Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Otros cursos

Sistemes polítics

- Sistemes parlamentaris es van imposar a l'Europa occidental.

• Varen adoptar el sufragi universal masculí
• Varen reivindicar el vot femení

- Sistemes autocràtics van substituir a l'Europa central i oriental.

• L'imperi austrohongarès

• - Va adoptar una monarquia dual formada per dues corones amb una organització pròpia.

• - Mantenien en comú la política exterior i l'emperador.

- L'imperi rus

• Governava amb un sistema autocràtic
• El parlament no tenia poder

- L'imperi otomà

Situació internacional

A Europa, el Regne Unit va continuar com a primera potència comercial i financera a l'època victoriana (1837-1901).

Alemanya es va convertir durant el regnat de Guillem II. I França es va mantenir entre les grans potències. Els països mediterranis... Continuar leyendo "Sistemes polítics i situació internacional a finals del segle XIX" »

Economia i Societat a Al-Andalus

El centre de l’activitat econòmica a Al-Andalus era la ciutat. S'hi concentrava la producció artesanal i l'intercanvi de productes agrícoles i artesanals. Les ciutats més importants estaven connectades amb les principals rutes del comerç internacional.

La majoria de la població es dedicava a l'agricultura, amb la introducció de noves tècniques agrícoles i de regadiu, així com nous productes com l'arròs o arbres fruiters (cítrics).

L'artesania era molt important, destacant la tèxtil, la del paper i la del cuir. L'artesania era controlada per l’estat i aquests productes artesans només es podien vendre en mercats específics: els socs.

Pel que fa al comerç, d'Europa arribaven metalls i fusta; d’Àfrica... Continuar leyendo "Economia, Societat i Origen dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica" »

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura era l'activitat més important. Es tractava d'una agricultura de subsistència i un sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret. Els períodes d'escassetat i de pujades de preus es coneixien com a crisi de subsistència. La terra estava en mans de la noblesa i el clergat, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut, i la monarquia era de caràcter diví. El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven, els consells d'estat.

Una de les característiques principals de la societat era la desigualtat civil, dividida en dos grups ben diferenciats:... Continuar leyendo "L'Antic Règim i les Revolucions Liberals: Il·lustració i Reformes" »

Valores, Ciudadanía y Trabajo Social Comunitario: Capacitando a las Personas desde la Experiencia Colectiva

1. Introducción

El Trabajo Social Comunitario demanda un acercamiento específico al ámbito de los valores, de lo que entendemos por bienestar, por felicidad, por vida digna, ya que su objetivo es, precisamente, potenciar nuestras capacidades para realizarnos a través de la experiencia comunitaria. Es a través de la interacción con los demás, del diálogo, el acuerdo, el debate, la evaluación conjunta y la participación como fortalecemos nuestras capacidades. Nuestra personalidad se equilibra y se forja en la interacción social con los otros, y las habilidades relacionales no nos sirven solamente para alcanzar nuestros objetivos... Continuar leyendo "Valores, Ciudadanía y Trabajo Social Comunitario: Empoderamiento desde la Experiencia Colectiva" »

Evolució històrica de la Unió Europea

• 1951: Es forma la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer).
• 1957: Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Països fundadors: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg.

Objectius de la CEE

L'objectiu principal era crear una unió duanera per a la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis. També es van coordinar polítiques agrícoles, comercials i de transports comunes.

Fites clau

• 1985: Tractat de Schengen (s'eliminen les fronteres).
• 1992: Tractat de Maastricht (canvia el nom a UE). Objectius: progrés econòmic i social, afirmació de la identitat europea, desenvolupament d'un espai de llibertat, seguretat i justícia, i manteniment del sentit comunitari.

– Cultura política: la política como proceso

En esta dimensión, la política aparece como una secuencia de acontecimientos, conductas y decisiones en las que intervienen distintos actores.

La política es una práctica colectiva constituida por una serie de actividades diversas desarrolladas por individuos o grupos, que se encadenan y se influyen recíprocamente. Estas conductas se ajustan a pautas escritas y no escritas y se organizan en una serie de instituciones.

Cuando un grupo decide intervenir o no intervenir en un proceso político, la conducta aparece como la respuesta ante una situación que le provoca esa intervención o no intervención.

Así, el actor político es alguien que ha incorporado previamente unas pautas de conducta durante... Continuar leyendo "Cultura Política y Formación de Ideologías: Conceptos Clave" »

Causes de la Primera Guerra Mundial

La política de Bismarck i el sistema d'aliances

La política de Bismarck, amb l'objectiu de dominar la diplomàcia europea, el va portar a la formació d'aliances polítiques de les quals va resultar la Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. La resta de potències europees van formar la Triple Entesa (1907): Gran Bretanya, França i Rússia. Aquestes aliances es van realitzar enmig d'una política general de rearmament de les grans potències (1890-1914) coneguda com la Pau Armada.

Rivalitat entre França i Alemanya

Després de la guerra francoprussiana (1870), França va perdre els territoris d'Alsàcia i Lorena en favor d'Alemanya. A les colònies del nord d'Àfrica, Alemanya va arribar... Continuar leyendo "Primera Guerra Mundial: Causes, Conseqüències i Impacte Global" »

Nuevas Facetas de la Ciudadanía

Ciudadanía Económica

La noción de ciudadanía ha permanecido durante siglos restringida al ámbito político. Parece haberse separado históricamente de la dimensión económica de la vida humana, pero tenemos que reconocer que, además de ciudadanos políticos, somos ciudadanos económicos. Ese reconocimiento implica adoptar una ética empresarial y un estímulo a la responsabilidad social de las empresas, además de ejercer nuestra ciudadanía como consumidores poniendo en práctica una ética del consumo justo.

El avance en este campo significa mayores oportunidades para una participación propia de los ciudadanos en las decisiones económicas que nos afectan a todos, teniendo como objetivo la erradicación

La Cultura del Bienestar y sus Fundamentos Políticos

Cultura del Bienestar: Definición y Alcance

La Cultura del Bienestar se define como la conciencia colectiva encaminada a establecer formas de convivencia humana, construida desde la amalgama de principios fundamentales (libertad, igualdad, justicia, pluralidad) y vinculada a la mejora de la calidad de vida y del bienestar común.

Elementos Básicos de la Cultura del Bienestar

1. Garantía universal de mínimos de bienestar.
2. Reconocimiento y aplicación plena de derechos y libertades.
3. Compromiso de obligaciones solidarias.

Retos de las Políticas Socioeducativas

1. No puede haber bienestar sin educación.
2. Superar el asistencialismo de los Estados de Bienestar (o Estados providencia).
3. Garantía de futuro: