Chuletas y apuntes de Ciencias sociales

Ordenar por
Materia
Nivel

ONU, COP i ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible i Canvi Climàtic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 4,11 KB

ONU (1945)

Propòsit humanitari: (refugiats, desplaçats, guerres, migracions), i vol impulsar reformes tenint en compte els riscos globals: (canvi climàtic, IA). President general: António Guterres.

COP – Conference of the Parties

Reunions periòdiques on es reuneixen diferents països. Comença el 1995 a Berlín. Participants: polítics, empresaris, experts, mediadors.

Fites Clau de les COP

  • COP3 – Kioto (1997): Protocol → reducció del 5% dels gasos de l'efecte d'hivernacle.
  • COP21 – París (2015): Acord de París → neixen els ODS (17 objectius, 4 eixos: persones, planeta, prosperitat, aliances/pau). Horitzó 2030.
  • COP28 – Dubai (2023): Triplicar energies renovables, limitar $\Delta T$ global $<1,5 \text{ °C}$.
  • COP30 – Brasil (
... Continuar leyendo "ONU, COP i ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible i Canvi Climàtic" »

L'Origen dels Regnes Cristians: Navarra, Aragó i Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 4,58 KB

L'evolució dels regnes cristians pirinencs

Com van néixer els regnes cristians pirinencs?

Els regnes que es van formar a l'àrea dels Pirineus van ser el Regne de Pamplona i els comtats aragonesos i catalans. Aquests formaven part de l'Imperi Carolingi. A la mort de Carlemany, aquestes terres es van independitzar. El regne que es va formar a partir del Regne de Pamplona va ser el Regne de Navarra. El nom que va rebre el territori del Comtat de Barcelona va ser Catalunya la Vella.

L'evolució del Regne de Navarra

El rei que va portar la major esplendor al Regne de Navarra va ser Sanç III el Gran. Va unir a Navarra territoris com els comtats aragonesos, Castella i una part de Lleó mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i... Continuar leyendo "L'Origen dels Regnes Cristians: Navarra, Aragó i Catalunya" »

Història dels Regnes Cristians Pirinencs i la Corona d'Aragó

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 8,74 KB

L'evolució dels Regnes Cristians als Pirineus

P1: Quins regnes es van formar a l'Alta Edat Mitjana als Pirineus?
R: Pamplona, els comtats aragonesos i els comtats catalans.
P2: A quin imperi pertanyien inicialment?
R: A l'Imperi Carolingi.
P3: A la mort de Carlemany, què va passar amb aquestes terres?
R: Es van independitzar.
P4: Quin regne es va formar a partir de Pamplona?
R: El Regne de Navarra.
P5: Quin era el nom del territori del Comtat de Barcelona?
R: Catalunya Vella.
P6: Qui van ser els primers reis cristians?
R: Garcia III (Navarra), Ferran I (Castella), Ramir I (Aragó) i Gonçal I (Sobrarb i Ribagorça).

L'evolució del Regne de Navarra

P1: Qui va portar el Regne de Navarra al seu màxim esplendor?
R: Sanç III el Gran.
P2: Quins territoris va
... Continuar leyendo "Història dels Regnes Cristians Pirinencs i la Corona d'Aragó" »

Herramientas Digitales y Aprendizaje: Redes Sociales, PLE y Blogs Educativos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 8,93 KB

Códigos Comunicativos en el Entorno Digital

  • Hashtag: Para etiquetar elementos compartidos en redes sociales, facilitando su búsqueda y categorización.
  • Menciones (@): Para indicar a otros usuarios o perfiles lo que se está compartiendo, dirigiéndoles el contenido.
  • Enlace (URL): Para enlazar a contenido relevante y validar la información compartida, garantizando su valor.
  • Texto: Implica una capacidad analítica importante sobre el contenido compartido, permitiendo la expresión detallada de ideas.
  • Imagen: Deben ser apropiadas y contextualizadas para reforzar el mensaje.
  • Emoticonos: Para reforzar el contenido y el tono que queremos comunicar.

Tipos de Redes Sociales

  • Estrictas: Su objetivo principal es conectar usuarios sin una temática específica,
... Continuar leyendo "Herramientas Digitales y Aprendizaje: Redes Sociales, PLE y Blogs Educativos" »

Geografia i Història: Conceptes Essencials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 3,34 KB

Capitals de Comarca a la Depressió Central

Solsona, Vic i Cervera.

Rius que Desemboquen a Portugal

El Tajo i el Duero. El Duero comença a Galícia i acaba a Portugal.

Províncies de la Submeseta Nord

Zamora, Salamanca, Palència.

Tipus de Fronteres

Frontera Exterior

Cadis té frontera amb Gran Bretanya per Gibraltar.

Frontera Interior

Catalunya té frontera amb França als Pirineus.

La ciutat autònoma de Melilla té frontera exterior amb el Marroc.

Província Catalana amb Frontera Exterior

La Cerdanya té frontera exterior amb Andorra.

