Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

La inclusión es un enfoque que responde positivamente a la diversidad de las personas y a las diferencias individuales, según la Organización Mundial de la Salud (OMS).

Estimada maestra Irasema y alumnos presentes, mi nombre es David Espínola, del tercer grado grupo A, y hoy abordaremos el tema de la inclusión.

La Inclusión: Un Pilar para la Sociedad

La diversidad no debe ser vista como un problema, sino como una valiosa oportunidad para el enriquecimiento de la sociedad. Esto se logra a través de la participación activa en la vida familiar, la educación, el trabajo y, en general, en todos los procesos culturales de las comunidades.

La inclusión permite que todos los individuos, especialmente aquellos que se encuentran en condiciones... Continuar leyendo "Inclusión y Diversidad: Construyendo una Sociedad Equitativa para Todos" »

Teories Evolutives i Geològiques Clau

• Cuvier (Fixisme): Les espècies no evolucionen, són immutables.
• Georges Cuvier (Catastrofisme): La vida tal com la coneixem apareix després de grans catàstrofes.
• Lamarck (Transformisme): Les espècies no són immutables, es transformen i evolucionen.
• Boucher de Perthes: L'home és un ésser antediluvià que va conviure amb espècies ja extingides.
• Charles Lyell (Uniformisme): En el passat, la Terra va experimentar els mateixos processos geològics que la canvien avui dia.
• Charles Darwin (DRW): L'espècie que millor s'adapta al seu entorn sobreviu i es reprodueix (Selecció Natural).
• Alfred Russel Wallace (A.WALLACE): Concepció de la selecció natural paral·lela a la de Darwin.

Marc Geològic de l'Evolució

• Eó:

1. ¿Qué significan las siglas NTDIC?

Las siglas NTDIC significan **Nuevas Tecnologías de la Información y de la Comunicación**.

2. ¿Por qué se dice que el acceso a las NTDIC crea un mundo desigual?

Se dice que el acceso a las NTDIC crea un mundo desigual porque la tecnología está controlada principalmente por los países más ricos, generando una brecha digital que limita las oportunidades de desarrollo en otras regiones.

3. Enumera los rasgos de la sociedad de la información

• Exceso de información
• Eliminación de fronteras geográficas
• Acceso instantáneo a la información
• Centralización de procesos
• Contenido interactivo
• Acceso al conocimiento y la cultura

4. ¿Qué se entiende por terciarización?

La terciarización se refiere al proceso por... Continuar leyendo "Sociedad de la Información, Globalización y Desarrollo Sostenible: Claves del Siglo XXI" »

La Participación Ciudadana en la Vida Pública

Cuando hablamos de participación política, hacemos referencia a muchas actividades: el acto de votar, la militancia en una agrupación política, la presencia en una manifestación, la actividad en una organización que tiene incidencia en la vida pública. En un sentido más amplio, también podemos asociar la participación política con el hecho de estar informado y conocer la realidad nacional y mundial.

Como se habrán dado cuenta, las acciones que acabamos de señalar son muy dispares. Eso pone en evidencia que existen diferentes niveles de involucrarse en política. Y también realizamos muchas actividades que nos acercan a la política, aun cuando creamos que no es así.

Orígenes Históricos

Després de la descomposició de l'Imperi carolingi, el feudalisme va ser una nova manera d'organitzar i governar Europa occidental.

Els nobles i els pagesos

Els nobles es van convertir en vasalls dels monarques, canviant fidelitat i ajut militar per un territori i es convertien en senyors feudals. Els pagesos posaven en conreu aquestes terres.

Les invasions a Europa occidental

Entre el segle IX i el segle X van haver-hi invasions a tota Europa occidental: pel nord van arribar els normands, pel sud els musulmans i per l'est els hongaresos.

La societat feudal

La societat feudal era molt desigual. Al capdamunt s'hi trobava la monarquia i els seus súbdits. La noblesa i el clergat eren privilegiats, mentre que els pagesos i els artesans eren els no... Continuar leyendo "El feudalisme a l'Europa occidental a l'edat mitjana" »

Què és un Estat i quines funcions té?

És el conjunt de les institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

Elements constitutius de l'Estat

• El territori: Sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres (terrestres, marítimes i aèries) que permeten distingir-lo d'uns altres estats. Fora de les fronteres, l'Estat no té sobirania.
• La població: Sotmesa al poder de l'Estat i a les seves lleis. Els drets i les obligacions afecten per igual tots els ciutadans.
• El poder: L'Estat té la capacitat de decidir sobre la forma de vida dels habitants de l'Estat.

Els tres poders

1. La Segona Revolució Industrial

Comparativa entre la Primera i la Segona Revolució Industrial

Conquestes del proletariat

• Creixement de l'afiliació a sindicats i partits

Eusebio de Cesarea y la visión cristiana de la Historia

Eusebio de Cesárea: Será hacia el siglo IV cuando aparece un investigador, Eusebio de Cesárea, que da un nuevo avance a la manera de hacer historia. Hace una historia eclesiástica, pero con la peculiaridad de que va a partir desde Adán, ya que usa la biblia para hacer historia. Es un pensamiento distinto a los demás. Esto le va a dar DOS

CARACTERÍSTICAS A LA HISTORIA:

1. Optimismo y progreso: Visión trágica de los griegos: El hombre solo puede mejorar, nunca puede empeorar porque su fin va a ser siempre infinitamente mejor que su principio. Esta forma de ver la vida va a cambiar por primera vez la forma de hacer historia.
2. Fenómeno unitario de la humanidad
   • Todos los hombres proceden

Un sector agrari important però poc productiu

En el segle XVIII, l'agricultura i la ramaderia eren les activitats econòmiques més importants. En gran part d'Europa es practicava una agricultura de subsistència amb eines rudimentàries, dedicada sobretot al cultiu de cereals. L'agricultura depenia fortament del clima i quan es donaven fenòmens meteorològics adversos (sequeres, inundacions, etc.), es perdien les collites, escassejaven els aliments, pujaven els preus i arribava la fam.

La major part de la terra era propietat de la noblesa i el clergat. Les terres de la noblesa no es podien dividir perquè, com que eren primogènites (majorazgos), la llei obligava a transmetre tot el lot al fill gran. Una part de les terres del clergat (béns... Continuar leyendo "El segle XVIII: Agricultura, Comerç i Revolucions" »