, Mòdena i la Toscana celebraren plebiscits i s'annexionaren al Piemont; el 1860, Garibaldi conquerí Nàpols i Sicília i en foragità els Borbons. El 1861 Víctor Manuel es proclamà rei d'Itàlia. Més tard s'ocuparen Venècia (1866) i els Estats Pontificis (1870). El 1871, Roma esdevingué capital d'Itàlia.
• La divisió d'Alemanya en 39 estats finalitzà

Humanisme (Segle XIV)

Durant el segle XV, l'Humanisme es va escampar per Europa i va acabar incidint en tots els aspectes de la vida humana.

Característiques

• Exalta l'ésser humà, l'únic ésser proveït de raó i llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina.
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic; va comportar l'esperit científic.
• Utilitza les llengües vernacles.

L'expansió de l'Humanisme

Des de mitjans del segle XV, la invenció de la impremta va facilitar la difusió de les idees humanistes. Les acadèmies van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia.

Causes de la Reforma

El luxe exagerat amb què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clergat, la compravenda... Continuar leyendo "Humanisme, Reforma i Renaixement: Segles XV i XVI" »