Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

L'Índia: Independència i Partició

L'Índia va ser el país més important per l'Imperi Britànic. Els moviments independentistes van començar des de 1920.

• El Partit del Congrés, liderat per Jawaharlal Nehru i Mahatma Gandhi.
• La Lliga Musulmana, que va donar origen al futur Pakistan, dirigida per Ali Jinnah.

El govern britànic va començar a negociar la independència el 1945, i aquesta es va fer oficial el 1947. D'aquí es van crear dos països:

• L'Índia, amb majoria hindú.
• El Pakistan, amb majoria musulmana.

A causa de les diferències entre la població del territori, i per evitar una guerra civil, els anglesos els van dividir en dues parts. La Lliga Musulmana no volia aquesta divisió, mentre que el Partit del Congrés sí. Aquesta partició... Continuar leyendo "Conflicte de Caixmir: Història i Conseqüències de la Partició" »

1. Naturaleza y Cultura como Componentes del SH

Somos seres naturales y culturales. Naturaleza: elemento innato y heredado. Cultura: algo adquirido, fruto de la convención y a veces conflictivo.

1.1 Physis y Nomos

Filósofos del siglo V a.C. quisieron una explicación de lo que somos los SH.

Physis: naturaleza. El hombre pertenece a la naturaleza y está ligado a ciertas regularidades (leyes naturales). Todos los seres naturales tienen un principio de movimiento y del reposo. Tienen una dinámica propia, tienen su propia manera de ser, y esto hace que le ocurran unas cosas u otras.

Nomos: norma social o ley jurídica. Conjunto de creencias compartidas por una colectividad. Cultura: conjunto de normas, leyes propios de un grupo humano. Nomos es... Continuar leyendo "Naturaleza y Cultura en el Ser Humano" »

Características Distintivas de los Seres Humanos

A lo largo del proceso de hominización, nuestra especie ha desarrollado una serie de rasgos únicos que nos diferencian del resto de los animales.

• La marcha bípeda: Supuso un cambio fundamental en la vida de los homínidos. La liberación de las manos y los diferentes cambios en su anatomía representaron una solución al problema que planteaba el tener que recorrer largas distancias por el suelo. Los beneficios fueron notables, especialmente en cuanto a rapidez.
• El desarrollo cerebral: En el proceso de hominización, el cráneo de los homínidos pasó de los 750 cm³ del Homo habilis a los 1400 cm³ del Homo sapiens. Este crecimiento está vinculado a la adquisición de capacidades intelectuales

L'Antic Règim

1. Una Economia Agrícola i Senyorial

1.1 La Propietat de la Terra

El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial.

Una petita part de la terra es considerava propietat privada. Les altres estaven vinculades a:

• Un títol nobiliari (les quals eren inalienables)
• Un municipi
• La Corona

1.2 Els Drets Senyorials

Eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors pel domini de la terra. Els pagesos havien de fer una sèrie de prestacions i també havien de lliurar un percentatge (%) de la collita.

1.3 Una Producció Insuficient

• Agricultura de subsistència, dedicada al policonreu de cereals.
• El comerç era escàs.
• Es practicava el guaret.

1.5 La Indústria Tradicional i les Manufactures

A les ciutats de l'... Continuar leyendo "L'Antic Règim: Economia, Societat Estamental i Il·lustració" »

Auguste Comte (1798-1857): Soziologiaren Aita

Auguste Comte (1798-1857) ikerlari frantsesak garaiko gizartea aztertu zuen, Industria Iraultzaren eta Frantziako Iraultzaren ondorioz izandako aldaketa guztiak ikertuz. Mundu sozialaren legeak hobeto azaldu ahal izateko zientzia bat sortzen ahalegindu zen. Soziologiaren arabera, pertsona orok du paper bat sozietate baten barruan; gizarteak gure gainetik funtzionatzen du. Helburu nagusia gauzak azaltzea da, ez deskribatzea. Autore hau funtzionalisten taldean koka dezakegu, gizartearen funtzionamendua aztertzen baitu.

