Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Primaria

L'Economia Planificada de Stalin: A partir de 1927

A partir de 1927, Stalin promogué la idea que l'estat havia de planificar l'economia. Es va crear el Gosplan, un organisme encarregat del disseny i la preparació dels plans econòmics. Cada pla durava cinc anys, per això es coneixen com a plans quinquennals. En aquests plans es fixaven els objectius econòmics que havia d'assolir l'URSS i els recursos corresponents. La seva finalitat era que la Unió Soviètica aconseguís el desenvolupament industrial i que fos autosuficient des d'un punt de vista agrícola i militar. Totes les activitats econòmiques (indústria, agricultura, comerç...) quedaren sota el control de l'estat i la propietat privada desaparegué.

La Col·lectivització Agrària

La història d'Egipte

Egipte està situat a la banda oriental del mar Mediterrani i al continent africà. Seria un desert si no fos per el riu Nil. El riu Nil fa que Egipte sigui un imperi agrari.

La història d'Egipte

La història d'Egipte va durar més de 3.000 anys que els historiadors anomenen: Imperi antic, imperi mitjà, imperi nou.

La política i la societat

En primer lloc començant per baix tenim els esclaus, després els pagesos, els sacerdots i els escribes i a dalt de tot els faraons.

Els Faraons

Els faraons eren els reis de l'antic Egipte. Eren l'amo i el propietari. Eren considerats déus de la terra, per la qual cosa podien exercir un poder absolut.

Els Escribes

Els escribes procedien de la classe baixa, però eren cultes, intel·ligents... Continuar leyendo "La societat i la política a l'antic Egipte" »

La Estructura de la Ciencia según Nagel

Según Nagel, en principio, es posible establecer leyes generales en las Ciencias Sociales.

Problemas Metodológicos de las Ciencias Sociales

Hasta ahora, las Ciencias Sociales (CS) han tratado los hechos con respecto al hombre de manera general. Raramente se basan en datos empíricos; solo los utilizan de manera anecdótica (para ilustrar una conclusión general, no para someterla a prueba). Sus datos no tienen el mismo rigor que los de las Ciencias Naturales (CN).

Basándose en el éxito de las CN, se construyeron sistemas de “física social”, donde los sociólogos utilizaban los métodos de la física, pero se basaban en supuestos dudosos.

Según Kuhn, su teoría del paradigma se adapta a las CN, pero... Continuar leyendo "Metodología y Desafíos en la Investigación de las Ciencias Sociales" »

El Mito de la Revolución Digital

Los cambios que introducen las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) suelen considerarse revolucionarios, de ahí que estos cambios sean denominados revolución digital o informática.

A continuación, examinaremos la posible revolución social que producen estos cambios, la cual puede generar confusión y mixtificación.

Una revolución es un hecho positivo que implica grandes transformaciones. Sin embargo, elementos como la desigualdad, la exclusividad o las consecuencias negativas de la cibersociedad, que son poco conocidas, hacen que esta situación no merezca calificarse de revolucionaria.

Mitos Centrales de la Cibersociedad

Dos de los mitos más extendidos sobre esta situación son:

• Generación

Anàlisi de Font: L'Imperialisme de J. Hobson (1902)

Font foto: desconeguda – caràcter sempre social – fotografia de l’època

Descripció de la Font

Aquesta font és un fragment de l’obra El Imperialismo, elaborat per J. Hobson l’any 1902 i publicat per J. Prats el 1996. Aquesta font és una font secundària, no contemporània als fets, i de caràcter historiogràfic.

Interpretació de l'Autor (Hobson)

Aquesta font tracta sobre la visió que té l'autor sobre l'imperialisme. Ell mateix detalla que eren els rics, l'alta classe o la burgesia, qui impulsava la conquesta de territoris per lucrar-se. Segons el primer paràgraf, creaven protectorats perquè no volien pagar exèrcits; l'idioma o la cultura locals els eren indiferents mentre... Continuar leyendo "Anàlisi de l'Imperialisme (Hobson) i la Societat de l'Antic Règim" »

Historia de la Democracia

Orígenes de la Democracia

¿Dónde? La democracia se originó en la Antigua Grecia.

¿Cuándo? Fue en Atenas, en el siglo V a.C., donde se originó esta forma de gobierno.

¿Cómo? Los ciudadanos no entregaban su confianza a un gobernante. El pueblo asistía a reuniones llamadas asambleas.

¿Quién podía ejercerla? Solo los hombres mayores de 18 años eran considerados ciudadanos. Las mujeres, los extranjeros y los esclavos tenían prohibida su participación en este ejercicio democrático.

Constituciones de Ecuador

Constitución de 1830

Son ciudadanos los hombres mayores de 22 años, casados, alfabetos, que tuvieran ingresos permanentes o propiedades, y que no fueran empleados o sirvientes de otros.

Constitución de 2008

Todas... Continuar leyendo "Evolución de la Democracia: Desde la Antigua Grecia hasta la Constitución Ecuatoriana de 2008" »

1. L'Antic Règim

1.1 Definició

L'Antic Règim era una societat derivada del feudalisme que es va desenvolupar durant l'Edat Moderna a l'Europa Occidental.

1.2 Característiques

• Model demogràfic: Basat en una població de lent creixement que sovint patia crisis demogràfiques.
• Economia agrària: D'estructures feudals que anava cedint terreny a l'activitat comercial.
• Societat estamental: Dividida entre privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (burgesia i classes populars).
• Sistema polític absolutista: On el monarca prenia les decisions més importants.

2. La Il·lustració

2.1 Definició

La Il·lustració va ser un corrent filosòfic i literari amb ramificacions en l'àmbit polític i social que va influenciar la manera de pensar i actuar... Continuar leyendo "L'Antic Règim i la Il·lustració" »

Estats i Nacions

Nació

Conjunt d’habitants d’un estat. (Ex: nació espanyola).

En alguns diccionaris, es defineix nació com un grup de persones que comparteixen trets culturals comuns (tradició, costums, llengua, etc.). Existirien estats plurinacionals, com l’espanyol.

Estat

Unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants.

Els ciutadans d’un estat tenen drets i obligacions comunes, com l’atenció sanitària (dret) o pagar impostos (obligació). Aquestes estan recollides a les lleis, de les quals la més rellevant sol ser la Constitució.

Els estats estan delimitats per les fronteres i disposen de trets diferencials (idioma oficial, bandera, himne, etc.), a més d’un nombrós grup de treballadors... Continuar leyendo "Estat i Nació: Tipus, Funcions i Organització Territorial" »