Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

El Estado y la Estructura Jurídico-Política de la Sociedad

Toda sociedad posee una estructura económica e ideológica, un conjunto de aparatos institucionales y normas que reglamentan su funcionamiento. Esto constituye la estructura jurídico-política de la sociedad. Toda sociedad necesita elementos que le permitan reglamentar su funcionamiento interno, organizarla y administrarla.

En las sociedades de clases, se agrega una nueva función: la de dominación política. Los aparatos institucionales y las normas son utilizados para la subordinación de las diferentes clases a los intereses de las clases dominantes.

Funciones Esenciales del Estado

En las sociedades de clases, lo jurídico-político está representado por un aparato autónomo: el... Continuar leyendo "El Estado como Instrumento de Dominación: Perspectivas Críticas y su Rol en el Capitalismo" »

Imperialisme o Colonialisme

El concepte “imperialisme” es va utilitzar per referir-se a l’expansió de les potències occidentals, Japó i els Estats Units; entre mitjans del segle XIX i el 1914.

Condicions de Contorn (sine qua non: sense les quals no…) Va haver un gran desnivell tecnològic entre les metrópolis i els pobles conquerits. Durant el segle XIX van promoure expedicions. Un bon nombre d’exploradors van partir llavors cap als confins d’Àfrica i als extrems polars (R. Peary cap al Pol Nord, i R. Amundsen cap al Pol Nord) i van cartografiar territoris desconeguts per a la població occidental. La segona revolució industrial va oferir els mitjans tècnics per a l’ocupació i domini dels territoris colonials: vaixell de... Continuar leyendo "Imperialisme i Colonialisme: Factors i Guerres Clau" »

Què és l'Imperialisme?

L'Imperialisme és el domini exercit pels països industrials europeus sobre diferents territoris del món, des de la segona meitat del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. Aquest domini es va manifestar principalment en forma de conquestes i colonitzacions.

Causes de l'Imperialisme

La competència política i econòmica internacional, sumada al capitalisme (economia globalitzada, d’alt rendiment i producció), va generar a Europa una gran ànsia de fer créixer el seu mercat, és a dir, el seu poder econòmic i comercial. Les colònies van ser una eina molt potent per aconseguir aquesta expansió comercial per diverses raons:

• Accés a recursos: Es necessitava tenir accés a noves fonts d’energia i de captació

Descolonització

La descolonització és el procés a través del qual els antics imperis colonials van desapareixent, aconseguint l'emancipació i la llibertat quan obtenen la independència política.

Per què es va produir la descolonització?

• Per la pròpia debilitat socioeconòmica dels imperis europeus després de la Segona Guerra Mundial.
• Pels moviments nacionalistes que reivindiquen la democràcia, la justícia i la igualtat per al seu propi país.
• Pel suport de l'ONU al dret d'autodeterminació.
• Perquè les superpotències de la Guerra Freda (EUA i URSS) recolzen l'emancipació de les colònies, ja que així poden ampliar la seva àrea d'influència.

Com es va realitzar?

Hi va haver dues vies:

• Via violenta: Es van produir revolucions armades

1. Les Transformacions de l'Agricultura

1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra

- Inici de la Reforma agrària liberal que posa fi a l'Antic Règim i consolida la propietat privada, amb una nova manera d'organització capitalista, i una economia de mercat.

- Millora la producció agrària.

- Resistència dels pagesos a pagar vells drets.

- Accés de nous grups socials a la propietat de la terra per modernitzar-la.

- Mesures:

• abolició de les senyories i drets jurisdiccionals.
• desvinculació de la propietat.
• desamortitzacions de les terres de l'església i béns comunals.

- La terra com una mercaderia, llibertat per disposar de les terres i dels seus productes, fi del pas del bestiar…

1.2. Els efectes de la reforma agrària

A) Abolició... Continuar leyendo "Reforma Agrària i Evolució del Camp a Espanya" »

Objetivos Clave en la Gestión Social

• Fortalecimiento de la cultura organizacional en actores públicos y privados.
• Generación de responsabilidad social y compromiso ético.
• Mejora de la gestión institucional.
• Impulso de los niveles de autogestión y/o sostenibilidad.
• Promoción de la cooperación y coordinación interinstitucional.
• Creación de programas y proyectos a corto, mediano y largo plazo.

Elementos que Estructuran la Gestión Social

En América Latina, la formación de gestores sociales ha cobrado una importancia significativa, especialmente entre los miembros de los sectores sociales más vulnerables. Estos grupos han sido objeto de intervenciones en múltiples ocasiones, y su confianza se ha visto mermada por promesas incumplidas, a menudo... Continuar leyendo "Fortalecimiento de la Gestión Social: Claves para el Desarrollo Comunitario y la Participación Ciudadana" »

A Autarquía en España: Contexto e Consecuencias

A Política Económica Autárquica

Na etapa da autarquía, o obxectivo era crear unha política económica sen dependencia exterior. O Estado interveu regulando toda a actividade económica, especialmente o comercio exterior. A escaseza de divisas e a sobrevaloración artificial da peseta, que encarecía as importacións, obrigou a vixiar o comercio.

Consecuencias Negativas da Autarquía

As consecuencias da política económica do réxime foron negativas. En lugar de recuperar o nivel de vida anterior á guerra, a situación deteriorouse máis. A diminución da produción agrícola provocou escaseza de alimentos e aumento dos prezos. Isto tivo como consecuencia directa o aumento da pobreza, chegando... Continuar leyendo "Historia Económica de España: Da Autarquía ao Desenvolvemento e Apertura" »

Glossari de Conceptes Històrics Clau

Rotació de conreus: Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra.

Guaret: Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar.

Model demogràfic: Estructura de la població d'una zona per l'evolució més o menys constant de les taxes de natalitat i mortalitat i, a causa d'això, del creixement natural o vegetatiu.

Crisi de subsistència: Crisi econòmica més o menys periòdica que patia la població durant l'Antic Règim com a conseqüència de les irregularitats de les collites.

Baixa Edat Mitjana: Període de la història de l'Europa occidental que comprèn l'etapa entre el segle XIII i el XV, i que es caracteritzava per l'apogeu de... Continuar leyendo "Glossari d'Història: Conceptes Clau de l'Antic Règim a la Revolució" »

De la Filantropía al Estado de Bienestar: Un Recorrido Histórico

Existe una intervención filantrópico-asistencial protagonizada por la burguesía, cuyas acciones mezclan objetivos religiosos y de defensa. Estas acciones, enraizadas en motivaciones cristianas, tienen como objetivo “comprarse una evaluación más favorable al cielo”.

Filantropía

Espíritu de buena voluntad activa hacia los semejantes, basado en la idea y el sentimiento de fraternidad humana. Forma laica y más racional de la caridad cristiana. Se expresa en acciones para fomentar el bienestar, mejorando la situación de las personas a través de instituciones benéficas. Crean colegios, orfanatos, comedores, etc. Este interés social se basaba en el altruismo desinteresado... Continuar leyendo "Evolución de la Filantropía al Estado de Bienestar: Orígenes y Desarrollo" »