Comte izan zen "soziologia" hitza eta zientzia asmatu zituena, "fisika soziala" egin nahi izan zuen. Garaiko positibismoaren sortzaileetako bat izan zen. Erlijio moduko bat fundatu nahi... Continuar leyendo "Soziologiaren Oinarriak: Comte, Durkheim eta Marx" »

Factors Impulsors de l'Imperialisme

Causes Econòmiques i Demogràfiques

L'imperialisme va tenir motivacions econòmiques. Els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats per a vendre l'excedent de la seva producció industrial. També volien comprar matèries primeres i productes colonials al millor preu possible per obtenir grans beneficis.

Al segle XIX va haver-hi un gran augment de la població europea. Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedent i va estimular l'emigració.

Com a conseqüència, 40 milions de persones van abandonar el vell continent per establir-se en països extraeuropeus.

Interessos Polítics i Estratègics

Tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar... Continuar leyendo "Imperialisme: Causes i Expansió dels Imperis Colonials" »

Humanismo cristiano propugnado por Erasmos de Rotterdam

Tres son sus funciones: ser buena madre y esposa, ordenar el trabajo del doméstico y perpetuar la especie humana.

Fray Luis de león: "La Perfecta casada"

trata el perfil ideal de la mujer: modesta, recatada y obediente. Pero no era real, antes ya existían las relaciones prematrimoniales, adulterio, hijos bastardos y aborto.

Revolución francesa

Objetivo central: consecución de la igualdad jurídica, libertades y derechos políticos. Surgió la gran contradicción que marcó la lucha del primer feminismo: las libertades, derechos y la igualdad jurídica no afectaron a la mujer.

"Los derechos del hombre y del ciudadano" se refería solo al hombre.

A partir de ahora se dio el feminismo; movimiento... Continuar leyendo "La lucha por la igualdad de la mujer a lo largo de la historia" »

La població a Catalunya i a Espanya al segle XIX:

El creixement demogràfic: Al segle XIX la mortalitat va disminuir a Espanya. A Catalunya el ritme de creixement va ser més gran. Aquest increment va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment o d'un lleuger augment de la natalitat. Les causes principals van ser la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària i la població no va tenir gaires malalties, a partir d'això les grans epidèmies van anar desapareixent de mica en mica. L'augment demogràfic va augmentar.

• Els moviments migratoris:

Molts pagesos van emigrar i van anar cap a Madrid, Barcelona i Biscaia 1860. A Catalunya van emigrar més pagesos que a la resta d'Espanya (barcelonès,... Continuar leyendo "Transformacions socials i econòmiques a Catalunya i Espanya al segle XIX" »

Guerra de Successió Espanyola (1701-1715)

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que va afectar el conjunt d'Europa. Es va lluitar per l'equilibri de poder europeu i també va ser una guerra civil a la Península Ibèrica.

L'arribada dels Borbons i els Decrets de Nova Planta

L'any 1700, s'instal·là a Espanya una nova dinastia, la dels Borbons. Felip V es va coronar rei, establint la unitat, la centralització de l'estat espanyol i l'absolutisme. Com a càstig per haver recolzat l'arxiduc Carles, de la dinastia dels Àustries, durant la guerra, es van eliminar (derogar) els furs de València, Aragó, Catalunya i Mallorca amb els Decrets de Nova Planta.

El Despotisme Il·lustrat i Carles III

La... Continuar leyendo "Història d'Espanya: Successió, Borbons i Il·lustració" »

Origen y Contexto de la Filosofía

Las condiciones que hicieron posible la aparición de la filosofía fueron diversas. El continente griego es montañoso y estéril; solamente algunos valles con fácil acceso al mar son fértiles. La población se agrupaba en estos valles formando pequeñas comunidades aisladas que vivían de la agricultura. En cuanto aumentaba la población, la alternativa para subsistir era dedicarse a la navegación. Así, fueron extendiéndose y fundando colonias en aquellos sitios donde les era más fácil vivir. Estas fueron las fértiles tierras de Asia Menor (Éfeso, Mileto) y el sur de Italia (Elea, Siracusa).

Relación entre Filosofía y Ciencia

Diferencias

Filosofía

• Busca un conocimiento global.
• Se basa en un conocimiento