  • Alemanya - Berlín
  • Àustria - Viena
  • Bèlgica - Brussel·les
  • Bulgària - Sofia
  • Chipre - Nicòsia
  • Croàcia - Zagreb
  • Dinamarca - Copenhaguen
  • Eslovàquia - Bratislava
  • Eslovènia - Ljubljana
  • Espanya - Madrid
  • Estònia - Tallin
  • Finlàndia
... Continuar leyendo "Geografia i Història: Conceptes Essencials" »

Imperialisme i Domini Colonial al Segle XIX-XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 6,59 KB

Context Històric

Història

Tema 5: Innovació i domini colonial

S. XIX - Creixement demogràfic

Amèrica i Europa, els continents amb més creixement.

Causes del creixement:

  • Disminució d'epidèmies i malalties → augment de la higiene
  • Disminució de guerres → millora de l'alimentació

Amb el descens de la mortalitat, augmenta l'esperança de vida.

Natalitat: alta al segle XIX, però disminueix per a les famílies.

Finals s. XIX - S. XX = disminueix

Causes:

  • Mètodes anticonceptius
  • Dona en el món laboral
  • Reducció del treball infantil (poden sobreviure)

Polítiques de pensions, perquè quan tinguis un accident o ets vidu, no necessitis tants fills perquè et mantinguin, ja que reps ajudes de l'estat.

Èxode rural (procés):

  • Gent que vivia i treballava al
... Continuar leyendo "Imperialisme i Domini Colonial al Segle XIX-XX" »

L'Humanisme i els Canvis del Renaixement: Societat, Religió i Estat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 6,19 KB

L'Humanisme: Definició, Característiques i Difusió

Definició d'Humanisme

L'Humanisme va ser un corrent cultural que va néixer al segle XV i que va suposar una nova forma d’interpretar el món. Va influir profundament en la ciència, la tècnica, la religió i l'art.

Característiques de l'Humanisme

  • Antropocentrisme: Importància de l'ésser humà com a centre. La intel·ligència humana es considerava l'instrument fonamental del coneixement.
  • Inspiració en la literatura, la filosofia i l'art de l'Antiguitat clàssica.
  • Promoció de les llengües vernacles, les pròpies de cada país.
  • Interès per arribar a la veritat a través de la raó i l'experiència.
  • Individualisme: Abundància de biografies i valoració de l'individu.

Mitjans de Difusió

... Continuar leyendo "L'Humanisme i els Canvis del Renaixement: Societat, Religió i Estat" »

Haur Hezkuntzako Adimen Logiko-Matematikoa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 4,27 KB

Hizkuntza Logiko-Matematikoa

Haurraren Adimen Logiko-Matematikoaren Egitura

Adimenaren egitura hizkuntza logiko-matematikoaren bidez:

  • Pertsonak inkontzienteki egiten ditugun ekintzak dira.
  • Bizitza osoan zehar egiten diren ekintzak garrantzitsuak dira etorkizunerako.
  • Buruaren egituraketa eskuratzea da helburua.

Kontzeptu Matematikoak

  • Objektuari funtzio/ezaugarriak jartzen dizkio.
  • Ondoren, orokortu ezaugarri bereko objektuetara.
  • Azkenik, ideia barneratu (abstrakzioa), ez du begi bistan izan behar existitzen dela jakiteko.
  • Abstrakzioaren ondoren kontzeptura heltzen da.
  • Adin honetan 2 prozesuren bitartez:
  1. Abstrakzio sinplea: objektuen ezaugarrien abstrakzioa eta diskriminazioa.
  2. Abstrakzio erreflexiboa: ikusten ez dena abstraitzen da.

Prozesu Logiko-Matematikoak

... Continuar leyendo "Haur Hezkuntzako Adimen Logiko-Matematikoa" »

Revolució Industrial: Conceptes, Concentració i Etapes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 5,05 KB

Definicions Clau de la Revolució Industrial

A continuació, es presenten les definicions dels conceptes fonamentals relacionats amb la Revolució Industrial:

Fàbrica (Sistema Fabril)

Sistema de producció basat en les fàbriques que concentraven les activitats industrials en grans edificis per la seva necessitat d’utilització de grans maquinàries i un elevat nombre de treballadors, a més de requerir matèries primeres i energia. Aquest sistema va modificar l’organització del treball: cada treballador s'especialitzava en una única tasca del procés productiu (divisió del treball), tenia un horari fix i havia de treballar al ritme imposat per la màquina. La divisió del treball va augmentar la productivitat, va abaratir els costos de... Continuar leyendo "Revolució Industrial: Conceptes, Concentració i Etapes Clau" »

Ordre internacional: estats, globalització i poder

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en con un tamaño de 7,6 KB

Estats pluralistes:

Definició: Promouen la diversitat social, cultural i política.

Característiques:

  • Protecció de drets individuals.
  • Sistemes democràtics i participació ciutadana.
  • No intervenció.
  • Descentralització i autonomia regional.

(La OTAN és pluralista, ja que és un acord per promulgar seguretat entre els membres i la reciprocitat.)

Estats solidaristes:

Definició: Enfocaments en la cohesió social i el benestar col·lectiu.

Característiques:

  • Foment de la cooperació i solidaritat entre individus.
  • Major intervenció estatal en l'economia i polítiques socials.
  • Construcció d'una identitat col·lectiva.
  • Enfocament en la justícia social i reducció de desigualtats.
  • Aplicació de normes internes i dures a llarg termini en guerres en nom de
... Continuar leyendo "Ordre internacional: estats, globalització i poder" »