Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Nociones

Ciencia: sistema organizado de conocimientos y métodos (observación y experimentos) — principios explicativos.

*Los conocimientos no siempre son científicos.

Método científico

Método científico: observación (objeto de estudio), hipótesis (ideas), experimentación (comprobar o refutar), teoría (hipótesis probable), conclusiones.

Se basa en empirismo, medición y razón.

Ciencias Sociales

Ciencias sociales (CC.SS.): estudian el comportamiento y las actividades humanas (interacción y colectividad) — objeto = sujeto.

Fines s. XVIII - comienzos s. XIX: pensamiento ilustrado (razón).

Literatura científica social: revistas, universidades y centros de investigación.

Economía, Sociología, Antropología y Psicología (disciplinas... Continuar leyendo "Conceptos clave de las ciencias sociales, método científico e interdisciplinariedad" »

L'Antic Règim: Economia, Societat i Política

Agricultura i Tècniques Tradicionals

L'agricultura era la base de la riquesa, amb una producció principal de cereals.

Tècniques Agrícoles Tradicionals

• Guaret

  Un terreny que es dividia en dues parts: una sembrada i l'altra en repòs.

• Rotació Triennal

  Un terreny que es dividia en tres parts; dues estaven sembrades segons les estacions i la tercera es deixava en repòs.

La Ramaderia

La ramaderia era escassa i d'ús particular.

Crisi de la Ramaderia i l'Abastament

• Les males collites provocaven l'augment dels preus.
• Els usurers compraven productes i, en temps de crisi, els retenien per vendre'ls a preus més elevats.
• Esclats de violència per la manca d'aliments.

Indústria i Comerç Interior

La indústria era... Continuar leyendo "Antic Règim i Revolució Industrial: Societat i Idees" »

Història i evolució de la integració europea

Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa Occidental es van establir polítiques d'integració econòmica que van portar a superar rivalitats entre els Estats i a enfortir-se davant d'altres àrees capitalistes i del bloc socialista.

Fites històriques de la construcció europea

• 1951: Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). L'objectiu era establir un mercat comú per a aquestes dues matèries, prenent decisions comunes entre els Estats. (Europa dels 6: França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya).
• 1957: Tractat de Roma, signat pels mateixos 6 països per constituir la CEE, que tenia com a objectius:
  • Crear un mercat comú amb llibertat de circulació de mercaderies,

Neurri Teknikoak Ur Baliabideen Kudeaketan

Neurri ekonomikoekin batera, neurri teknikoak ezinbestekoak direnean baino ez dira hartu behar.

Urtegiak

• Urtegiak modu egokian kudeatu behar dira.
• Espainian, urtegiak eta arro hidrografikoen arteko ur aldaketak izan dira kudeaketa horren oinarria.
• Espainian 1.000 urtegitik gora daude, eta hartzen duten azalera munduko handienetakoa da.
• Urtegietan hartu ohi den ura, oro har, har dezaketenaren erdira baino ez da iristen.

Isuri Aldaketak (Ur Transferentziak)

Isuri aldaketak ura 'soberan' duen arro batetik ura 'faltan' duen beste batera ur-emari jakin bat eramatea da. Horretarako, eragin handiko azpiegitura lanak egin behar dira.

Ondorioak: Ekosistemak kaltetzen ditu, eraikuntza-lanak direla eta era askotako kutsadura... Continuar leyendo "Ur Baliabideen Kudeaketa: Neurri Tekniko eta Politikoak" »

Criteris d'Adhesió a la Unió Europea

Per poder adherir-se a la Unió Europea cal ser un estat europeu i acomplir els requisits que s’especifiquen en els coneguts com a Criteris de Copenhaguen (1993):

• Criteri polític: Cal que hi hagi institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans, i el respecte i la protecció de les minories.
• Criteri econòmic: Cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins de la UE.
• Cabal comunitari: Fa referència a tot el conjunt de lleis d’àmbit europeu que cal que el país candidat accepti i assumeixi com a propi.

Cronologia de l'Ampliació de la UE

Constitució de la CEE (1958)

Formada per:

Anàlisi i Documentació de la Seqüència Numèrica

A continuació es presenta el llistat complet dels valors numèrics proporcionats en el document original. Aquesta seqüència abasta un rang des del 4 fins al 1000, amb algunes omissions específiques. Els valors s'han organitzat per rangs per facilitar-ne la consulta i la revisió.

Valors Inicials (4 a 100)

Aquests són els primers valors de la sèrie, des del 4 fins al 100:

4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 32, 33, 34, 35, 36, 38, 39, 40, 42, 44, 45, 46, 48, 49, 50, 51, 52, 54, 55, 56, 57, 58, 60, 62, 63, 64, 65, 66, 68, 69, 70, 72, 74, 75, 76, 77, 78, 80, 81, 82, 84, 85, 86, 87, 88, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 98, 99, 100

Rang Intermedi (102 a 500)

El... Continuar leyendo "Llista Completa de Valors Numèrics: Seqüència 4 a 1000" »

Bases de Manresa (1892)

Tipus de Font i Contingut

Es tracta d'una font primària de naturalesa política i jurídica, contemporània als fets. El document és un recull d'articles de les Bases de Manresa, també anomenada Constitució Regional Catalana, primer referent programàtic polític de Catalunya. Va ser escrit, entre d'altres, per Enric Prat de la Riba, un dels fundadors de la Lliga Regionalista i de la Unió Catalanista.

Context Històric

El context històric s'emmarca dins del període de la Restauració (1874-1902), durant la Regència de Maria Cristina (1885-1902). El text sorgeix d'una de les principals corrents d'oposició a la Restauració: els regionalismes i nacionalismes. La Unió Catalanista (1891), resultat de l'esforç de la... Continuar leyendo "Bases de Manresa i Constitució de 1876: Anàlisi Comparativa" »

1. PROCÉS DESCOLONITZADOR DESPRÉS 2A GM (2P)

- Causes:

• ideològiques: sorgeixen moviments nacionalistes encapçalats per líders com Nehru, Gandhi, Nasser… que provenen de famílies riques que s’havien format a Europa

• econòmiques: a partir de la Gran Depressió a molts països neix un sentiment anti-colonialista (pel gran cost de mantenir les colònies)

• polítiques: tenir colònies era poder i prestigi per les metròpolis però un cop acabada la 2a GM, les dues grans potències mundials mostren una actitud anti-colonial

• doble via per aconseguir la independència:

  • diplomàtica (GB crea la Commonwealth, manera pacífica)

  • armada (França, Bèlgica, Països Baixos…, manera no pacífica)

EUROPA 2A MEITAT S.XX:

- Economia:

• Pla Marshall (sistema de crèdits

Classes Socials a la Societat Actual

La societat contemporània es divideix tradicionalment en diferents classes segons el poder econòmic, polític i el prestigi social.

Classe Alta

Conjunt de persones que disposen de poder polític i prestigi social. Solen ser els propietaris dels mitjans de producció (financers, industrials o comercials). Són una classe minoritària respecte al conjunt de la societat.

• Exemple segons Marx: classe burgesa o capitalista.

Classe Mitjana

Aquesta classe inclou petits propietaris industrials o comercials i gent dedicada al món dels serveis i les professions liberals. Dins d'aquesta, s'hi distingeix l’alta, la mitjana i la baixa. En les societats més industrialitzades i tecnològiques, aquest és el grup més nombrós,... Continuar leyendo "Classes Socials, Castes i Estratificació: Anàlisi Sociològica" »